Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right El fantàstic món d'Albert Forns

El fantàstic món d'Albert Forns

L'escriptor ens presenta la seva Barcelona coincidint amb la publicació del seu nou llibre, 'Jambalaia'

Albert Forns
©Iván Moreno
Per Albert Forns |
Advertising

Un nou meteorit de les lletres ha caigut amb un enrenou estratosfèric. Albert Forns treu la seva segona novel·la, ‘Jambalaia’, guanyadora del primer premi Llibres Anagrama. Abans que la tasteu, ens descobreix com és el seu món, el d’un escriptor pluriocupat de 33 anys que voldria fer la revolució, però en realitat fa el que pot (com tots vosaltres).

Botigues

Oscar H. Grand

icon-location-pin Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

La cuina de proximitat s’ha posat de moda: no té cap sentit menjar enciams i tomàquets vinguts d’Holanda amb les meravelles que es cultiven al delta del Llobregat. Però per què no portem aquest precepte més enllà? Per què no ens vestim amb roba feta a Catalunya, en lloc de gastar samarretes 'made in China'? I ens estalviem la contaminació del transport, una producció propera a l’esclavatge i acabar enriquint una multinacional. Encara hi ha moltes empreses tèxtils que produeixen al país, com els pijames Massana o els polos Unnati. I si us voleu gastar més duros amb peces excepcionals, deixeu-vos de Calvin Kleins: teniu els joves dissenyadors catalans i sastres com l’Oscar H. Grand, que us cosirà uns pantalons de pel·lícula i d’altres meravelles a mida al preu d’un regal de nadal. Oscar H Grand

Dansa, Contemporània i experimental

El puntet

icon-location-pin El Poble-sec

Com a bon gafapasta de recepta em passejo pels Verdi, els Renoir i als teatres de la ciutat, però ja fa molts anys que la meva sala preferida és el Mercat de les Flors. Ni mindfullness ni històries, no hi ha res com la dansa contemporània per fer reposar el cap. Ja sigui amb els nous talents catalans o amb estrelles internacionals, el mètode sempre és el mateix: alguna tapa del bar que hi munten els de la Soleá –esplèndides les truites i els flamenquitos quan balla Israel Galván– i una o dues cerveses, les necessàries per entrar content a la sala. El meu baròmetre és aixecar la vista enlaire: quan veieu que el mar de Barceló comença a giragonsar, en teniu la dosi exacta per gaudir de l’espectacle.

Advertising
Entrada Phenomena
© Natalia Regàs
Sales de cinema, Independents

Phenomena

icon-location-pin Sagrada Família

Al nou Phenomena cada dia sereu al festival de Sitges. M’hi vaig estrenar amb l’últim Tarantino i vaig pagar la novatada: com que “només” vaig arribar vint minuts abans de començar, em va tocar seure a primera fila.

Restaurants

La Nuri

icon-location-pin Gràcia

Ho confesso, després de tota una infantesa odiant el lluç, vaig entrar a l’edat adulta fugint del peix com de la pesta. Llavors vaig descobrir els seitons, els xocos i la festa del marisc, i a l’anar a viure en parella vaig anar incorporant els clàssics –llenguado, rap, salmó– fins que vaig conèixer la Nuri i el seu peix de platja. A la seva parada no hi trobareu les espècies sobreexplotades de sempre, aquestes que porten de Somàlia i estan en perill d’extinció. Amb un gran somriure i aquest pentinat Europe que gasta, la Nuri us filetejarà espets, letxa, capet, tallahams i una pila d’espècies autòctones que ni sospitàveu que existien. A més la seva família ara comanda la Bodega Neus (Benet Mercadé, 24), on us serviran aquests peixarros dins el menú de migdia.

Advertising
Passeig de Gràcia, Barcelona

Caminar

Heu provat d’anar a peu a la feina? Si treballeu a la Zona Franca teniu un passi, però som molts els que ens entaforem al metro per inèrcia sense aturar-nos a pensar alternatives. De fet el projecte europeu PASTA –que no va de macarrons, és l’acrònim de Physical Activity Through Sustainable Transport Approaches– està duent a terme un estudi pioner a Barcelona sobre els beneficis d’anar a peu o en bicicleta a tot arreu. Jo m’hi he afegit, i he descobert que anant a la feina xino-xano trigo 15 minuts més, però la passejada em reconcilia amb la ciutat i m’estalvia el gran basar de les olors. www.pastaproject.eu

Milano
Iván Moreno

Esmòquing, si us plau

icon-location-pin Dreta de l'Eixample

Les bones cocteleries són temples del mam, i com a tal exigeixen sacerdots i rituals. L’any passat vaig barallar-me tota una nit amb un bàrman de Gràcia perquè em servia les copes amb camisa de llenyataire. Coneixereu les bones cocteleries pels esmòquings impecables i el llacet de distinció, a banda, és clar, per la complicitat amb els parroquians i la destresa amb els licors. El Boadas (Tallers, 1) ha salvat molts matrimonis, però la nostra cocteleria és el Milano (Ronda de la Universitat, 35), de guàrdia des del migdia. És a tocar de plaça de Catalunya, a cent metres fent esses del teu NitBus.

Advertising
Perruqueria Markba

L'Ahmed

La metrosexualització del món ha fet molt mal –des de llavors costa una pila trobar camises que no siguin entallades– però en una cosa sí que van encertar-la, els Beckhams i companyia: cuidar-se mola. Jo encara no he arribat a anar a l’'esthéticienne', però l’equivalent masculí a la manicura i pedicura és, sens dubte, un bon afaitat. Que algú amb domini de l’ofici et faci un parell de passades és glòria divina. A Barcelona hi ha molts perruquers virtuosos, però te la foten a base de bé. L’Ahmed, el meu barber, ho té tot: és barat, xerra poc i afaita de pel·lícula.

Perruqueria Markba (Guifré 4)

Santa Marta
©MariaDias
Restaurants, Italiana

Santa Marta

icon-location-pin La Barceloneta

Amb el canvi climàtic tot l’any és estiu a la Barceloneta. Això no deu fer gaire gràcia als veïns, però és una bona notícia pels que ens hi acostem a buscar el sol cada cap de setmana. D’entre les mil terrasses, surf clubs i trampes per turistes, la nostra preferida és la del Santa Marta, que sempre ha servit spritz a preus de cervesa i en continuarà servint quan esclati la bombolla. Hi menjareu amanides, pizzes i piadines a preu no-guiri. Abans hi feien unes sarde in saor al·lucinants, però l’impulsor del negoci, el Mauri, ha decidit reservarse les especialitats venecianes pel Bacaro (Jerusalem, 6), just darrere la Boqueria. en rafel

Time Out diu
Advertising

En Rafel

icon-location-pin Sant Antoni

Tenim un nom, el sap tothom: La Bodega de’n Rafel. Mira que hem provat la cuina nikkei, la criolla i la veneciana, mira que ens hem afartat de tapes andaluses, japoneses o catalanes, però no hi ha manera: volta el món i torna al Rafel.

Time Out diu
Satan's Coffee Corner
© Maria Dias
Restaurants, Cafès

La universitat del cafè

icon-location-pin El Gòtic

La guerra contra la colonització ianqui també ha arribat a les cafeteries. Quin sentit té que el cafè tingui el mateix gust arreu del món? Contra les franquícies de Starbucks i Costas que creixen com bolets, a Barcelona aguanten centenars de cafeteries autòctones. Algunes fan la batalla des de l’autenticitat de les seves barres, d’altres amb l’encant infal·lible d’uns cambrers bregats en mil batalles. El Satan’s Coffee Corner és refotudament difícil de trobar, però quan el localitzeu us hi deixareu caure sovint: tracten els grans de cafè com si fossin diamants, i conviden els productors a fer xerrades i tastos, que vénen des de Colòmbia o Nicaragua per les classes magistrals.

Time Out diu
Advertising
Pizza Pazza

Per endur

Cuinar és divertit i relaxa, però si t’ho fan vas més de pressa. Les plates d’hummus i mutàbal de l’Ugarit m’han salvat més d’un vespre d’amics que s’autoconviden. Al Raval, les pizzes del Peccato di Gola (Joaquín Costa, 18) bé valen sortir de Gràcia. El sushi per endur és caríssim, però pitjor és l’arròs bullit amb salmó de l’última vegada que vaig intentar fer-ne. El Fast Kibuka (Torrent de l’Olla, 23) i el KAGUYA-Hime (Bailén, 221) són les referències a Gràcia. De postres són infal·libles les terrines del Tiramisu (Vila de Gràcia, 8), però la medalla d’or del menjar per endur és pel guacamole to-go que tenen al Teicawey (Torrijos, 50). És el meu descobriment de l’any, compro les terrines de dues en dues i si en sobra en tinc pels entrepans de la setmana.

Turó Parc

Rèquiem per la Diagonal

Per completar el retrat robot del perfecte urbanita gregari de principis del segle XXI calia que fes algun esport. Amuntegar-me al DIR mai m’ha funcionat, jo sóc més de sortir a córrer com un matat. Em carrego un podcast a les orelles –classes d’anglès de franc– i surto a trescar els tres turons o el passeig de Sant Joan fins al mar. L’últim gran descobriment és acostar-me a Turó Park, esquivar les mares que escridassen els seus petits Borjamaris i agafar la nova Diagonal. Voreres amples, cruïlles amb el trànsit pacificat... És una meravella, però té els dies comptats: el lobby turístic ha decidit que s’ha d’omplir de terrasses, i com voltors, ja compten els dies que falten per transformar-la en unes noves Rambles de paelladors i sangries de pam.

Llibres en vena

Llibreria Calders
© Maria Dias

Tal com els vampirs necessiten sang, els llibròfags necessitem literatura. El meu camell principal és en Damià Gallardo, el llibreter de Laie CCCB, sempre amb una recomanació a punt, feu-lo xerrar i ho veureu. De La Central del Raval m’enamora la secció de novetats en anglès, i darrerement he afegit a la ruta La Calders, que en només dos anys ja és l’epicentre cultural de Sant Antoni, amb les seves festes contínues i una santa barra de bar. Però els llibres nous són cars si els compres de cinc en cinc, i la segona mà literària és la meva perdició. A banda dels diumenges al Mercat de Sant Antoni, quan tinc la tarda lliure em passejo per les llibreries Re-Read a la recerca de tresors antics a 3 euros de preu fix. Fins que arriba finals de mes, i és la Xarxa de Biblioteques de Barcelona qui em salva el mono literari. No només hi trobareu clàssics, a les biblioteques de barri hi podeu llegir novetats jugant amb el sistema de reserves i tenint una mica de paciència. Per últim recomano la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (Canuda, 6), un oasi de tranquil·litat amb més de 250.000 documents i tota la premsa estrangera. És de pagament, però costa el mateix que un gimnàs i no provoca tants remordiments.

Advertising