El millor del barri Gòtic

Aquest és un establiment amb més de 50 anys de trajectòria, així que poca broma. Fixeu-vos-hi: s’hi entra per un ascensor. Un local que és història viva de la ciutat, de fustes i sofàs vermells, que els últims anys s’ha consolidat com a cocteleria, encara que ells en segueixin dient bar. Fan còctels –pareu atenció a l’Old Fashioned i al cada cop més de moda Mule–, però les cerveses i els combinats clàssics sempre es poden demanar. 

Els New York Dolls, que el 2007 hi van tocar en la celebració dels 25 anys de la sala, van dir que el Sidecar era o bé com l’icònic CBGB novaiorquès –bressol del punk, la new wave i el postpunk– o bé com l’infern. Venint dels Dolls, això era un compliment, esclar, i és que la sala de la plaça Reial de Barcelona –amb parets que si parlessin explicarien barbaritats sobre la Sisena Flota nord-americana als anys 70 i sobre molts barcelonins en nits de festa– és ara, que ha fet 40 anys, el temple subterrani del rock a Barcelona. I que duri. A dalt hi ha el bar, que també programa concerts, exposicions i sessions de DJs de la faràndula barcelonina.

Les cues de gent us indicaran on estan les millors granges de Petritxol. Una és La Pallaresa, que ofereix esmorzars i berenars superlatius des del 1947. No hi ha cap dubte que la clàssica xocolata a la tassa i un suís d'antologia són els grans protagonistes d'aquesta antiga lleteria. Encara que val molt la pena endinsar-se en els plaers tel·lúrics del postre làctic: podeu optar per tastar un mató de Pedralbes, similar a la crema catalana, o descobrir la menja blanca, un postre d'origen medieval a base de llet, sucre i crema d'ametlles.

El Satan’s Coffee Corner, cafeteria de tercera generació –les d’alts estàndards de qualitat– ocupa una cantonada senyorial al Gòtic. En Marcos Bartolomé, el propietari, és fill de torradors, i serveix un dels millors cafès de Barcelona. El lliure albir satànic s’adiu amb la seva manera de fer pedagogia del gra acabat de moldre. Però no patiu, el personal del Satan’s Coffee Corner no us donarà la tabarra amb lliçons cafeteres que no heu demanat perquè va per feina. Aquí hi trobareu varietats de diversos racons del planeta i en constant rotació. També s’hi serveix teca espectacular per esmorzar i berenar. Obre cada dia, fins a les 18 h.

Impossible no fixar-se en els aparadors d'aquesta botiga centenària, que des de 1917 ha vestit els caps de tota classe de gent de la ciutat. S'hi exhibeix amb gràcia i encant el que trobareu a dins: panamàs, barrets cinematogràfics i d'època, minitoquilles de cerimònia, gorres... Una oferta tan extensa pel que fa a marques i preus que, de nou, serà impossible sortir sense el vostre barret ideal.

Al Barri Gòtic, al llarg de Banys Nous i Baixada de Santa Eulàlia, s’agrupen diversos establiments de pedigrí. Un d’ells és L’Arca, capitanejat per la Nina Balmes i la Carmina Pairet, cinquena generació d’una nissaga d’antiquaris. Però aquestes germanes mai s’han dedicat al moble sinó al tèxtil: van començar amb roba de la llar per acabar especialitzant-se en núvies i en vintage. Tant, que s’han convertit en un punt de referència per aquells que adoren l’estètica dels anys 20, 30 i 40, ja sigui amb originals o amb rèpliques de qualitat. 

Eli Urpí va estudiar disseny gràfic i pintava i esculpia vestits, però es va enamorar de la barreteria. Va començar fent lligadures i aviat la van atraure els barrets. Se’n va anar a París, amb set creacions pròpies que va vendre a la botiga de la plaça d’Estienne-d’Orves, i va tornar a Barcelona amb tres sombrereres plenes de material del 'Marché aux puces'. Va ser llavors quan va prendre consciència que s’havia convertit en artesana de barrets, de forma autodidacta. Però a més de l'acurada i preciosa selecció de barrets, a la càlida botiga del Gòtic us sorprendran les col·leccions de roba, peces d'edició limitada moltes de les quals estan fetes amb les teles antigues.

Visites amb cita prèvia a sales@eliurpi.com

La vida d’Eliana Sabater és una història de retorns. Fa deu anys que va obrir la botiga de sabons a la plaça de Sant Felip Neri, allà on hi havia una impremta, tot seguint un ofici familiar que havia començat el seu avi a Buenos Aires. De fet, el seu besavi va emigrar des de Palma a l’Argentina. I quan ella va aterrar a Barcelona quinze anys enrere, ja va venir amb la idea de continuar el negoci en una altra ciutat. Els seus, a l’Argentina, també fan i venen sabons. També tenen botiga a Madrid i a Rimini.

Són les galeries de botigues més cèntriques de la ciutat. A 50 metres de la Rambla, Galeries Maldà es compon d'una quarantena de locals dedicats a roba, decoració i productes de merchandasing. Té les primeres botigues d'Espanya només dedicades a productes de la sèrie manga 'Bola de Drac' (Kame-Hame Shop), una altra especialitzada en 'Harry Potter' (Carreró de Muggles) i la que es centra en la sèrie 'Joc de Trons' (Thronestore)

És la primera vegada que trepitgeu La Rambla o fa molt de temps que no la visiteu? Us convidem a redescobrir tot el que us ofereix aquest concorregut passeig: botigues, restaurants, bars, obres d'art... únics al món.

La Plaça Reial concentra algunes de les millors coses que pots fer a Barcelona, així de clara és la sentència. Pel que fa a bars i restaurants, no et perdis l'Ocaña –dedicat a l'estimadíssim artista José Pérez Ocaña–, el Glaciar i el Karma. Si busques música en directe i ballaruca, ves directe al Sidecar i al Jamboree. Però, ep, que també hi ha el primer herbolari de Catalunya i un temple Hare Krishna on serveixen bons menús vegetarians per 9 €. 

De la plaça del Rei a la catedral hi ha uns 4.000 m2 d'excavacions romanes subterrànies: carrers, viles i magatzems d'oli i vi, que van ser descoberts per casualitat a finals dels anys 20, quan es va aixecar part del Barri Gòtic per construir la Via Laietana. Es pot accedir a aquest laberint subterrani per la Casa Padellàs, un palau de mercaders de l'any 1498, que es va traslladar pedra per pedra fins a la plaça del Rei.

Abans que ningú s’ho demani: no cal pagar l’entrada del museu per gaudir d’aquesta terrassa de conte. Juntament amb la que trobem sota els porxos de la Biblioteca Nacional i la del Museu Tèxtil, són potser unes de les terrasses més especials de Barcelona. Aïllades, amb vegetació, dins un entorn històric, tranquil·les, són l’enveja de totes les veïnes.

Per dins, la catedral gòtica és un lloc que impressiona; les nombroses pintures, escultures i el cor central esculpit (construït en 1390) destaquen en la foscor. La catedral està dedicada a la patrona de la ciutat, Santa Eulàlia, una nena de 13 anys martiritzada pels romans l'any 303 a. de C. i les restes dels quals jeuen en la cripta. El claustre és famós per les 13 oques blanques (una per cada any de la vida d'Eulàlia).

Va ser la principal sinagoga del Call (barri jueu de Barcelona) fins als assalts de 1391. És una sinagoga en actiu i seu de la Associació Call de Barcelona. La façana de l'edifici compleix amb tots els requisits religiosos, ja que la sinagoga està orientada cap a Jerusalem i les dues finestres estan a l'altura dels genolls perquè la llum del sol entri en aquesta direcció.

Imprescindible pels aficionats al jazz, el Jamboree ha contribuït en gran part a posar Barcelona en el circuit de gires de les grans estrelles del jazz internacional. Als soterranis de l'antic bar Brindis han actuat mítics de l'escena del jazz com Bill Coleman, Kenny Drew, Chet Baker, Lou Bennet, Stéphan Grappelli... El seu nom significa "reunió de tribus" en zulú. I és que el Jamboree ha estat punt de reunió d'artistes i intel·lectuals, que es trovaben a la cava de jazz, un dels indrets culturalment més actius de la ciutat i motor de la vida cultural a la plaça Reial.

El temple soterrani de l'indie rock ha arribat al quart de segle amb una salut envejable, una sessió diferent cada dia i la certesa que la gent cool s'abeura aquí al menys un cop per setmana.

Al Harlem s'hi va a veure què passa però, sobretot, a veure qui toca. A les fosques, asseguts a les cadires o, de peu, atapeïts a la barra, escoltem el concert del petit escenari. Sota el rètol de neó, s'hi escriuen totes les cançons de blues i els gats solitaris hi són benvinguts. Com si no volguessin desentonar, els quadres de les parets són foscos. S'han pintat músics de jazz en tonalitats que gairebé no s'allunyen del negre, com si no gosessin fer nosa a la nit. Jazz, blues, funk, reggae es poden sentir cada dia, depèn del grup.

Sembla que al pot petit hi ha la bona confitura. Tot i que no hi caben més de cinquanta persones, no es tallen a l'hora de programar alguns dels millors noms de l'electrònica nacional i internacional. Ubicat en un antic tablao flamenc, hi ha un públic fidel que passa cada cap de setmana la doble porta que separa l'exterior d'una petita pista i una barra al fons del local. El millor del Macarena Club és la facilitat de trobarse en família al cap de pocs minuts.

Els amants de la música negra estan d'enhorabona; Marula Café programa DJ de tots els gèneres cada nit de la setmana, en un genuí club pensat per ballar pels descosits.