Els millors restaurants xinesos de Barcelona

Des de ja fa un temps, el Chen Ji és conegut com el xinès-xinès de Barcelona. És a dir, un restaurant autèntic sense els habituals ornaments a base de llums vermells, dracs ni plafons lluminosos amb cascades. El local és del més normal que us podeu imaginar, molt senzill i pràctic. Els seus horaris, extensos. Des de les 9 del matí fins a ben bé mitjanit hom hi pot anar a fer un bol de fideus, una sopa o tastar el menú de self-service per uns 5 €. La carta és immnesa Heu esmorzat mai a base de dumplings al vapor com fan ells?

En Monzó m’ha dit que és el millor xinès de Barcelona. I encara que la decoració no sigui gaire diferent de la dels restaurants xinesos blanquejadors, la veritat és que s’hi menja de nassos. La carta és extensa, extensíssima, i sempre és millor anar-hi acompanyat o en grup per tal de tastar exquisideses en racions generoses. A la dona del menjador se l’entén poc, per no dir gens, ja que empra unes eles en lloc d’erres que semblen geminades. Demanem uns niangao, pasta d’arròs fregida amb cansalada i xampinyons, unes guo tie, crestes de carn a la planxa, ànec fumat, que serveixen cruixent i tallat con un rosbif, i cranc rostit amb pebre. La cuina té l’aroma del foc, o sigui, que la mà de cuiner elabora amb destresa les comandes i el sabor és exquisit, sobretot la pasta melosa i gruixuda dels nian-giao i el cranc de closca picant, encara que seria injust no destacar les altres eleccions.

No, no és que siguin un restaurant exclusivament de senyores de Guangzhou: és que volen assimilar el concepte de yum cha –menjar dim sum i prendre te– a la tapa nostrada. I la veritat és que l’oferta gairebé és única a la ciutat: el seu repertori de tapes al vapor és extens i variat com pocs en veureu. I amb tapes que es mouen entre 2 i 3,50 € podem muntar-nos un festival amb delicadeses com els dumplings de gingebre i vedella o els chiu chao, farcellets lleugerament cruixents amb porc i rave. Les postres xineses us obriran un nou món. No desconfieu de l’exposició pública d’ànecs decapitats a l’entrada: això és un xinès de batalla dels de veritat.

Un xinès amb esperit jove pels qui troben poc 'cool' els xinesos, aquest era el reclam d'Out of China quan van obrir, l'any 2002. Ara podem parlar d'ell com a el xinès pioner a obrir aquesta cuina mil·lenària al producte català, com per exemple el ravioli d'ànec i foie a la planxa. I segueix essent tot un senyor restaurant a preus ajustats. I és més, les seves 'gyozas' són extraordinàries: demaneu la degustació.

Un dels primers xinesos a Barcelona. Excel·lent ànec i un llamàntol òptim. Es pot demanar amb temps el refinadíssim banquet imperial per un mínim de vuit persones. El servei és amabilíssim, i hi podem demanar plats que són poc comuns de trobar a Barcelona, com per exemple el preuat i rar marisc,  'abalon' (mol·lusc també conegut com a orella de mar) amb salsa d'ostres.

Memorias de China és la solució més còmoda per als executius de la zona alta que volen aprofitar l'hora de dinar per parlar de feina sense perdre massa temps ni allunyar-se de l'oficina. Aquí troben un menú de qualitat per 27,50 euros i un servei ràpid. Les albergínies fregides amb all són més senzilles però igual de bones que els llagostins o el llamàntol. L'home amb cara d'actor de pel·lícula de Bruce Lee és el propietari, Lam Chueng Ping. També és el president de la Unió d'Associacions Xineses de Catalunya i un dels principals impulsors del kung-fu al nostre país.

Recordeu el Nanit? Aquell xinès de veritat que es distingia per servir cuina xinesa no massa adaptada al paladar occidental? Doncs van tancar a l'Eixample i van obrir a Gràcia. Chi Nanit ofereix les mateixes coordenades: un entorn senzill, impol·lut i minimalista, lluny del toc feréstec dels xinesos casolans de tota la vida i també dels dracs kitsch d'or.  Si ja anàveu al Nanit, ja sabeu de què va. Si no, doncs us hi aficionareu ràpid: uns fenòmenals 'shaomais' de gamba –aquells finíssims farcellets al vapor en forma de flor– o el 'hip hop' , que no és música, sinó un plat de porc agredolç exquisit, i l'ànec fregit són motius per visitar-lo. Són especialistes en 'dumplings', i en tenen uns 15 de diferents en carta. Molt bon menú de migdia a preus de barri. 

Les fotografies del xef Josep Maria Kao amb Pep Guardiola i altres famosos decoren l'entrada del Shanghai, un dels millors restaurants de cuina xinesa de la ciutat. Kao ha estat capaç de fusionar la delicadesa de la cuina heretada dels seu pares amb la qualitat de la matèria primera local. Ell mateix s'encarrega d'anar a comprar a la Boqueria: rossinyols, espinacs, gambes de Palamós o un lluç per fer al vapor. La carta varia segons la temporada. 'Tai gui le'!

Conegut com l’antiga ‘Olla de Sichuan’, aquest restaurant del grup Lee, és un espai totalment reformat amb tocs que recorden a la Xina més primaveral. Un restaurant amb una carta d’allò més variada i atractiva, on podreu gaudir d’una autèntica experiència gastronòmica pels vostres paladars. Plats típics de molts dels països asiàtics com la Xina, Vietnam, Japó o la Índia com ara els fideus cruixents amb salsa de soja, o tofu amb ous mil·lenaris són alguns dels que podreu trobar, com també les exquisides dim sum al vapor o les famoses broquetes de barbacoa que tan conegudes són als foodtrucks de tota Àsia. I sí, hi podreu gaudir l'experiència del plat que li dona nom: el 'hot pot', aquella fondue xinesa de sabor intens –i molt picant– en què els aliments es cuinen directament al caldo al gust del client (hi ha una vitroceràmica a la taula). 

Gran equipament amb espais que mereixen la visita. Els 1000 m2 quadrats de local estan decorats amb pedres centenàries procedents de Xangai, poemes xinesos a les parets, salons privats tranquils (¡o amb karaoke!) i sala amb pista de ball. 

Chuen Soun Lam va obrir un dels primers restaurants xinesos de Barcelona l'any 1979, el Kowloon, i el Shangai 1930 simbolitza la seva dedicació a la gran cuina cantonesa, una de les vuit grans tradicions culinàries del gegant asiàtic. 

Ofereix una gran diversitat de plats asiàtics i mediterranis, destacant sobretot l'autèntica menjar xinès. Serveix des de plats casolans fins a banquets imperials. Hi podreu tastar la seva aleta de tauró autèntica i pels més agosarats, una mica de medusa.

No n’hi ha cap dubte: el Kai Xuan és un veritable restaurant xinès. El fill de la casa, en Kai Zhou, deixa clar que aquí no hi trobarem tres delícies: ells s’han especialitzat en una carta de ‘lamian’, les tallarines xineses de les quals descendeixen els ramen. No són gaire diferents dels ramen: porten un caldo base de costella de porc i pollastre i no són tan salats com aquests, encara que potser tampoc no tenen la delicadesa dels nipons. Encara que hi trobareu una llista dels plats més comuns de tota la gastronomia del gegant asiàtic.