Les crítiques de teatre de la cartellera de Barcelona

El 2012, quan El principi d'Arquimedes es va estrenar a la Sala Beckett, l'obra de Josep Maria Miró va rebre l'elogi de la crítica, però, tot i instal·lar-se al cap de pocs mesos a La Villarroel, podem dir que va passar sense pena ni glòria. En canvi, a Buenos Aires va arribar a estar tres temporades seguides a la cartellera. A Brasil, fins i tot, se'n va fer una pel·lícula. I va ser l'enlairament d'un dramaturg català que, gràcies a aquesta obra, traduïda a setze idiomes, va posicionar-se com un dels grans autors europeus del nostre temps. Més d'una dècada després, l'Espai Texas ha recuperat, per fi, una peça que ha envellit molt bé, fins al punt de demostrar que és un clàssic del teatre contemporani en la nostra llengua. Fa tretze anys, va ser el mateix Miró qui va dirigir El principi d'Arquimedes a la Beckett. Al Texas, la batuta és a les mans del jove Leonardo V. Granados, capaç de dotar d'un tint expressionista un text que juga tota l'estona amb el punt de vista. L'escenari a dues bandes juga a favor seu i sap portar els intèrprets cap a posicions més fermes. El nou final fa que l'espectador marxi del teatre amb un nus a la panxa L'obra ens explica el cas d'un monitor de natació, en Jordi (Marc Tarrida), que, per calmar un nen que té por a l'aigua, l'abraça i li fa petó. Alguns pares ho veuen i fan saltar les alarmes. Fa pocs dies s'ha descobert un cas d'abús a un esplai proper i tothom està alerta. La grandesa del text rau en què Miró instal·la el dubte raonable a...

Diuen que la gent normal, quan puja a un tren, prefereix anar en el sentit de la marxa, mentre que el bon historiador s'asseu a contramarxa, cosa que seria aplicable a qualsevol art. El fàcil és ser complaent, carregar les tintes contra els més joves o els més vells, els d'aquí o els d'allà, mirar endavant i acontentar-se amb el paisatge. El complicat i arriscat és observar el teu entorn proper i ser capaç d'emetre un veredicte punyent, irreverent, mordaç, sense abocar tones de porqueria en contra de ningú llevat de contra tu mateix. I això, entre moltes altres coses, és el nou espectacle de Berta Prieto, una artista nascuda a finals del segle XX que ha decidit que si té una pistola a les mans, l'ha de disparar. L'argument és fàcil: l'ascens i caiguda d'una escriptora que va ser un mite, que alhora és utilitzada per altres artistes com a font d'inspiració. La tindrem a ella de petita, de jove i quan s'acomiada després d'haver decidit que és molt millor ser beneita que utilitzar el cervell. I també gaudirem de la directora de cinema que, més tard, roda la vida de la seva heroïna. Té escenes memorables, diàlegs delirants i una resolució de traca Sí, 'Del fandom al troleig' és un espectacle generacional, i és un molt bon muntatge teatral. Prieto té al seu servei quatre actrius de la seva quinta (Belén Barenys, Roser Dresaire, Irene Moray i Laura Roig), més una cinquena d'una generació posterior (Judit Martín) que ofereix experiència i un contrapunt boig a la proposta. Totes...

Que a Las Huecas els agrada plantejar-se grans temes ja ho sabíem. Que els agrada disfressar-se, també. Però que arribarien a clonar-se per aixecar el seu tercer espectacle, no. Tampoc que serien capaces de disparar a sang, sense contemplacions, contra totes i cadascuna d'elles mateixes, fins al punt de posar en dubte la seva existència com a col·lectiu. El talent d'Andrea Pellejero, Júlia Barbany, Esmeralda Colette i Núria Corominas no té límits, almenys a nivell creatiu. 'De l'amistat' no enganya. Va d'això. Quatre artistes amb nom i cognom analitzen si són amigues de debò. Es van conèixer abans de formar un col·lectiu, però sempre han treballat plegades. És autèntica, aquesta fraternitat?, es pregunten. Al darrere, sembla que no hi ha res més que l'experiència personal. Però hi ha molta teca extra i, sobretot, una nova crítica al sistema. És l'amistat l'únic que queda lliure de tota normativització? Las Huecas són una bomba 'Aquelles que no han de morir' (Antic Teatre, 2022) va ser un descobriment superb, una peça sobre el negoci de la mort, documental i performàtica, que ens va posar Las Huecas al radar. D'aleshores ençà han treballat en 'De l'amistat' a través de diferents camins que hem pogut tastar a altres espais i festivals abans d'arribar a la Sala Beckett. Un laboratori continu que ha acabat sent el recurs escènic que han utilitzat per exhibir el punt final. Si exceptuem la coreografia que fa d'intermedi entre un inici enlluernador i un final apoteòsic, la peça...

Tothom coneix la història de Rodríguez, aquell músic nord-americà caigut en desgràcia que un documental, 'Searching for Sugar Man', va treure de l'anonimat. Però potser ningú no sap qui va ser Camil Clot, un home que presumptament es va fer un nom en l'underground barceloní del tombant del segle passat i que el dramaturg Marc de la Varga ha decidit recuperar a través d'una obra documental en què ell mateix, transfigurat en l'actor Pau Vinyals, estira els fils de la seva vida. 'Em dic Josep' és el resultat de la investigació i del seu artifici. A Vinyals l'acompanyen Mont Plans i Daniel Higiénico, una actriu superba (no ens cansarem de repetir-ho) i un músic que va conèixer l'ambient del qual ens parla el dramaturg. Tots tres aconsegueixen que una obra que ja per ella mateixa té molt valor, pugi molts graons en l'escala artística. "Què vol dir la bogeria? Què significa ser un geni?" Perquè no es tracta només de descobrir qui va ser Camil Clot i qui és aquest Josep del títol, suposat germà del músic, sinó que hi ha moltes més coses en aquesta funció. Tenim, d'entrada, el retrat d'una Barcelona que s'estava transformant fins a esdevenir el parc temàtic actual, la dels anys 90 i primers del segle XXI. També hi ha un interessant joc teatral, ja que la peça comença amb el dramaturg buscant de què parlar, descobrint la personalitat de Clot i endinsant-se en la seva vida a través de les visites continuades a sa mare i el seu germà. Alhora, tindrem el procés d'assaig de l'obra que...

La Puntual va obrir el 2005 com a espai escènic que es dedica a oferir una programació estable de putxinel·lis. El nom de La Puntual és un homenatge a Santiago Rusiñol que va escriure L’Auca del Senyor Esteve, una obra clàssica del teatre costumbrista, l'acció de la qual es desenvolupa en una casa de vetes-i-fils del barri de la Ribera anomenada La Puntual.

 El Sant Andreu Teatre, més conegut com a SAT!, és un teatre situat al carrer Neopàtria del barri de Sant Andreu. Es va obrir el 1990 i va ocupar unes antigues cotxeres del passeig de Fabra i Puig. Més tard, el 2003, es va tornar a obrir ja a la seva ubicació actual. Té capacitat per a 383 persones i programa obres de teatre, música, dansa i destaca pels espectacles per a públic infantil.

L'Antic Teatre és un centre cultural i social de referència en l'escena independent de la ciutat, situat a un petit local del barri del Born. La seva missió és donar suport i fomentar la capacitat d'experimentació, creació, producció i difusió dels artistes. També treballa en la investigació de nous llenguatges del cos i el moviment i les noves dramatúrgies. Com es va crear l'Antic Teatre? A principis del 2003, un grup d’artistes que buscaven un espai per a poder assajar les seves creacions, van trobar un lloc que ja havia estat la seu del Teatre del Cercle Barcelonès de Sant Josep, fundat l’any 1879 i espai de teatre amateur fins al 1976. Aquest antic palau que tenia una sala de representacions, ubicat al costat del Palau de la Música, els va convèncer i gràcies a un gran treball col·lectiu i voluntari d’artistes i amics, es va netejar el lloc i es va posar a punt per a poder dur a terme les primeres activitats obertes al públic. Durant els anys, fins avui dia, hi ha hagut lluita política per evitar el tancament de l'espai.  La terrassa de l'Antic Teatre Avui, l’Antic Teatre i la seva enorme terrassa anàrquica són un autèntic oasi: un dels espais del centre urbà amb més encant de Barcelona. És un dels principals punts de trobada d’artistes, veïns i col·lectius del barri del Born que s’hi apropen a fer una birra, un cafè o un entrepà al seu bar. El Bar és la principal font de finançament del Centre Social i Cultural. Tots els ingressos que genera es destinen a l’activitat...

El mític musical The Rocky Horror Show torna a la capital catalana en la seva versió original en anglès, amb subtítols en castellà. Aquesta producció internacional, protagonitzada pel reconegut Jason Donovan, es podrà veure al Teatre Coliseum durant diverses funcions limitades, oferint al públic l'oportunitat de viure aquesta experiència única que ha triomfat arreu del món. Amb un elenc de quinze intèrprets i música en directe a càrrec de la Rocky Horror Band, aquest espectacle barreja ciència-ficció, terror, comèdia i rock’n’roll. A més, com és tradició, l’ambient festiu convida el públic a participar activament i a lluir les disfresses més extravagants. La producció, dirigida per Christopher Luscombe, arriba directament des del West End de Londres, amb la garantia d’un muntatge fidel a l’esperit original. Aquest musical de Richard O'Brien, estrenat el juny de 1973 al Royal Court Theatre, s'ha convertit en el musical contemporani que ha estat més temps a cartell de forma interrompuda. L'han pogut veure més de 30 milions de persones a més de 30 països i ha estat traduit a 20 idiomes diferents. Les entrades ja estan a la venda a través de la plataforma oficial, amb una promoció especial del 20% de descompte fins a l'11 de març de 2025.  No et perdis la llista de les obres recomanades i dels millors musicals que hi ha a la cartellera ara mateix.

El Mercat de les Flors -conegut també com a casa de la Dansa- és una estructura pública d'arts escèniques a la plaça Margarida Xirgu, que neix com a teatre municipal el 1983, quan la llavors regidora de cultura, Maria Aurèlia Capmany, i l'alcalde de la ciutat, Pasqual Maragall, van impulsar la creació d'un espai escènic al Palau abandonat de l'Arquitectura. Amb l'estrena de 'La tragèdia de Carmen', de Peter Brook, el Mercat va iniciar l'exhibició d'espectacles de dansa de creadors internacionals i de la casa i es va inaugurar oficialment com a teatre el 1985. És un dels teatres més bonics de Barcelona i és bonic de visitar tant pel seu exterior com pel seu interior. Quins espectacles es poden veure al Mercat de les Flors?  El mercat de les Flors és un espai que acull, difon i impulsa projectes entorn la dansa, el cos i el moviment en tota la seva diversitat de creació contemporània.  Durant l'any hi ha diverses propostes d'espectacles: La programació de temporada, amb espectacles durant tot l'any majoritàriament d'artistes contemporanis; la programació familiar, amb propostes per a compartir amb els més petits la màgia i el joc de la dansa escènica; les funcions relaxades, creades per i per a accessibilitats diverses, i els Cicles i Festivals. 3 obres importants dins del Mercat de les Flors L'edifici acull 3 obres realitzades en diferents èpoques i per artistes diferents: La gran cúpula de 12 metres de diàmetre i un pes de 2.400 kg que governa el vestíbul del Mercat és...

Després de triomfar a Madrid, El fantasma de l’òpera d’Andrew Lloyd Webber arriba per primera vegada a Barcelona amb una esperada temporada al Teatre Tívoli, del 25 de setembre de 2025 a l’1 de febrer de 2026. Aquesta producció, dirigida per Federico Bellone i amb direcció musical de Julio Awad, manté l’essència de l’obra original i ha estat aclaparadorament aclamada per crítica i públic. Amb més de 160 milions d’espectadors a tot el món i més de 70 premis teatrals, El fantasma de l’òpera és un fenomen cultural que ha conquerit escenaris internacionals. La seva arribada a Barcelona marca un moment històric per als amants del teatre musical i les entrades ja estan disponibles!