[title]
D'acord, el teatre filmat no és el mateix. Fins i tot alguns qüestionen que sigui teatre i prefereixen la lectura d'obres de text disponibles gratis a la xarxa. El cas és que aquests dies de reclusió a casa ha cobrat més vigor que mai l'oferta de produccions escèniques en 'streaming'. L'allau és de tal magnitud que fins i tot resulta complicat fer-ne una tria, més encara quan afegim el volum de teatres internacionals que també ofereixen enregistraments cada dia. Si us heu perdut entre l'aclaparadora quantitat teatre per a pantalles, aquí va una tria per fer més digerible el 'mono' d'entrada, butaca i teló.
1- Llibert (Companyia Les Llibertàries, 2003)
Una obra icònica en més d'un sentit. Primer, perquè el boca-orella la va transformar en un èxit fulgurant del teatre alternatiu. Seguidament, perquè l'anomenat 'Cas Llibert' va encendre el debat de la sostenibilitat econòmica de les produccions petites, tot i acomiadar-se prematurament amb totes les entrades exhaurides. La qualitat de l'enregistrament no és la millor possible, però dona testimoni d'una producció que tant de bo torni algun dia.
Veure 'Llibert' en línia
2- L'art de la comèdia (TNC, 2015)
Veure a la Sala Gran aquesta comèdia d'Eduardo De Filippo amb aires de gran superproducció va ser tot un esdeveniment de la temporada 14/15. D'antologia resulta el duel dialèctic de les escenes compartides entre el seu director i protagonista, Lluís Homar, i Joan Carrerras. Hi trobareu, a més, un repartiment de luxe format per Victòria Pagès, Mar Ulldemolins, Pau Vinyals i Andreu Benito, entre molts altres, i una gran realització de TV3. Imperdible!
Veure 'L'art de la comèdia' en línia
3- Flor de nit (Dagoll Dagom, 1992)
Els amants dels musicals catalans més antològics podran trobar a Internet, per exemple, diferents versions del popular 'Mar i cel' (1988, 2005 i 2016) i també –debilitat personal– l'irrepetible 'Flor de nit' que va escriure Manuel Vázquez Montalbán i va musicar Albert Guinovart, amb Carme Cuesta, Carlos Gramaje i Òscar Mas posant veu al tràgic trio amorós del Paral·lel de la Segona República.
4 - Cegada de amor (La Cubana, 1994)
Amb la seva particular barreja entre costumisme kitsch i un nivell d'exigència tècnica descomunal, La Cubana i el seu repertori brillen amb llum pròpia. Entre altres èxits, us podeu petar de riure amb el germinal 'Cómeme el coco, Negro' i també amb una acceptable versió per a televisió de 'Cegada de amor'.
5- El público (Àlex Rigola, 2015)
L'Instituto Nacional de Artes Escénicas y Música (INAEM) té un arxiu en vídeo molt destacable, un catàleg gegantí de teatre i dansa amb muntatges que van de 1994 fins a l'actualitat. Hi trobareu, per exemple, la versió de l'obra 'El público' de Federico García Lorca dirigida per Àlex Rigola que es va estrenar al TNC.
http://teatroteca.teatro.es
6- Fairfly (La Calòrica, 2017)
La Calòrica és una de les companyies més dinàmiques dels últims anys. Construeixen muntatges formalment tan arriscats com 'Els ocells' i també filigranes del teatre més textual com aquest 'Fairfly' que podeu veure a la xarxa. Al seu canal també trobareu altres muntatges de la seva trajectòria com 'L'Editto bulgaro', 'Bluf', 'Sobre el fenomen de les feines de merda', 'La nau dels bojos' i 'El profeta'
Fairfly - Obra sencera from La Calòrica on Vimeo.
7- Reiseführer (La Ruta 40, 2019)
També és força interessant contrastar l'evolució dels projectes de la companyia La Ruta 40. Amb èxits reposats com 'El llarg dinar de Nadal', o peces més recents i formalment més contestatàries com 'Una lluita constant' i 'Reiseführer', que van estrenar pels volts de Nadal amb el director Ferran Dordal. Les trobareu totes al seu canal de Vimeo.
8- Berenàveu a les fosques (TVE, 1975)
El seu traspàs ha commocionat i deixat orfe el teatre català, que ha perdut al 'Papitu', pare i avi de l'actual dramatúrgia de text catalana. A l'arxiu de TVE de Catalunya podeu trobar dues de les obres filmades més populars de Josep Maria Benet i Jornet: 'Berenàveu a les fosques' i 'Revolta de bruixes'. A més, el Lliure oferirà per temps limitat l'enregistrament de 'Dues dones que ballen', només fins diumenge 19 d'abril.
9 - El Retaule del flautista (TVE, 1977)
Seguint amb l'arxiu de TVE Catalunya –vint anys de teatre català filmat per a televisió–, entre altres clàssics com 'Josafat', 'El mirall', 'La dama de les camèlies' i 'Mahagonny', també trobeu 'El retaule del flautista' de Jordi Teixidor, un èxit –aleshores sense precedent– del teatre català alternatiu dels anys setanta. I si el blanc i negre us aclapara, podeu provar amb una versió més recent per a televisió del director Ricard Reguant.
10- Germanes (TV3, 2011)
La versió televisiva de 'Germanes' de Carol López també corre de franc per Internet. L’obra de teatre es va estrenar a La Villarroel el 2008, l'èxit fou immediat i es va reposar el 2009. La versió per a TV3, també dirigida per López, va ser candidata a millor 'telemovie' als Premis Gaudí el 2012.
