Els millors hummus de Barcelona

De què va El nom del restaurant ja és tota una declaració d'intencions. No enganyen. Aquí trobareu l'autèntic hummus de l'Orient Mitjà, una recepta aparentment senzilla però que en la seva excel·lència pot arribar a satisfer els paladars més exigents. No deixeu de tastar les seves amanides, tan diferents de les nostres, us sorprendran. Tot és vegà, aneu advertits.

De qué va? Un magnífic exemple de restaurant libanès no folklòric. Dos germans del país dels cedres –el tòpic em cremava–, en Ralph (enginyer) i en Miguel (publicista), no venen motos: Iakni vol dir ‘cuina casolana’. El local, a Sant Antoni i a preu de veí, és un cop de puny blanc i balsàmic –“aquesta és una cuina que se suposa que t'ha de relaxar”, diuen– on han volgut “presentar les versions originals del que mengem a casa; tot ho fem nosaltres des de zero, i el que no sabem fer, doncs no ho fem”. 

De què va? Ni microones, ni fregidores ni hummus de remolatxa. Aquí el puré de cigrons és espès, i el babaganuix és més proper a l’escalivada que no pas a la crema indeterminada. La carta és curta: tres menes d’hummus i un apartat de 'mezzés': les tapes libaneses, vaja –amb un falàfel esplèndid, suau, saborós, cruixent i no ressec, un tabule balsàmic i kebes (croquetes)–, i entrepans excel·lents. Per compartir (o no), i per 15 euros us atipareu com uns lladres.

De qué va? El Bistrot Levante, propietat de l’arquitecte Emiliano Armani (amb estudis a la Hofmann), mira a l'Orient Mijtà sense tòpics. Explica que “no és un restaurant libanès, sirià o israelià sinó un bistrot de cuina mediterrània de l’est, inspirat en tot allò que em fascina: el comerç, els viatges, els jueus i fenicis...”. Orient mitjà 'cool'!

Què s'hi menja? A la cuina, el xef de Nova York Nick Hosea ha disposat una carta de nit curta i per sucar-hi pita: un xauarma al plat amb vi negre amb panses, amanida de cogombre i iogurt de comí, o unes més contundents i delicioses mandonguilles de carn amb carbassa rostida i tahini. I al migdia, per 12 euros, entrants cremosos i variats (hummus, iogurt d’anet, pastanaga picant i tabule) i plat del dia vegetarià (excel·lents 'shakshuka'!) o carnívor, més beguda i postres. Un lloc molt viatjat per a locals.

De què va? L'únic restaurant palestí de Barcelona, especlialitzat en cuina àrab i de l'Orient Mitjà. Una bona manera d'anar més enllà del xauarma!

Què demano? La cuina palestina aquí té un superb representant. A Aska Dynia hi trobarem un fresquíssim tabulé, amb julivert, coriandre i menta, amb la sèmola amagada en un bosc de verdor. Tasteu-hi el 'maqhluba', una mena de paella àrab, i sobretot un hummus superlatiu i un 'muttabal' –crema d'albergínies– molt gustosa, on és un plaer sucar-hi (crudités, no pas el melindro).

Mazah ha nascut amb la vocació d'ésser el restaurant libanès de referència de Barcelona, i a fe de Déu que ho està aconseguint: disposen d'una graella de carbó per rostir el xauarma, i d'un forn libanès on es fa el pa de pita al moment. I sobretot tenen en carta una norantena llarga de plats amb què podreu tastar el babaganuix o l'hummus –en tenen cinc!– en la millor de les versions.

De què va? El Sifó d’en Garriga, té la cuina oberta tot el dia i viu en una dimensió on les etiquetes es col·lapsen: és un bar, un cafè, un restaurant, una vermuteria... Bé, bàsicament és una trinxera on refugiar-se a qualsevol hora del dia. Un espai que combina la rajola blanca de tota la vida amb maons a la vista i parets inacabades, d’inspiració industrial. 

Però aquí hi fan hummus? Sí! Un hummus de pèsols que es menja amb els ulls, un 'mollete' de papada amb kimchi que es volatilitza en segons... Aquí cada tapa és una petita joia comestible.

De què va? La filosofia d’aquest restaurant és oferir bona cuina, saludable, saborosa i sostenible. I sorprèn que aquest tríptic d’intencions no sigui un simple anunci de màrqueting, I l’hummus el serveixen molt ben acompanyat per uns cruixents a base de llenties, en lloc de les crudités, un xic tristes (i l'hummus d'alvocat també sorprèn, no us el perdeu!).