Llibres per llegir a l'estiu

Llibres Anagrama. 192 pàgs. 16,90 €

Els personatges de la segona novel·la d'Irene Solà saben mirar on hi arriba la llum, van més enllà de la Mia, en Jaume, la Sió. Respiren i corren com els cabirols, però també grunyen com els ossos, volen com els fantasmes i s'amaguen com les bruixes. Són veus del Pirineu, que l'autora desglossa per capítols en un collage sensacional. Tot lliga perquè la prosa de l'autora, mimètica, detallista, metafòrica, fa que ens empassen el seu conte amb els ulls clucs, que escoltem les dones d'aigua com si fossin el nostre veí, els morts com si encara hi fossin, els vius com si haguessin de marxar. Llegir Solà és un regal que fa que creguem que hi ha una altra manera d'escriure. I aquí ja ho puc dir: 'Canto jo i la muntanya balla' és una novel·la extraordinària, amb totes les accepcions de l'adjectiu, fora d'ordre, insòlita, que excedeix en el nivell... –A.G.

Trad. de Marta Pera Cucurell. L’Altra Editorial. 304 pàg. 19,90 €.

El conte 'Cat person' (en català 'Gat amagat') es va publicar a 'The New Yorker' i va fer-se viral propulsat pel moviment #MeToo. Gat amagat relata una relació desastrosa entre una noia de 20 anys i un pellofa que en té 34 i que després de confessar-li que n’està enamorat li acabarà dient que és una puta, tot per no voler veure’l. 'Saps que ho vols' és un recull de dotze relats sobre el sexe, el desig i les relacions de poder. A 'El bon nano', en Ted confessa que només se li posa dura si pensa que la seva cigala és un ganivet que es clava a la dona amb qui folla. A 'Pulsió de mort', una noia demana a la seva cita de Tinder que li doni un cop de puny a la cara, tan fort com pugui, i que, quan sigui a terra, li clavi coces a la panxa. “I després, podrem follar”, promet. –M. Junyent

Trad. de Dolors Udina. Club Editor. 320 pàg. 19,90 €.

Avís per a navegants: aquest llibre de la premi Nobel no és de contes, sinó que es tracta d’una novel·la amb tots els ets i els uts. Un volum de traca que repassa la vida d’una dona pobra de Hanratty –Wingham (Canadà), on va néixer l’autora–, en el seu intent per no ser com la seva madrastra Flo. Es tracta d’una història de portes endins, com totes les narracions de Munro, on la Rose és una mena d’antiheroïna que es casa amb un company d’estudis ric, hi té una filla i el deixa perquè no l’estima prou. A partir d’aquí, intentarà sobreviure com pot i haurà d’escoltar com altres dones li demanen si va a segons quina festa només a conèixer homes. –A. Gomila

Trad. d’Esther Tallada. Edicions de 1984. 288 pàg. 21,50 €.

Mentre l’Addie Bundren expira, comença a ploure a bots i barrals i sentim el seu fill gran, en Cash, enllestint el seu taüt. El petit, en Vardaman, creu que s’ha convertit en un peix. La resta dels seus fills, en Jewel, la Dewey Dell i en Darl, s’espolsen els vestits a l’espera que el pare, l’Anse, faci alguna cosa. Ell li va prometre a la dona que l’enterraria a Jefferson. I ho intentarà, costi el que costi. La família en ple agafa el carro des del comtat de Yoknapatawpha per complir el desig de la mare. Però no hi ha manera de travessar el riu. L’escena en què ho proven, a través d’un pont caigut, és un prodigi literari que et fa entendre això que en diuen ‘faulknerià’, l’èpica de la gent corrent. –A.G.

Trad. de Marc Rubió. Ed. de 1984. 315 pàg. 17 €.

A vegades la vida et clava una plantofada amb la mà plana: la de l’escriptor Arthur Less, eterna promesa de 50 anys, és que el convidin al casament del seu ex. Traumatitzat, en fuig fent la volta al món a base d’acceptar totes les invitacions a conferències i pica-piques, de Mèxic al Sàhara. La prosa d’Andrew Sean Greer –loquaç, hilarant, fluida, creadora de metàfores memorables, eixutes de tòpics– destil·la Nova York: aquell localisme fet de cocteleries i àtics emmoquetats que Philip Roth o Jay McInerney han convertit en universal.–R. Martín

Trad. de Dolors Udina. Edicions del Periscopi. 208 pàg. 17,50 €.

Som al principi del segle XIX, a l’època en què Napoleó i les seves tropes arrasen Europa. Allà hi ha també Henri, un jove cuiner al servei del general que s’enamorarà de Villanelle, una veneciana que ha estat crupier als casinos de la ciutat i que té grans històries per explicar: “Us estic explicant històries. Creieu-me”. Això no és una novel·la històrica ni una història d’amor. O no només. El títol és el que és i la passió ho tenyeix tot, des de la dèria de Napoleó pels pollastres (un de sencer cada nit) fins a les pregàries dels creients, que mai troben en la resposta de Déu la passió que ells hi entreguen. La passió és, segons l’autora, allò que hi ha “entre la congelació i el desgel, entre l’amor i la desesperació, entre la por i el sexe”. –M. Junyent

Trad. de Carlota Gurt. L'Altra. 240 pàgs. 19,90 €

Acaba de produir-se la Nit dels vidres trencats (9 de novembre de 1938) i les detencions indiscriminades de jueus a l'Alemanya nazi l'assetgen. L'Otto Silbermann sap que té els dies comptats, tot i que és un home ric, casat amb una dona ària i, sobretot, no fa 'cara' de jueu. Té por i decideix fugir. Però, cap a on? L'Otto comença el seu viatge incansable arreu del país buscant una solució que no troba. Sempre ha pagat els impostos, va lluitar a la Primera Guerra Mundial, es considera un bon alemany. Els que eren els seus amics, però, li giren l'esquena i no vol perdre el que li ha costat tant de guanyar. Agafa trens, amunt i avall, a Hamburg, Aquisgrà, Dortmund, Dresden i sempre de retorn a Berlín. Vol fugir, però com? 'El viatger' sembla una novel·la pensada per l'últim Zweig, però la va escriure un jove de 23 anys que va acabar torpedinat per un submarí alemany. –A. Gomila

La Campana. 232 pàg. 18 €.

Què en sabem dels nostres pares, de la nostra mare, aquella dona que ens va parir i que era algú abans que nosaltres vinguéssim al món? Què faríem si trobéssim una llibreta daurada on va escriure la seva vida? Ada Castells s’enfronta a tots els seus fantasmes en un llibre íntim, proper, que fa que l’acabis amb un munt de preguntes sobre tu mateix, sobre la teva mare.I és que la Raquel, la mare de la Sara, no és una mare ‘normal’. Egocèntrica, egoista, rabiüda, de cleca fàcil, presumida... La Sara hauria volgut una mare que l’esperés amb l’entrepà de xoriço en sortir de la piscina i li va tocar una miss Daisy luterana. Castells trenca tots els clixés. Però, l’estima, l’ha estimat, ella? Aquesta pregunta mata. –A. Gomila

LaBreu. 240 pàgines. 18€

Tens a la mà un artefacte artístic i polièdric d’emoció massiva: en Martí Sales, nebot, i la Lulu Martorell, íntima, han reeditat el dietari 'Sense re, sense remei' de Pepe Sales amb l’afegitó de correspondència, el poemari 'Cançons d’amor i droga' –versionat per Albert Pla– i el millor de la seva obra pictòrica. El fruit d’un talent tant heterogeni i relligat amb tant de carinyo que t’emociona i et fa volar a la segona pàgina. El volum funciona en totes les vessants: una prosa al·lucinada i al·lucinant, entre la tendresa casolana i l’adrenalina ionqui (la seva translació al català de l’argot anglo de la droga és de traca) una obra pictòrica que t’agafa dels pebrots i et transporta a la cara xunga de la Barcelona pre-Olímpica. I la poesia...–R. Martín

Males Herbes. 223 pàg. 18 €.

Bona part dels vuit contes de 'Satèl·lits' són relats sense lluna, històries de por, ciència-ficció lúcida, en els quals els protagonistes assumeixen les conseqüències presumptament nefastes que suposaria la desaparició sobtada del satèl·lit. Els contes de la gairebé debutant Elisenda Solsona passen de nit, protagonitzats per joves que busquen superar un tràngol o fer-hi front. Amics imaginaris, transformacions, traumes, com el del Feliu, el protagonista de 'Closques', el relat més extens i colpidor del recull, un noi albí que ha cregut que era especial, un àngel, i que algú de fora vindria a salvar-lo quan la lluna fugís. Pobre. –A. Gomila

Trad. de Yannick Garcia. Edicions del Periscopi. 288 pàgines. 19€

David Vann –autor de prosa impressionista, vigorosa i absorbent, amb més imatge que verb – comença la narració amb Medea esquarterant el cadàver del seu germà per fotre son pare. Medea vol modelar el món com fan els homes: amb força barbàrica, sense sentiments. El drama de la Medea de Vann no és que no pugui regnar sense un home; és que no està exempta dels pesos de amor i del lliure albir: en un món d’homes panxacontents que deleguen els assumptes terrenals en mans dels déus, ella s’empodera amb la certesa que “no hi ha déus, només homes”. Hi ha alguna cosa més feminista que això? –R. Martín

Comanegra. 112 pàgines. 15,95 €

John Carlin va ser corresponsal a Sud-àfrica entre els anys 1989 i 1995 i va ser testimoni d’un dels esdeveniments històrics més decisius de finals del segle XX: l’erradicació de l’apartheid. En aquest còmic, amb il·lustracions d’Oriol Malet, detalla els moments claus de la caiguda del règim segregacionista. Les fonts en què es basa el llibre no poden ser més privilegiades. Nelson Mandela i Constand Viljoen, un antic general de l’exèrcit sud-africà que es va erigir en líder dels supremacistes blancs, van explicar a Carlin com es van enfrontar, cadascú des del seu bàndol, al repte d’instaurar la democràcia i evitar la guerra civil. –M.J. Gómez