Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Cyrano. Lluís Homar i Pau Miró.
Maria DiasCyrano. Lluís Homar i Pau Miró.

Entrevista a Lluís Homar i Pau Miró

L'actor i el director es posen al servei del clàssic 'Cyrano de Bergerac' al Teatre Borràs

Escrit per
Andreu Gomila
Publicitat

Fa tot just tres anys, Pau Miró va agafar 'Terra baixa' i la va sacsejar per fer una obra d'orfebreria per a una veu, per a què Lluís Homar pogués encarnar tots els personatges. Una manera, deia l'actor, de tornar als espectadors tot el que li han donat durant més de 40 anys trepitjant escenaris. Va anar tan bé, que el tàndem repeteix al mateix teatre, el Borràs, amb un repte majúscul, 'Cyrano de Bergerac', el clàssic d'Edmond Rostand, reduït a cinc actors.

Lluís, per què has tornat a triar en Pau per tirar endavant aquest projecte tan personal?
L.H.: Ni havia vist cap obra seva, ni el coneixia, abans de 'Terra baixa'... La vam fer a poc a poc i es va produir una entesa. Què em vincula a ell? 'Terra baixa' era una declaració d'intencions, un punt de partida, i sentir que hi havia aquesta complicitat, no tant certeses. Això és un valor immens. Sempre parlo de la sensibilitat del Pau, a banda de ser dramaturg i director, cosa que el fa una figura completa. El seu vessant d'autor és genuí. Té molt nas. Ho diu Cyrano: “Mirem cap al cel estrellat, que ens deslliuri de tota l'artificialitat”. El Pau té el do de detectar l'artifici. Ell va a la delicadesa.

La teva generació, Pau, tampoc no té gaires oportunitats de treballar amb actors de la quinta del Lluís...
P.M.: En Lluís fa anys que s'està treballant com a persona i com a actor i està a un nivell... Quan et poses a treballar, veus que hi ha molta feina que ell ja l'ha fet i que jo ni sabia que s'havia de fer. Així pots arribar a aquests llocs delicats, que són alhora profunds i contundents, que ell sap arribar-hi. M'ha aportat moltes coses, sobretot prendre consciència des d'on treballa el Lluís, que és d'una gran exigència. És molt meticulós, molt precís, no hi ha res al muntatge que pugui semblar gratuïta o banal.

La seva generació és més exigent que la teva?
P.M.: Sí.
L.H.: No.
P.M.: L'exigència del Lluís no l'he trobat. El seu compromís amb la professió és una 'rara avis'. La seva força i capacitat de treball ni l'ensumo. Basta mirar els últims personatges que ha fet: Ricard III, el professor Bernhardi, 'Terra baixa'...
L.H.: És una mica suïcida...

Arriba un moment en què un actor busca personatges que siguin més grans que ell?
L.H.: Jo encara no sé on és l'equilibri entre anar a un mateix i anar cap al personatge. Hi ha actors que diuen “aquest personatge no té res a veure amb mi” i jo em pregunto, collons, doncs com el fas? Penso en Ricard III i puc dir que tots som assassins en potència. A 'Terra baixa', pensava que quan mes m'obria jo, més estava servint Guimerà. Però... tu no ets el personatge, el personatge està més enllà de tu. Si el deixes només en tu, hi ha el perill que facis més petit el personatge. Ara, amb el 'Cyrano de Bergerac', em passa que has d'anar a coses que tu no saps de tu mateix. No et pots comparar. Lluís Homar, per molt que hagi fet, no és mereixedor de fer una obra. Cyrano, en canvi, o Ricard III, sí.

I tu què vols, Pau, que sigui més Cyrano o més Homar?
P.M.: Estem a la recerca d'aquest equilibri i no és gens fàcil. Hi ha un punt: la humanitat, la comprensió, l'essència, que li dona el Lluís ens permet apropar-nos a la profunditat de 'Cyrano de Bergerac'... El que hem vist als assajos és la profunditat d'aquest personatge. L'obra té uns engranatges teatrals fantàstics i des del minut 1 el públic està disposat a recórre'ls, però no pels camins habituals. Dona molt de sí, aquesta obra.

Sempre hem vist un 'Cyrano de Bergerac' més aviat clàssic. Es pot no fer així?
P.M.: Tant la traducció d'Albert Arribas com la feina d'actors que hem fet, fa que l'alexandrí pugui assemblar-se molt a una conversa col·loquial, seguint la mètrica que toca i els accents que toquen. Hem fet bé els deures clàssics per arribar a uns aspectes contemporanis, tant del contingut com de la forma.
L.H.: Hem fet un clàssic contemporani. Hi ha una certa radicalitat, com també hi era a 'Terra baixa'... Estem instal·lats en el vertigen. Hem anat a l'essencialitat, hem buscat les esquerdes dels personatges. S'associa molt a la festa, però si vas a buscar els personatges, tots tenen una ferida.

Calia una traducció nova?
P.M.: Per anar en aquesta direcció, sí. Vam anar a buscar l'Albert Arribas perquè sabíem que faria una cosa elegant, que no cauria en la rima fàcil... Tot això per explicar la mateixa història que explica Rostant. No hi hem afegit res. Però sí que hi hem posat un punt de vista. Ni l'hem banalitzat, ni hem intentat fer exercicis de virtuosisme escènic...

Aquesta empresa vostra, pot durar molts anys?
L.H.: Penso que sí. Tot demana el seu temps.

Tots els camins porten a 'Hamlet'?
L.H.: Com diria Shakespeare, tu m'escorcolles la ferida al fons... M'agradaria tornar a fer 'Hamlet'.

Vau plantejar-vos que en Lluís fes 'Cyrano de Bergerac' tot sol?
L.H.: No, sempre hem estat de tres a cinc... No volíem fer una fórmula, amb jo sol a l'escenari. Ens ha anat bé convidar i contagiar altres persones a entrar en aquest vertigen.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat