Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right La Barcelona de Salvador Espriu

La Barcelona de Salvador Espriu

El CCCB proposa una passejada per la ciutat de Lavínia inspirada en l'obra i la vida del poeta

Salvador Espriu
©Jordi Soler
Per E. Sendra |
Advertising

Lavínia era l'única hereva al tron del Laci segons la mitologia romana. Per Salvador Espriu, Lavínia va ser Barcelona, una ciutat a la qual admirava i avorria gairebé a parts iguals (i una altra de les claus de la seva mitologia geogràfica, al costat de Sinera i Konilòsia). Coincidint amb el centenari del naixement del poeta, noveŀlista i dramaturg, i biografia d'Agustí Pons en mà, recorrem els punts clau de l'altra gran ciutat d'Espriu.

El Pati de Lletres
Ens aturem a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona i refem els passadissos que porten als claustres: Espriu era un dels habituals del Pati de Lletres als anys 30. Va arribar a la facultat la tardor del 1930, com recorda Pons a Espriu, transparent (Proa), i es va matricular a la Facultat de Dret i a la de Filosofia i Lletres després de rebre un premi extraordinari de batxillerat. L'estudiant va fer amics (aquí és on va conèixer el poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel, entre d'altres), va iniciar-se en la descoberta d'Orient -sobretot gràcies al mític creuer per la Mediterrània el 1933- i va esdevenir profund coneixedor de l'egiptologia i la història antiga, matèria de la qual es va llicenciar el 1936. Un any abans publicava 'Ariadna al laberint grotesc', on Salom, àlter ego d'Espriu, anomenava per primera vegada Lavínia.   

Teatre a la Cúpula
La segona parada, davant del Coliseum, té regust teatral. Espriu es va vincular amb l'Associació Dramàtica de Barcelona i l'agrupació liderada per Jordi Sarsanedas va ser l'encarregada d'estrenar Primera història d'Esther al Palau de la Música el 1957. Però on l'obra teatral del poeta va prendre volada va ser aquí, a la cúpula del Coliseum, l'espai que el FAD havia cedit a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, el teatre més freqüentat pels universitaris de l'època. La colla de Ricard Salvat, Maria Aurèlia Capmany i companyia van reposar la Primera història d'Esther, i van estrenar La pell de brau i l'èxit del moment als 60, Ronda de mort a Sinera.  

Mentre feia d'advocat...
Els aparadors de marqueteria encerclen el número 32 del passeig de Gràcia, una porteria senyorial, digna de despatx de notari. Salvador Espriu, que no va tenir cabuda com a mestre a la universitat a la fi de la Guerra Civil i havia de sostenir la família després de la mort del pare, va treballar durant més de vint anys a la notaria Gual. De dia treballava d'advocat, de nit escrivia 'Les Hores', 'El caminant i el mur' i 'El final del laberint', entre d'altres obres.  

La casa del poeta
Tornem al passeig de Gràcia i ascendim fins als Jardinets, territori 100% espriuà. Primer el poeta va viure a la Casa Fuster, seu històrica d'Enher i el sobrenom amb què es coneixia l'obra de Domènech i Montaner. Pons assenyala els personatges que van per aquest espai mític on se celebraven lectures i converses: Josep Pla, Baltasar Porcel, els nois de Llibres del Mall i també Raimon. Els darrers anys de vida, Espriu va passar-los al número 118 del passeig de Gràcia.  

'He mirat aquesta terra'
El CCCB, i l'exposició Espriu. He mirat aquesta terra, pot ser inici o final de l'aventura. La mostra presenta la trajectòria i la biografia de l'escriptor, la construcció del mite de Sinera, la seva consagració com a autor de referència, els personatges i llocs clau de l'imaginari d'Espriu, i la darrera etapa de la seva carrera, dedicada a reescriure i polir el corpus literari. Una part de la seva obra es llegeix a peu de carrer, en una ruta ideada i conduïda per la catedràtica de literatura catalana Maria Nunes. 

Més reportatges

Art, Fotografia

Noves exposicions de fotografia

Novembre i desembre vénen carregats de bones imatges Diverses exposicions de fotografia s'instal·len a Barcelona durant els pròxims mesos. Al novembre arriben el World Press Photo, una exposició plena de polèmica i de realitat que ens colpeja les retines, i 'Deletrix', un projecte de Joan Fontcuberta impulsat pel PEN català, que s'exposarà al Arts Santa Mònica. Al desembre podreu veure 'A cop d'ull', la pròxima exposició del Virreina Centre de la Imatge, i 'Jo faig el carrer', al MNAC, on s'hi exposaran fotografies de Barcelona realitzades per Joan Colom entre 1957 i 2007. Del 6 de novembre al 8 de desembre, el CCCB acull la novena edició del World Press Photo, la mostra que recull les 143 fotografies guanyadores d'aquest prestigiós premi internacional de fotoperiodisme. Aquest any hi han participat més de 5.000 fotògrafs (235 espanyols) de 124 nacionalitats que han presentat més de 100.000 imatges en les categories de Noticies d'actualitat, Temes d'actualitat, Temes contemporanis, Vida quotidiana, Retrats a l'entorn, Naturalesa i Esports. La selecció d'aquesta edició compta amb tres guanyadors espanyols, Bernat Armangué, Emilio Morenatti i Daniel Ochoa de Olza. A més, el CCCB és l'únic centre del país on s'hi podran veure els treballs guanyadors de la categoria projectes multimèdia, creada al 2011 i que compta també amb dos guanyadors d'aquí: Pep Bonet i Miquel Dewever-Plana. Una cita ineludible per tots els que vulguin estar informats del que passa al món. Entrevista a Ber

Art, Galeries

L'art que has de veure

Amants de la pintura, la fotografía, l'escultura i de l'art en general: aquí teniu una tria de les millors exposicions que podeu trobar actualment als museus i galeries de Barcelona. Les exposicions més populars World Press Photo 13 La novena edició de l’exposició internacional World Press Photo, organitzada per la Fundació Photographic Social Vision i el CCCB, recull les 143 fotografies guanyadores del prestigiós premi internacional de fotoperiodisme. Aquest any la selecció compta amb tres guanyadors espanyols, Bernat Armangué, Emilio Morenatti i Daniel Ochoa de Olza. A més, el CCCB es converteix en l’únic centre espanyol que exhibirà els treballs guanyadors de la categoria projectes multimèdia creada el 2011, que compta també amb dos espanyols guardonats Pep Bonet i Miquel Dewever-Plana. Barcelona prêt-à-porter, 1958-2008 'Barcelona prêt-à-porter, 1958-2008. Mig segle d’indústria i moda. Col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau' és una mirada retrospectiva a 50 anys de moda que dóna a conèixer la implantació i la consolidació del disseny i la confecció de la roba seriada, que va impulsar i obrir noves perspectives a la indústria tèxtil de Catalunya. The Kennedys Exposició fotogràfica que commemora el 50è aniversari de l'assassinat de JFK. Una col·lecció de 40 retrats i fotografies que no han vist la llum en els últims 50 anys, on l'objectiu de Mark Shaw recorre el camí des de la victòria de JFK a les eleccions de 1960 fins al seu assassinat el 1963. Los murmullos del bosque T

Advertising
Què fer, Rutes i passejades

Ruta de la poesia a Barcelona

Tots els llocs per on passen les muses Recorrem la ciutat i hi trobem poetes, els llocs on es van inspirar i els espais on sentir-los recitar els seus versos. Tertúlies Allò va ser un veritable big bang dins de la cultura catalana: la tertúlia d’en Borralleras de l’Ateneu Barcelonès, l’any 1922, era freqüentada, entre d’altres, per personatges crucials com Josep Pla, Francesc Pujols o Josep Maria de Sagarra. Crítiques, silencis, displicència, emprenyades... Aquella colla de joves escriptors es van foguejar els uns als altres, esperonant-se i atacant-se segons qui i com, amb una intuïció, un entusiasme i una ambició literària que poques generacions anteriors o posteriors igualarien. Memòria L’any 1970 l’ancià Josep Carner, (Barcelona, 1884-Brussel·les, 1970), víctima d’un alzheimer devastador, torna a la seva estimada ciutat després d’un llarg i dolorós exili. Baixa la Rambla despistat i força perdut, sense saber gaire bé on es troba. Tot d’una s’atura davant del Liceu i es queda admirant-lo. Al cap d’uns moments, diu: “Aquesta deu ser una gran ciutat”. Sense pretendre-ho ni adonar-se’n, Carner, el príncep dels poetes, representa de manera tràgica la darrera escena de la pel·lícula El planeta dels simis. Festival El franquisme no s’acabava mai i els joves empenyien per viure en una Catalunya acolorida i no en blanc i negre. La poesia era una arma de combat i havia de ser dita, publicada, llegida, proclamada. ¿El lloc més adequat? Una sala de boxa, el Gran P

Advertising