Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Les crítiques de teatre de la cartellera de Barcelona

Les crítiques de teatre de la cartellera de Barcelona

Aquí trobareu totes les obres que hi ha a Barcelona que els crítics de Time Out Barcelona hem vist i valorat

Teatre Lliure
Per Juan Carlos Olivares, Andreu Gomila i Santi Fondevila
Advertising

Voleu saber què opinem de les obres de teatre que hi ha a la cartellera de Barcelona? Doncs aquí teniu la resposta! Els nostres crítics veuen tot el que hi ha damunt d'un teatre a la ciutat i us expliquen què els ha semblat. Us avisem de les estrenes de cada setmana i us recomanem les que no es perdeu de cap de les maneres. I també us parlem del més destacat de la creació feta a casa nostra.

NO T'HO PERDIS: Com anar al teatre per 12 euros... o menys

'La morta' de Pompeu Crehuet
Foto: Sala Beckett
Teatre

‘La morta’ de Pompeu Crehuet

Obrador Internacional de Dramatúrgia Sala Beckett, El Poblenou
3 de 5 estrelles

Hi ha tres coses interessants en aquesta intranscendent i entretinguda comèdia amb fantasmes amb què Marc Crehuet torna al teatre set anys després del seu reeixit debut com a dramaturg amb 'El rei borni'. Una és l'eficàcia de l’autoparòdia de l’autor i el paral·lelisme amb el seu besavi, també autor teatral. Una altra és el dibuix dels personatges i la tercera l'afinada direcció d’actors i la posada en escena.

La nostra parcel·la
Foto: Sílvia Poch
Teatre

La nostra parcel·la

Teatre Lliure: Montjuïc, El Poble-sec
4 de 5 estrelles

Quan s'obre el llum zenital, M i J desperten sobressaltades. No saben com han anat a parar aquí. L'una era al tren. L'altra dormia. No saben on són, què hi fan, en aquest tros de terra, una parcel·la quadrada on només poden fer quatre o cinc passes, per què hi són, allà. Semblen Didí i Gogó, els dos homes que esperen Godot. Però no venen del mateix lloc. No esperen res. Bé, sí, esperen una resposta, la que sigui. “No hi ha res a fer”, es diuen.

Advertising
El quadern daurat
Foto: Sílvia Poch
Teatre

El quadern daurat

Teatre Lliure: Montjuïc, El Poble-sec
4 de 5 estrelles

Després de mesos de postdramatisme i performance, el teatre dramàtic torna al Lliure amb una versió de la famosa i feminista novel·la de la Nobel Doris Lessing, 'El quadern daurat'. Una novel·la que explica la crisi emocional, política i artística d’una escriptora bloquejada i sumida en un caos existencial. Una dona compromesa, lluitadora i que, davant de la impossibilitat d’escriure, reflecteix les seves angoixes, les seves activitats i relacions sentimentals en quatre quaderns de quatre colors.

Solitud
Foto: May Zircus/TNC
Teatre

Solitud

Teatre Nacional de Catalunya, Fort Pienc
3 de 5 estrelles

“Quan vaig proposar de fer 'Solitud' em van dir que era un projecte condemnat al fracàs: impossible plasmar la descripció del paisatge, la simbiosi entre aquest i el cos femení de la protagonista; impossible fer teatral la complexitat i la riquesa de l’ús de la llengua i, sobretot, impossible superar l’experiència individual... de llegir la novel·la”, escriu la directora Alícia Gorina al programa de mà. Un seguit de reptes que, malgrat l’esforç, diria que no s’han superat.

Advertising
Instruccions per enterrar un pare
© Roser Blanch
Teatre

Instruccions per enterrar un pare

Sala Flyhard, Sants - Montjuïc
3 de 5 estrelles

Què hi ha després de la mort? Despeses. I això ho sap perfectament el Toni. El seu pare acaba de morir, però aquesta no serà l'única mala notícia per a la família: no tenen diners per pagar la funerària. El Toni no sap com explicar la situació a la seva mare, l'Aurèlia, i, amb la complicitat de la seva filla Emma, intentarà dur a terme l'únic pla que se li acut: enterrar el pare pel seu compte. 'Instruccions per enterrar un pare' denuncia, amb humor i naturalisme, quant costa morir-se.

Antonio Díaz, el Mago Pop.
Foto: Marta Pich
Teatre

El Mago Pop: Nada es imposible

Teatre Victòria, El Poble-sec
4 de 5 estrelles

D'un espectacle de màgia no se'n pot explicar res, cap truc, cap entrada, ja que si ho fa, el crític, com a la física quàntica, passa a formar part de l'espectacle. Així que l'únic punt de vista assumible és el de l'anàlisi de la dramatúrgia, perquè 'Nada es imposible' té una dramatúrgia, una història que relliga els números per convertir-lo en un espectacle rodó. No m'estaré de dir, tanmateix, que Antonio Díaz, com a mag, es mereix més estrelles de les canòniques: sis, set... No és d'eixe món.

Advertising