Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Quim Masferrer
©David Ruano

Quim Masferrer, última gravació

El còmic xerraire i foraster porta 'Temps' al BARTS i es posa el barret beckettià per viure els seus últims 90 minuts de vida

Publicitat

Quim Masferrer, ens diu, necessitava una excusa per plantar-se a l'escenari "amb la màxima llibertat possible per poder dir el que volgués". I li va passar pel cap una idea perquè el públic ho entengués i el deixés fer: encarnar un home moribund que explicaria el que li passés pel cap durant els seus últims 90 minuts de vida. Va trucar Ramon Fontserè, ara mateix joglar major, i va néixer 'Temps', un espectacle estrenat a Temporada Alta fa dos anys i que és una delícia, un xou d'ànima beckettiana que ens mostra un Masferrer com no l'hem vist mai, tragicòmic. De fet, quan el vam veure vam pensar de seguida en el 'Krapp, última gravació', del geni irlandès. I fins i tot pensem que l'actor desafia el mestre.

Masferrer no nega la influència de Beckett, dels Vladimir i Estragon de 'Tot esperant Godot', de Krapp, el seu "punt existencialista", de fer teatre a partir del clown. I deixa clar que 'Temps' és "una tragicomèdia amb majúscules", on el seu protagonista sense nom no deixarà canya dreta alhora que s'enfrontarà amb dissimulada serenor a la mort. Hi haurà, doncs, un punt de misticisme, de por.

Després dels seus anys a Teatre de Guerrilla i del primer espectacle en solitari, 'El xarlatan', que ha fet més de 150 bolos, Masferrer necessitava tocar nous registres. Per això va 'contractar' Fonteserè, perquè "a banda de la catarsi humorística, volíem tocar l'altre costat". L'actor i director el va ajudar a rematar el text i a pujar el xou.

Tanmateix, Masferrer sap que Temps no hauria estat possible sense 'El xarlatan'. Necessitava seguretat, passejar-se sol per l'escenari sense por. I, esclar, una base sòlida de públic amb ganes de veure'l. Després de l'èxit d''El foraster', era el moment de portar aquesta cirereta a Barcelona. Els fans del programa de TV3 han de saber que se sorprendran, que trobaran un altre Masferrer. No és el pagesot poca-solta que sempre hem vist, sinó un home que és a punt de dinyar-la, que sap que se n'anirà a l'altre barri quan acabi la funció. I això no ho sap fer qualsevol actor. Ell, sí.

També t'agradarà

Setembre de 'revivals'
  • Teatre

Les millors obres de teatre dels últims nays tornen a la cartellera per als despistats que se les van perdre o els que mai no en tenen prou Sou dels que encara no ha vist 'El crèdit', 'La ratonera' o 'T'estimo, ets perfecte... ja et canviaré'? Dels que no poden viure sense tenir a la cartellera 'La extraña pareja'? O dels que us vau assabentar tard que Carme Elias feia 'Al galop'? O fins i tot dels que voleu veure per tercer cop 'Mar i cel'? No passeu ànsia, que aquest setembre tindreu l'oportunitat de reviure els bons moments del passat, ja que les obres de més èxit dels últims anys omplen la cartellera de setembre! T'estimo, ets perfecte... ja et canviaré La parella, l’etern tema del teatre, del cinema, de la literatura. Sembla ser que els humans han nascut per aparellar-se, com tots els animals, però que la seva complexitat psicològica els porta a situacions molt més complicades, o divertides, o tendres, o tot alhora. El musical de Joe DiPrieto i Jimmy Roberts passa per ser un dels èxits més sonats del Broadway dels últims temps on va triomfar durant onze anys. També ho va aconseguir ara fa dotze en el mateix Poliorama. Probablement, l’èxit d’un espectacle que no deixa de ser un seguit de números sobre un tema únic, però vistos des d’angles diferents,  sigui el càsting, els intèrprets. La gran ilusión La revolució de la màgia és aquí i el seu artífex és Antonio Díaz. El seu número de teletransportació a Nova York en directe, des del plató de Buenafuente va deixar l’audiènc

Les obres d'aquí que has de veure
  • Teatre

L'autoria catalana viu un autèntic boom a la cartellera: aquí tens les obres que marquen tendència El teatre local està de moda. I la prova d'això la trobem a la cartellera, que ens ofereix cada dia obres escrites per dramaturgs catalans i interpretades per gent d'aquí que atrauen el públic. Tenim comèdies, obres èpiques, drames, peces romàntiques, experimentals. Teniu per triar i remenar. El crèdit Una 'comedy factory' d'èxit. En això s'ha convertit el Torneig de Dramatúrgia Catalana que Jordi Casanovas celebra des de 2011 al ring que instal·la a Temporada Alta. 'El crèdit' de Jordi Galceran va ser el guanyador de la primera edició. Vota i sentencia el públic. I ho ha fet durant tres anys amb força olfacte. Amb aquest inapel·lable aval es presenta aquesta comèdia sense matisos semàntics a la Villarroel. L'equip és una reunió de vells coneguts acostumats a l'èxit. Temps Un home acaba de saber que li queden 90 minuts de vida. Què pot fer? Res millor que experimentar una sensació d’absoluta llibertat, possiblement la més genuïna de tota la seva vida. Una obra de Quim Masferrer dirigida pel 'joglar' Ramon Fontserè. Desde Berlín (Lou Reed) Nova York, The Factory, Warhol, creació explosiva, molta poesia, realitat i irrealitat, molta ambigüitat i sobretot, molt Rock and Roll. Al voltant de tot aquest panorama, un músic, poeta, agitador, ciutadà de la seva ciutat i no d’una altra, hereu de la més pura tradició poètica urbana de Delmore Schwartz, Saul Below o Allen Ginsberg i algú q

Publicitat
Invasió de musicals
  • Teatre
  • Musical

La cartellera de Barcelona recupera el gènere més popular amb espectacles de petit i gran format per als amants del gènere T'estimo, ets perfecte... ja et canviaré La parella, l’etern tema del teatre, del cinema, de la literatura. Sembla ser que els humans han nascut per aparellar-se, com tots els animals, però que la seva complexitat psicològica els porta a situacions molt més complicades, o divertides, o tendres, o tot alhora. El musical de Joe DiPrieto i Jimmy Roberts passa per ser un dels èxits més sonats del Broadway dels últims temps on va triomfar durant onze anys. L'esbudellador de Whitechapel L’any 1888 a Whitechapel, el barri més marginal del Londres del moment, van començar a aparèixer cossos de prostitutes degollades i esbudellades. Tot i els esforços de la policia i de la gent del barri, l’assassí mai va ser descobert i encara ara es desconeixen els motius i la identitat del que fou el primer assassí en sèrie mediàtic de la història moderna. Fins ara. L’Esbudellador de Whitechapel reviu aquesta crònica negra de la mà de cinc dels protagonistes dels fets, acompanyats pels veïns que van viure en primera persona aquestes morts, per desvetllar-nos què va passar realment en aquell ball de secrets, pactes, amors i traïcions que ens transportaran directament al Londres del XIX. El intérprete La trobada entre Asier Etxeandia i Tao Gutiérrez ha fet néixer 'El Intérprete', un viatge musical a través d'aquelles cançons i intèrprets dramàtics i solitaris que avui formen part

El camí de La Perla cap a 'Cels'
  • Teatre

La Perla 29 d’Oriol Broggi ens obre la porta mentre aixequen una peça immensa de Wajdi Mouawad: cinc setmanes que ens han permès veure com neix una obra de teatre, ‘Cels’, que aspira a la millor de la temporada. Passin i vegin... El primer dia, a Gràcia, tot és bon rotllo. Oriol Broggi intenta quadrar horaris amb Eduard Farelo, Xavier Ricart, Ernest Villegas, Màrcia Cisteró i Xavier Boada, els actors de 'Cels'. Seuen a taula, un cafè pel mig, al local d'assaig de La Perla 29. Villegas, com sempre, fa broma. "Ernest, t'hauries de posar pèl-roig", anuncia Broggi. Boada, murri, somriu. Uns minuts més tard, dins el búnquer on Broggi ha aixecat totes les seves obres, ningú no està per gresques. Farelo, que s'estrena a La Perla 29, intenta donar corda al monòleg central de la peça de Wajdi Mouawad. Tots el miren. I ell, professional de cap a peus, se sap el text de pe a pa, tot i que encara queda un mes i mig per a l'estrena. És potser l'obra de la temporada, un thriller poètic on cinc espies, tancats en un lloc incògnit del Canadà, miraran d'evitar un macroatemptat en coordinació amb altres cèl·lules repartides per tot el món, l'operació Sòcrates. Farelo, Clément a 'Cels', ha trobat el desllorigador. "La joventut del segle XXI farà sentir la seva veu i el seu crit serà espantós", anuncia. Pell de gallina.He passat més d'un mes amb la tropa de 'Cels'. Volia saber com Broggi creava, com s'aixecava una obra de teatre immensa com aquesta. Una peça que exigeix el 100 % als actors, al

Recomanat
    També t'agradarà
      Publicitat