La gent de teatre del moment

Ho sap tothom i és profecia, i el premi de la crítica no fa més que confirmar-ho: Pol López és l'actor del moment. Ha fet de Hamlet amb una soltura espatarrant, jugant-se-la en molts moments. I ara torna a fer de Christopher a 'El curiós incident del gos a mitjanit'. L'altre dia, Julio Manrique em deia que havien anat a veure la funció molts pares amb fills amb autisme i que havien al·lucinats amb la interpretació d'en Pol. Ell, de fet, fa fàcil el difícil. Un actor amb tants recursos com dits té al cos. Petit, amb un cert deix a la parla. Pot amb tot.

El dramaturg acaba de veure estrenada 'Fum' a Alemanya i 'Nerium Park' a Buenos Aires, a càrrec, ni més ni menys, de la companyia de Claudio Tolcachir. Josep Maria Miró està en ratxa. El seu 'El principi d'Arquimedes' és una de les millors obres que ha passat per les cartelleres mexicanes i argentines dels últims temps. I està començant a caure 'bé' pels Estats Units. I el desembre passat vam saber que el seu últim text, 'La travessia', havia guanyat el premi Frederic Roda de la Nit de Santa Llúcia. Ja tenim ganes de veure'l per aquí!

Pau Miró ha estrenat a la sala gran del TNC amb ‘Victòria’, una obra que recull el seu imaginari del Raval, però a la Barcelona del 1951, durant la vaga dels tramvies. En Pau fa dotze anys que va estrenar 'Plou a Barcelona', el seu primer 'hit'. I ara esdevé un dels pocs dramaturgs locals que ha pujat una obra seva a la sala gran. I podem dir que se n'ha sortit tan bé que ha fet el ple gairebé cada nit. Tota una proesa.

Seria injust deixar de banda l'Horaci de Pau Vinyals quan parlem del 'Hamlet' de Pau Carrió al Lliure. Ja sabíem que era un valor alça després de veure 'El somni d'una nit d'estiu', la temporada passada al TNC, amb un Puck extraordinari, que Juan Carlos Olivares col·locava a prop de l'Ariel de 'La tempesta'. Amb Pol López i altres forma part de la companyia La Solitària.

Amb 'Translations' ens va demostrar que no era només el deixeble d'Oriol Broggi, que teníem al davant un tros de director amb una mirada pròpia. Fa unes setmanes, amb 'Dansa d'agost' ha estat capaç de fer front a una obra molt complexa, que requereix mentalitat de coreògraf i una capacitat insòlita del domini de la sintaxi teatral. Perquè aquí les germanes Mundy ballen i imaginen. I s'aixequen i cauen. Em va dir que no fa ni un dia de taula, que des del primer d'assaig van ocupar l'escena. Un director radical.

La tropa de David Selvas i Julio Manrique també està en un moment molt dolç. Han esgotat entrades al Nacional amb el 'Don Joan' i al Lliure amb 'El curiós incident del gos a mitjanit'. Després d'una època més aviat agredolça al Romea, Julio Manrique ha remuntat el vol d'una manera espaterrant al costat del seu company de batalles. I han sabut alternar el teatre contemporani amb clàssics indiscutibles. Es veu que l'any que ve estrenaran una obra d'ara.

Israel Solà, director de La Calòrica, va estudiar física i va arribar un moment, diu, en què havia de fer un acte de fe per donar per bones algunes teories galàctiques. Una cosa no gaire diferent de creure en Déu o Buda, vaja. Aquest és el germen d’'El profeta', l’obra que la seva companyia, La Calòrica, estrena al Tantarantana. Porten unes quantes de notable alt, gràcies a la bona feina del dramaturg, Joan Yago, i d'uns actors que estan fent-se un nom més enllà de la companyia.

La companyia de Pablo Gisbert i Tanya Beyeler han estrenat 'Guerrilla' al Kunsten de Brussel·les, el festival més trencador d'Europa, on ja l'any passat van deixar públic i programadors bocabadats. Treballen la interpretació i la dramatúrgia d'una manera poc convencional. I no tenen por del moment, de retratar el món que veuen.