Els 12 millors llibres per llegir aquest estiu 2024

Anagrama. 184 pàgs. 17,90 €.

De què va?

Ho tenia difícil, Irene Solà, després d'aquella meravella anomenada 'Canto jo i la muntanya balla', aquella novel·la tel·lúrica on fins i tot les bèsties parlaven. Allà ens va donar entrada a un món embruixat, de dissorts i enyorances, a una terra que s'expressava. Un món que a 'Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres' explota a través d'una nissaga de dones de muntanya, habitants d'un mas enclotat, destruït i tornat a aixecar múltiples vegades, que repassa més d'un segle de neguits, de guerres, presons, fugides i ajusticiaments, de bandolers i emboscats, de dones que esperen i de dones que han de sobreviure com sigui, fins i tot pactant amb el dimoni.

Per què t'atraparà?

L'escriptora sembla que hagi escrit aquesta novel·la per respondre la pregunta que es fa Mercè Rodoreda al final de 'Quanta, quanta guerra...': “¿S'esborraria el record del mal o el duria sempre amb mi com una malaltia de l'ànima?”. Les seves dones el porten a dins, per mor del pacte de la Joana. I nosaltres, humils lectors, no podem fer res més que embriagar-nos amb una història, una novel·la, on el temps fa el que li dona la gana, així com els seus personatges femenins, lliures, per fi, gràcies al diable. Quan l'acabin, voldran tornar a començar-la.

Trad. de Jordi Martín Lloret. Més Llibres. 264 pàgs. 21 €.

De què va?

'Canviar: mètode' és una novel·la d'autoficció brillant, colpidora, com els llibres anteriors d'Édouard Louis, que és impossible que deixi el lector indiferent. O l'estimes o l'odies. O l'estimes per ser qui és, per haver-se convertit en qui és. O l'odies pel seu egocentrisme, el seu egoisme. Dues coses amb les quals, aquí, passa comptes. La sinceritat que desprèn és esborronadora. Com al final, que posa damunt la taula les seves contradiccions. Després de repassar fil per randa com s'ha esforçat a convertir-se en un home il·lustrat contra tot pronòstic, assegura: “vaig odiar la meva infantesa i la trobo a faltar”. Enyora la pobresa i les olors, la possibilitat del present.

Per què t'atraparà?

Els llibres de Louis són directes, poc metafòrics. Hi surt gent amb nom i cognom. El seu egotisme és exacerbat, però també la seva generositat. Sap que és on és gràcies a moltes dones que van creure en ell. I alguns homes, com el gran filòsof Didier Eribon, que va escriure abans que ell la seva història i a qui ret un gran homenatge. Finalment, aquesta és la història d'un noi gai que va poder marxar de casa i acomplir un somni: no ser mai més pobre gràcies a la literatura.

Proa. 512 pàgs. 21,90 €.

De què va?

L’impacte de l’autodestrucció d’una obra d’art de Banksy el 2018 a la sala de subhastes Sotheby’s encara és ben viu a la nostra memòria, però molts havíem oblidat el cas del pintor Palau Ferré, que va decidir cremar els seus propis quadres als anys setanta del segle xx. Les seves aparicions a la televisió i als mitjans de l’època són ara poc recordades, malgrat l’estupor que va generar el cas. Màrius Serra es va interessar per aquest creador que, després d’una sentència del Tribunal Suprem, va resoldre llançar al foc tot allò que pintava. Aquells retrats d’una dona d’ulls grossos i fascinadors s’esfumaven per la xemeneia de casa del pintor.

Per què t'atraparà?

Aquesta novel·la, 'La dona més pintada', és important, sobretot després de 'Plans de futur', la novel·la en què Màrius Serra explicava la vida del matemàtic Ferran Sunyer. Aquí el seu personatge és Maties Palau Ferré, un pintor de Montblanc que va patir i gaudir d'una vida intensa, capriciosa i amb molts elements que fan fàcil la construcció d'un personatge molt potent. I bé que Serra ho aconsegueix, ja que la seva obra ens atrapa gairebé des del minut u, gràcies a dues trames que van en paral·lel: el conflicte entre el pintor i un promotor immobiliari, i la identitat de “la dona més pintada”, una noia armènia que Palau Ferré va conèixer durant la seva estada a París (1959-1962) i de qui se n'enamora profundament. A nivell formal, Serra domina totalment el tempo del relat i va deixant miquetes en el camí perquè el puguem seguir, ens prepara sorpreses, ens manté expectants.

Trad. d'Ernest Riera. Ed. del Periscopi. 536 pàgs. 21,90 €.

De què va?

Quan es coneixen, en Sam té 12 anys i està ingressat en un hospital de Los Ángeles després de patir un accident de trànsit, on ha mort la seva mare, i la Sadie, que en té 11, va a visitar la seva germana Alice, víctima d'un càncer. Ell fa dies que no parla, però passa les tardes jugant a videojocs. Ella s'avorreix i s'afegeix a les partides d'en Sam. Es van apropant i es fan amics. Anys més tard, a Cambridge (Massachusetts), on tots dos estudien, es troben al metro i ell li diu: “Hauríem de fer un videojoc plegats”. Una frase que canviarà les seves vides.

Per què t'atraparà?

Com William Faulkner a 'El soroll i la fúria', Zevin s'agafa al monòleg final de Macbeth, a l'obra de Shakespeare, per aixecar una novel·la colossal i brutalment contemporània. El seu no és un conte explicat per un dement, sinó una prova que, encara que siguem capaços de crear mons artificials meravellosos, no som res més que actors destinats al silenci. Mentrestant, només ens queda el fervor i l'amistat, i la possibilitat de tenir un lloc on tornar.

Trad. d'Alba Dedeu. L'Altra. 320 pàgs. 20,90 €.

De què va?

L’any 1929 M. F. K. Fisher deixa els Estats Units per instal·lar-se a França amb el seu marit; allà, tasta l’autèntica cuina francesa per primera vegada i s’estrena en una nova manera de menjar, de beure i de viure. A partir d’anècdotes, àpats amb personatges excèntrics i escenes humorístiques al voltant d’una taula, i sempre amb el rerefons de la crisi econòmica del 1929 i les tensions polítiques creixents a Europa, Fisher explica l’evolució de la seva fam insaciable, des de la seva terra natal fins a Europa, amb una prosa sòlida, alegre i propera.

Per què t'atraparà?

Quan no hi havia ni crítica gastronòmica, ni 'influencers', ni gent amb molta barra que va de 'foodie', M.F.K. Fisher, com Josep Pla a casa nostra, va inventar tot un gènere que té poc a veure amb el que s'escriu de cuina avui dia a casa nostra. Literatura en majúscules, ja que a través del bon menjar, l'autora fa un retrat social, cultural i polític d'una època, quan França era culturalment el centre del món. Les descripcions, les atmosferes, que fa Fisher són per emmarcar.

Trad. d'Ismael Funes Aguilera. La Magrana. 208 pàgs. 19,90 €.

De què va?

En Nagare i la Koishi són pare i filla, i porten un petit restaurant gairebé clandestí en un carreró de Kyoto. Cuinen delicadeses als habituals i a algun passavolant que s'hi atansa per casualitat. No volen notorietat i fugen de bloguers, ressenyaires i tota mena d'informants culinaris. Fins al punt que no tenen cap cartell a la façana i un dels serveis que ofereixen, el de detectius gastronòmics, només l'anuncien en una revista a través d'una única línia que és gairebé un enigma. Tan sols hi arriben els clients que, realment, ho desitgen de debò.

Per què t'atraparà?

'Els misteris de la cuina dels Kamogawa' és una novel·la que, sense fer escarafalls, ens regala una manera de fer, la de la cuina tradicional japonesa, plena de petits detalls, i un bocí de la història contemporània d'aquesta illa a través d'alguns dels seus plats. Perquè la cuina japonesa és molt més que sushi... Aquí no trobareu aquella peça literària que us canviarà la vida, ni aquella gran frase, ni aquell gran personatge, sinó un relat senzill, ben travat, que fa que la nostra curiositat s'enlairi, que s'activin els sentits, que torni la memòria perduda. Es pot demanar res més?

Trad. de Mercè Ubach. Proa. 160 pàgs. 18,90 €.

De què va?

Jean Bosmans, l’habitual alter ego de Patrick Modiano, evoca des del present de la setantena la primavera dels seus vint anys, quan la freqüentació de dues dones (la Camille i la Martine) i els escenaris per on elles es movien el va fer recordar uns fets de la infantesa que havia oblidat. Jean primer sospita i després confirma que hi ha una mena de complot teixit al seu voltant perquè doni testimoni d’uns fets delictius que va presenciar de petit, relacionats amb una casa al poble de Chevreuse, a prop de París.

Per què t'atraparà?

El premi Nobel francès demostra en la seva novel·la que no ha perdut el pols i per què se l'anomena el Proust del nostre temps. És tal la capacitat que té per fer-nos entrar en les seves històries que sovint no en voldríem sortir mai. I 'Chevreuse' està a l'altura de 'En el cafè de la joventut perduda' o 'Carrer de les botigues fosques', novel·les on el record s'incrusta en el present, que, a més, tenen un component d'intriga que ens manté clavats a la cadira, expectants, mentre l'autor va desplegant uns recursos narratius infinits.

LaBreu. 154 pàgs. 15 €.

De què va?

'Els irredempts' és una narració en tres temps en què els personatges es regiren en els seus panells i generen la seva pròpia iconografia. És un tríptic de diapositives on trobem un solar per a una escola de la perifèria on bastir un simulacre de vides; una família superada pel llenguatge i per la pèrdua dels pares, que obre una falla vital; i una ciutat escindida com a testimoni de la desfeta de l'amor platònic enmig de l’art.

Per què t'atraparà?

Amb un merescut premi Llibreter sota el braç, aquests tres relats de Cristina Garcia Molina són com una petita llaminadura que degustarem ràpidament, però de la qual en retindrem el sabor durant molt de temps. La poètica de l'autora és abassegadora, i amb poc fa molt, des de fer una profunda reflexió sobre el món que hem construït a través d'una escola devastada fins a un exercici de bijuteria fina expressiva gràcies al món interior d'una família trencada. Una petita gran obra.

Trad. d'Oriol Valls. Més Llibres. 460 pàgs. 22,90 €.

De què va?

Mentre la Béatrice i en Musimbwa fan el clau del segle, en Diégane, que ha decidit no formar un trio, manté una conversa amb una aparició de Crist. Ha publicat a París un primer llibre que ha passat sense pena ni glòria, l'amor de la seva vida ha marxat, però acaba de descobrir 'El laberint de l'inhumà', l'autor del qual, T. C. Elimane, va desaparèixer sense deixar rastre abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Just al cim del clímax sexual, Crist li diu, de nou a la creu: “Ho hauria tornat a fer”. Què hauria tornat a fer?, ens preguntem. Sacrificar-se?

Per què t'atraparà?

Aquesta és una novel·la vibrant, hipnòtica, que t'embruixa i et torna el sabor de les grans novel·les marginals, no escrites per agradar, sinó per necessitat. 'La memòria secreta dels homes' està plena de camins que aparentment no porten enlloc, viaranys i giragonses, però també hi ha grans avingudes i esclats de llum. Perquè la investigació d'en Diégane, una mena d'alter ego de l'autor, rere les passes d'Elimane és una capbussada brutal en la identitat africana contemporània, les relacions nord-sud i les arrels de l'escriptura, amb un esperit que sobrevola l'obra: Roberto Bolaño.

Anagrama. 232 pàgs. 18,90 €.

De què va?

Diari de paternitat, “carta al fill” i ficció pura conviuen en harmonia al llarg d'aquest llibre, que es pot llegir com un manual heterodox per a pares debutants, o simplement com un nou i brillant capítol que enriqueix l'obra magnífica d'un dels escriptors llatinoamericans més rellevants de les darreres dècades. Alejandro Zambra el va començar quan va néixer el seu fill, passats als 40 anys.

Per què t'atraparà?

No hi ha gaires obres sobre la paternitat. I menys del caire de Zambra, on hi ha una estranya barreja de sentit de l'humor marca de la casa, reflexió personal i vivències íntimes. Diu que quan li demanen per què ha volgut ser pare, al final, ell diu que el que li agradaria de veritat és ser avi, però que, esclar, abans havia de passar de tenir un fill. Una anècdota que ens serveix per resumir què és aquest llibre de l'escriptor xilè. No és cap complement de res anterior, ni de 'Poeta chileno', ni de 'Bonsái', però sí que ens va molt bé per entendre'l millor i gaudir-lo molt més.