Els millors bars de vins de Barcelona

Els Sortidors del Parlament és el nou paradís per als que gaudeixen d’un bon pica-pica. Entre bótes de vi i mobiliari distret, la gent s’asseu a beure copes d’una bona selecció de vins catalans, de la Catalunya del Nord i internacionals a bons preus.

En l'ombrívola i agraïda frescor de Can Cisa, es pot apreciar la primorosa remodelació que han fet d'una taverna de barri. La reverència per la religió del barril i el doll i la pressió veïnal han portat als bessons Colombo, propietaris del restaurant Xemei, a combinar una botiga de vins a l'entrada amb el manteniment d'una barra de vins a granel i bótes. Davant hi ha unes 300 referències de vins, tots ecològics o biodinàmics d'arreu del món, sense cap química o additiu, i a preus ni cars ni barats, en una franja molt interessant. Una taverna d'estil antic que ven vermut a doll.

Aquell silenci incòmode a l’hora de triar el vi... Fuetejat per l’acolloniment de fullejar una carta-enciclopèdia d’alta gastronomia. Això no passa a La Catalista, un bufó bar de vins –va, busqueu triples sentits– que la sommelier nord-americana Erin Nixon acaba d’obrir a Carders, 11. “Per mi, els vins catalans són increïbles i deliciosos, però no elitistes, i volíem una carta que reflectís aquest moment d’efervescència i canvi, amb tants petits productors excel·lents”, explica Nixon. I aquí entra en joc la xef Laila Bazham (Hawker 45). A partir de quinze vins de la terra selectes –tots a copes, de quatre a sis euros–, la filipinobrasilera s’ha empescat una carta de dotze tapes o plats sencers –i tres postres– que cerquen l’harmonia organolèptica prefecta.

De cara a barraca: a la carta, cada plat té una copa al costat, i en lloc de clavar-te rotllos sobre el macabeu, Nixon t’explica l’essencial de cada vi-plat. Com, per exemple, que uns boníssims bolets de temporada amb salsa de 'vitello tonnato' (gran combinació!) mantegosos i de salat suau esclaten contra les fruites del bosc àcides d’un Foresta-Sumoll 2017. Bazahm és una crac.

En ple Born trobareu aquesta botiga repleta de propostes nacionals i internacionals i una de les distribuïdores més importants d'Europa. També tenen un espai gastronòmic.

Una oferta inacabable de vins catalans i, el més interessant, molts es poden prendre a copes. Ens encanten les torrades que hi fan, com la d’albergínia amb 'mozzarella'. Si sou més de clàssics amb vi, opteu per la fusta de formatges, els carpaccios i les croquetes.  I encara que sembli mentida, aquest és un dels pocs llocs de Barcelona on podeu tastar caves a copes. 

La gentrificació no és un problema temàtic: la substitució d’allò tradicional –'cupcakes' en comptes d’ensaïmades o 'baos' en lloc d’entrepans– per modes d’arreu ens pot agradar més o menys, però no segrega barris ni ciutats. El que discrimina són els preus. El problema de la majoria d’aquests nous locals amb propostes tan 'cool' és que són cars: on abans podies berenar amb tota la família, pel mateix preu ara seràs afortunat si et quedes tip. El recanvi de pobres a rics es fa ràpid amb pujades dels lloguers. Pel camí, anem perdent barris i som expulsats d’on vam néixer. Per sort, hi ha excepcions. El Bar Salvatge és una iniciativa innovadora i popular, que vol apropar a tothom la cultura del vi natural, interessantíssima. Ofereixen vi a copes a molt bon preu: de 2,15 a 5 euros. Surten de vuit aixetes que van canviant, més una del vermut d’en Rubén Parera, que també s’ha encarregat de l’interiorisme, amb fusta, cartells preciosos de fires de vi i un neó salvatge al sostre que ho banya tot de llum carbassa. Fan alguna cosa per picar perquè no caiguis a terra –braó, olives, empedrat– i deixen entrar animals: el seu logo és un hipopòtam taverner, amb davantal, llevataps, ampolla a la mà i fonoll entre dents. Una imatge que representa el seu esperit trapella, original i assequible.

Després d’un viatge a enoteques i restaurants de Venècia, un parell d’amics van decidir muntar una vinateria amb la mateixa filosofia del país veí. En Miquel Àngel, que avui serveix copes sense parar a la barra del Zona d’Ombra, confessa que el va seduir aquesta abundància italiana de mortadel·la sobre el taulell i vi per a tothom. Disposat a copiar aquest bon costum, els dos amics van voler traslladar la mateixa generositat en aquest local del call de Barcelona. De fet, Zona d’Ombra es fa dir enoiteca, (no desenfundeu el boli, correctors) perquè és el nom italià per als llocs on es beu vi i es menja. Si continuo amb l’aventura lingüística, Zona d’Ombra és la manera com es coneix a Itàlia un gotet de vi. La fal·lera per la cultura del país del costat no minva perquè a Zona d’Ombra, a part de vendre vins de tot l’Estat, ofereixen un bon assortiment de vins italians que els agraden i també el famós aperitiu venecià, l’Spritz. Zona d’Ombra ha nascut des del primer dia amb la vocació de vendre ampolles per endur-nos a casa, però si decidim quedar-nos-hi per tastar les seves croquetes de cabrales o el pernil ibèric, només ens cobren 4,50 euros per obrir-nos l’ampolla que pagarem a preu de celler. Ara que cito la qüestió gastronòmica, no puc deixar de dir que a Zona d’Ombra tenen un pa exquisit que porten cada dia del forn Es Baluard de la Barceloneta. Bon pa, bon vi, i tot allò de la rima que em nego a reproduir. Em pregunto si existeix en italià una traducció per a tan nostrada

Ens porten una ampolla de sauvignon blanc de Frantz Saumon. No som experts en la matèria i ens hem deixat aconsellar. Flipem amb el vi i aixequem la vista amb un somriure als llavis. A la paret descansa el catàleg d’ampolles més honest i saludable del Born. A l’Ànima del Vi només treballen amb vins naturals, sense additius, vins que han evitat ingerències químiques i manipulacions humanes per arribar a taula gairebé incorruptes. Es nota. El blanc s’evapora com aigua al desert.

Al local de la bodega Casa Mariol, el Casa Mariol Wine Bar, podreu trobar-hi el Suau, la versió actualitzada d'una beguda, mescla de gasosa i cafè. També podreu provar vins de l'Ebre a granel, tot en un ambient cool i jove.

El Petit Celler és un establiment a prop de la plaça de Francesc Macià, aquest Scalextric de cotxes estressats entre oficines bessones. En aquest celler de prestatgeries blanques i inacabables, hi trobarem una varietat increïble de referències: vi, cava, xampany, destil·lats... milers d’ampolles. I sobretot són punt de referència en el servei de vi a copes: a més de botiga i sala de tasts, disposa de zona de WineBar i cafeteria oberta durant tot el dia. Cada quinze dies s'ofereix una nova selecció de deu vins a copes escollida pel sommelier Antonio Lopo, en la qual estan representats tots els estils del món: negres, blancs, rosats, dolços, escumosos, fortificats, naturals ... Qualsevol referència pot aparèixer en la carta si té alguna cosa diferent d'aportar! Totes les copes van acompanyades d'una petita tapa i són servides amb el Coravin, un aparell que manté intacte el vi durant molt de temps ja que no cal obrir l'ampolla per abocar a la copa. Molta actius a les xarxes socials, si us interessa el món del vi convé que els seguiu. Amb bon criteri, qui treballa al Petit Celler ha volgut que els vins estiguin acompanyats de productes de qualitat. Hi trobem patés, formatges artesans, embotits ibèrics i una colla de professionals darrere el taulell que creuen en el producte de qualitat. Amb els seus consells, podem endur-nos una bona representació del que hi ha a la botig, un bon vi, uns embotits i formatges, i així organitzar-nos una festa al Turó Park si fa bo, que potser pe

Situat a la zona de moda del mercat de Sant Antoni, a Viladomat entre Manso i Parlament, aquest lloc no comparteix l’estètica nòrdica de la majoria de locals nous de la zona. Ofereixen una bona selecció de vins, sobretot catalans. Tiren bé les canyes i tenen les espatlles cobertes per una generosa llista de ginebres, whiskies de malta i rom especials. Gintònics, spritzs... Preparen de tot. I també una boca colla de tapes per aquells que tenen el morro fi.