Marc Azcona va treballar a la televisió, però després de presentar un programa infantil va decidir que volia viure la vida. I la va començar a viure al seu propi local. Cal Brut és un recull de tots els bars i llocs que ha visitat en les seves aventures: “És com la meva habitació”, confessa. Ha trobat la fórmula per espantar turistes i fidelitzar gent del barri. És el psicòleg definitiu. Cada racó està impregnat de les seves vivències. Han estat sis anys al límit i ara el bar comença a funcionar, però les factures l’hi porten fluixa. Sap que ha parit un lloc especial: “Aquí s’han fet parelles, s’han retrobat amics que feia 20 anys que no es veien, em donen una pasta i no el traspasso”. Més clar, l’aigua.
La mística del bar és una força insondable que atrau l’ésser humà des de fa centúries. Diuen que la família és el refugi definitiu, però on ens refugiem de la família? Al bar, sempre al bar. Així doncs, un indret d’importància tan vital per mantenir el seny en els temps que corren no pot ser un lloc depriment, regentat per gent depriment. Un bar, entès com a santuari espiritual del mam, com a aixopluc personal i intransferible, ha de tenir un element fonamental que el faci respirar i fidelitzi la clientela: l’empremta del seu propietari.