El millor de cada barri: Sant Antoni

És l’avinguda Nevski del barri, barbes tsaristes incloses, digna d’un conte de Gogol. Però més que la seva fauna el que m’entusiasma de Parlament són els bars que hi ha a la vorera de muntanya, des de la Ronda fins a Viladomat. La ruta ideal, d’est a oest: la terrina de saint-marcellin als Sortidors del Parlament, un cullerot de la sopa de peix del Pa i Trago, el brunch amb salmó fumat del Federal, la tapa de soviet –una amanida russa de caure de cul– del Calders i l’arsenal de viennoiserie del Tarannà. És com per acabar perdut. En un dels meus dies de peregrinació, un turista em va demanar el camí més ràpid per arribar a l’Alhambra de Granada.

Barbuts i barbamecs, els del nucli dur de Sant Antoni tenim un parell d’hàbits de supervivència class que no fallen. El primer: aquí hi ha el millor paqui de la ciutat, amb una oferta de producte d’importació que no té res a envejar al Racó del Gourmet d’El Corte Inglés. En aparença sembla un Spar de rigor, i se’l coneix pel prosaic nom de Supermercat del Món (Parlament, 21). Atenció a l’assortit de marca italiana! I el segon: les glorioses pissarretes del Celler Florida (Floridablanca, 112), clàssic amb solera d’aquests feus, i el seu generós vermut a 1,25 euros. El que estalvio, m’ho gasto en una doble sessió als Renoir. Per desgràcia, aquests encara no s’han adaptat a la nostra cartera.

Trauma infantil: el meu àlbum de La sirenita va quedar incomplet per un falti, un cromo edició limitada del peixet groc. Tinc l’esperança de trobar-lo aquí un matí de diumenge.

Això és per fer-se un homenatge un cop al semestre. I quin homenatge! Algú em va dir una vegada que no podies començar un àpat al Lolita (Tamarit, 104) sense prendre’t una Gilda i escurar el regalim d’oli del platet amb el dit. Jo segueixo escrupolosament la litúrgia quan hi vaig amb religiositat a celebrar els solsticis, el d’hivern i el d’estiu. I he afegit a la salmòdia el ritual de la croqueta, de pernil, de ceps o del que marqui la cuina de temporada, sense manies. Però el meu guilty pleasure són les rabas de pollastre, una mena de fingers amb arrebossat de patates fregides tràgicament bons. I els tenen tot l’any. Important anar-hi amb el mentó rasurat. Fan molletes.