Marató de Barcelona 2015: Activitats paral·leles

Alimentació, entrenaments, curses de preparació, salut... Els millors consells per preparar-vos per la Marató! El mes de març fa mesos que està marcat en el vostre calendari: s’acosta la Marató. Encara que sembli mentida, si tot ha anat com havia d’anar, ja heu superat el més difícil. La feina dura ja és a les cames. Ara és hora de prendre-s’ho amb calma i preparar el gran dia. Com? Aquí teniu uns quants consells per plantar-vos el diumenge 15 al matí a l'Avinguda Maria Crisitina cent per cent preparats. Curses de preparació És clar que, per superar tantes hores de córrer en solitari pensant en la marató, el millor és buscar curses cada cap de setmana. Envoltats de runners ho veureu tot més fàcil. Si heu seguit el planning previst, podeu córrer la Maratest de Badalona i Montgat. L’ideal és que, en acabar la cursa, encara us sentiu amb forces per córrer 12 quilòmetres i 195 metres més. Entrenaments Tres setmanes abans toca fer la tirada llarga, d'entre 30 i 32 quilòmetres. A partir d'aquest punt, aneu reduint la distància perquè el cos pugui assimilar tants mesos d'esforç. Procureu entrenar al mateix ritme que voleu córrer la marató, perquè el cos memoritzi la cadència. Això també us ajudarà a no deixar-vos portar per l'emoció en els primers quilòmetres el dia de la cursa. La clau és mantenir l'espurna i no passar-se de distàncies per acabar-se esgotant abans d'hora. Descansar comença a ser tant important com córrer. Fins i tot, si teniu temps, podeu d

Grups d’entrenament organitzats, colles d’amics que es reuneixen cada setmana i fins i tot algun que combina les dues coses! Amb el bon temps, els runners de fulla perenne veuen com se'ls uneixen els que ara troben més força per vèncer la mandra i els que ja tenen urgències per agafar la forma de cara a l'estiu. Cadascú al seu ritme. Per a molts, la Cursa dels Bombers és una cita ineludible i, fa anys, aprofitaven els entrenaments organitzats per Nike abans i després del gran dia, els concorreguts Start2Run. Resulta, però, que des d'Oregon van decidir que els interessava més portar-ho tot cap a la seva xarxa social, Nike +. Això va deixar orfes, de sobte, un grup de corredors de la ciutat. Eren una seixantena quan, el juliol de 2008, van posar-se d'acord amb la seva entrenadora, l'exolímpica María Luísa Muñoz, per continuar pel seu compte. Així va néixer Run2Live, el club popular per excel·lència. Al darrere no hi ha cap cadena de gimnasos ni cap marca comercial. Només el grup de corredors que el va fundar. I està obert a tots els nivells, no només a maratonians –el president, l'Ángel Alonso, encara s'ha d'estrenar en els 42 quilòmetres–. Associació sense ànim de lucre, Run2Live organitza quatre sessions d'entrenament per setmana: dimarts (14.30 h i 19.30 h), dijous (19 h) i dissabte (9.30 h). Es troben al Passeig Marítim de la Barceloneta i, normalment, des d'allà enfilen cap al Parc de la Ciutadella. Perquè tothom es trobi còmode, sempre tenen dos o tres entrenadors a mà pe

Córrer descalç és possible i cada cop són més els que posen en pràctica el 'barefoot running' a Barcelona. Us atreviu a provar-ho? Com els antics atletes o com una llegenda: la història de l'atletisme encara té en un pedestal el gran Abebe Bikila, que va guanyar la marató olímpica de Roma 1960 corrent descalç perquè les sabatilles que li havien donat no li anaven bé. Mig segle després, no cal tenir tanta mala fortuna per córrer com l'etíop llegendari. Fa uns anys els prenien directament per bojos. Després, cridaven l'atenció. I, avui en dia, gairebé es confonen entre la massa. Encara fan aixecar alguna cella, però els 'barefoot runners' ja no se senten una espècie estranya. Potser sí que encara els posen el cartell d'excèntrics –o directament friquis–, però el cert és que cada cop hi ha més conversos a aquesta nova creença. És una moda –capaç de provocar estudis a l'INEFC, excentricisme o ha arribat per quedar-se? La primera resposta dels corredors descalços és de manual: "Si sempre s'ha fet així!". Es tracta de córrer per instint, amb la nostra part animal. L'ésser humà, està clar, ha corregut molt més temps amb els peus nus –uns dos milions d'anys, amb l'aparició dels primers caçadors– que amb sabates, però això vol dir-ho tot o no vol dir res –oi que construïm les cases amb maons i no hem de caçar per menjar carn?–. Segon round. Arriben els arguments contundents. Els qui corren sense sabatilles asseguren que així es lesionen menys, perquè la cadència del moviment es fa més

Cada cop són més les dones que s'animen a córrer. I les que proven, s'hi enganxen. Seguiu aquests consells per millorar el vostre rendiment! Radiografia ràpida del típic malalt de running contemporani: el flipat que està tot el dia fent el fatxenda per les calories cremades en l'entrenament del matí o pel temps que vol fer en la cursa de diumenge. Tot plegat molt masculí. Doncs resulta que si les curses de Barcelona han crescut tant ha estat, en bona part, gràcies a elles. Les corredores agafen velocitat, i reclamen informació especialitzada. La marató, la cursa, la sabatilla. Fins i tot la suor és femenina! El running té el seu costat sensible, però l'ha amagat durant massa anys sota la capa d'adrenalina de tants homes entestats a arribar, costi el que costi, per davant del corredor del costat. Mica en mica, la presència cada cop més gran de dones en les curses que es fan a la ciutat fan visible una altra manera d'entendre l'esport. La demanda creix, i per això un grup de professionals de la ciutat han creat una web de recursos per a les esportistes que busquen informació especialitzada. Mentalitat: gaudir per damunt de totLa Cursa de la Dona és, a l'octubre, la mostra més visible d'aquesta tendència. Poques curses són tan festives com aquesta. "La dona no busca tant l'èxit esportiu -tot i que també-, sinó que persegueix una millora personal, un triomf més aviat intern". Ens ho explica la psicopedagoga Iolanda López, ella mateixa runner amb pedigrí i autora d'un llibre ideal