La Barcelona més creativa

En el món de la cuina, com en el món en general, un cuiner de 33 anys està considerat un jove valor. Però en la vintena, a la nostra ciutat hi ha joves de veritat que fan meravelles.  Antonio Romero La cuina de l'àvia, del xup-xup, viu actualitzat en les olles del Suculent, a la rambla del Raval. Antonio Romero, nascut fa 26 anys a Nules (la Plana Baixa, el País Valencià), va rebre l'encàrrec de Carles Abellán –un dels socis–  d'actualitzar l'esperit de la casa de menjars barcelonina. (Llegir l'article)

Tres dissenyadores de moda amb una mateixa inquietud: visibilitat. Nerea Lurgain, Elena Gallego i Olga Prat acaben d’inaugurar The Box, una caixeta blanca on mostren les seves col·leccions i també les d’altres dissenyadores independents que despunten dins l’escena local, com Angela Bang, Ida Johansson, Iris Morata (sabates) i Beatriz Palacios (bijuteria). Roda el món i torna al Born.

L'autoria catalana viu un autèntic boom a la cartellera amb obres d'autoria local que omplen teatres, s'exporten a fora i ofereixen un punt de qualitat que mai no havien tingut. Podem parlar de Guillem Clua, Jordi Galceran, Gemma Brió, Llàtzer Garcia, Marta Buchaca... Noms que s'han convertit en habituals i que sonen tant com Pinter, Mamet o LaBute.

Si ets d'aquelles persones que no aprecien la presència de farigola de llimona o vodka infusionat amb remolatxa a la teva copa (ni vols pagar més de 6 euros), no t'acostis a La Martinera, el bar annex al restaurant Casa Chelis. Si entens els còctels com una de les belles arts, no ho dubtis. Ara hi han incorporat pica-pica de luxe creat pel xef Sebastián Mazzola.

Descobreix 10 dels llocs on s'elaboren els plats més originals de la ciutat

Deia Samuel Beckett, amb aquell sarcasme irlandès tan aspre que gastava, "fracassa un altre cop, i fracassa encara millor". Enrique Vila-Matas em va explicar en una ocasió que aquesta mutació àcida de l'imperatiu dèlfic era el seu parenostre. Recordo bé el dia. Ell portava unes ulleres de sol vermelles que espetegaven com dos llums de fre. Algú li havia dit que tenia una retirada a Lovecraft, i en feia conya.

Catifes voladores, fetes a partir de pneumàtics de bicicleta o estores estampades amb els dibuixos d'Eduardo Chillida que recuperen la verticalitat dels tapissos expliquen la seva història. Nani Marquina va créixer envoltada de creativitat i setrilleres i, després d'estudiar disseny industrial –i moguda "per l'obsessió de buscar allò que no existeix"– va començar a explorar el món de la catifa contemporània, un univers que fa 25 anys que trepitja. "Ara les estores ofereixen un confort visual i estètic, i defineixen el teu estil", explica.

Brain & Beast han obert la seva flagship store al Born, una botiga-taller decorada amb un gust exquisit on a més de trobar les peces icòniques (i divertides) de la marca d'Ángel Vilda, César Oliva i Verónica Ramposo –guanyadors de la darrera edició del 080 Barcelona– també compten amb les creacions de Señor Pablo, les ulleres Hyde's, els complements de Musa Bajo el Árbol, i les fragàncies de Carner Barcelona.

Amb l'intrèpid bàrman Javier de las Muelas no s'hi juga. Ni tampoc amb la llegendària barra d'aquesta cocteleria reconeguda internacionalment com una de les millors del planeta. Se les saben totes. La barra és l'escenari de les coreografies més complicades. Aquí  es venera el còctel. No goseu sortir sense haver provat el Dry Martini –sense competència a Barcelona– i alguna de les creacions magistrals de De Las Muelas. Tot i la seva popularitat i el 'punch' mediàtic del seu bàrman, el Dry Martini continua sent una referència ineludible. I és que, senyors, això no és una cocteleria, és una església. I al 2013 s'ha consolidat com al bar espanyol que trobem més amunt en la prestigiosa llista dels 50 millors bars del món. El premi, atorgat a Londres per la prestigiosa llista 50 Wolrd Best Bars, el converteix en el catorzè millor bar del món. I això no és poca cosa, caram.

La Pedrera acull una mostra antològica dedicada a la fotògrafa barcelonina després de 50 anys de vida professional És Col, Doña Col, i per als amics Cola a seques. Als ulls de la resta d'espectadors, Isabel Steva Hernández segueix sent Colita, la fotògrafa que es va formar amb Oriol Maspons, va retratar Carmen Amaya, els amics de la Gauche divine, Barcelona i els seus personatges.