Hi ha hàbits, costums, tendències que, afortunadament, mai no passen de moda. Una d'elles és, en aquesta Barcelona a vegades poc identificable, regalar-se un esmorzar o un berenar en una de les granges històriques de la ciutat. És la pàtria del Cacaolat i la seva xocolata – sobretot el suís!– no tenen competidors: la xocolata ben espessa, i la nata muntada al punt exacte. L'encant del local, els cambrers de tota la vida i el pintoresc quadre que conforma la clientela fan que el cafè també prengui un regust nostàlgic i evocador. Especialitats, apart del suís: iogurts de producció pròpia, crema catalana, xurros, pastes i pastissos. Els làctics aquí són incomparables, perquè pasteuritzen la seva pròpia llet, que els arriba de Cardedéu.
Poques coses hi ha més barcelonines que entrar a una granja a esmorzar o a berenar. Molt millor que una 'relaxing cup of café con leche' és asseure's en qualsevol d'aquests locals amb solera, prémer el botó de pausa i sucar el melindro dins un acollidor suís. Les granjes ja fa dècades que ja no tenen vaques, però les antigues lleteries segueixen seduïnt el Barceloní, i de pas el turista. Recordeu que ni Ruiz Mateos va poder enfonsar el Cacaolat! Si, hi ha cafeteries fenomenals, però les granges són locals carismàtics: la gent es mata per convertir una antiga granja en restaurant.
NO T'HO PERDIS: La millor xocolata de Barcelona