Els 17 millors llibres per llegir aquest estiu 2023

Anagrama. 184 pàgs. 17,90 €.

De què va?

Ho tenia difícil, Irene Solà, després d'aquella meravella anomenada 'Canto jo i la muntanya balla', aquella novel·la tel·lúrica on fins i tot les bèsties parlaven. Allà ens va donar entrada a un món embruixat, de dissorts i enyorances, a una terra que s'expressava. Un món que a 'Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres' explota a través d'una nissaga de dones de muntanya, habitants d'un mas enclotat, destruït i tornat a aixecar múltiples vegades, que repassa més d'un segle de neguits, de guerres, presons, fugides i ajusticiaments, de bandolers i emboscats, de dones que esperen i de dones que han de sobreviure com sigui, fins i tot pactant amb el dimoni.

Per què t'atraparà?

L'escriptora sembla que hagi escrit aquesta novel·la per respondre la pregunta que es fa Mercè Rodoreda al final de 'Quanta, quanta guerra...': “¿S'esborraria el record del mal o el duria sempre amb mi com una malaltia de l'ànima?”. Les seves dones el porten a dins, per mor del pacte de la Joana. I nosaltres, humils lectors, no podem fer res més que embriagar-nos amb una història, una novel·la, on el temps fa el que li dona la gana, així com els seus personatges femenins, lliures, per fi, gràcies al diable. Quan l'acabin, voldran tornar a començar-la.

Trad. de Jordi Martín Lloret. Més Llibres. 264 pàgs. 21 €.

De què va?

'Canviar: mètode' és una novel·la d'autoficció brillant, colpidora, com els llibres anteriors d'Édouard Louis, que és impossible que deixi el lector indiferent. O l'estimes o l'odies. O l'estimes per ser qui és, per haver-se convertit en qui és. O l'odies pel seu egocentrisme, el seu egoisme. Dues coses amb les quals, aquí, passa comptes. La sinceritat que desprèn és esborronadora. Com al final, que posa damunt la taula les seves contradiccions. Després de repassar fil per randa com s'ha esforçat a convertir-se en un home il·lustrat contra tot pronòstic, assegura: “vaig odiar la meva infantesa i la trobo a faltar”. Enyora la pobresa i les olors, la possibilitat del present.

Per què t'atraparà?

Els llibres de Louis són directes, poc metafòrics. Hi surt gent amb nom i cognom. El seu egotisme és exacerbat, però també la seva generositat. Sap que és on és gràcies a moltes dones que van creure en ell. I alguns homes, com el gran filòsof Didier Eribon, que va escriure abans que ell la seva història i a qui ret un gran homenatge. Finalment, aquesta és la història d'un noi gai que va poder marxar de casa i acomplir un somni: no ser mai més pobre gràcies a la literatura.

Proa. 512 pàgs. 21,90 €.

De què va?

L’impacte de l’autodestrucció d’una obra d’art de Banksy el 2018 a la sala de subhastes Sotheby’s encara és ben viu a la nostra memòria, però molts havíem oblidat el cas del pintor Palau Ferré, que va decidir cremar els seus propis quadres als anys setanta del segle xx. Les seves aparicions a la televisió i als mitjans de l’època són ara poc recordades, malgrat l’estupor que va generar el cas. Màrius Serra es va interessar per aquest creador que, després d’una sentència del Tribunal Suprem, va resoldre llançar al foc tot allò que pintava. Aquells retrats d’una dona d’ulls grossos i fascinadors s’esfumaven per la xemeneia de casa del pintor.

Per què t'atraparà?

Aquesta novel·la, 'La dona més pintada', és important, sobretot després de 'Plans de futur', la novel·la en què Màrius Serra explicava la vida del matemàtic Ferran Sunyer. Aquí el seu personatge és Maties Palau Ferré, un pintor de Montblanc que va patir i gaudir d'una vida intensa, capriciosa i amb molts elements que fan fàcil la construcció d'un personatge molt potent. I bé que Serra ho aconsegueix, ja que la seva obra ens atrapa gairebé des del minut u, gràcies a dues trames que van en paral·lel: el conflicte entre el pintor i un promotor immobiliari, i la identitat de “la dona més pintada”, una noia armènia que Palau Ferré va conèixer durant la seva estada a París (1959-1962) i de qui se n'enamora profundament. A nivell formal, Serra domina totalment el tempo del relat i va deixant miquetes en el camí perquè el puguem seguir, ens prepara sorpreses, ens manté expectants.

Trad. d'Ernest Riera. Ed. del Periscopi. 536 pàgs. 21,90 €.

De què va?

Quan es coneixen, en Sam té 12 anys i està ingressat en un hospital de Los Ángeles després de patir un accident de trànsit, on ha mort la seva mare, i la Sadie, que en té 11, va a visitar la seva germana Alice, víctima d'un càncer. Ell fa dies que no parla, però passa les tardes jugant a videojocs. Ella s'avorreix i s'afegeix a les partides d'en Sam. Es van apropant i es fan amics. Anys més tard, a Cambridge (Massachusetts), on tots dos estudien, es troben al metro i ell li diu: “Hauríem de fer un videojoc plegats”. Una frase que canviarà les seves vides.

Per què t'atraparà?

Com William Faulkner a 'El soroll i la fúria', Zevin s'agafa al monòleg final de Macbeth, a l'obra de Shakespeare, per aixecar una novel·la colossal i brutalment contemporània. El seu no és un conte explicat per un dement, sinó una prova que, encara que siguem capaços de crear mons artificials meravellosos, no som res més que actors destinats al silenci. Mentrestant, només ens queda el fervor i l'amistat, i la possibilitat de tenir un lloc on tornar.

Trad. d'Alba Dedeu. L'Altra. 320 pàgs. 20,90 €.

De què va?

L’any 1929 M. F. K. Fisher deixa els Estats Units per instal·lar-se a França amb el seu marit; allà, tasta l’autèntica cuina francesa per primera vegada i s’estrena en una nova manera de menjar, de beure i de viure. A partir d’anècdotes, àpats amb personatges excèntrics i escenes humorístiques al voltant d’una taula, i sempre amb el rerefons de la crisi econòmica del 1929 i les tensions polítiques creixents a Europa, Fisher explica l’evolució de la seva fam insaciable, des de la seva terra natal fins a Europa, amb una prosa sòlida, alegre i propera.

Per què t'atraparà?

Quan no hi havia ni crítica gastronòmica, ni 'influencers', ni gent amb molta barra que va de 'foodie', M.F.K. Fisher, com Josep Pla a casa nostra, va inventar tot un gènere que té poc a veure amb el que s'escriu de cuina avui dia a casa nostra. Literatura en majúscules, ja que a través del bon menjar, l'autora fa un retrat social, cultural i polític d'una època, quan França era culturalment el centre del món. Les descripcions, les atmosferes, que fa Fisher són per emmarcar.

Trad. d'Ismael Funes Aguilera. La Magrana. 208 pàgs. 19,90 €.

De què va?

En Nagare i la Koishi són pare i filla, i porten un petit restaurant gairebé clandestí en un carreró de Kyoto. Cuinen delicadeses als habituals i a algun passavolant que s'hi atansa per casualitat. No volen notorietat i fugen de bloguers, ressenyaires i tota mena d'informants culinaris. Fins al punt que no tenen cap cartell a la façana i un dels serveis que ofereixen, el de detectius gastronòmics, només l'anuncien en una revista a través d'una única línia que és gairebé un enigma. Tan sols hi arriben els clients que, realment, ho desitgen de debò.

Per què t'atraparà?

'Els misteris de la cuina dels Kamogawa' és una novel·la que, sense fer escarafalls, ens regala una manera de fer, la de la cuina tradicional japonesa, plena de petits detalls, i un bocí de la història contemporània d'aquesta illa a través d'alguns dels seus plats. Perquè la cuina japonesa és molt més que sushi... Aquí no trobareu aquella peça literària que us canviarà la vida, ni aquella gran frase, ni aquell gran personatge, sinó un relat senzill, ben travat, que fa que la nostra curiositat s'enlairi, que s'activin els sentits, que torni la memòria perduda. Es pot demanar res més?

Trad. de Mercè Ubach. Proa. 160 pàgs. 18,90 €.

De què va?

Jean Bosmans, l’habitual alter ego de Patrick Modiano, evoca des del present de la setantena la primavera dels seus vint anys, quan la freqüentació de dues dones (la Camille i la Martine) i els escenaris per on elles es movien el va fer recordar uns fets de la infantesa que havia oblidat. Jean primer sospita i després confirma que hi ha una mena de complot teixit al seu voltant perquè doni testimoni d’uns fets delictius que va presenciar de petit, relacionats amb una casa al poble de Chevreuse, a prop de París.

Per què t'atraparà?

El premi Nobel francès demostra en la seva novel·la que no ha perdut el pols i per què se l'anomena el Proust del nostre temps. És tal la capacitat que té per fer-nos entrar en les seves històries que sovint no en voldríem sortir mai. I 'Chevreuse' està a l'altura de 'En el cafè de la joventut perduda' o 'Carrer de les botigues fosques', novel·les on el record s'incrusta en el present, que, a més, tenen un component d'intriga que ens manté clavats a la cadira, expectants, mentre l'autor va desplegant uns recursos narratius infinits.

LaBreu. 154 pàgs. 15 €.

De què va?

'Els irredempts' és una narració en tres temps en què els personatges es regiren en els seus panells i generen la seva pròpia iconografia. És un tríptic de diapositives on trobem un solar per a una escola de la perifèria on bastir un simulacre de vides; una família superada pel llenguatge i per la pèrdua dels pares, que obre una falla vital; i una ciutat escindida com a testimoni de la desfeta de l'amor platònic enmig de l’art.

Per què t'atraparà?

Amb un merescut premi Llibreter sota el braç, aquests tres relats de Cristina Garcia Molina són com una petita llaminadura que degustarem ràpidament, però de la qual en retindrem el sabor durant molt de temps. La poètica de l'autora és abassegadora, i amb poc fa molt, des de fer una profunda reflexió sobre el món que hem construït a través d'una escola devastada fins a un exercici de bijuteria fina expressiva gràcies al món interior d'una família trencada. Una petita gran obra.

Trad. d'Oriol Valls. Més Llibres. 460 pàgs. 22,90 €.

De què va?

Mentre la Béatrice i en Musimbwa fan el clau del segle, en Diégane, que ha decidit no formar un trio, manté una conversa amb una aparició de Crist. Ha publicat a París un primer llibre que ha passat sense pena ni glòria, l'amor de la seva vida ha marxat, però acaba de descobrir 'El laberint de l'inhumà', l'autor del qual, T. C. Elimane, va desaparèixer sense deixar rastre abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Just al cim del clímax sexual, Crist li diu, de nou a la creu: “Ho hauria tornat a fer”. Què hauria tornat a fer?, ens preguntem. Sacrificar-se?

Per què t'atraparà?

Aquesta és una novel·la vibrant, hipnòtica, que t'embruixa i et torna el sabor de les grans novel·les marginals, no escrites per agradar, sinó per necessitat. 'La memòria secreta dels homes' està plena de camins que aparentment no porten enlloc, viaranys i giragonses, però també hi ha grans avingudes i esclats de llum. Perquè la investigació d'en Diégane, una mena d'alter ego de l'autor, rere les passes d'Elimane és una capbussada brutal en la identitat africana contemporània, les relacions nord-sud i les arrels de l'escriptura, amb un esperit que sobrevola l'obra: Roberto Bolaño.

Anagrama. 232 pàgs. 18,90 €.

De què va?

Diari de paternitat, “carta al fill” i ficció pura conviuen en harmonia al llarg d'aquest llibre, que es pot llegir com un manual heterodox per a pares debutants, o simplement com un nou i brillant capítol que enriqueix l'obra magnífica d'un dels escriptors llatinoamericans més rellevants de les darreres dècades. Alejandro Zambra el va començar quan va néixer el seu fill, passats als 40 anys.

Per què t'atraparà?

No hi ha gaires obres sobre la paternitat. I menys del caire de Zambra, on hi ha una estranya barreja de sentit de l'humor marca de la casa, reflexió personal i vivències íntimes. Diu que quan li demanen per què ha volgut ser pare, al final, ell diu que el que li agradaria de veritat és ser avi, però que, esclar, abans havia de passar de tenir un fill. Una anècdota que ens serveix per resumir què és aquest llibre de l'escriptor xilè. No és cap complement de res anterior, ni de 'Poeta chileno', ni de 'Bonsái', però sí que ens va molt bé per entendre'l millor i gaudir-lo molt més.

Trad. de Jaume Creus. Angle. 192 pàgs. 13,50 €.

De què va?

Aquest llibre és una delícia intemporal, fins i tot per als qui no diferencien una rosa d’un cactus. Karel Čapek, un dels grans escriptors txecs, es posa en la pell del jardiner aficionat que aspira a tenir un jardí perfecte i que, dia a dia, mes rere mes, intenta aproximar el seu desig a la realitat. Perquè, encara que les feines de plantar, adobar i regar puguin semblar senzilles, la varietat de plantes i el cicle natural —amb una meteorologia imprevisible— fan que, al llarg de l’any, el pobre jardiner no tingui ni un moment de descans. I escasses i breus satisfaccions!

Per què t'atraparà?

La ironia, el sentit de l'humor, la capacitat de l'astracanada, típics del gran Čapek, assoleixen aquí nivells considerables, en un llibre que és ideal per desconnectar de debò. Ens situa de ple en la Praga dels anys 20 del segle passat, en una casa amb jardí, amb un home desficiós que no sap separar-se del seu tros. El txec va a fons i no estalvia detalls. És un relat a voltes grotesc, sovint finíssim, que ens farà riure, però potser no desitjarem posseir una llenca de terra apta per sembrar-hi el que vulguem.

Edicions de 1984. 240 pàgs. 18,50 €.

De què va?

A 'Rinoceront', Ionesco s'imaginava que els éssers humans es convertien en aquests mamífers cornuts i corpulents, tossuts i violents. Una conversió que actuava com un virus, una metàfora de l'expansió de l'extrema dreta. A 'Profecia', Raül Garrigasait opera d'una manera més complexa. Ens col·loca un expert en senglars, n'Andreu Garom, i la seva filla Dèbora, que estudia les profecies. La mare, la Judit, experta en semítiques, ha mort fa poc. I acaben de trobar els primers porcs salvatges enmig de Barcelona. Una ciutat que és, més o menys, com la d'ara, esventrada pel turisme i una alcaldessa carismàtica, tot i que l'acció està situada en el futur pròxim.

Per què t'atraparà?

Aquesta novel·la té un munt de viaranys on perdre-s'hi de gust i una potent reflexió sobre el nostre món emparentada amb l'assaig 'El gos cosmopolita'. Si aleshores ens parlava de Diògenes, aquí aterra el seu pensament a través d'una novel·la que sembla naturalista, reposada, fins i tot convencional, i que al final agafa tints bíblics. I és aquí on Garrigasait s'enlaira d'una manera magnífica.

Edicions 62. 88 pàgs. 15,50 €.

De què va?

Aquest és el llibre amb què el poeta Miquel Bauçà es va donar a conèixer en obtenir el premi Joan Salvat-Papasseit de 1961. La seva reedició és una fita, ja que conté les dues versions que en va donar el mateix autor: la redacció original del 1962 (24 poemes) i la del 1985 (21 poemes). Una sèrie de composicions sobre el pas del temps, la tristesa juvenil i la vida que són un dels cims de la literatura catalana del segle XX.

Per què t'atraparà?

La poesia de Bauçà es va anar tornant críptica al llarg dels anys i, tot i que, amb la prosa, a 'El canvi' o 'Carrer Marsala', es deixava veure i s'exposava amb claredat, potser mai no va poder tornar a aquell primer llibre seu extraordinari, un dels debuts més esclatants del segle passat. N'hi ha prou reproduint un poema: “Si una tarda / plou la tristesa i lluen sota el baf / les carrosseries dels cotxes, tot creuant / els semàfors, el fang i el fàstic / de la ciutat humida; / si una tarda / un surt cansat de fer feina i plou, / i plou la tristesa i plou tant que els cecs / s'arrufen sota els portals dins la seva ceguesa, / com pot un aguantar els ulls de les nines / boges, els ulls de les nines lletges! / La letargia, la tarda, la pluja, la pena, / l'esfondrament general, / el neguen tant a un, que un s'aferra, / a on sigui, a una cançoneta grisa i d'amor, / brufada d'esperit.”

Trad. de Pere Comellas. Ed. Periscopi. 304 pàgs. 20,50 €.

De què va?

La Bibiana i la Belonísia són dues germanes que viuen a Água Negra, una plantació del nord-oest del Brasil. Quan són petites descobreixen una maleta sota el llit de la seva àvia amb un ganivet esmolat a dins. Aquesta troballa els canvia la vida per sempre i des de llavors es veuen obligades a no separar-se l’una de l’altra i a mimetitzar-se fins al punt que es tornen indistingibles. Però els seus camins s’aniran separant a mesura que passin els anys, i això les obligarà a recuperar i identificar la seva veu individual, enterrada pels esdeveniments viscuts durant la infantesa.

Per què t'atraparà?

La novel·la d'Itamar Vieira Junior ha demostrat que al Brasil no és conreu exclusiu de Clarice Lispector i Jorge Amado, dos dels més grans escriptors del segle XX, sinó que encara s'hi escriuen grans històries. I aquesta n'és una. És com si l'autor de Salvador de Bahia hagués assumit els preceptes profunds de Lispector i la gran capacitat d'Amado, que era de la mateixa ciutat que ell, per explicar històries i ficar-se en l'ànima del poble.

Trad. de Joan Ferrarons. Club Editor. 256 pàgs. 21,95 €.

De què va?

Quan Günther Anders va aterrar al Japó el juny de 1958, feia tretze anys que la primera bomba atòmica de la història havia devastat la ciutat d’Hiroshima. Aquell fet impensable, perpetrat per representants del “món lliure” contraris al nazisme, confirmava fins a quin punt la tecnologia havia minat la base mateixa de la moral. ¿Quin concepte de la responsabilitat pot tenir l’ésser humà quan els seus productes posen en perill tots els éssers vius de la Terra?

Per què t'atraparà?

Günther Anders, segons Paul B. Preciado, se’n va anar al Japó perquè comprèn que, després de la Segona Guerra Mundial, “el filòsof no pot limitar-se a descriure el funcionament de la consciència” sinó que ha d’“alertar sobre les conseqüències del tipus de consciència que l’espècie humana ha desenvolupat mitjançant una especialització tecnològica per a la dominació, la destrucció i la mort”. Avui dia, potser no hi ha cap llibre més necessari que aquest per fer front als temps foscos que ens assetgen.

Trad. de Blanca Busquets. Raig Verd. 239 pàgs. 21,90 €.

De què va?

Els Senyors de les Estrelles van arribar fa molts anys, i van capgirar per sempre el destí del planeta Fomalhaut II amb les seves guerres interestel·lars. Un d’aquests Senyors, l’etnòleg Gaverel Rocannon, està estudiant el planeta per a la Lliga de Tots els Mons, quan un enemic destrueix la seva nau i l’hi deixa atrapat i incomunicat. Per tal d’alertar la Lliga d’aquest enemic, haurà de recórrer aquest món desconegut, i alhora qüestionar-se tot el que es pensa que en sap, del planeta, dels seus habitants i d’ell mateix.

Per què t'atraparà?

Si no heu entrat mai en el món d'Ursula K. Le Guin aquí teniu una molt bona oportunitat. 'El món de Rocannon' és la primera novel·la del cicle hainita, i la primera on s’hi van fer servir els 'responibles'. És un puntal indiscutible de la literatura de gènere i universal que serveix, per exemple, perquè els adolescents s'engresquin en la lectura i perquè la resta del món pugui agenollar-se davant d'un autora que va saber construir mons paral·lels com ningú per fer metàfores del nostre, en una època en què ja s'entreveia que no anàvem gaire bé.

Angle. 224 pàgs. 17,90 €.

De què va?

Tot comença amb un noi lector àvid a qui el seu pare obliga a aprendre a ballar, el Futur Folklorista, i un altre noi a qui coneix en un saló de ball, el Futur Revolucionari, lector contumaç, també. Tots dos estan captivats pels contes populars fins que una dictadura terrible parteix la ciutat un viuen, on es dibuixa una línia divisòria que és sinònim d'execució. I estronca les seves vides. La filla del Folklorista continuarà la feina del pare i esdevindrà l'Escoltadora de Cançons i serà capaç d'anar més enllà.

Per què t'atraparà?

Aquesta no és una novel·la corrent, ni la seva història és l'habitual, encara que hi hagi amics que s'estimen, mares i filles que es barallen, dones que s'enamoren de l'home equivocat, homes que es pensen que ho saben tot, noies revolucionàries i cançons, i un ambient dictatorial que fa que la vista s'enlluerni. 'Una història és una pedra llançada al riu' és una oda a la ficció, a la memòria popular, una novel·la que travessa fronteres, estats d'ànim i estils, que t'hipnotitza des que t'explica el terrible conte de La línia a les primeres pàgines fins que coneixes de prop el Folklorista, el Revolucionari, l'Escoltadora de Cançons i tots els personatges, petits i grans, que s'hi passegen. Perquè Mònica Batet juga amb la seducció de les paraules i de les trames i ens narra la seva novel·la com si fóssim infants àvids d'escoltar.