Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Els nominats dels Butaca 2014
Butaca 2014

Els nominats dels Butaca 2014

Quin serà el millor espectacle teatral de l'any?

Per Time Out
Advertising

Les cartes ja estan damunt la taula. El 24 de novembre, el Teatre Principal acull la gala de la 20a edició dels premis Butaca, que distingeixen les millos obres de la temporada. 'Un aire de família', amb set nominacions, i 'L'orfe del clan dels Zhao', 'El caballero de Olmedo', 'Informe per a una acadèmia' i 'Doña Rosita la soltera', amb sis, són els principals favorits. Els guanyadors els tria el públic a través de les votacions al web dels premis. Aquí us deixem les nostres crítiques dels principals aspirants.

Un aire de família
Un aire de família
©David Ruano

Un aire de família: muntatge, direcció, actor, actor repartiment, actriu repartiment, escenografia, espai sonor

4 de 5 estrelles

“Totes les famílies felices s’assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera”. Així comença Lev Tolstoi la seva implacable 'Anna Karenina'. Una sentència que és la base, potser, del drama contemporani, de Txékhov a Tracy Letts, i sense la qual no podem entendre cap història de família que pugi a escena. Aquí, doncs, la qüestió: és feliç la família que s’han imaginat Agnès Jaoui i Jean-Pierre Bacri? No les tenim totes. Disposem, sí, d’una mare abassegadora (Maife Gil), d’un fill derrotat (Quim, Francesc Orella), d’un fill arrogant (Jordi, Ramon Madula), d’una filla poca-solta (Bet, Cristina Genebat), d’una nora tòtila (Elisenda, Àgata Roca)... i d’un bufó (Tomás, Jacob Torres) que és l’empleat del fill deprimit. Tenim una comèdia amargant sobre la immobilitat de les coses i uns actors que es mostren esplèndids a l’hora d’interpretar la partitura, molt ben dirigida per Pau Durà. Fins i tot està bé Genebat, tot i no tenir gairebé paper en aquesta peça coral. –Andreu Gomila

El caballero de Olmedo
El caballero de Olmedo
©Ros Ribas

El caballero de Olmedo: muntatge, direcció, actriu repartiment, il·luminació, espai sonor, composició musical

4 de 5 estrelles
Si els dic que en aquesta versió del clàssic de Lope de Vega canten un tango sobre la lletra del poeta o que les guitarres deixen anar el seu lament per 'bulerías' (la gala de Medina/la flor de Olmedo) i, fins i tot, que el noble Don Pedro, pare de Doña Inés, es posa un nas vermell en una de les escenes, entendran que la versió de Lluís Pasqual de 'El caballero de Olmedo' no té res d’ortodoxa i és poc fidel a l'imaginari que d’ella se'n desprèn. Ben segur que aquest és justament l’encert del director. Seguint el camí de la saviesa encetat pel mestre Peter Brook, Pasqual va fent de l’austeritat i l’essencialitat un valor inqüestionable per vestir les històries que ens explica. I el resultat és teatralment magnífic perquè aconsegueix un clímax poètic tan orgànic i real com allunyada resulta la història que ens explica Lope de Vega. –Santi Fondevila
Advertising
L'orfe del Clan dels Zhao
L'orfe del Clan dels Zhao
Bito Cels

L'orfe del clan dels Zhao: muntatge, direcció, actor, actor repartiment, il·luminació, vestuari

4 de 5 estrelles

Encara que Oriol Broggi es diverteix traient al públic d'aquest estat (picades d'ullet trapelles al conte infantil, a les pel·lícules d'arts marcials) , la seva posada en escena és una delicada peça de fusió teatral entre Orient i Occident, fidel a la càtedra de Brook o Mnouchkine. La sorra escènica que trepitja des de fa anys de manera més o menys declarada. Una pista d'emocions –en què es colen els versos d'Estellés, amb o sense la música de Joan Garriga– que reuneix una increïble energia interpretativa. Magistral Lluís Marco, sorprenent Borja Espinosa –s'ha encès un focus sobre aquest actor–, colossal Pablo Derqui –posseït per l'ambigüitat hieràtica de Jeremy Irons– i un intens Julio Manrique, l'humil metge que salvarà l'orfe dels Zhao i el regne a canvi de destruir el seu cor. –Juan Carlos Olivares

Informe per una acadèmia
Informe per una acadèmia

Informe per a una acadèmia: petit format, direcció, actor, escenografia, espai sonor, composició musical

4 de 5 estrelles
El monòleg de Kafka sobre el simi/home és una gran temptació i un desafiament per als actors. Ivan Benet és l’últim d’ells i a fe que la seva versió escènica és força diferent d’altres que hem vist ja que il·lustra la peripècia vital del simi revivint els seus records i fins i to mostrant-nos un tast del xou de varietats que protagonitza cada nit, cançó inclosa. Una esplèndida escenografia de Jordi Queralt i una minuciosa il·luminació de Jaume Ventura subratllant el estats anímics del simi/home permeten a l’actor una mobilitat i gestualitat àmplia i contundent, més efectista que l’obligat minimalisme i sobrietat d’una conferència. –Santi Fondevila
Advertising
Doña Rosita
Doña Rosita
©May/Zircus-TNC

Doña Rosita la soltera: actriu repartiment, escenografia, Il·luminació, vestuari, caracterització, composició musical

4 de 5 estrelles

'Doña Rosita la soltera' parla d’una jove de 20 anys que es promet amb el seu cosí que, ai las, marxa a l'Argentina amb la promesa de tornar per casar-se amb ella. El temps passa, Rosita ja no és tan jove però segueix esperant, com una Madame Butterfly, el seu enamorat.  A la fi, amb 50 anys i traïda, li diran la 'solterona' i a més haurà de marxar de la casa, hipotecada per l’oncle com si la família fos parenta de Leónid Andréievitx Gàiev, de 'L’hort dels cirerers'. La situació de la dona al nostre país ha canviat prou, afortunadament, per a què les dones de 30, 40, 50 i 60 anys puguin lligar per internet, o d'una altra manera, i en conseqüència el drama és avui per avui obsolet. El director, Joan Ollé, sembla que opina tres quarts del mateix i per això, pensem, dóna una lectura irònica, quasi burlesca, de la trama, tot ressaltant els aspectes més humorístics d’aquell món. –Santi Fondevila

Traduccions-Translations
Traduccions-Translations
© Marina Raurell

Traduccions: muntatge, direcció, il·luminació, vestuari

4 de 5 estrelles

Ja no estem acostumats a veure muntatges com aquest, amb grans històries explicades a foc lent, amb delicadesa, amb un actor per personatge, cosa que ens permet veure com creix, com canvia. L’obra de Brian Friel té aquesta capacitat irlandesa de captivar-te a nivell melancòlic, de fer-te oblidar de tot el que has viscut abans d'entrar al teatre. Amb el director, Ferran Utzet, que t’acarona amb un guant de vellut amb les mirades del Tinent Yolland (magnífic Ivan Benet), la bogeria del mestre Hugh (encertat Ramon Vila) o la transformació emocional d’Owen (camaleònic David Vert). –Andreu Gomila

També t'interessarà

Els guanyadors dels Butaca 2013

Teatre Musical

'Els feréstecs', del Teatre Lliure, és el gran triomfador dels premis de teatre L'obra de Carlo Goldoni dirigida per Lluís Pasqual, 'Els feréstecs', ha estat la gran triomfadora dels Premis Butaca 2013 en emportar-se cinc guardons: millor muntatge, millor direcció per a Pasqual, millor actriu de repartiment per a Laura Conejero, millor vestuari per a Alejandro Andújar i millor caracterització per a Eva Fernández. 'Smiley' i 'Barcelona' han obtingut tres Butaca cadascun. L'obra de Guillem Clua ha guanyat els premis a millor text teatral, millor actor per a Albert Triola i millor muntatge de petit format. 'Barcelona', al seu torn, s'ha imposat en les categories de millor Actriu, que ha recollit Emma Vilarasau. El muntatge del TNC també ha sortit triomfant en les categories de millor il·luminació per a David Bofarull, i millor composició musical per a Òscar Roig. El premi de millor actor de repartiment ha estat per al paper de Lluís Villanueva a 'El nom'. Els guanyadors: teatre Els feréstecs: millor muntatge, direcció, actriu de repartiment, vestuari, caracterització Lluís Pasqual ha convertit la caixa màgica del Lliure de Montjuïc en una hilarant ínsula Baratària de les variants dialectals del català. Un genial artifici barroc per la seva capacitat de sorpresa mecànica. Una bombolla de fascinació que només es trenca quan l’ovació final expulsa el públic a la severa nit de la realitat. Per què no pot durar cinc minuts més? Ser feliç una estona més en aquesta bufada de temps q

Les obres d'aquí que has de veure

Teatre

L'autoria catalana viu un autèntic boom a la cartellera: aquí tens les obres que marquen tendència El teatre local està de moda. I la prova d'això la trobem a la cartellera, que ens ofereix cada dia obres escrites per dramaturgs catalans i interpretades per gent d'aquí que atrauen el públic. Tenim comèdies, obres èpiques, drames, peces romàntiques, experimentals. Teniu per triar i remenar. Mar i Cel Per celebrar quaranta anys, la companyia Dagoll Dagom posa el seu musical 'Mar i Cel' en escena per tercer cop i amb una força renovada, un nou càsting i noves sensacions. Un espectacle sobre la intolerància i la incomprensió entre dos mons, orient i occident. Dues religions eternament enfrontades, la islàmica i la cristiana. Un història d’amor impossible entre una noia cristiana i un corsari morisc. Un musical basat en la pirateria de la mediterrània del segle XVII i en l’expulsió del regne d’Espanya de 300.000 moriscos decretada per Felip II l’any 1609. El crèdit Una 'comedy factory' d'èxit. En això s'ha convertit el Torneig de Dramatúrgia Catalana que Jordi Casanovas celebra des de 2011 al ring que instal·la a Temporada Alta. 'El crèdit' de Jordi Galceran va ser el guanyador de la primera edició. Vota i sentencia el públic. I ho ha fet durant tres anys amb força olfacte. Amb aquest inapel·lable aval es presenta aquesta comèdia sense matisos semàntics a la Villarroel. L'equip és una reunió de vells coneguts acostumats a l'èxit. Flor de Nit - El Cabaret Si Dagoll Dagom va poder

Advertising

Els actors i les actrius catalans més sexis

Teatre

Descobreix quins són els intèrprets més guapos del país El blog de teatre Treplev Per Andreu Gomila La cartellera de Barcelona El més vist 5 coses per fer avui Aprofita el teu temps i troba el que necessites: el millor del dia al teu abast Japonisme. La fascinació per l'art japonès Que consti que en Pere Calders ja ens havia avisat: som víctimes d’una invasió subtil. Jo mateix em vaig criar amb la Heidi i el Marco, escoltava música d’un Walkman Sony i m’afarto de sushi. Qui no ha tingut una Playstation o ha jugat al Super Mario Bros? O rigut amb 'Humor amarillo'? Doncs aquest fenomen ja dura segle i mig, com bé demostra l’exposició 'Japonisme. La fascinació per l’art japonès' al CaixaForum. Tot va començar el 1868, quan, després de segles d’aïllament, el Japó va reobrir els seus ports al comerç internacional. No avançaré esdeveniments, però al carrer de Ferran, per on ara passen la majoria de les manifestacions, hi havia fins a sis botigues de productes japonesos. I a Barcelona, dos museus dedicats a l’art japonès s’anunciaven a les guies turístiques. Hi havia grans col·leccionistes d’art japonès, com Josep Mansana, que va arribar a reunir més de 3.200 obres de gran qualitat.Deia que tot va començar el 1868. París va ser el gran centre comercial de productes japonesos. I Barcelona estava a 24 hores en tren de la capital francesa. Tots els artistes catalans que passaven per París n’estaven assabentats. Fortuny va ser el primer. Més endavant, Santiago Rusiñol o Darío de Regoyo

Shakespeare a la cartellera

Teatre

Muntatges que s'inspiren en l'obra del dramaturg britànic, que torna a estar molt de moda Una ullada a la cartellera. Trobem adaptacions de Shakespeare a càrrec de les grans companyies internacionals, i revisions que condensen la immensa obra del Bard en una proposta fresca i carregada d'humor. Coincidència? No. Shakespeare continua sent un dels grans dramaturgs de tots els temps. Últimes crítiques Arbres A cavall del  conte fantàstic amb insinuacions filosòfiques i del relat d’intriga, Marc Artigau firma una obra exquisidament escrita que confirma la vàlua d’aquest autor a qui vam descobrir amb el thriller 'Un mosquit petit'. Artigau mostra ofici i imaginació amb això dels contes, forjat en bona part a través de la seva col·laboració diària a 'El club de la mitjanit' de Catalunya Radio. Lampedusa Beach La mitologia mediterrània és plena de nàufrags. L'autora siciliana Lina Prosa submergeix en les seves aigües un nou nom: Shauba, una jove africana que mor ofegada davant d'una illa del Nou Món. 'Lampedusa Beach' –primer text de la Trilogia del Naufragi– és una apnea poètica que narra la solitud d'uns éssers abandonats per les dues ribes. El president El territori de Thomas Bernhard és el de la paraula. Ja sigui la més pausada i descriptiva de la versió de la novel·la 'Tala' que vam veure a Temporada Alta sota la superba batuta de Krstyan Lupa,  com la trepidant, frenètica, d’'El president', una tremenda farsa sobre el poder construïda sobre dos llargs monòlegs amb els quals r

Recomanat

    També t'agradarà

      Best selling Time Out Offers
        Advertising