Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Alberto Conejero
Foto: M. OatsAlberto Conejero

Qui coi és Alberto Conejero?

El dramaturg andalús és un dels grans noms dels teatre espanyol contemporani, que estrena ara al Goya

Escrit per
Andreu Gomila
Publicitat

Amb 41 anys, Alberto Conejero és un dels grans noms del teatre espanyol contemporani. A Barcelona, l'hem vist poc. Recordem amb molt bon gust de boca aquell 'La piedra oscura' que vam veure al Lliure. Al mateix teatre, la temporada passada figurava com a dramaturg al 'Medea' de Lluís Pasqual. També hem vist, en català, 'Cliff', a Tantarantana. Ara el Romea ens porta el muntatge de 'Todas las noches de un día', amb Carmelo Gómez i Ana Torrent, i direcció de Luis Luque.

NO T'HO PERDIS: Totes les crítiques de la cartellera

De Lorca a Txékhov

De Lorca a Txékhov

Lorca va ser el protagonista absent de 'La piedra oscura', l’obra que ens va fer descobrir el talent immens d’Alberto Conejero com a dramaturg, però, ens avisa, no el busqueu a 'Todas las noches de un día', la peça que, amb Carmelo Gómez i Ana Torrent, aterra al Teatre Goya. Sí, hi ha flors, però no té res a veure amb Doña Rosita. Més aviat, confessa, amb 'L’hort dels cirerers' txekhovià i aquella “pervivència del que és inútil”. De fet, es tracta d’un diàleg entre el jardiner Samuel i la Sílvia, on les flors hi tenen un protagonisme destacat. I Rodoreda?, li demanem. “Després d’escriure-la vaig llegir 'Viatges i flors', i crec que tots dos bevem de 'La intel·ligència de les flors', de Maeterlinck”, assegura Conejero.

Jardins i jardiners

Jardins i jardiners

El dramaturg de Jaén, amb un peu a Girona i usuari d’un més que notable català, ens explica la història d’un jardiner jove i la propietària de la casa on treballa. En principi, això havia de ser un monòleg protagonitzat per la Sílvia, però la topada amb un jardiner murcià a Londres, a qui va atacar amb desenes de preguntes –com, per exemple, “has sentit mai plorar un jardí?”–, el va ‘obligar’ a introduir-hi el Samuel, “algú amb una ferida social que viu en comunió amb les plantes, les quals alhora el connecten amb el món del seu pare”. I ella? Doncs és una dona que fuig i que troba aixopluc en la casa del seu tiet solter, on hi ha en Samuel. Ella, afegeix el dramaturg, “no és una dona contemporània”, sinó més aviat dels 70. “El jardí és un espai misteriós: els homes i les dones que hi treballen, que el cuiden, són sempre éssers excepcionals que tenen una relació diferent amb el temps”, diu Conejero.

Publicitat
Una poètica brillant

Una poètica brillant

'Todas las noches de un día' manté el lirisme marca de la casa, cosa que no ha de ser cap problema per als actors. “Han d’oblidar-se de la materialitat de les paraules, han de dir el text sense literatura, ja que el que demana és sang, saliva, carn i teatre”, remata l’autor. Ell en destaca el seu caràcter “tèrbol” perquè s’hi parla d’abusos, de suïcidis...

Contra el realisme

Contra el realisme

Conejero renega del realisme, ja que intenta no conformar-se amb els límits que imposa. “Hi va haver un temps en què vam patir un excés de paraula, però ara cal ser precisos i vigilar la gràcia i el perill de les paraules”, diu. Per això, més enllà de Lorca, reivindica l’escriptura contemporània d’un Pablo Gisbert (El Conde de Torrefiel), Angélica Liddell i Wajdi Mouawad.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat