[image]
[title]Fa quinze anys que Lluís Homar no s'enfronta a Shakespeare, des d'aquell 'Coriolà' que va dirigir Georges Lavaudant al TNC. Ara torna al teatre de les Glòries per encarnar el més malvat dels personatges del Bard, Ricard III, amb direcció de Xavier Albertí. Ja poden tremolar...
Et va fer de dolentot?
Sempre. Els malvats han aparegut contínuament en la meva carrera!
Quin és el punt de dolenteria de Ricard III?
En principi, més malvat no es pot ser. Si féssim una escala, Ricard III estaria a dalt de tot. El millor és que ensenya totes les cartes. No hi ha cap mena de dubte. I amb el públic, sobretot, no ofereix cap mena de distorsió, ja que es mostra tal qual és. Nosaltres no intentem dissimular aquesta dualitat, entre proximitat i dolenteria. I juguem aquest punt boig que té, cosa que li confereix un cert sentit de l'humor. A més, té alguna cosa nostra, de quan ens llevem al matí i voldríem ser Ricard III almenys un dia de la nostra vida.
Revela el punt de fosc que tots tenim?
No hem pretès fer-lo com un ésser que de cop es torna dolent. Ell ho és des que neix: neix deforme i és rebutjat i ens preguntem què passa quan succeeix això. Té un somni i es diu: cap ésser viu m'estima i si moro, ningú no em compadirà. És l'encarnació del dimoni? No. És un ésser humà, una persona. L'hem humanitzat.
Quina relació tens amb Shakespeare?
Va haver-hi un moment en què semblava que els havia de fer tots. Vaig protagonitzar 'Hamlet', 'Timó d'Atenes', 'Coriolà'... I he participat en muntatges de 'Titus Andrònic', 'Al vostre gust'... Em fascina. Però també he tingut la sensació que no el sabia fer. Potser perquè m'agrada tant... Si et mires de fora 'Ricard III' sembla una muntanya difícil d'escalar. Per això has de treballar molt amb el públic.
La Sala Gran del Nacional no deu ajudar...
Crec que el minimalisme, en aquesta època de pocs recursos, li va molt bé a la Sala Gran, més que fer servir grans escenografies, com a 'El professor Bernhardi' o 'L'art de la comèdia'.
Per què Shakespeare ha arribat fins a nosaltres?
La civilització va molt ràpida, però l'ànima humana és encara a l'edat de pedra. I Shakespeare té un immens coneixement de l'ànima humana, a banda d'una teatralitat molt senzilla. No hem d'oblidar mai que feia teatre per a la gent, que el seu teatre és teatre popular.
