Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

El Cercle: oferta rodona d'alta gastronomia a bon preu

Cuina d'autor al Cercle Artístic, espai insòlit i monumental

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

En els últims mesos s'està creant al cor del Gòtic un clúster d'alta cuina catalana que comença a tenir pes específic. DO, Mercer i, sobretot, El Cercle, espai gastronòmic del Reial Cercle Artístic, miren enrere i endavant amb idèntica longitud de mires i excel·lència.

I encara que el xef Albert Ventura va deixar El Cercle per tornar al Coure, la seva retrocuina d'autor ha deixat una llavor que, un any després de la seva obertura, creix i perdura. "Hem optat per anar a l'origen de la qualitat del producte, sense parafernàlies", explica la Cristina Soria, gerent del restaurant. Tan impactant com l'efectiva senzillesa d'un producte bo ben tractat és l'austera monumentalitat de les quatre sales del restaurant, que ocupen bona part d'un palauet del segle XV: Les Quatre Estacions, amb celler i cuina a la vista; La Biblioteca, un menjador íntim que convida a la sobretaula; La Barra (ídem de sushi i cuina japonesa), i una terrassa de tapes damunt el Portal de l'Àngel.

"Al principi ho volíem fer tot molt creatiu", explica Soria, "però ens hem adonat que la gent, quan veu una carta, necessita les coses més estructurades". Comença a ser tendència que en la neotradició catalana, els plats de la carta s'anunciïn com a producte en negreta, sol solet.

Qui escriu creu haver identificat una nova generació de cuiners catalans, joves veterans amb molta mili que no miren tant cap a la revolució d'elBulli, sinó més aviat cap a la tradició catalana de Santamaria. En Sergi Pelaó, xef d'aquí format per Ventura, n'és un de ben bo. Capaç d'una gyoza de llamàntol addictiva, reconfortant, però també d'un suquet al qual Josep Pla no podria posar cap pega.

Mar i muntanya
La fusta noble d'El Cercle s'adiu amb una cuina molt catalana, mar i muntanya, caça i porcí: costella de porc de gla, lletons i un impressionant colomí amb peres escalivades, herència de Ventura. Però Pelaó, fill de peixaters, té la mà trencada amb l'arròs: d'eriçó i botifarra negra, estil Empordà, o una bomba que entra dins els suggeriments del dia: un arròs on la tòfona negra, ben dosificada, fa un clic potentíssim amb la salsa de mitjana de vedella. Bru-tal. "L'arròs i els turistes són una lluita", es lamenta Soria. "No saps les crítiques que hem tingut a internet per la nostra paella. Perquè no veuen el cap de la gamba i el musclo que sobresurti. Volen veure les palles de la Rambla!".

Doncs que els la piqui un congre, que deia l'Oriol Grau. El turista intel·ligent faria bé d'apreciar l'extraordinària qualitat-preu que ofereix El Cercle i un impecable sumari de la cuina de la terra que visiten.

Més informació

  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • El Gòtic
  • preu 2 de 4

La cuina que es practica en el molt singular espai gastronòmic del Reial Cercle Artístic, retrocuina impulsada per la tecnologia i les noves mirades, s'escau d'allò més als aires senyorials dels seus salons. Són plats amb sucs, reduccions i glaces, con la costella de porc ibèric amb salsa agredolça, encara que també hi podem menjar un catalaníssim suquet de peix, o un arrós negre amb tòfona deliciós. Molt bona relació qualitat-preu.

També t'agradarà

Restaurants catalans amb estrella Michelin
  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • preu 4 de 4

Amb tres estrelles El celler de Can Roca Girona Els germans Joan, Josep i Jordi Roca han portat el seu restaurant fins a dalt de la gastronomia mundial. Ells ho defineixen com un restaurant d'estil lliure, "de cuina en llibertat, compromesa amb l'avantguarda, sense renunciar a la memòria de les diverses generacions d'avantpassats de la família dedicades a donar de menjar a la gent". Una cuina de l'emoció, en la qual es produeix un joc a tres bandes: el dolç d'en Jordi, el líquid d'en Josep i el salat d'en Joan. Sant Pau Sant Pol de Mar Què es pot dir de la cuina de Carme Ruscalleda i del seu restaurant Sant Pau que no s'hagi dit ja? Situat a prop del mar, a la bonica localitat de Sant Pol, comarca del Maresme, la dona amb més estrelles Michelin del món proposa una cuina innovadora però amb productes de proximitat. Reserva als restaurants més populars Us presentem els establiments de Catalunya que fins al 2015 llueixen, com a mínim, una estrella Michelin Amb dues estrelles Àbac BarcelonaJordi Cruz ha recuperat la segona estrella Michelin de l'Àbac i l'ha tornat a convertir en el restaurant imprescindible d'alta gatronomía de Barcelona. Ha conquistat aquest estatus gràcies a una cuina plena de mestratge i sofisticació, per tocar el cel. Miramar Llançà Tradició marinera i innovació en un dos estrelles a primera línia de mar. Paco Pérez, deixeble de Ferran Adrià i d'altres cracs, dirigeix amb mestratge la cuina. La reforma recent de l'establiment encara li atorga més prestigi. La

Sergi de Meià: Fill i mare
  • Restaurants

Sergi de Meià posa casa pròpia: cuina autoral de proximitat complementada pels esmorzars de sa mare Quan es parla de cuina de la mare o de l'àvia, es convida a la falsificació. La memòria com a excusa. El sentiment comercialitzat. Cap àvia s'ha aixecat de la tomba, com si fos un mort vivent, per mortificar el nét cuiner per la deficient imitació, tot i que més d'un mereixeria una mossegada. Si Sergi de Meià diu que serveix 'cuina de la mare' és que la seva mare, la senyora Adelaida,  cuina. Cada matí, la senyora Adelaida es desplaça d'Esplugues per preparar els esmorzars de cullera amb què el Sergi dóna la benvinguda al dia. És encantadora, es presenta i pregunta com va la croqueta i el morro i la tripa. Tots dos companatges tenen aquella autenticitat rústica de la 'cuina de la mare'. "L'espai de l'entrada està destinat als platillos de fonda. No havíem treballat mai junts. Ella fins i tot va tenir restaurant", recorda el fill. Ser el cap de la seva mare és una experiència per a aquest home de 33 anys amb carrera en diversos països: Austràlia, les Filipines, Andorra. Els últims sis anys ha firmat a Monvínic. Després de l'etapa entre suros va decidir fer una parada. "Dedicar un temps a la meva dona i al meu fill". Va escoltar ofertes d'hotels de Barcelona i ultramar i va pensar a mudar-se a un paradís, però aquest local del carrer d'Aribau, que va ser Bistrot 106, Ovic i Bistronou, es va interposar en el seu camí. Temptat per un complex turístic a milers de quilòmetres, s'ha d

Publicitat
  • Restaurants

El xef converteix el bar de l'hotel en un 'gastrobar', a l'espera de dirigir el Petit Comitè Ja és oficial: Nandu Jubany, un dels grans exponent de l'alta cuina catalana d'arrel, s'encarrega de la carta de l'hotel Majestic. L'hotel, orfe d'un restaurant d'alta cuina d'ençà que el 2011 la família Soldevila va decidir convertir el Drolma de Fermí Puig en suites, ha transformat el seu clàssic bar en gastrobar, amb l'empremta del xef de Monistrol de Calders. A partir del gener, Jubany portarà el servei de dinars i sopars del Majestic. I sobretot s'instaŀlarà com a xef resident al restaurant Petit Comitè. Jugada audaç: el futur restaurant gastronòmic del Majestic, el Petit Comitè, estarà separat per uns metres de l'hotel. "Volíem donar el Petit Comitè al Nandu, i seria molt estrany duplicar l'oferta a l'hotel", m'expliquen des de la direcció. En la inauguració de la reforma integral del Majestic i del nou bar -30 milions d'euros-, entrevistem Jubany.  El restaurant gastronòmic estarà fora de l'hotel. Sí. El Petit Comitè passarà a dir-se Petit Comitè amb Nandu Jubany i hi farem reformes. Ara porto el bar, que per mi és un gastrobar amb una oferta de mitges racions.  Com, per exemple?Fem cuina internacional, des de gambes de la Barceloneta, fetes al vapor amb algues, passant per una ensalada de llamàntol, fins a un brioix de cua de toro, amb tomàquet, alvocat i ceba tendra. O un fish and chips amb moll de la Barceloneta i patata rossa. I cebiche. És una oferta saludable, tan enfocad

17 restaurants 'ocults' amb fogons espectaculars
  • Què fer

Botigues, museus, teatres, espais de coworking... Els restaurants i bars amb bona teca que s'amaguen a espais que no us imagineu Matís Bar Molt ben amagat té Artur Martínez, estrella Michelin a Terrassa amb el Capritx, el Matís Bar, el bar-restaurant que trobareu baixant les escales del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Sap que el gremi està en perpètua crisi, i la seva oferta és de tapes i platillos de tota la vida amb l'empremta de la seva fortíssima personalitat: una mescla de xató i salmorejo, el xatorejo, o una fenomenal pilota feta amb carn de rostit i beixamel, per exemple. Tot a preus d'amic. Restaurant El Cercle Si teniu l'oportunitat d'anar al Reial Cercle Artístic no us heu de perdre el seu restaurant, portat per Albert Ventura, també del restaurant Coure. I la veritat és que la cuina que hi practica, retrocuina impulsada per la tecnologia i les noves mirades, s'escau d'allò més als aires senyorials dels seus salons. Són plats amb sucs, reduccions i glaces, com la costella de porc ibèric amb salsa agredolça. Café Jaime Beriestain L'elegància en la decoració del Café Jaime Beriestain és indiscutible i sembla més un cafè de l’exclusiu barri londinenc de Hampstead que un restaurant. Beriestain, un xilè resident a Barcelona va crear aquesta conceptstore on hi podreu trobar des de mobles vintage o flors fins a espelmes i altres articles de disseny. L’oferta és variada, amb receptes lleugeres, cuinades amb productes amb denominació d’origen. Adagio Tapas by Jordi Her

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat