Història
El tendal blau d’aquest establiment familiar no enganya: «Des del 1978 donant de menjar com Déu mana». Fa més de 40 anys que una granaïna, la Mercedes, i un sevillà, en Juan, van emigrar al Carmel per alimentar el barri a base de menjar casolà, abundant i saborós. Avui són els seus fills, en Jordi i la Laura, qui capitanegen el negoci. Ho ha mantingut tot igual (fins i tot l’ambientació de club de fans del Betis, tot i que ell sigui del Barça).
Carta
Menjar un menú de migdia aquí significa, entre altres coses, recordar que existeix una cosa anomenada normalitat, que apareix quan t’allunyes del centre de Barcelona: un menú del dia casolà, amb racions generoses i un preu molt assequible. Són cinc primers i set segons, on abunden els plats de cullera, el forn a foc lent i la planxa amb producte de qualitat (tot i que sempre hi ha un parell de plats més nobles, com el cua de bou o el bacallà amb samfaina, amb un petit suplement).
Prepareu-vos per retrobar la felicitat infantil d’anar a dinar amb els avis, amb platazos com macarrons a la navarresa –amb sofregit de xistorra–, unes impecables llenties estofades o unes galtes de porc amb patates fregides que deixen en evidència els restaurants de cuina catalana de capipota a 23 euros. A l’estiu, la carta s’omple d’opcions refrescants i sempre inclou el gaspatxo. Les postres també són casolanes (demaneu les natilles de la casa).
Ambient
Tan transversal com el plaer de menjar aquí. Veïns, currants de la zona i molts jubilats que tant poden fer acudits vintage («Meló Blando, Flam Sinnata») com parlar de l’interiorisme de la Gauche Divine.
Compte, perquè els feligresos del Rincón no són pocs. És habitual haver de fer cua per aconseguir taula i gaudir del seu menú de migdia. Poseu-vos zen; inspireu i expireu aire pur del Carmel tantes vegades com calgui. L’espera sempre val la pena.
Sens dubte, un dels perfils més hilarants i entrenyables de la restauració barcelonina (@sevillanoelrincon). El gestiona el mateix Jordi. Els plats, els canvis d’horari, les vacances, l’arribada de la loteria de Nadal, etc., els anuncien els propis clients amb himnes rockers de fons i, a vegades, fins i tot amb coreografies.