Els millors restaurants xinesos de Barcelona

Un xinès amb esperit jove pels qui troben poc 'cool' els xinesos, aquest era el reclam d'Out of China quan van obrir, l'any 2002. Ara podem parlar d'ell com a el xinès pioner a obrir aquesta cuina mil·lenària al producte català, com per exemple el ravioli d'ànec i foie a la planxa. I segueix essent tot un senyor restaurant a preus ajustats. I és més, les seves 'gyozas' són extraordinàries: demaneu la degustació.

Un dels primers xinesos a Barcelona. Excel·lent ànec i un llamàntol òptim. Es pot demanar amb temps el refinadíssim banquet imperial per un mínim de vuit persones. El servei és amabilíssim, i hi podem demanar plats que són poc comuns de trobar a Barcelona, com per exemple el preuat i rar marisc,  'abalon' (mol·lusc també conegut com a orella de mar) amb salsa d'ostres.

El restaurant China Crown està ubicat a la joia modernista de Gaudí, Casa Calvet, i presenta la cuina imperial xinesa amb un estil que fluctua entre la tradició i l'avantguarda. És a dir, que la cuina sota la direcció del xef Tim Wang porta a taula el que menjaven els emperadors xinesos fa 400 anys, però amb la tècnica d'avui en dia. 

Per celebrar l'Any Nou Xinès, China Crown ha organitzat un menú gastronòmic especial que estarà disponible durant els dies 21, 22 i 28 de gener sota reserva. El menú degustació inclourà els plats més destacats i tradicionals dels àpats de nou any celebrats a la Xina imperial. Un luxe de dotze passes a 120 €, ideal per a paladars inquiets.

Memorias de China és la solució més còmoda per als executius de la zona alta que volen aprofitar l'hora de dinar per parlar de feina sense perdre massa temps ni allunyar-se de l'oficina. Aquí troben un menú de qualitat i un servei ràpid. Les albergínies fregides amb all són més senzilles però igual de bones que els llagostins o el llamàntol. L'home amb cara d'actor de pel·lícula de Bruce Lee és el propietari, Lam Chueng Ping. També és el president de la Unió d'Associacions Xineses de Catalunya i un dels principals impulsors del kung-fu al nostre país.

Recordeu el Nanit? Aquell xinès de veritat que es distingia per servir cuina xinesa no massa adaptada al paladar occidental? Doncs van tancar a l'Eixample i van obrir a Gràcia. Chi Nanit ofereix les mateixes coordenades: un entorn senzill, impol·lut i minimalista, lluny del toc feréstec dels xinesos casolans de tota la vida i també dels dracs kitsch d'or.  Si ja anàveu al Nanit, ja sabeu de què va. Si no, doncs us hi aficionareu ràpid: uns fenòmenals 'shaomais' de gamba –aquells finíssims farcellets al vapor en forma de flor– o el 'hip hop' , que no és música, sinó un plat de porc agredolç exquisit, i l'ànec fregit són motius per visitar-lo. Són especialistes en 'dumplings', i en tenen uns 15 de diferents en carta. Molt bon menú de migdia a preus de barri. 

Conegut com l’antiga ‘Olla de Sichuan’, aquest restaurant del grup Lee, és un espai totalment reformat amb tocs que recorden a la Xina més primaveral. Un restaurant amb una carta d’allò més variada i atractiva, on podreu gaudir d’una autèntica experiència gastronòmica pels vostres paladars. Plats típics de molts dels països asiàtics com la Xina, Vietnam, Japó o la Índia com ara els fideus cruixents amb salsa de soja, o tofu amb ous mil·lenaris són alguns dels que podreu trobar, com també les exquisides dim sum al vapor o les famoses broquetes de barbacoa que tan conegudes són als foodtrucks de tota Àsia. I sí, hi podreu gaudir l'experiència del plat que li dona nom: el 'hot pot', aquella fondue xinesa de sabor intens –i molt picant– en què els aliments es cuinen directament al caldo al gust del client (hi ha una vitroceràmica a la taula). 

El Melo-Jia és un restaurant de cuina tradicional xinesa “dedicat en cos i ànima” a la filosofia dels seus amos, que és oferir menjar sa, casolà i de qualitat, segons es diu en definir-ne els principis a la carta, molt ben dissenyada i interessant, per llegir de punta a punta i entendre què s’està menjant. En aquest i altres sentits, el Melo-Jia és un restaurant. El nom significa ‘la casa del meló’, que és el malnom del Tao, el seu fundador, un exgimnasta d’elit que per una lesió va abraçar la seva segona vocació, la cuina.

Fa la cuina tradicional de Wenzhou, un port al sud-est ric en peixos i marisc, respectant-ne les receptes, com l’amanida de medusa, el cranc cru condimentat o la llengua d’ànec picant, una delícia que va estar al principi a la carta i que quan en va desaparèixer la clientela fidel la va reclamar com a estable. “Són plats arriscats, però dignes de fer-ne difusió, amb la nostra filosofia de menjar sa i casolà xinès”, expliquen. Les sopes, una de les especialitats de la regió, són molt bones.

Les fotografies del xef Josep Maria Kao amb Pep Guardiola i altres famosos decoren l'entrada del Shanghai, un dels millors restaurants de cuina xinesa de la ciutat. Kao ha estat capaç de fusionar la delicadesa de la cuina heretada dels seu pares amb la qualitat de la matèria primera local. Ell mateix s'encarrega d'anar a comprar a la Boqueria: rossinyols, espinacs, gambes de Palamós o un lluç per fer al vapor. La carta varia segons la temporada. 'Tai gui le'!

No n’hi ha cap dubte: el Kai Xuan és un veritable restaurant xinès. El fill de la casa, en Kai Zhou, deixa clar que aquí no hi trobarem tres delícies: ells s’han especialitzat en una carta de ‘lamian’, les tallarines xineses de les quals descendeixen els ramen. No són gaire diferents dels ramen: porten un caldo base de costella de porc i pollastre i no són tan salats com aquests, encara que potser tampoc no tenen la delicadesa dels nipons. Encara que hi trobareu una llista dels plats més comuns de tota la gastronomia del gegant asiàtic.