Les crítiques de teatre de la cartellera

Alberto San Juan prossegueix amb les seves paralliçons d’història crítica d’Espanya carregades de causticitat i humor iniciades amb aquell magnífic 'Autoretrato de un jovent capitalista espanyol' al que van seguir 'El Rey' i 'Masacre historia del capitalismo espanyol'. A 'Mundo obrero', San Juan revisa la lluita de classes en els últims 100 anys a Espanya de la mà d’unes cançons de Santiago Auseron creades per a l’espectacle tot seguint una saga familiar de Jose Luises i Marias del Pilar per concloure que una vegada desaparegudes les granotes blaves de les fàbriques ja ningú no vol pertànyer a la classe obrera.

Adaptació i posada en escena de l’obra del dramaturg irlandès John O’Donovan, que es va estrenar a Londres l’any 2016. És la nit de Sant Joan en una ciutat petita. Hi ha una festa en algun lloc i els nostres dos protagonistes tenen tot el que necessiten: alcohol, pasta, drogues… I es tenen l’un a l’altre. L’únic problema es que estan atrapats. Atrapats en un terrat. Junts. I mentre esperen que la policia deixi de donar voltes a l’edifici, se n’adonen que s’han de dir algunes veritats. Una inusual i agra comèdia romàntica que ens parla sobre l’amistat, l’amor i la por.

Els endevins no coneixen el futur. Les seves prediccions són simplement, o no tant simplement, records de vides anteriors. Serem capaços, doncs, de canviar el que sembla escrit? Això es el que vol esbrinar el doctor Görtler, un professor alemany que es planta en un idíl·lic hotel rural de la vella Anglaterra tot fent estranyes preguntes sobre els hostes que han d'arribar o els que ja hi són. Görtler és el motor d’aquesta enigmàtica història que abunda en el misteri del temps i a qui dona vida un superb Carles Martínez en una de les seves millors interpretacions.

Els últims sis anys Ariadna Gil ha anat tornant al teatre després d'anys entretinguda en el ben segur més glamurós i lucratiu món del cinema. I és en els escenaris on mica en mica està aixecant una figura de gran actriu de teatre. Passos molt mesurats que ens han deixat perles com la Jane Eyre de l’any passat al Teatre Lliure i que li han permès abordar ara el seu primer monòleg, una cosa a la qual sempre s’hi havia resistit.

La nova obra d’Ever Blanchet planteja una pregunta prou compromesa per a qualsevol mare o pare: què series capaç de fer pel teu fill? Una pregunta a la qual han de respondre els pares del Marc i del Nil quan aquets es troben en un mal pas. L’obra funciona com un flashback, ja que el primer acte transcorre tretze anys després dels fets que van obligar el pare comissari i el pare metge a prendre decisions poc assenyades. Fets que coneixerem en el segon acte.

L'acte sacramental no va desaparèixer per mort natural durant la Il·lustració espanyola. Va ser prohibit per incitar a la confusió moral i teològica. Com assenyala Joana Masó en el seu pròleg a l'edició d'Arola d''El gran mercado del mundo', va sucumbir per la sospita que l'equilibri entre el missatge eucarístic i la teatralitat barroca s'havia trencat a favor del mundà aplaudiment. Combat entre el bé i el mal, habitat per una cort d'al·legories, que enlluernava el gran públic per l'espectacularitat del seu aparell escènic.