Secrets gastronòmics de Barcelona

L'Agut és una de les grans fondes de cuina catalana de Barcelona, cuina popular amb esperit d'alta gastronomia (o a l'inrevés). Menjar aquí no és car, però tampoc no és barat. Al migdia hi tenen un menú de 14 euros molt recomanable. Ara bé, si el demaneu a la barra –comodíssima, senyorial–, us sortirà per 11,80 (amb vi i postres, tot excel·lent). Si trieu bé l'angle, fins i tot veureu com el cuiner dona el toc final al vostre plat per la finestra de la cuina. Hi menjareu coses com patates emmascarades amb botifarró, boníssimes, espagueti amb fruits del mar o lluerna al forn fresca, fresca, amb aquell punt exacte del peix que ni és babós ni es trenca. Tot amb una matèria primera bona, bona, i un classicisme de lloc d'alta volada molt difícil de trobar en un menú de migdia.  

Malpaso és una exquisida editorial amb tirada per la cultura pop i l’assaig heterodox i també és el restaurant (mexicà) de l’editorial, que com qui diu és porta amb porta. El seu menú de migdia està la mar de bé, però la carta amaga un secret que els gurmets més voraços han de conèixer: els dissabtes i diumenges, d'11 a 14 h, ofereixen un brunch a un preu desllorigador. Per quinze euros, tens una beguda i tot allò que et càpiga entre pit i espatlla. TOT! Això inclou repetir, finsd que el cos aguanti, de bagel de salmó, alvocat, formatge fresc i rúcula, pancakes amb bacon, chilaquiles (totopos amb pollastres, salsa verda i formatge), huevos rancheros o motuleños i fruita. Us en podeu refiar: el cuiner és de DF.

Esteu més pelats que una rata? El menjador de la facultat de lletres us ofereix una oferta que no podeu rebutjar. Baixeu aquelles escales per les que vau descendir tantes vegades. El bar és sota terra, però el secret val la pena. El seu plat combinat és un prodigi d'ensamblatge variat: una amanida verda que no està malament, llom a la planxa generós i digne, un 'slice' de truiteta d'espinacs, patates al forn i fins i tot verduretes saltejades. Tot plegat: cinc euros! Un àpat complert i força saludable, que està a anys llum de la 'fritanga' immunda que t'abocaven al plat quan jo n'era parroquià. No és per triomfar amb cap cita, però us alimentarà. I qui sap, fins i tot hi trobareu aquell amic repetidor recalcitrant, petrificat a la taula del fons.

Sergi de Meià té un restaurant amb nom propi, on fa el que ha fet sempre: treballar amb una trentena de proveïdors de confiança, km.0, per oferir cuina d'autor amb voluntat ecològica que ell denomina com a "cuina absolutament de proximitat ". Plats espectaculars? Un cebiche de verdures excel·lent o un be desossat amb puré de nyàmera i terra d'herbes sensacional. Si voleu tastar els seus espectaculars fogons sense cremar la VISA, la solució és anar-hi a esmorzar. De 9.30 a 11.30 h., la seva mare Adelaida dirigeix els fogons, per oferir esmorzars de forquilla amb el nivell gastronòmic de la casa: bacallà a la llauna, peus de porc, verdura de temporada amb llegums, i un capipota excel·lent, que justifica la visita, tot regat amb vi i cava de la terra. Amb postres (tasteu el mató), no passareu dels 15 euros.  

El Mont Bar és una delícia: un bar de tapes on hi pots menjar les millors croquetes, russa i braves que et puguis imaginar, però que també posa en acció una carta de cuina creativa, altíssima imaginació i tècnica espaterrant, servida en un bar amb musiqueta, on pots relaxar-te i cridar. I per si això fos poc, al pis de dalt el Mont disposa d'una cuina que fa de departament d'I+D, amb un menjador privat. Si us reuniu uns quants amics i els ho demaneu bé (l'altra manera és ser habitual i amics de l acasa, no és difícil) podeu reservar la taula del xef per a què l'Ivan Castro us faci tastar les bogeries que li passen pel cap en forma de menú degustació. I si només sou dos, potser fins i tot us faran menjar a la cuina. Espectacle assegurat.

Convertit en un dels imprescindibles de Sant Antoni, al bar Calders cuiden la vostra economia. Per uns tres euros us hi serviran mig gintònic que té nom propi: el Diputat (suposo que pel preu al qual es serveix el trago al bar del Congrés de Madrid). Potser no és tant gran com els que es foten Margallo i cia, però segur que està fet amb més 'carinyo'.

El Brusi és un dels escassos locals amb caliu que queden pel voltant de la plaça de Sant Jaume (fa 50 anys que és obert, i per aquí hi han passat tots els polítics que han manat o han fet oposició en la nau de comandament d'aquest petit país). La mestressa, la Montserrat, porta mig segle al capdavantdel negoci, cuinant el que ella anomena "callos a la catalana" (que no capipota), deliciosos i picantets. Tenen fama de ser dels millors de Barcelona, fins al punt que un excònsul polonès va escriure una guia de la ciutat on els recomanava. Acosteu-vos a la seva olla i demaneu-ne!

El fill de Carme Ruscalleda, Raül Balam, va assolir la segona estrella Michelin amb aquest restaurant d'hotel 'top'. Com el matern Sant Pau, el concepte és una impecable cuina innovadora però molt catalana, amb plats com el fricandó de vedella amb cama-secs o les gambes del Maresme amb pètals de tomàquet confitat, bouquet vegetal i pinyons torrats. Producte màxim tocat de la milor manera possible. I si us hi regaleu un àpat, al final us espera una sorpresa: amb el cafè, enlloc de servir-vos 'petit fours', us portaran a taula un entreteniment dolç que reprodueix l''skyline' de Barcelona, amb tots els seus edificis emblemàtics.