Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
'Agost', film de John Wells
Foto: DeAPlaneta'Agost', film de John Wells

Les millors pel·lis basades en obres de teatre que pots veure online

Adaptacions cinematogràfiques, una forma alternativa de gaudir la literatura dramàtica

Manuel Pérez
Escrit per
Manuel Pérez
Publicitat

Amb els espais escènics tancats, floreixen per tot arreu iniciatives que ens porten teatre a casa. Podem trobar obres de teatre enregistrat per veure gratis en 'streaming', i fins i tot és possible gaudir d'alguns dels musicals més destacats de tots els temps còmodament instal·lats en el sofà de casa nostra. Més teatre? Podeu llegir en línia de franc textos dels millors dramaturgs, o anar un pas més enllà, veure les obres en pantalla gran. Us fem un recull d'adaptacions d'aquí i de fora que han saltat del paper escènic al cel·luloide.

NO T'HO PERDIS: 10 grans obres del teatre català que pots trobar online

‘Actrius’, de Ventura Pons (1997)
Foto: Filmin

1. ‘Actrius’, de Ventura Pons (1997)

El recent traspàs de Benet i Jornet ens du cap a les seves escasses obres en pantalla gran, oportú homenatge en època de teatres tancats. Ventura Pons va adaptar la peça 'E. R.' amb les mínimes eines fílmiques. Cinema gens demostratiu, discursiu i evocador, com una representació a sala però amb primers plans. Molta música per fer pujar el melodrama i un duel interpretatiu entre l’Espert, la Sardà i la Lizaran; no cal res més.

Disponible a Filmin.

'El método', de Marcelo Piñeyro (2005)
Foto: Tornasol Films

2. 'El método', de Marcelo Piñeyro (2005)

Un dels grans èxits del teatre català recent –'El mètode Grönholm', de Jordi Galceran– va saltar al cinema deixant-se pel camí les seves virtuts de comèdia situacional, tot i que va guanyar un aire de 'thriller' i un repartiment de primera línia (Eduardo Noriega, Najwa Nimri, Eduard Fernández, Ernesto Alterio, Carmelo Gómez...). Mai va existir una competició tan ferotge per aconseguir un lloc de feina! Ah, no oblidem la 'TV-movie' que van fer els seus intèrprets originals de l'escena, no menys impecables, que es pot veure gratis a TV3 a la carta.

A Filmin i TV3 a la carta.

 

Publicitat
'Agost’, de John Wells (2013)
Foto: DeAPlaneta

3. 'Agost’, de John Wells (2013)

Encara avui, el muntatge de 2010 d’Agost dirigit per Sergi Belbel és l’obra més vista del TNC. Quan el text de Tracy Letts va arribar al cinema, ens va costar veure Meryl Streep i Julia Roberts en els papers d’Anna Lizaran i Emma Vilarasau. Com sovint passa a les adaptacions, s’hi van mantenir les convencions d’espai i temps. El resultat: la brillant escena de la família a taula, un angoixant dinar de 19 minuts, pura antologia.

Disponible a Google Play i Filmin.

 ‘Macbeth’, de Justin Kurzel (2015)
Foto: Acontracorriente

4.  ‘Macbeth’, de Justin Kurzel (2015)

En la històrica relació de vampirització mútua entre teatre i cinema, Shakespeare ha estat el blanc recurrent de molts trets de càmera. El text més sortat en el seu pas al cel·luloide ha estat Macbeth, no només per la darrera versió protagonitzada per uns hipnòtics Michael Fassbender i Marion Cotillard, també per altres adaptacions clàssiques irrenunciables de Welles, Kurosawa i Polanski.

Disponible a Amazon Prime i Filmin.

Publicitat
 ‘El rei borni’, de Marc Crehuet (2016)
Foto: El Terrat

5.  ‘El rei borni’, de Marc Crehuet (2016)

No és habitual que una obra salti de l’off a la pantalla, i molt menys que l’autor que l’ha escrit i dirigit a sala també ho faci al cinema. Crehuet per sort no és presoner del seu propi text, i sap manegar-s’ho per traslladar l’estatisme de les situacions teatrals al llenguatge dinàmic que demana la càmera.

Disponible a Filmin.

'Asamblea', d'Àlex Montoya (2019)
Foto: Kaishaku Films

6. 'Asamblea', d'Àlex Montoya (2019)

Amb els cinemes tancats, l'òpera prima d'Àlex Montoya ha hagut de renunciar a passar per les sales i s'ha estrenat directament en la plataforma Filmin. Es basa en l'obra 'La gent' de Juli Disla i Jaume Pérez (guionistes també del film), un text que ironitzava sobre els mecanismes de les assemblees participatives i el concepte de consens. L'adaptació al cinema, esclar, perd la virtut més gran del muntatge escènic, el fet de sentir-se part de l'acte, el relatiu poder de participació que tenia el públic. Clar, teatre i cinema no són la mateixa cosa.

Disponible a Filmin.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat