Les crítiques de teatre de la cartellera

El títol pot fer pensar en una altra funció de caire criminal com les que han assolit gran èxit a l'acollidor Teatre del Raval en els últims anys ('La vampira del Raval', 'Testimoni de càrrec' i 'La visita inesperada') però en aquest proposta guanyadora de l'última Mostra de Teatre de Barcelona que aixopluga el mateix teatre, no hi ha intriga ni molt menys sang, llevat d’un suïcidi de broma que l’únic que taca és el vestit de l’actriu Padi Padilla.

Això és un conte macabre. Ho diu un personatge de 'Les cigonyes venen de Tailàndia'. I un joc sobre la veritat i la mentida. Un entreteniment social del qual potser participa l'espectador sense haver estat convidat oficialment. Una sospita que augmenta per l'explícita voluntat de l'autora –i directora– de forçar la credibilitat de la trama perquè el grand guignol que ha creat funcioni fins al final.

Un focus emmarca el rostre de Virgínia Martínez, coronat pel turbant reivindicatiu de dives contemporànies de la música negra com Erykah Badu. Canta la brutal metàfora de 'Strange fruit'. Així comença el viatge musical, sentimental i polític que la vocalista, el músic Dani Campos i el director Xavi Casan s’han construït per explicar gairebé un segle de lluita de la dona afroamericana.

Sempre m’he preguntat per què? Per què determinats projectes teatrals arriben als escenaris sense que algú que assisteix als assaigs, algun conegut, algun amic o fins i tot algun passavolant no hagi il·luminat els que, dintre del núvol de la creació, són incapaços de distingir allò que és bo per a la funció i allò que li va a la contra.

En Víctor, l'Arnau i l'Alba són germans i acaben de rebre una herència de part d'un tiet avi que, damunt del paper, promet alegrar-los la vida. Per això han decidit reunir-se a casa del gran, en Víctor, per saber-ne els detalls. Es tracta de 512 ovelles, el preu de venda de les quals puja a uns 35.000 euros. Salten d'alegria, esclar. Però res no és el que sembla i res no serà tan fàcil. Això és 'Ovelles', una comèdia de Yago Alonso i Carmen Marfà.