Els 16 millors llibres per llegir aquest estiu 2025

Proa, 96 pàgs., 16,90 €

De què va?
Sala Augusta és un cinema del centre de Palma, construït damunt el que havia estat una presó franquista durant la guerra, on els presos republicans esperaven l’execució en condicions infrahumanes. El poema evoca els homes i les dones que van ser víctimes de l’aixecament feixista del 36 a Mallorca. Llengua materna, a continuació, fa referència a la mort de la mare de l’autor. Aquí la memòria esdevé personal, íntima, però a la vegada ret homenatge a les cosidores de sabates que, dels anys 40 als 80, van fer feina a la indústria mallorquina del calçat, escombrada pel turisme, cosint sabates a casa seva, amb unes condicions laborals inexistents.

Per què l'has de llegir?
Potser el lector no sap qui són Aurora Picornell, Toni Alomar, Jerònia Pomar i Julià Fullana, però podria ser que hagués passat per davant de la Sala Augusta de Palma, fins i tot que hi hagués entrat. Potser pensa que tot allò es va acabar, però Alzamora diu: "La postguerra no pot haver existit / perquè la guerra encara dura". I és que l'autor ha aixecat un monument en record de les víctimes de la Guerra Civil a Mallorca, un poema brut, aparentment malgirbat, que explica històries i aconsegueix ficar-se dins la nostra pell. Per si no n'hi hagués prou, clou el volum amb un altre poema llarg, dedicat a la seva mare, desapareguda quan Alzamora era un infant. També de caràcter narratiu, amb una punta més de lirisme, el poeta regira la memòria personal per explicar-li, a la mare absent, tot el que recorda d'ella. Un abisme. I un llibre superb.

Periscopi, 280 pàgs., 20 €.

De què va?
Quan la Nina va fugir es va dir: no tindré mai una llar, seré lliure. Però a la seva història li han sortit un munt de variables i vet-la aquí, observant la façana mig enrunada de la casa que va abandonar, acompanyada d’un marit i un fill adolescent. I ara es planteja que potser hauria valgut més quedar-se veient com tot s’esfondrava i dur una vida solitària. Així que mentre el seu home i el seu fill reconstrueixen la ruïna ella pren la determinació de no entrar mai entre aquelles quatre parets. Serà, sense saber-ho, el seu últim acte de resistència, mentre s’aproxima a la fi de la guerra amb l’espai que li va capgirar la vida.

Per què l'has de llegir?
La Nina no és una dona sola. Té marit i un fill adolescent. I una munió de fantasmes que pobles no només la seva ment, sinó la casa on va a raure amb la família. El lloc amaga una història tèrbola, fosca, i Glòria de Castro ens manté expectants al llarg d'aquesta novel·la d'evasió, sempre amb la sensació que, a la nit, passarà alguna cosa, que sortirà una mà del pantà proper, sentiran una veu coneguda enmig del bosc, que els malsons dels protagonistes ens oferiran una revelació. Després de guanyar el premi Llibreter amb el seu primer llibre, L'instant abans de l'impacte, l'autora fa una passa de gegant amb aquesta novel·la inquietant que també és combat entre dues maneres de veure el món. Entre ella, que creu que la vida li deu alguna cosa, i ell, que creu que deu alguna cosa a la vida.

LaBreu Edicions, 178 pàgs., 15 €.

De què va?
Un pare que coneix el xicot de la filla. Un fill que torna a casa dels pares. Un matrimoni que cada tarda surt a passejar. Una noieta que escriu una carta a l’oncle. Un nen que juga mentre els grans treballen. Un noi que va cada dia a la feina pel mateix camí. Dos germans que acudeixen a un dinar familiar. Un home que escriu una carta als fills. Hom pot maleir algú desitjant-li que visqui temps interessants. S'ha dit, també, que no hi ha hagut felicitat com la d’abans de la Revolució. Els temps feliços són, doncs, temps avorrits, poc èpics. Escassament dignes de ser contats. Però ¿de què està feta aquesta felicitat? ¿Què passa quan no passa res? ¿Què és el que es cova, com una llavor sota terra, dins la dolçor de viure?

Per què?
Joan Todó és un autor que, amb els anys, ha assolit una maduresa espaterrant. Té el do de la distància curta, tant quan es posa el barret de poeta com quan es col·loca el de narrador. Ja porta uns quants llibres de contes i el següent és sempre millor. Aquí explota el que podríem dir les relacions anodines, però sempre anar més enllà, com un bon Monzó, un bon Cheever. Sembla que no hagi de passar res i passa tot. Una bona prova és Una qüestió de temps, un relat breu, però que condensa aquesta buidor occidental que atrapa molta gent. Té un final que potser és previsible, però Todó resol el conte d'una manera magistral. I aquí rau la grandesa d'aquest llibre, la capacitat de l'autor per atrapar-nos amb poques paraules i una mirada singular.

Trad. de Bel Olid. Angle, 448 pàgs., 22,90 €.

De què va?
Una artista relativament famosa decideix travessar el país en cotxe, de Los Angeles a Nova York. Li sembla que aquest viatge pot servir per repensar-se ella mateixa i el seu matrimoni. Amb tot planificat i tres setmanes lliures al davant, s’acomiada de la família i enfila l’autopista. Però, inesperadament, fortuïtament, s’atura en un motel vulgar als afores de Los Angeles i allà començarà un viatge totalment diferent.

Per què l'has de llegir?
Amb la maduresa, Miranda July ha aconseguit convertir-se en una autora diferent. Si als primers llibres, n'hi havia molts que deien que era una autora cuqui i res més, amb A quatre grapes ha aconseguit trencar el mur de la transcendència. Perquè el que experimenta la narradora de la novel·la, que podria ser ella mateixa, és el que necessita molta gent: adonar-se que la vida que tenen és real. El que no ha abandonat July és un estil fresc, despreocupat, cosa que va fer que tingués milions de lectors. Hi ha afegit un bon gruix de retòrica realista i cap ànsia de donar lliçons sobre la vida, cosa en la qual s'estimben molts productes autoficció.

Trad. de Mercè Ubach. L'Altra, 208 pàgs., 20 €.

De què va?
El 25 d’octubre de 2023, tot just tres setmanes després del bombardeig de Gaza, Omar El Akkad va tuitejar: "Algun dia, quan ja no sigui perillós, quan dir les coses pel seu nom ja no tingui conseqüències, quan sigui massa tard per exigir responsabilitats a ningú, tothom hi haurà estat sempre en contra". El tuit va tenir més de 10 milions de visualitzacions. Com a immigrant nascut a Egipte i instal·lat al món occidental des de molt jove, Omar El Akkad estava convençut que Occident era una terra de llibertat i justícia. I ha escrit una crònica punyent i incòmoda que clama contra el silenci eixordador dels mitjans de comunicació europeus i americans, de la classe política en general –i, molt concretament, de les esquerres benpensants–, i denuncia la incapacitat i les trampes del llenguatge a l’hora de descriure les atrocitats que s’estan cometent a Gaza i les conseqüències devastadores de no prendre partit, de no mullar-se.

Per què l'has de llegir?
Aquest llibre d'Omar El Akkad és el que necessiten llegir tots els que no saben com hem pogut arribar fins aquí, com és possible que estiguem veient un genocidi en directe i ningú no pugui o gosi fer-hi res. Ell ho explica des de la mateixa experiència d'àrab nascut a Egipte, emigrat primer al Golf Pèrsic i, finalment, a Nord-amèrica, primer al Canadà i després als EUA. I de periodista que ha trepitjat Afganistan i Guantánamo, que fa anys que es pregunta per què el món funciona tan malament. Aquest és un assaig que ens ajuda a completar lectures precedents, com Un dia a la vida de l'Abed Salama i Un detall menor, relats sobre el patiment del poble palestí. És directe i atrevit, però no irresponsable.

Trad. de Míriam Cano. Anagrama. 320 pàgs., 21,90 €.

De què va?
Qualsevol feminista que hagi conversat en públic sobre les frustracions i les càrregues innates de l’aventura de ser dona haurà hagut de respondre alguna vegada a la pregunta: "I els homes, què?". Amb la mateixa perspicàcia, lucidesa i insolència amb què ha abordat l’univers femení fins avui, Caitlin Moran s’endinsa aquí en el masculí i intenta desentranyar l’origen de les nostres idees sobre com "hauria" de ser un home i pensar si ha arribat el moment de canviar-les. Així, després d’analitzar com la societat occidental veu la masculinitat, Moran arriba a la conclusió que potser, al capdavall, els problemes del feminisme són també els problemes dels homes.

Per què l'has de llegir?
No sé si Moran acaba responent la pregunta que es fa al títol, ni si tan sols aquest és un bon llibre, farcit d'enquestes de Twitter, cut & paste d'articles i reflexions de barra de bar. El cert, però, és que serveix de mirall no només per als homes als quals s'adreça, sinó també per a les dones. Moran és hilarant, divertida i té una gran habilitat per fer-nos riure, també amb els problemes més seriosos. Potser aquest és el llibre que els homes que encara es troben al segle XX haurien de llegir.

Trad. d'Annie Bats i Ramon Lladó. Proa, 649 pàgs., 22,90 €.

De què va?
Un edifici de París fa de marc a les històries que formen el gruix d’aquesta novel·la singular: una novel·la de novel·les i un tramat narratiu en forma de puzle que Georges Perec (1936-1982) va treballar per espai de nou anys. Els seus 99 capítols –com la Divina Comèdia– passen amb humor i enginy per totes les estances i racons de l’edifici, del soterrani a les golfes, i n’expliquen els inquilins d’ara i abans, els objectes, les històries, les músiques i llibres… que s’entrecreuen prodigiosament. Un exercici d’encaix i d’ànima totalitzadora que té, com a referents de noblesa, títols cabdals de la literatura universal com el Decameró, els Contes de Canterbury, i Les mil i una nits.

Per què l'has de llegir?
Que Proa hagi recuperat aquesta joia del seu catàleg és una excel·lent notícia, sobretot perquè permet el seu accés a milers de lectors que potser coneixien les peripècies de Perec, la seva singularitat, però que encara no s'havien enfrontat a la seva gran obra mestra, un llibre de llibres, que, gairebé 50 anys després de la seva aparició, continua il·luminant-nos. Cada pàgina és enlluernadora, una delícia. I un cop l'acabes, només tens ganes de tornar-lo a començar.

Trad. de Marta Marfany. Quaderns Crema, 280 pàgs., 18 €.

De què va?
Perdudes pel bosc aplega quinze contes extraordinaris amb la memòria com a fil conductor: les dues germanes intrèpides del relat que dona títol al volum fan cara al dol i al record en un vespre d’estiu perfecte; La impacient Griselda indaga en l’alienació i els malentesos mitjançant un gir enginyós en un clàssic del folklore, i La bruixa de ma mare examina una relació maternofilial ben singular tot endinsant-se en el gènere fantàstic. El cor de la col·lecció el formen set relats que segueixen un matrimoni al llarg de les dècades, retratant els moments petits i grans de què està feta una vida compartida, i en els quals podem reconèixer l’autora i el seu marit, Graeme Gibson, mort el 2019.

Per què?
Atwood és, sens dubte, un clàssic contemporani. Bregada en la ciència-ficció i en tota mena de batalles. El seu sisè sentit especulatiu no l'abandona mai i és aquí on els seus contes són d'un altre nivell. L'autora canadenca desplega un cop més el seu talent narratiu per explorar les diverses manifestacions de la pèrdua en la capritxosa memòria i abraçar l’absència com a companya ineludible del nostre destí.

Trad. d'Albert Pla i Núria Guilayn. Segona Perifèria, 256 pàgs., 19,90 €.

De què va?
L’escàndol, la tragèdia i la mort planen sobre les tres novel·les curtes que conformen el volum Pàl·lid cavall, pàl·lid genet, de l’aclamada autora –tot i que no gaire coneguda a casa nostra– Katherine Anne Porter. La seva és una obra cabdal de la literatura nord-americana del segle XX. L’antiga condició mortal relata el pas a l’edat adulta de la Miranda i la seva germana, sota l’ombra mítica d’una tieta que va morir massa jove i massa lliure. En El vi del migdia l’aparició d’un foraster misteriós porta el benestar i la desgràcia a una granja de Texas. A Pàl·lid cavall, pàl·lid genet, que dona nom al recull, ens retrobem amb la Miranda, alter ego de l’autora al llarg de la seva carrera.

Per què?
Més enllà dels temes que tracta, la crítica nord-americana ha destacat la puresa de l'estil de Porter. L'escriptura no és senzilla i, tanmateix, tampoc no és especialment decorativa; en canvi, és clara, fluida, gairebé impertorbable, es podria dir. Tot el necessari sembla a mà: llenguatge i paisatge, psicologia i memòria, i una intel·ligència estètica brillant que dona forma al conjunt. No es tracta d'una altra clàssic nord-americà que incorporem a la nostra llengua. És alguna cosa més que això: un gran descobriment

Trad. de Xavier Pàmies. Viena Edicions, 480 pàgs., 26 €.

De què va?
Aquesta novel·la, apareguda el 1874, va ser el primer gran èxit de Thomas Hardy (Dorset, Anglaterra, 1840 – Dorchester, 1928), que, tanmateix, va haver d’encaixar dures crítiques per la moral que es desprèn d’aquesta història. En molts sentits, el relat va ferir la sensibilitat dels lectors victorians, que hi van veure, sobretot, una dona independent que es veia amb cor de prescindir dels homes. Per altra banda, Hardy va obtenir una enorme popularitat a partir de la publicació d’aquesta novel·la, que, sens dubte, és una d’aquelles lectures que transporta el lector lluny del brogit del món, al bell mig de les delicioses converses que els camperols de Casterbridge mantenen cada vespre davant del foc, mentre assaboreixen un got de malta.

Per què?
La lectura del clàssic de Hardy és, sobretot, una experiència, per com l'autor et porta agafat per la mà, per com et fa entrar dins cadascun dels seus personatges, dels paisatges que descriu. És, precisament, el que no tenen moltes novel·les contemporànies: aquesta ànsia de contemplació, de mostrar. I Hardy, brillant poeta, és un mestre a l'hora de parar l'orella i deixar-se anar. I que sabia perfectament no només de la natura, sinó la natura humana. No hem canviat gaire del segle XIX ençà.