Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Entrevista a Vicente Guallart

Entrevista a Vicente Guallart

Una conversa sobre les ciutats del futur amb el fundador de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC)

Vicente Guallart
Foto: Mikhail Dmitriev Vicente Guallart
Per Maria Junyent |
Advertising

Va fundar l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) i va ser arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona entre el 2011 i el 2015. Ara dirigeix el Master in Advanced Ecological Buildings a Valldaura Labs, un centre de recerca on investiguen al voltant de la producció d’energia, aliments i objectes sostenibles. A les jornades Fixing the future parlarà de la necessitat de reinventar-nos en una xerrada que es diu 'Ciutats per als humans i la natura', al costat de Carolyn Steel, arquitecta i autora del llibre 'Hungry city. How food shapes our lives'.


Com són les ciutats actuals i com és una ciutat ‘per als humans i la natura’? 
Les ciutats on vivim són conseqüència de la revolució industrial i l’economia del petroli. Tot això està destruint el planeta i per tant hem de reinventar què vol dir 'economia' i què vol dir 'ciutat'. La nova economia ha d’estar basada en sistemes biològics, en el coneixement que ve dels boscos. Hem de reinventar les ciutats a partir de sistemes ecològics i hem de repensar què són els edificis i com funcionen.

"Un edifici ha de ser com un arbre"

TItol


Què hauria de ser un edifici? 
Algú va dir que els edificis són màquines d’habitar. Consumeixen energia i aigua, i produeixen residus. Els de nova generació haurien d’utilitzar principalment la fusta i ser autosuficients: que generin tota l’energia que necessitin per funcionar, que reciclin les seves aigües grises i també que produeixin plantes i aliments. Organismes, i no pas màquines. Un edifici ha de ser com un arbre.

A Barcelona ja estem veient alguns edificis construïts amb fusta, com la cooperativa d'habitatge La Borda, de Lacol
Algú deia que el material per excel·lència al segle XIX era l'acer, al XX, el formigó i al XXI, serà la fusta. Ara hi ha tota una economia que s'està desenvolupant. La clau és que la fusta és un material renovable: plantes un arbre, el regues i creix. En canvi el formigó, que és el més utilitzat avui dia, significa destruir muntanyes. Però més que pensar d'una manera crítica en el món actual, a mi m'agrada pensar d'una manera positiva en el futur. Pensar què hem de fer per viure millor a partir del que tenim avui.

"El món digital ens ha de permetre ser més 'naturals', no més 'robots'"

En quins projectes esteu treballant a Valldaura Labs? 
Vam decidir que, més que parlar del futur, l’havíem de construir i experimentar amb ell, i vam trobar aquest lloc al mig del Parc de Collserola [un monestir construït l’any 1150 per una comunitat de monjos de Tolosa], on podem experimentar amb el cicle de la matèria. És un lloc on pots practicar l’economia circular d’una manera molt directa. Col·laborem amb el MIT (Massachusetts Institute of Technology) i tenim l’objectiu de ser autosuficients –energèticament, en alimentació i producció de materials– d’aquí a deu anys. El món digital ens ha de permetre ser més 'naturals', no més 'robots'.

Vicente Guallart participarà a les jornades Fixing the Future el divendres 7 de juny al CCCB.

NO T'HO PERDIS: Parlem amb Fridays for Future, joves contra el canvi climàtic

Advertising