Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Trenta anys d'Els Ocellets

Trenta anys d'Els Ocellets

Els Ocellets, germà petit de Can Lluís, arriba als 30 anys de cuina en una bona forma immillorable

Els Ocellets
©IvanGiménez Els Ocellets
Per Ricard Martín |
Advertising

Els Ocellets és un lloc familiar. Molt. Diuen que et volen fer sentir com a casa. I no ho diuen per dir: hi ha coses que no es poden fingir. Xavier Rodríguez, el propietari (foto), reparteix petons, abraçades i carinyus tan a tort i a dret com els valencians simpàtics reparteixen reis o primos. Un afecte que ara s’ha convertit en eufòria: aquesta institució popular de la ronda de Sant Pau acaba de complir 30 anys de vida, que es diu aviat. Els habituals ho saben, i això sembla –és– una festa.

El germà petit ja és gran. Els Ocellets va néixer l’any 1984 com a apèndix de Can Lluís, desbordat d’èxit a l’ombra del carrer de la Cera. “La idea inicial era agafar tots els grups que no cabien a Can Lluís”, explica Rodríguez. Però a les poques setmanes d’obrir, van veure que allò “tenia autonomia, que amb la inèrcia pròpia ja omplíem”. Lluny de replicar la cuina del seu germà Ferran –encara que comparteixin clàssics, com les costelletes de cabrit arrebossades o els cervellets a la romana–, Xavier va optar per una línia “menys de guisat clàssic, més actual”. Aquesta és una afirmació que cal agafar amb pinces en un restaurant on fa 30 anys que la política és “millorar i mantenir allò que funciona i eliminar allò que no funciona”, explica l’amo.

El producte fresc (molt bon peix i marisc) ha salvat aquesta cuina de la fossilització folklòrica: això no és la cuina de la iaia –sigui el que sigui–, sinó la d’un senyor maduret amb un punt de gosadia que es manté en molt bona forma. Fan el que fan i ho fan molt bé. Entrants com el carpaccio de morro de bacallà, deliciós, estival, amb tot just un xic de tomàquet natural i herbes, o un foie gras a la sal de collita pròpia, que mariden amb un gotet de moscatell, són exemples de la seva filosofia: la de donar de menjar molt bé per un màxim de 30 euros. Els Ocellets pot oferir mitges racions, però no és un lloc de tapes: és un senyor restaurant on proletaris, bohemis i empresaris s’entaulen. I on sovint rematen la jugada amb mig quilo de mitjana de Girona (19,90 €) o un arròs de muntanya. “Fem servir la mateixa carn i peix a carta i menú”, expliquen.

Pregunto si no és un problema tenir com a competència, a 30 metres, ton germà. Respon sense parlar, Ferran Rodríguez, que entra de cop i l’abraça. “Res de competència. És com tenir al costat de casa un pare, un germà gran i un consultor”, exclama. Cadascú té la seva clientela, però quan un parroquià els fa el salt per l’altre, suplica que mantinguin el secret.

Cal tastar...

Arros negre

L'arrós negre

Amb carxofes i calamars, té les virtuts euforitzants que se li suposen, i no té res a envejar a llocs amb més reputació arrossera. És en un menú on, per 25 euros, s’inclou cava reserva i pica-pica de la casa.

Canya de verdures

La canya de verdures

Una albergínia que ha quedat ben tendra, preparada a temperatura molt baixa, va farcida amb albergínia, carbassó i mascarpone, i porta una reducció de menta i Mòdena. Vegetarians d’autor, preneu-ne nota.

Advertising
Musclos

Els musclos a la brasa

Un plat imprescindible de la casa: aquests musclos del Delta, ben nets, es fan a la brasa amb només una mica de sal, pebre i oli d’oliva. Els serveixen amb maionesa, allioli i romesco a banda.

També t'agradarà

Bars i pubs, Bars de tapes

Els millors bars de tapes

Per molts són una religió i una excusa per per trobar-se amb amics. Aquí hi trobareu les millors tapes de Barcelona Quimet i Quimet Ho diuen totes les guies del món i em sap greu repetir-me però el Quimet i Quimet és, vaja, per deixar anar la llagrimeta. Tenen cervesa pròpia, serveixen el millor vermut d'aixeta del planeta i ofereixen una varietat de vins que els arriba al sostre. Tot aquest cúmul de felicitat acompanya unes tapes que farien ressuscitar els morts. La Esquinica Aquesta tasca aragonesa és un referent de la gastronomía popular de Nou Barris. No agafen reserves (cal agafar número i esperar una estona al carrer amb un lletreret que posa: “salica de espera” penjant d’un plataner). Cambrers genials. –T.M El Xampanyet El xampanyet i el vermut reguen les tapes senzilles, però efectives, d'aquest indret que aplega tant a turistes com a nadius. El Jabalí This deli bar, which is reminiscent of Parallel in its heyday, is a great place to eat wonderful tapas – try the patatas bravas, the chicken salad and the cured  sausage – while sipping on good wine. It’s also a nice place to sit on the terrace and do some serious people-watching. Pan & Oli In the heart of the Sants neighbourhood, this tapas bar gets back to roots of Catalan tradition with a playful and creative touch. And they actually do it very well. Their signature dishes include their tapas – including patatas bravas whipped up and served in a glass – and a highly recommendable set lunch menu. Las Delicias Hi fan u

Entrepans de vici

Els millors plaers a dues mans Altres propostes de restaurants Pasta: els 15 millors plats Els restaurants italians amb més traça de la ciutat i els seus plats estrella Restaurants amb estrella Els 23 restaurants de Barcelona distingits per Michelin Restaurants romàntics Locals per impressionar noves conquestes i conquerir parelles poc impressionables Els millors carpaccios 6 llocs on menjar aquesta especialitat d’origen venecià Esmorzars de forquilla Els millors bars i restaurants de Barcelona per començar el dia amb energia i calories! Lasanya sense riscos Rastregem les millors lasanyes de Barcelona, un plat que ben fet és molt difícil de trobar Restaurants vegetarians 15 llocs espectaculars per menjar sa i verd Visca Mèxic! Els millors restaurants mexicans de la ciutat Amagats entre llesques de pa cruixent, hem trobat els farcits més deliciosos i originals que es preparen als bars i restaurants de Barcelona. Queixalada a queixalada, aquí teniu 16 locals de la ciutat perquè gaudiu d'una experiència gastronòmica d'alta volada sense fer malbé la butxaca. Coneixes més establiments que facin entrepans inoblidables? Ens ho pots dir als comentaris de sota. El més vist Els actors i les actrius catalans més sexis Descobreix quins són els intèrprets més guapos del país El blog de teatre Brutus Per Andreu Gomila La cartellera de Barcelona El més vist 10 edificis d'arquitectura singular Els edificis que han marcat tendència entre els arquitectes de tot el món Barcelona és un apar

Advertising
Clubs

5 sessions de la setmana

Nitsa Club: Lindstrøm + DJ Fra + Shelby Grey El noruec Hans-Peter Lindstrøm és l'artífex del segell Feedelity, ha remesclat a LCD Soundsystem i Franz Ferdinand, i és un dels noms més destacats del dance underground escandinau. Nitsa Club: Mano Le Tough + William Dafoe Nascut a Irlanda però establert en aquell etern formiguer electrònic que és Berlín, Mano Le Tough va passar de ser un alumne de la Red Bull Music Academy a Barcelona, a un dels nous nois d'or del techno europeu. Les seves primeres produccions van veure la llum en el segell de Prins Thomas, Internasjonal. Maceo Plex + Gardens of God + Odd Parents El texà Eric Estornel, l'home que s'amaga darrera de Maceo Plex, és un apassionat del techo més profund. Entre d'altres, ha editat amb segells com Treibstoff, un dels 'labels' de moda en el cor techno minimal de Colònia. Dirtyphonics DJ set + Nighty Max Les actuacions de Dirtyphonics són unes de les més originals que es poden presenciar. Toquen sense miraments tots els pals que impliquin baixos eixordadors, dusbtsep, drum n'bass, bass music ... tot això esquitxat d'electro del bo. Segells com Àudio Porn, Warner o Dim Mak han editat les seves produccions, avalades per Skrillex, Benga o Steve Aoki. Segur que la temperatura de The Loft puja amb el seu incendiari 'set'. Houseclass: Kerri Chandler Aquesta nit s'estrena al CDLC la segona edició de Houseclass, un cicle que és una autèntica lliçó d'història de la música electrònica. La primera edició va atraure més de 10.000 per

Restaurants

Bars de tota la vida

Pota de ferro i taula de marbre Farts d'antres de moda on us serveixen el gintònic en una peixera i amb una amanida surant? N'esteu fins als nassos de trobar-vos un DJ a l'hora del cigaló? Us convé visitar alguns bars de tota la vida, llocs on passar una bona estona, com deiem Gabinete Caligari, "al calor de l'amor en un bar". I on no hi ha 'afterwork' sinó partides de botifarra. Deu bars de tota la vida Bodega d'en Rafel A principis dels 80 en Rafel, un nano esportista i pencaire, va venir de Lleida a estudiar publicitat a Barcelona. L’amor el va ajuntar amb la filla del propietari d’un bar, el Terra Alta del carrer de Manso (un dels molts Terra Alta que va muntar un empresari de Batea als anys 60, on posava a treballar gent del poble), i la mort del seu sogre, l’any 1987, va fer que canviés de feina i agafés el negoci familiar. En Rafel treballa una pila d’hores al dia, gairebé setze, amb una sola pausa per fer una migdiada sagrada d’un quart d’hora. Al matí l’ajuden un cambrer i un cuiner, que fa els platillos i tapes que serveixen: mandonguilles, truita de patates, fricandó, ensalada russa... Menjar casolà ben parit. Bracafè Al Bracafé tenen una gran varietat de cafès i tes, de dolços i salats i de plats més elaborats per entaular-se. La gran barra en forma d’u és un goig per a la vista, un desplegament tàctic per fer-te la boca aigua. Per treure el ventre de pena tria el que vulguis: el punt fort aquí és que el nivell de qualitat de menjars i begudes és més que digne, so

Advertising