Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 5 preguntes a Pau Carrió

5 preguntes a Pau Carrió

El jove director porta la batuta de La Kompanyia del Lliure en la celebrada versió de 'Victòria d'Enric V', de Shakespeare

Victòria d'Enric V
Per Andreu Gomila
Advertising

Pau Carrió té 33 anys i és el més vell de 'Victòria d'Enric V', l'obra de Shakespeare que estrena la jove tropa del Lliure, La Kompanyia. L'últim que vam veure seu va ser el deliciós monòleg 'Iván i els gossos', i ara fa la seva primera 'gran' obra.

Què volies explicar amb Enric V?
El recorregut vital del príncep Enric, d'algú del qual ningú no n'espera res, del qual tothom diu que serà un desastre de rei. Però ell es convenç que ho farà bé. S'embarca en una guerra per drets dinàstics i, contra tot pronònostic, guanya.

Qui és ell?
No és un dictador, sinó un governant noble. Però veurem com el 'nosaltres' que invoca al principi no és el 'nosaltres' del final. La seva victòria és l'objectiu comú de tots?

Mai no havies tingut tants actors al teu servei.
Tinc còmplices, gent que és molt a prop meu. Amics.

¿Una companyia tan jove pot fer bé aquesta obra?
En el fons, el viatge que fem a l'obra és el mateix viatge que fem com a persones. Als 30 anys, que és la mitjana d'edat de tots, ja has pres decisions. L'obra té molt a veure amb el nostre moment.

Digues-me'n un moment clau.
Quan li diuen a Enric que és rei i ha d'abandonar els amics de taverna. O quan ha de penjar un amic perquè ha robat.

També t'agradarà

Teatre, Experimental

Nous talents de l'escena

Els espectacles que has de veure de la gent de teatre més prometedora La nit just abans dels boscos 'La nit just abans dels boscos' és una de les peces més representades de Bernard-Marie Koltès. La posada en escena que ha imaginat Roberto Romei, en producció del festival TNT, s’allunya del plantejament original tot respectant el text i, miracle, fent que les paraules d’aquest estranger a qui han robat i apallissat ressonin més actuals, naturals i espontànies que mai. Romei ens canvia el punt de vista de l’original, el de l’emigrant que s’explica a una altra persona silent. Woyzeck 'Woyzeck' no és només una obra inconclusa. El brutal i imprescindible text de Georg Büchner –sense ell potser el teatre europeu seria un altre– personifica el mite del caos com a esperó creatiu. El drama existencial del soldat ras Franz Woyzeck era un munt de papers solts oblidats en un calaix, sense ordre, gairebé il·legible. Va ser l'escriptor Karl Emil Franzos qui va recuperar els lligalls i els va reelaborar en la versió que l'ús ha convertit en canònica, encara que amb el debat obert. La proposta de Marc Rosich (director convidat de Parking Shakespeare) és neta, essencial, lliure del pes metateatral de la troballa del manuscrit. Tothom diu que està bé    La història que ha estrenat Dani Amor al Gaudí és la mateixa que hem viscut tots, més o menys, als 20 anys. Pis, companys, parelles, amics nous, quan sembla que descobreixes el món i res no pot aturar-te. Decepcions, aventures... Però això no

Teatre, Musical

Musicals: qui és qui

Són joves, amb talent i marcaran tendència en l'atapeïda temporada de musicals que tot just comença Mireia Mambo Bokele.  'Sister Act'. Tívoli, a partir del 24 d'octubre És la Deloris de Sister act, la gran estrena d'aquesta tardor. Va néixer a Barcelona fa 25 anys, s'ha criat a Madrid i s'ha format a Londres, al West End i en l'escena d'R&B local. Ens diu que la partitura del musical se li ajusta com un guant, ja que ella també és del so Motown, de Marvin Gaye i, per què no, de Bruno Mars. Tot i que si ha hagut de buscar inspiració, l'ha trobada en Beyoncé. Molta cuixa no mostraràs, vestida de monja?, li diem. Riu. Però ens avança que calçarà unes bones botes. Ja ens diu que a ella, com a Deloris, li agrada donar la nota...Roger Berruezo. 'Mar i cel'. Teatre Victòria, a partir del 20 de setembre Per a Roger Berruezo fer Mar i cel és una altra cosa. Primer, perquè porta el sabre de Carlos Gramaje. I, segon, perquè el rol de Saïd és la confirmació d'una gran carrera als escenaris: el de Dagoll Dagom és el seu sisè musical! Tanmateix, admet que Joan Lluís Bozzo, un dia, li va haver de donar l'alto: "Deixa ja de mirar vídeos del Gramaje!", li va dir. Ell pretèn fer un Saïd amb més colors, que serà alhora un capità dur i un tendre amant. O, com diu ell, és "un cabró que va estovant-se". Mai, diu, havia treballat amb tanta eficàcia. El primer dia d'assajos, el 4 d'agost, Bozzo els va obligar a fer un passi sencer de l'obra!Ana Sanmartín. 'Mar i cel'. Teatre Victòria, a partir del

Advertising
Teatre

Shakespeare: les millors obres del segle XXI

Les obres de l'autor anglès que ens han sacsejat en els últims quinze anys Aquest Sant Jordi fa 450 anys que va néixer el millor dramaturg de la història i, per molts, també el millor escriptor de la història: William Shakespeare. En els últims anys hem vist moltes versions d'obres seves a casa nostra. Radicals, conservadores, bones, dolentes. Grans directors, com Rigola, Broggi o Bieito, s'hi han enfrontat, així com grans actors l'han interpretat. També ens han visitat moltes companyies de fora amb Shakespeare com a bandera. Aquí fem un repàs dels muntatges que més ens han impactat. El Rei Lear: Bieito (2004) Calixto Bieito ha fet una desena d'obres de Shakespeare, però ens quedem amb aquesta en el primer lloc del top 9. Es va estrenar al Romea, amb un Pou estratosfèric en la pell del tirà. Recordar-lo sota la pluja, abandonat, ferit, és recordar una de les millors obres de teatre que he vist mai. L'adaptació de Bieito tenia tots els seus ingredients: potència lírica, gran direcció d'actors i un ritme que et deixava estabornit. Juli Cèsar: Rigola (2002) Va ser la confirmació d'Àlex Rigola com a director d'escena, amb un muntatge minimalista, al Lliure de Gràcia, que deixava tot el pes de la tragèdia romana en els actors. Tots ells, com Rigola, gairebé començaven. Fixin-se en el repartiment: Nao Albet, Mireia Aixalà, Pere Arquillé, Ferran Carvajal, Tilda Espluga, Cristina Genebat, Julio Manrique, Alícia Pérez, Xavier Ripoll, Marc Rodríguez, Eugeni Roig, Joel Roldán i David Se

Teatre, Teatre contemporani

Les obres d'aquí que has de veure

L'autoria catalana viu un autèntic boom a la cartellera: aquí tens les obres que marquen tendència El teatre local està de moda. I la prova d'això la trobem a la cartellera, que ens ofereix cada dia obres escrites per dramaturgs catalans i interpretades per gent d'aquí que atrauen el públic. Tenim comèdies, obres èpiques, drames, peces romàntiques, experimentals. Teniu per triar i remenar. El crèdit Una 'comedy factory' d'èxit. En això s'ha convertit el Torneig de Dramatúrgia Catalana que Jordi Casanovas celebra des de 2011 al ring que instal·la a Temporada Alta. 'El crèdit' de Jordi Galceran va ser el guanyador de la primera edició. Vota i sentencia el públic. I ho ha fet durant tres anys amb força olfacte. Amb aquest inapel·lable aval es presenta aquesta comèdia sense matisos semàntics a la Villarroel. L'equip és una reunió de vells coneguts acostumats a l'èxit. Temps Un home acaba de saber que li queden 90 minuts de vida. Què pot fer? Res millor que experimentar una sensació d’absoluta llibertat, possiblement la més genuïna de tota la seva vida. Una obra de Quim Masferrer dirigida pel 'joglar' Ramon Fontserè. Desde Berlín (Lou Reed) Nova York, The Factory, Warhol, creació explosiva, molta poesia, realitat i irrealitat, molta ambigüitat i sobretot, molt Rock and Roll. Al voltant de tot aquest panorama, un músic, poeta, agitador, ciutadà de la seva ciutat i no d’una altra, hereu de la més pura tradició poètica urbana de Delmore Schwartz, Saul Below o Allen Ginsberg i algú q

Advertising