Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Derecho a pataleta. La missió més trepidant de les Espies de Veritat

  • Teatre, Comèdia
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
'Derecho a pataleta'
Foto: Sala Beckett'Derecho a pataleta'
Publicitat

Time Out diu

4 de 5 estrelles

Berta Prieto i Lola Rosales aixequen un espectacle a contracorrent fent servir el seu imaginari d'infantesa per demostrar que no hi ha qui arregli el món

La sèrie infantil francocanadensa 'Espies de veritat' va ser un fenomen a totes les llars catalanes de 2002 a 2013. Les protagonistes (Sam, Clover i Alex) eren tres noies d'un institut tocat i posat de Beverly Hills que, tretes de la seva rutina, eren cridades a acomplir missions impossibles, de les quals se'n sortien sense despentinar-se. Tres noies que podrien ser les Spice Girls convertides en trio que Berta Prieto i Lola Rosales agafen com a referents per fer una obra que apel·la directament a la generació que les va veure. I que aconsegueix interpel·lar-la des d'un cert cansament d'estar cridats a salvar el món.

El pròleg de la funció, amb Prieto i Rosales explicant-nos d'on ve això del dret a la rebequeria en una narració hilarant, és un gran preludi del que veurem després. Belén Barenys (Alex), Natàlia Barrientos (Sam) i Paula Vicente Mascó (Clover) reben l'encàrrec de salvar el món del canvi climàtic. No hi ha un enemic concret. I no ho tindran fàcil.

El millor són els tres monòlegs de les actrius

El millor són els tres monòlegs de les actrius. La Clover fa un al·legat a favor de la masculinitat del seu nòvio, tot trencant la lletania sobre la dolenteria innata dels homes. L'Alex s'espolsa l'escalfament global de sobre, tot afirmant que vol que la deixin viure com sempre. I la Sam renega de mare. Tres discursos abrandats, molt a contracorrent, que provoquen els aplaudiments del públic.

La qüestió és que amb tres o quatre cortinetes, un bon disseny de llums i moltes ganes, Prieto i Rosales, que també saben enfotre-se'n d'elles mateixes, han aixecat un espectacle vibrant, d'un ritme ensordidor, amb un referent generacional pop i proper. El que diuen les Espies de Veritat en els seus monòlegs és dur de sentir i els seus pares i/o germans grans segur que es posen les mans al cap, però no hem d'oblidar que les espies eren unes pixacolònies, que ara, sens dubte, votarien Trump, s'haurien operat fins a les celles i portarien els fills a missa en diumenge. Tanmateix, no està gens malament sentir el que molta gent pensa i no vol dir. Aquest és el món que tenim.

No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix, ni la dels millors musicals, ni tampoc la de les estrenes de teatre i dansa d'aquest mes.

Escrit per
Andreu Gomila

Detalls

Publicitat
També t'agradarà
També t'agradarà