Un aire de família: muntatge, direcció, actor, actor repartiment, actriu repartiment, escenografia, espai sonor
“Totes les famílies felices s’assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera”. Així comença Lev Tolstoi la seva implacable 'Anna Karenina'. Una sentència que és la base, potser, del drama contemporani, de Txékhov a Tracy Letts, i sense la qual no podem entendre cap història de família que pugi a escena. Aquí, doncs, la qüestió: és feliç la família que s’han imaginat Agnès Jaoui i Jean-Pierre Bacri? No les tenim totes. Disposem, sí, d’una mare abassegadora (Maife Gil), d’un fill derrotat (Quim, Francesc Orella), d’un fill arrogant (Jordi, Ramon Madula), d’una filla poca-solta (Bet, Cristina Genebat), d’una nora tòtila (Elisenda, Àgata Roca)... i d’un bufó (Tomás, Jacob Torres) que és l’empleat del fill deprimit. Tenim una comèdia amargant sobre la immobilitat de les coses i uns actors que es mostren esplèndids a l’hora d’interpretar la partitura, molt ben dirigida per Pau Durà. Fins i tot està bé Genebat, tot i no tenir gairebé paper en aquesta peça coral. –Andreu Gomila