Les crítiques de teatre de la cartellera

Que ningú no esperi un 'Canprosa II' en la versió de Jordi Prat i Coll de 'La rambla de les floristes' de Josep Maria de Sagarra. Encara que segueixin sent molt reconeixibles els elements que distingeixen el seu univers escènic, en aquesta nova producció per al TNC es percep una menor voluntat de genialitat iconoclasta. La mirada del director sobre aquest sainet en vers -que refina el costumisme d'Emili Vilanova- és polida, embellidora, amable fins i tot en la seva encertada relació amb fets luctuosos més recents.

D'un espectacle de màgia no se'n pot explicar res, cap truc, cap entrada, ja que si ho fa, el crític, com a la física quàntica, passa a formar part de l'espectacle. Així que l'únic punt de vista assumible és el de l'anàlisi de la dramatúrgia, perquè 'Nada es imposible' té una dramatúrgia, una història que relliga els números per convertir-lo en un espectacle rodó. No m'estaré de dir, tanmateix, que Antonio Díaz, com a mag, es mereix més estrelles de les canòniques: sis, set... No és d'eixe món.

Vint-i-cinc anys han passat des de l’estrena de l’obra de mes èxit de Jordi Sánchez, 'Kràmpack', antecedent de la gran sèrie 'Plats bruts'. I de cert que el temps no li ha fet mal. Ni molt menys perquè el tema de la indefinició de la sexualitat; de les fronteres entre l’amor i la passió i com no de l'amistat són avui per avui tan o més vigents entre la gent jove.

Hattie Naylor és una autora essencial del teatre britànic d’avui, autora d’obres de gran potència emocional, només aptes per a grans intèrprets. Del temps de la crisi, recordem 'Ivan i els gossos', un monòleg escruixidor que Pol López, sota la batuta de Pau Carrió, ens va estampar als morros. 'Abans que es faci fosc' pertany a la mateixa família, tot traslladant els carrers gelats de Moscou al paisatge interior d’una dona de mitjana edat, astrònoma, que perd el seu bé més preuat: la vista. Amb el greuge afegit que és mare soltera d’una nena de cinc o sis anys.

El teatre sembla la pista d’una discoteca i des dels primers compassos queda clar que tots acabarem ballant. I ho farem després d’una breu lliçó de twerk, dansa urbana d’orígens africans que va agafar difusió mundial amb l’actuació de Miley Cyrus en els premis MTV. No en va una de els dues actrius, Ana Chinchilla, és professora de twerk i l’altre, Júlia Bertran, va trobar en aquesta dansa un remei a bona part de les seves pors. L'una i l’altra van explicant experiències dramàtiques personals barrejades amb apunts històrics des de l’Edat Mitjana fins al cas de les nenes d’Alcàsser.

Després de l'èxit de 'La Jaula de la locas', Àngel Llàcer i Manu Guix tornen a la càrrega amb 'La Tienda de los Horrores' (Little shop of horrors), una comèdia musical clàssica dels anys 80 amb una temàtica molt actual que a ritme de soul i rock'n'roll explica la història d'amor impossible entre Seymour i Audrey, treballadors de la vella floristeria del Senyor Mushnik, que dóna un gir inesperat amb l'aparició d'una misteriosa planta que pot convertir els desitjos en realitat.

Víctor Conde assumeix la tercera adaptació d’una novel·la d’Agatha Christie després de 'La ratera' i 'Crim perfecte', tot buscant distanciar-se de les versions clàssiques i del naturalisme inherent al relat i mostrant més interès pel joc teatral dels personatges que per la intriga en ella mateixa. La seva mirada beu de les seves experiències al teatre musical i en conseqüència realça la presència de la música amb un omnipresent pianista (segurament el millor de la funció) i diverses cançons de Cole Porter, entre altres, amb una estructura que  evoca un cabaret burlesque com aquell que ell mateix va crear amb 'The Hole 2'.

Només han passat uns minuts i en Fil ja ha deixat anar prou material per a ser abanderat de la incorrecció política. Un mestre de l'ofensa. Un cínic que conrea marihuana a casa i busca com recuperar la seva inversió després de perdre a l'aeroport un gos vestit de Hello Kitty reclutat com 'mula'. Una situació tan delirant com gairebé totes que l'autor Gabriele di Luca fa desfilar per 'Vaselina', protagonitzades per un grapat d'éssers marginals.