Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right El CCCB obre gratis el seu mirador el primer diumenge de cada mes

El CCCB obre gratis el seu mirador el primer diumenge de cada mes

L'espai emblemàtic del Centre permet gaudir de magnífiques vistes sobre la ciutat

Mirador CCCB
Advertising

Mentre espais emblemàtics i d'interès cultural com el Park Güell o el Castell de Montjuïc passen a ser de pagament, d'altres s'obren als ciutadans de forma gratuïta.

És el cas del mirador del CCCB, que podreu visitar gratis el primer diumenge de cada mes. Aquesta bona notícia és una de les accions que el Centre ha preparat per celebrar el seu 20é aniversari.

Situat a la cinquena planta del Centre, a través de la façana de vidre es pot gaudir d'unes vistes espectaculars de Barcelona: el mar, el barri Gòtic i Ciutat Vella, Montjuïc, el Tibidabo i la torre de Collserola.

El proper diumenge 2 de març, entre les 11 i les 20 h, ja es podrà accedir al Mirador amb els ascensors. No hi falteu!

També t'agradarà

Art

10 edificis d'arquitectura singular

Els edificis que han marcat tendència entre els arquitectes de tot el món Barcelona és un aparador arquitectònic inacabable. Tota la ciutat, des de la cantonada més insignificant, dibuixa un mapa de 2.000 anys de problemes i solucions. La història de Barcelona es llegeix a cada rajola: des del modernisme de la burgesia opulent fins al barraquisme del Carmel, dels nínxols on s'adotzenava la classe treballadora fins a les grans infraestructures faraòniques. Perquè, contra la voracitat del totxo pel totxo i la tendència, tan catalana, de tapar els problemes amb formigó, a Barcelona sempre hi ha hagut moviments a contracorrent, com el GATCPAC, arquitectes preocupats per obrir horitzons, per repensar la ciutat i reformar-la des d'un urbanisme integrador. Hem volgut fixar-nos en petits edificis on s'hi han fet grans revolucions. I per fer-ho, hem parlat amb arquitectes joves (Carles Enrich, David Bravo i el col·lectiu MAIO) que han seleccionat deu intervencions intel·ligents que han fet de la ciutat un lloc millor. No són els edificis més famosos, ni els més sorprenents, ni estan signats per cap estrella de rock. Hi ha exemples de reutilització d'espais, d'adequació i nous usos a fàbriques centenàries. El reciclatge i la conservació de la memòria arquitectònica és tendència arreu del món, però això de preservar aquí ha provocat al·lèrgia molts anys. També destaquem edificis clàssics que sovint passen desapercebuts, ens fixem en grans obres públiques que busquen reinventar-se i desc

Bars i pubs

Terrasses d'hivern

Els bars i restaurants més ben equipats per assaborir àpats, copes, converses a l'aire lliure sense pelar-se de fred! El fred no és excusa per abandonar les terrasses. Us proposem alguns escenaris privilegiats per esmorzar, dinar o fer el vermut mentre gaudiu del sol hivernal a l'aire lliure. I per als més nocturns, també us hem seleccionat els espais millor habilitats de la ciutat per passar la nit a l'exterior sense estornuts. No tingueu por a la hipotèrmia: l'espai, les estufes i l'escalfor humana us faran oblidar que us trobeu a la intempèrie. Reserva als restaurants més populars Àpat En la recerca permanent per trobar llocs on la relació entre el menjar ofert i el preu de la nota final tingui certa consonància, hem tornat a posar a prova l'Àpat, on un equip dirigit per l'Oriol Vicente demostra diàriament, al migdia, que és possible menjar bé, de menú i a un preu raonable, 14 euros. És un menú variat diàriament i que en la seva proposta dóna joc per no avorrir ni dir "sempre el mateix". Ara, amb la crisi, molts s'han bolcat a oferir menús al migdia i a la nit, però no sempre encertats. Això aquí no passa.No es tracta només d'oferir un preu temptador. Cal temptar amb els plats que s'ofereixen i per això fa falta molta professionalitat i saber fer. Un dels dies de visita vam poder veure que el menú oferia cinc primers, cinc segons i tres postres, amb aigua mineral o cervesa o refresc o copa de vi o cava.Trobem una pasta fresca farcida de tomàquets secs i tàperes amb salsa

Advertising
Què fer

La Barcelona que no surt a les guies

Cinc passejades relaxades sense perdre l'alè Ens hem proposat sortir a passejar per Barcelona i rodalia per descobrir els racons que no trobaràs a les guies, i hem fet cinc rutes durant les quals trobaràs paisatges insòlits, històries desconegudes i un avituallament de primera. El Sants obrer El Poblenou s'ha endut la fama d'antic barri fabril de Barcelona, però a principis del segle XX Sants comptava amb algunes de les fàbriques més importats del país. Quan encara era una vila independent i agrícola del pla de Barcelona, es van instal·lar a Santa Maria de Sants les primeres grans indústries tèxtils de la zona, que determinarien l'estructura i fesomia del barri. La tradició obrera de Sants no només es nota en els noms dels carrers (plaça de la Farga, de la Vidriera...), les antigues fàbriques recuperades per a altres usos i els habitatges, sinó en una vida associativa de les més actives de Barcelona. Tast de Sant Antoni El mercat de Sant Antoni és un dels més antics de Barcelona. A la façana llueix el 1882, l'any de la seva inauguració a tocar d'una Barcelona que acabava d'enderrocar les muralles. Antoni Rovira i Trias el va dissenyar com una gran estructura de ferro de quatre braços, que en els darrers anys es trobava deteriorada i amagada rere un mur. Ara pateix una profunda remodelació mentre el barri al qual dóna nom està esdevenint una zona on recuperar bodegues i cases de menjar tradicionals que, al mateix temps, inspiren noves experiències culinàries, amb llocs tant d

Què fer

El millor del Raval

La vida al barri xino no només va inspirar Roberto Bolaño, Vázquez Montalbán o Terenci Moix Carrer Joaquín Costa Si ravalejar vol dir alguna cosa, segurament deu ser recórrer un carrer com Joaquín Costa, estret i fosc però il·luminat amb estimulants propostes. A banda i banda topem amb delicadeses com Fusta’m (un estudi de mobles vintage), Fantastik (un colorista basar d’objectes insòlits) i Les Topettes (una perfumada botiga d’estètica). No hi falten els bars com l’Oddland, el Betty Ford o l’antiga Casa Almirall. Per si fos poc, trobem cocteleries emblemàtiques com el Tahití i el Negroni, la perruqueria Rulo i la galeria d’art d’El Bigote del Sr. Smith. I tot intercalat amb botigues de queviures i locutoris pakistenesos. Kasparo La terrassa sota els porxos d’aquest bar, cafè i restaurant és ideal per fer-hi un vermut els dies assolellats d’hivern o una cervesa freda els vespres d’estiu. De fet, sempre és ideal. Fins i tot si plou. Podem seurehi amb un bon llibre o un bon amic i escollir entre els seus plats, entrepans i tapes. Les croquetes de ceps són memorables, i els seus cambrers, també (queda dit!). Allunyada del trànsit, la plaça del Kasparo és un racó tranquil on sovint trobem reunits músics, famílies (els nens tenen el seu parc per jugar) i amics sense pressa per explicar-se la vida. De copes Segurament el més temptador per als foranis del barri és l’oferta de bars nocturns. Segur que ja coneixeu els còctels del Tahití (Joaquín Costa, 39). I si no, ja sabeu! Sant Pau

Advertising