Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Barcelona Top 10: En colors

Barcelona Top 10: En colors

Escultures, edificis, vehicles i altres elements urbans que posen la paleta de colors de la ciutat

Torre Agbar
© Luciano Mortula / Shutterstock Torre Agbar
Per Ada Castells |
Advertising

Tots els elements que conformen la ciutat –mobles o immobles, vius o inanimats, artístics o contaminants– dibuixen el mosaic de colors que és la nostra ciutat. Repassem algunes de les tonalitats més emblemàtiques.

Sostre del mercat de Santa Caterina
© Luigi Nifosi - Shutterstock
Llocs d'interès

Mercat de Santa Caterina

icon-location-pin Ciutat Vella

Construït l'any 1846, el Mercat de Santa Caterina és el segon mercat més antic de la ciutat. El projecte de reforma va ser obra de l'equip d'arquitectes d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, i el seu element més característic és una preciosa coberta de mosaic de ceràmica, de reminiscències gaudinianes, fet amb 325.000 peces que volen ser un homenatge a l'acoloriment de les parades de fruites i verdures. De l'antic edifici s'ha conservat la façana porticada original, reconstruïda l'any 1988, i les parets laterals.

Llocs d'interès

Torre Agbar

icon-location-pin Eixample

Sobretot a la nit, aquest supositori gegant de Jean Nouvel, que competeix amb el Gherkin de Foster, a Londres, llueix en tota la seva esplendor. És gràcies al sistema de leds creat per Yann Kersalé que diu que buscava un efecte moaré. Conclusió: Nouvel 1; Foster 0. Si més no, en aquest cas.

Advertising
Llocs d'interès, Llocs i edificis religiosos

‘Floripondios’ de la Sagrada Família

icon-location-pin Sagrada Família

En aquest temple no hi ha qui es reprimeixi i les fruites i verdures que treuen el nas pel que en seran els laterals són un bon exemple d’exuberància. La veritat és que, a diferència del que ens passa als humans, tot nou element arquitectònic queda horripilant fins que no envelleix.

Tibidabo
© Greg Gladman / Time Out

Rosa des de dalt

Des del Tibidabo, Barcelona és de color rosa, i no ho dic perquè hi hagi anat enamorada a petonejar-me amb un paio al mirador de l’Arrabassada (tot un clàssic), sinó perquè és científicament –és a dir, empíricament– comprovable. Pugeu-hi un matí d’hivern assolellat i ho veureu.

Advertising
tardor barcelona

Les fulles dels plàtans

Són les grans indicadores del pas de les estacions a la ciutat i per això aquests arbres, per més maldecaps que portin a Parcs i Jardins, han de continuar sent els arbres de Barcelona. Què faríem, si no? Necessitem les fulles lluents a la primavera i ben marcides a la tardor.

Contaminació marina

El petroli marí

Tenim una ciutat tan 'cool' que el mar és tornassolat, sobretot a la zona del port. Mireu l’aigua des de la passarel·la que porta al Maremagnum i veureu com brilla amb diferents colors. Els peixos no hi acaben d’estar d’acord però, per sort, no tenen dret a vot.

Advertising
Taxis de Barcelona

Groc i negre

Són els colors més destacats de la ciutat. Malgrat la revifada catalanista que ha anat imposant el groc i vermell, a favor i en contra; els triomfs del Barça, que ho tenyeixen tot de blaugrana i els rampells anarquistes de roig i negre, els taxis, peti qui peti, sempre circulen.

Coloms de Barcelona

Gris colom

A València els coloms són blancs i fan molt bonic. A nosaltres ens han tocat grisos, què hi farem. Sembla que les nostres aus estiguin condemnades a la grisor perquè fins i tot les cotorres invasores estan abandonant el verd. Algun biòleg s’hi hauria de posar. Una reacció mimètica?

Advertising
Peix d'Or de Frank Gehry
© KarSol - Shutterstock

Peix de Gehry

L’escultura d’acer inoxidable té uns daurats que l’allunyen de qualsevol semblança amb un humil bacallà o una miserable sardina. Aquest peix, com a mínim, és una carpa daurada gegant i recorda èpoques en què la ciutat vivia una febre d’or constructora que encara patim.

Granota vermella de Madagascar
© Number One / Shutterstock

Granotes del Zoo

Hi ha la vermella de Madagascar, la punta de fletxa blava, la punta de fletxa daurada que, de fet, és verd clar i negra brillant, la mico gegant, el gripauet de ventre de foc... i algunes sembla que diguin: “Mira’m i no em toquis, que sóc plena de verí”. Sort que la natura, diligent, avisa.

Advertising