Casa Campari: torna l'afterwork amb estil

I Buoni Amici Aquest superb restaurant del xef friülès Daviano Neri acaba de complir deu anys. Ho han celebrat amb magnificència amb un festival basat en la tòfona blanca, que en Daviano obté directament des d’Itàlia i proclama que els restaurants haurien de mostrar la seva certificació d’origen. En Daviano procedeix de la regió italiana del Friül, Venècia Giulia, a la frontera amb Eslovènia i Àustria, i amb la Montse es van instal·lar a Barcelona el 1982, quan va obrir el seu primer restaurant, Il Doce, més enllà del pont de Vallcarca, del qual els seguidors de la cuina italiana tenim excel·lents records. Mandi Mandi 'Mandi mandi' és la salutació típica del Friül, d'on són originaris en Miki, el xef, i la Noemí, l'encarregada de la sala, que porten aquest restaurant de gran calidesa i excel·lent acollida, en el qual es pot gaudir del menjar d'aquesta zona privilegiada del nord d'Itàlia. Els friülans són gent que en saben molt, de la bona taula, i que són molt exigents amb la beguda. Una manera pràctica de confirmar-ho és visitant aquest petit local i encertar amb la polenta o qualssevol de les pastes que prepara en Miki. En el camp de la polenta, el plat estrella és el 'frico', un menjar d'origen camperol preparat amb patates i enriquit amb formatge Montàsio i mantega. Bacaro No és un restaurant italià. No és, tampoc, una trattoria italiana. És una taverna veneciana i porta el nom amb què anomenen aquests llocs a la ciutat dels canals, Bacaro. Els venecians són diferents de

Els edificis que han marcat tendència entre els arquitectes de tot el món Barcelona és un aparador arquitectònic inacabable. Tota la ciutat, des de la cantonada més insignificant, dibuixa un mapa de 2.000 anys de problemes i solucions. La història de Barcelona es llegeix a cada rajola: des del modernisme de la burgesia opulent fins al barraquisme del Carmel, dels nínxols on s'adotzenava la classe treballadora fins a les grans infraestructures faraòniques. Perquè, contra la voracitat del totxo pel totxo i la tendència, tan catalana, de tapar els problemes amb formigó, a Barcelona sempre hi ha hagut moviments a contracorrent, com el GATCPAC, arquitectes preocupats per obrir horitzons, per repensar la ciutat i reformar-la des d'un urbanisme integrador. Hem volgut fixar-nos en petits edificis on s'hi han fet grans revolucions. I per fer-ho, hem parlat amb arquitectes joves (Carles Enrich, David Bravo i el col·lectiu MAIO) que han seleccionat deu intervencions intel·ligents que han fet de la ciutat un lloc millor. No són els edificis més famosos, ni els més sorprenents, ni estan signats per cap estrella de rock. Hi ha exemples de reutilització d'espais, d'adequació i nous usos a fàbriques centenàries. El reciclatge i la conservació de la memòria arquitectònica és tendència arreu del món, però això de preservar aquí ha provocat al·lèrgia molts anys. També destaquem edificis clàssics que sovint passen desapercebuts, ens fixem en grans obres públiques que busquen reinventar-se i desc

Murivecchi Tenen un mèrit innegable: van obrir l’any 2004 i en un panorama superpoblat per la pizza napolitana s’han sabut fer un nom que ja té ressò de clàssic. Irene Herrera ens explica que no hi ha secret: “Fer les pizzes amb ofici, amb bona farina i mozzarella de vaca de la bona”. Ara bé, aquí guarden una petita revelació: la pizza fregida. Es tracta d’una especialitat de Nàpols que no ha sortit gaire de l’àmbit casolà. Bastant hardcore: es tracta d’una pizza tancada i crua, que es fregeix. Alerta: va farcida de ricotta, pròvola, tomàquet, salami picant i un conglomerat de cansalada viada especiada. Bomba! NAP No, no és una pizzeria vegana. És un acrònim que respon a les sigles de Neapolitan Authentic Pizza, i existeix on hi va haver l’excel·lent i bufó Rococó. No ploreu la pèrdua, val molt la pena: el propietari, l’Antonello, ens explica que la seva intenció és “traslladar aquí la pizza napolitana amb els preus d’allà”. Han seguit obsessivament els requisits de la DO –forn de llenya, temps de cocció, farina i tomàquet italià–  i el resultat és una pizza superlativa i barata en un lloc sorollós: ple de jovent italià, ja està tot dit. La Verde Umbria La pizza és el punt fort d’en Federico Blondi, que amb la seva dona Sandra van obrir fa gairebé un any aquest local acolorit i ple de referències italianes. Originari d’Úmbria, el cor verd d’Itàlia, Blondi proposa amb èxit la pizza tortell, denominada així per la seva forma característica. A més dels condiments bàsics, es pot

15 espais on trobar decoració, moda i complements de dissenyadors i artesans barcelonins Moda Ailanto L'univers Ailanto, la firma creada pels germans Iñaki i Aitor Muñoz, es reconeix i admira pels seus estampats, les robes preciosistes i els patrons inspirats en formes geomètriques i artístiques. Una visita a la seva botiga exclusiva fa venir ganes de fer-se amb peces properes a l'alta costura que resisteixen el pas del temps. Zazo&Brull Geometries perfectes, drapejats impossibles, peces ben assemblades, detallisme i atemporalitat tot en un. Així és l'univers Zazo&Brull, el duet creatiu format pels dissenyadors Xavier Zazo i Clara Brull. Els agrada explicar històries amb la roba, ja siguin històries de gangsters o reflexions més personals, amb dessuadores trenades, cossos brodats, vestits de pell i capes faldilla que trobareu al seu quarter general, a Barcelona. Lydia Delgado Lydia Delgado fa més de vint anys que es dedica al negoci de la moda, ha desfilat a Barcelona i Madrid i ha aconseguit crear una marca amb un estil molt personal. Una mica com ella mateixa. Femenina, elegant, parisenca i escorada en la sobrietat del negre. Comparteix una línia amb Miranda Makaroff i la roba de mare i filla es mesclen als penjadors d’aquesta sofisticada boutique de Gràcia amb tota la naturalitat del món. Divertits jerseis i jaquetes de punt conviuen amb faldilles prisades de fons d’armari. Vestits preciosos sense mànigues, amb capes de llana amb estil que piquen l’ullet als anys 60. El