Els millors restaurants xinesos de Barcelona

Des de ja fa un temps, el Chen Ji és conegut com el xinès-xinès de Barcelona. És a dir, un restaurant autèntic sense els habituals ornaments a base de llums vermells, dracs ni plafons lluminosos amb cascades. El local és del més normal que us podeu imaginar, molt senzill i pràctic. Els seus horaris, extensos. Des de les 9 del matí fins a ben bé mitjanit hom hi pot anar a fer un bol de fideus, una sopa o tastar el menú de self-service per uns 5 €. La carta és immnesa Heu esmorzat mai a base de dumplings al vapor com fan ells?

En Monzó m’ha dit que és el millor xinès de Barcelona. I encara que la decoració no sigui gaire diferent de la dels restaurants xinesos blanquejadors, la veritat és que s’hi menja de nassos. La carta és extensa, extensíssima, i sempre és millor anar-hi acompanyat o en grup per tal de tastar exquisideses en racions generoses. A la dona del menjador se l’entén poc, per no dir gens, ja que empra unes eles en lloc d’erres que semblen geminades. Demanem uns niangao, pasta d’arròs fregida amb cansalada i xampinyons, unes guo tie, crestes de carn a la planxa, ànec fumat, que serveixen cruixent i tallat con un rosbif, i cranc rostit amb pebre. La cuina té l’aroma del foc, o sigui, que la mà de cuiner elabora amb destresa les comandes i el sabor és exquisit, sobretot la pasta melosa i gruixuda dels nian-giao i el cranc de closca picant, encara que seria injust no destacar les altres eleccions.

El restaurant de Wan Li i la seva mare s'omple cada nit de xinesos residents a Barcelona que troben a faltar el 'huo guo', una mena de fondue xinesa (foto), típica de les regions muntanyoses de Sichuan i del Yunnan, d'on prové la família Li. El menjador sol estar ple de parelles i grups de joves amb tupés engominats gaudint d'una vetllada davant d'una olla de brou bullent i picant. Amb l'ajuda dels bastonet hi introdueixen els ingredients crus: bolets, fideus d'arròs, gambes, tofu, calamars, fulles d'enciam, trocets de vedella... Com més barregeu, millor.

Un xinès amb esperit jove pels qui troben poc 'cool' els xinesos, aquest era el reclam d'Out of China quan van obrir, l'any 2002. Ara podem parlar d'ell com a el xinès pioner a obrir aquesta cuina mil·lenària al producte català, com per exemple el ravioli d'ànec i foie a la planxa. I segueix essent tot un senyor restaurant a preus ajustats. I és més, les seves 'gyozas' són extraordinàries: demaneu la degustació.

Un dels primers xinesos a Barcelona. Excel·lent ànec i un llamàntol òptim. Es pot demanar amb temps el refinadíssim banquet imperial per un mínim de vuit persones. El servei és amabilíssim, i hi podem demanar plats que són poc comuns de trobar a Barcelona, com per exemple el preuat i rar marisc,  'abalon' (mol·lusc també conegut com a orella de mar) amb salsa d'ostres.

Les fotografies del xef Josep Maria Kao amb Pep Guardiola i altres famosos decoren l'entrada del Shanghai, un dels millors restaurants de cuina xinesa de la ciutat. Kao ha estat capaç de fusionar la delicadesa de la cuina heretada dels seu pares amb la qualitat de la matèria primera local. Ell mateix s'encarrega d'anar a comprar a la Boqueria: rossinyols, espinacs, gambes de Palamós o un lluç per fer al vapor. La carta varia segons la temporada. 'Tai gui le'!

Gran equipament amb espais que mereixen la visita. També val la pena deixar-s'hi caure per tastar la seva aleta de tauró autèntica i pels més agosarats, una mica de medusa.

No n’hi ha cap dubte: el Kai Xuan és un veritable restaurant xinès. El fill de la casa, en Kai Zhou, deixa clar que aquí no hi trobarem tres delícies: ells s’han especialitzat en una carta de ‘lamian’, les tallarines xineses de les quals descendeixen els ramen. No són gaire diferents dels ramen: porten un caldo base de costella de porc i pollastre i no són tan salats com aquests, encara que potser tampoc no tenen la delicadesa dels nipons. Encara que hi trobareu una llista dels plats més comuns de tota la gastronomia del gegant asiàtic.

El seu mèrit és doble: el de ser un local petit on tot és casolà –aires de bar restaurant polit, on ve de gust esmorzar– i haver sabut destacar en una zona farcida de grans restaurants asiàtics, com el Yamadori o el Hanoi II, just a la cantonada. La carta que la jove Fei Fei Sun posa a disposició del comensal és una domesticació dels gustos feréstecs de Xangai –lloc d’origen de la seva família– i alhora una modernització dels plats ancestrals, amb parades puntuals ben fetes en cuines del sud-est asiàtic. Com hauria de ser un xinès modern, vaja.