Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Manel Dueso, un home lliure

Manel Dueso, un home lliure

El dramaturg estrena a La Villarroel ‘Mata’m’, una obra decadent que és segurament el millor text català de l’any

Manel Dueso
Per Andreu Gomila
Advertising

Estan avisats: 'Mata'm', de Manel Dueso, és un xut de bon teatre. El mateix autor assegura que és "una obra molt lliure". Fa deu anys que no n'estrena cap i ara, per fi, el Dueso dramaturg ens sacseja amb un text que parla de dos vellards, una prostituta i la seva filla, d'una volada poètica i moral que no hem vist en cap obra escrita aquí aquesta temporada. Dueso diu que "tenia ganes d'escriure una cosa diferent: volia parlar de l'amor i d'algú que decideix acabar amb la seva vida".

No fem spoilers, perquè l'Arnal (Francesc Orella) mor a la primera escena a mans del seu amic de l'ànima Bastero (Boris Ruiz). Després, Dueso ens mou endavant i endarrere com si fóssim titelles, i ens presenta Chirli (Àurea Márquez) i Devita (Carlota Olcina), tot dins l'escenari únic del bar de l'Arnal. Un local que ens dóna pistes sobre el punt de vista de la peça: el western. "Quan vaig començar-la tenia al cap dos amics aficionats al western, que parlaven amb frases de John Wayne", apunta.

"Busco la sorpresa constant, sacsejar contínuament l'espectador a nivell emocional, com si estigués en una muntanya russa", dispara. Per ell, el teatre és emoció i aquí això va lligat al llenguatge, una poètica que, confessa, va haver d'inventar-se perquè 'Mata'm' no li fes mal.

Dueso, als 90, era més dramaturg que actor. Estrenava i rebia premis. En els últims anys, però, l'hem vist més sobre els escenaris, i no per falta d'obres al calaix. 'Mata'm', de fet, va engegar-la el 2004 i no hi havia manera de muntar-la. Feia por. Suposem que de bona... Fins que va fer-ne una lectura la tardor del 2012 a la Biblioteca de Catalunya amb el mateix càsting que l'estrena ara. Esclar, tothom va flipar. I és que no tot han de ser ni comèdies de pis ni obres generacionals.

Dueso aposta per la llibertat d'escriure el que li vingui de gust i està en contra de l'"estandardització" de l'escriptura teatral. Reivindica el sentit de l'humor i els monòlegs de Connor McPherson. I un teatre que també és literatura i tan radical com la vida.

També t'agradarà

Teatre, Teatre contemporani

Les obres d'aquí que has de veure

L'autoria catalana viu un autèntic boom a la cartellera: aquí tens les obres que marquen tendència El teatre local està de moda. I la prova d'això la trobem a la cartellera, que ens ofereix cada dia obres escrites per dramaturgs catalans i interpretades per gent d'aquí que atrauen el públic. Tenim comèdies, obres èpiques, drames, peces romàntiques, experimentals. Teniu per triar i remenar. Estripar la terra Lluís i Raül han sobreviscut, en poc temps, a nombrosos canvis laborals i s’han quedat sols al capdavant de la casa de cultura del petit poble on han viscut tota la vida. La nova situació no és fàcil, tampoc el seu moment vital. L’arribada de Miquel, nouvingut al poble i que col·labora desinteressadament en aquest espai, posarà en evidència la fragilitat del seu vincle d’anys i també les mancances i problemes que han d’afrontar. Grec 2014: Merda d'artista Piero Manzoni venia els seus excrements enllaunats per denunciar la mercantilització de l'art. Kaktus Music (creadors de 'Merda d'artista') fan musicals que no volen ser franquícies de consum. A l'artista conceptual li corroïa la contradicció. La companyia només vol divertir trencant una mica els esquemes. La seva contradicció és que podria ser molt més iconoclasta del que al final posa en escena.  Grec 2014: Mata'm Amb un tret, un crit i un assassinat que té molt de suïcidi, així comença i acaba Mata’m. Amb tocs d’humor embeguts de Chartreuse verd, l’obra atrapa des del primer moment i ens convida a reflexionar sobre el

Teatre, Experimental

Nous talents de l'escena

Els espectacles que has de veure de la gent de teatre més prometedora Grec 2014: Victòria d'Enric V Joves talents de l'escena barcelonina parteixen d'un clàssic shakespearià per reflexionar sobre el valor de la victòria. El director, dramaturg i músic Pau Carrió ha reclutat La Kompanyia del Lliure per representar 'Enric V' seguint el personatge dels seus primers passos a 'Enric IV'. Expliquen la història d'Enric, un príncep jove de qui ningú no espera gran cosa com a futur rei. Un cop coronat, decideix emprednre una guerra contra França que guanya contra tot pronòstic. Però què en treu, de la victòria? Estripar la terra Els pagesos estripen la terra perquè s’airegi; aquí la crisi estripa l’economia de la casa de cultura d’un petit poble i posa en risc fins i tot la seva continuïtat; el Raül estripa el Miquel, potser perquè té por de perdre el lloc de treball o potser per curiositat morbosa; el Lluís estripa el seu íntim amic Raül a qui considera ineficient i poc preparat per a la feina. Només el Miquel, que treballa per gust i sense cobrar, és aliè a les estripades. Tres joves que no arriben a la trentena es troben a la casa de cultura d’un poble on es prepara un festival. Grec 2014: Hostiando a M. La primera creació com a directora d’una actriu i performer que ha format part del col·lectiu General Elèctrica promet ser una mena de cabaret amb serra elèctrica on no es descarta disparar trets o obrir forats a les parets amb un martell... Al carrer les coses s’estan posant llet

Advertising
Teatre, Teatre contemporani

Josep Maria Miró

El dramaturg estrena dues obres de rabiosa actualitat que tracten sense miraments la crisi i els seus efectes Josep Maria Miró està en ratxa. El desembre passat va estrenar 'Fum' al TNC, mentre 'El principi d'Arquimedes' començava a treure el cap al món amb altes dosis d'èxit: els muntatges que s'han fet a Mèxic i l'Argentina han estat tan reeixits com el que va estrenar la Beckett el 2012. La temporada que ve l'obra tindrà més vida en altres latituds. I ara és a punt de veure com Barcelona cau als seus peus -és una metàfora- amb l'estrena absoluta d''Estripar la terra' a La Seca i l'arribada a la ciutat de 'Nerium Park' al Mercat de les Flors. No és fàcil, ja que el seu teatre mira de cara els temps actuals, sense manies i des de tots els punts de vista possibles: moral, polític, social, cultural... "Ho reconec, si no parlo del que passa ara mateix no té cap sentit, tot això", manifesta. "Quan estudiava em deien que l'important és el relat, però jo necessito saber de què vull parlar, i anar d'aquí a allò. Després necessito una forma", ens avança. Teatre amb missatge, amb suc. "No em plantejo la universalitat de les meves obres, si serviran més enllà del dia de l'estrena: m'agrada parlar d'un món que no sé entendre, de les coses que m'inquieten profundament", diu Miró. El fet és que ha pogut veure l'impacte d''El principi d'Arquimedes' a Mèxic, en una societat traumada pels segrestos de nens, quan ell mai no hi havia pensat. Però anem a pams. Crisi i relacions laboralsA La Se

Teatre

Grec 2014: Els imprescindibles

Tots els espectacles que no us podeu perdre al Grec 2014: teatre, dansa, circ i música internacional i de casa, de petit i gran format El zoo de vidre De: Tennessee Williams. Dir: Josep Maria Pou. Amb: Míriam Iscla, Dafnis Balduz, Meritxell Calvo, Peter Vives.Adaptació dirigida per Josep Maria Pou i protagonitzada per Míriam Iscla d''El zoo de vidre' (The Glass Menagerie), primer gran èxit teatral de Tennessee Williams, escrit el 1944 i portat al cinema en diferents ocasions, la darrera el 1987 amb Joanne Woodward en el paper d’Amanda, la mare controladora i tanmateix tendra, que busca desesperadament un futur millor per als seus fills, durant els desoladors anys de la Gran Depressió nord-americana dels anys trenta. Grec 2014: La partida (Dealer's Choice) Autor: Patrick Marber. Direcció: Julio Manrique. Interpretació: Ramon Madaula, Andrew Tarbet, Marc Rodríguez, Joan Carreras, Andreu Benito, Oriol Vila.Julio Manrique torna a submergir-se en el món teatral del britànic Patrick Marber, com ja ho va fer amb 'Senyoreta Júlia' a partir de la versió que Marber havia fet del clàssic de Strindberg. Manrique dirigeix ara una peça que l’autor va escriure quan encara era un desconegut i que, en clau masculina, utilitza una partida de pòquer per parlar de temes que van més enllà del joc. I és que, com diu un dels personatges de l’obra al restaurant on passa tot, 'no es juga a les cartes, es juga a l’home'. Grec 2014: I Congrés Femení de Supervivències De: El Terrat de Produccions (José

Advertising