Sortim de pícnic

També conegut com a parc de l’Escorxador, perquè n’ocupa l’antic solar. Dada per a mitòmans: a la plaça de l’escultura de 22 metres d’alçària Dona i ocell, de l’artista a qui està dedicat el parc, la revetlla de Sant Joan del 2009, l’escriptor Alejandro Jodorovsky va cremar un armari en un acte psicomàgic simbòlic pels drets de gais i lesbianes. Bé, aquí podem triar entre el palmerar, la pineda o la praderia, i a tot arreu, per l’amplitud generalitzada, hi trobarem intimitat. Més no es pot demanar. Perfecte per a parelles o grups reduïts.

Una petita zona de pícnic un pèl amagada entrant a mà esquerra, i un gran roserar que l’acompanya. Rosers enfiladissos i arbustius de perfums captivadors, que esclaten en flors a la primavera. El maig és el millor moment per anar-hi, a festejar o a tallar, que hi ha de tot, com a les roses, pètals i espines. I també a principis d’aquest mes, el Roserar acull el Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona. Per obtenir una rosa nova cal encreuar-ne dues varietats: una fa de pare i l’altra, de mare.

Un clàssic del lleure en família, i un bosc urbà que comunica Barcelona amb Collserola. Disset hectàrees forestals que van ser dues finques rurals. Aneu a la zona de pícnic a la part més elevada del parc, amb una magnífica vista i l’agraïda ombra d’un garrofer. Si no teniu ganes de cuinar, hi ha un bar on fan pollastres a l’ast per endur, entre altres menjars. Per als nens, el dia promet les emocions d’un trenet a vapor i ponis. I al costat del parc, qui vulgui pot fer una capbussada a les piscines públiques de Can Caralleu.

Dels ara existents, va ser el primer específicament dissenyat com a parc públic, i engloba el zoo i un llac navegable a rem. Seieu a l’àrea de pícnic o bé a la gespa a prendre el sol i alguna cosa més. És un edèn per als aficionats de totes les edats a la botànica i l’ornitologia. De fet, hi ha qui el considera un lloc idoni per tractar d’identificar un mim (Mimus polyglottus), l’ocell que amb les seves piulades copia el cant d’altres aus, popularitzat per la trilogia Els jocs de la fam.

Amb tres reclams: el primer, l’Elogi de l’aigua, una colossal escultura de Chillida, suspesa i sostinguda per cables d’acer ancorats a la roca de l’antiga pedrera del Coll; el segon, un gran estany, que a l’estiu funciona com a piscina pública (de poca profunditat); i en tercer lloc, a dalt de tot, en una petita esplanada, trobem taules, bancs, una font i una bona vista sobre Barcelona. Si feu una passejada pel parc, fixeu-vos en la palmera datilera amb dos estípits o tiges fibroses que hi ha a la illeta que emergeix dins la làmina d’aigua.

Diuen que és un lloc ideal per perdre’s, i la veritat és que tothom pot passar una bona estona explorant els racons d’aquest parc històric. La zona de pícnic és a l’exterior, així que primer anirem a trobar el centre del laberint de xiprers retallats, que posa a prova el sentit de l’orientació. Una inscripció a l’entrada ens encoratja: “Entra, saldrás sin rodeo, el laberinto es sencillo, no es menester el ovillo que dio Ariadna a Teseo”.

Podem dir que és ‘al bell mig’ d’un important nus viari, on arribareu còmodament amb la línia vermella del metro (estació Trinitat Vella). Ofereix una gran i ordenada àrea de pícnic amb barbacoes, taules i bancs, a més d’un canal semicircular, àlbers en desfilada, oliveres en formació, una impressionant escultura tipus fris romà de quinze cavalls que corren en estampida sobre una praderia d’herba –els Cavalls desbocats de Josep Ros– i més de 60 horts urbans que conreen els jubilats del barri.

Amb 17,7 hectàrees, aquesta obra d’Arriola & Fiol Arquitectes és el segon parc més extens de la ciutat (el primer és Collserola). Amaga sorpreses, com la concentració més gran de palmeres de Barcelona (130 exemplars de 20 espècies diferents), l’antic aqüeducte de Dosrius, una deu que brolla en vertical o una graderia entapissada de gespa. Podeu menjar a les taules disposades a tal efecte a prop d’un bosc de fanals de fusta anomenats diapasons i palmes. L’escenari guanya romanticisme amb la llum del vespre.

Els amics que vas fer quan vas anar d’Erasmus han vingut a Barcelona a passar uns dies amb tu? Sorprèn-los amb aquesta sortida, que va més enllà d’icones modernistes com la salamandra de trencadís o les 86 columnes de la sala hipòstila. Potser l’obra d’Antoni Gaudí està envaïda de turistes i a l’àrea de pícnic no hi ha ni una taula buida, però, amb una mica de sort, t’escoltaran dir amb orgull que no sempre es pot plantar el cistell en un recinte declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

Quan arriba el bon temps el cos ens demana pícnic, i estem de sort perquè Montjuïc té la virtut que a qualsevol racó hi queden perfectament unes estovalles de quadres vermells i blancs. Feu un àpat entre el verd i recarregueu bon rotllo i aire pur, a més d'unes vistes incoparables de la ciutat a molts pocs metres del Poble-sec. Bon profit!