Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Setembre de 'revivals'

Setembre de 'revivals'

Les millors obres de teatre dels últims nays tornen a la cartellera per als despistats que se les van perdre o els que mai no en tenen prou

El crèdit
©David Ruano
Per Andreu Gomila
Advertising

Sou dels que encara no ha vist 'El crèdit', 'La ratonera' o 'T'estimo, ets perfecte... ja et canviaré'? Dels que no poden viure sense tenir a la cartellera 'La extraña pareja'? O dels que us vau assabentar tard que Carme Elias feia 'Al galop'? O fins i tot dels que voleu veure per tercer cop 'Mar i cel'? No passeu ànsia, que aquest setembre tindreu l'oportunitat de reviure els bons moments del passat, ja que les obres de més èxit dels últims anys omplen la cartellera de setembre!

També t'agradarà

Teatre

Els actors i les actrius catalans més sexis

Descobreix quins són els intèrprets més guapos del país El blog de teatre Brutus Per Andreu Gomila La cartellera de Barcelona El més vist Cinema a la fresca: tota l'agenda A l'estiu, diversos espais de Barcelona es transformen en cinemes a la fresca. Aquí teniu la cartellera completa! El més vist 5 coses per fer avui Aprofita el teu temps i troba el que necessites: el millor del dia al teu abast Japonisme. La fascinació per l'art japonès Que consti que en Pere Calders ja ens havia avisat: som víctimes d’una invasió subtil. Jo mateix em vaig criar amb la Heidi i el Marco, escoltava música d’un Walkman Sony i m’afarto de sushi. Qui no ha tingut una Playstation o ha jugat al Super Mario Bros? O rigut amb 'Humor amarillo'? Doncs aquest fenomen ja dura segle i mig, com bé demostra l’exposició 'Japonisme. La fascinació per l’art japonès' al CaixaForum. Tot va començar el 1868, quan, després de segles d’aïllament, el Japó va reobrir els seus ports al comerç internacional. No avançaré esdeveniments, però al carrer de Ferran, per on ara passen la majoria de les manifestacions, hi havia fins a sis botigues de productes japonesos. I a Barcelona, dos museus dedicats a l’art japonès s’anunciaven a les guies turístiques. Hi havia grans col·leccionistes d’art japonès, com Josep Mansana, que va arribar a reunir més de 3.200 obres de gran qualitat.Deia que tot va començar el 1868. París va ser el gran centre comercial de productes japonesos. I Barcelona estava a 24 hores en tren de la capita

Teatre, Teatre contemporani

El camí de La Perla cap a 'Cels'

La Perla 29 d’Oriol Broggi ens obre la porta mentre aixequen una peça immensa de Wajdi Mouawad: cinc setmanes que ens han permès veure com neix una obra de teatre, ‘Cels’, que aspira a la millor de la temporada. Passin i vegin... El primer dia, a Gràcia, tot és bon rotllo. Oriol Broggi intenta quadrar horaris amb Eduard Farelo, Xavier Ricart, Ernest Villegas, Màrcia Cisteró i Xavier Boada, els actors de 'Cels'. Seuen a taula, un cafè pel mig, al local d'assaig de La Perla 29. Villegas, com sempre, fa broma. "Ernest, t'hauries de posar pèl-roig", anuncia Broggi. Boada, murri, somriu. Uns minuts més tard, dins el búnquer on Broggi ha aixecat totes les seves obres, ningú no està per gresques. Farelo, que s'estrena a La Perla 29, intenta donar corda al monòleg central de la peça de Wajdi Mouawad. Tots el miren. I ell, professional de cap a peus, se sap el text de pe a pa, tot i que encara queda un mes i mig per a l'estrena. És potser l'obra de la temporada, un thriller poètic on cinc espies, tancats en un lloc incògnit del Canadà, miraran d'evitar un macroatemptat en coordinació amb altres cèl·lules repartides per tot el món, l'operació Sòcrates. Farelo, Clément a 'Cels', ha trobat el desllorigador. "La joventut del segle XXI farà sentir la seva veu i el seu crit serà espantós", anuncia. Pell de gallina.He passat més d'un mes amb la tropa de 'Cels'. Volia saber com Broggi creava, com s'aixecava una obra de teatre immensa com aquesta. Una peça que exigeix el 100 % als actors, al

Advertising
Teatre, Musical

Invasió de musicals

La cartellera de Barcelona recupera el gènere més popular amb espectacles de petit i gran format per als amants del gènere Per sobre de totes les coses L'espectacle musical 'Per sobre de totes les coses' és l'adaptació catalana de Marc Gómez del musical nord-americà 'Bare', una òpera pop amb música de Damon Intrabartolo, lletres de Jon Hartmere i llibret dels mateixos Hartmere i Intrabartolo. Dirigida per Daniel Anglès, l'obra és un musical contemporani i vibrant, que explica una història carregada d’emocions: un grup d’adolescents que estudia en un internat catòlic a principis dels 90, lluita per superar problemes d’identitat, sexualitat, llibertat, educació i religió. L'esbudellador de Whitechapel L’any 1888 a Whitechapel, el barri més marginal del Londres del moment, van començar a aparèixer cossos de prostitutes degollades i esbudellades. Tot i els esforços de la policia i de la gent del barri, l’assassí mai va ser descobert i encara ara es desconeixen els motius i la identitat del que fou el primer assassí en sèrie mediàtic de la història moderna. Fins ara. L’Esbudellador de Whitechapel reviu aquesta crònica negra de la mà de cinc dels protagonistes dels fets, acompanyats pels veïns que van viure en primera persona aquestes morts, per desvetllar-nos què va passar realment en aquell ball de secrets, pactes, amors i traïcions que ens transportaran directament al Londres del XIX. El intérprete La trobada entre Asier Etxeandia i Tao Gutiérrez ha fet néixer 'El Intérprete', u

Teatre, Comèdia

Bosch i Boixaderas fan 'El crèdit'

Jordi Boixaderas i Jordi Bosch parlen sobre l'obra de Jordi Galceran Pregunta punyetera quan estàs a punt d'estrenar una comèdia que va d'un director d'oficina bancària i un client que vol un crèdit peti qui peti: amb els temps que corren, ¿no creieu que riure's de la gent que va a demanar un crèdit i no li donen és una mica bèstia? Resposta ràpida del director, Sergi Belbel: "Jordi Galceran dóna idees, eines, a la gent per a quan vulgui demanar un préstec. Quin sentit tenen els bancs si no donen diners? I en moments de penúria, el que ens diu Galceran és que hauríem de fer servir altres mètodes". Jordi Bosch, que fa de director de sucursal, rebla el clau: "Si quan Jordi Boixaderas -el client- canvia les regles del joc, jo truqués el guàrdia de seguretat perquè el fotessin fora, l'obra podria ser un thriller, encara que acabés passant el que passa en aquesta obra". Tocats i enfonsats. I és que el nou text del rei català de la comèdia és un manual de com comportar-se en un moment de crisi com el d'ara. I sobre com han canviat els paradigmes al nostre país. De fet, els protagonistes d''El crèdit', Bosch i Boixaderas, van coincidir fa un any i mig a 'Els jugadors', de Pau Miró. I la víctima, aleshores, ens recorda Boixaderas, també era un banc. El de Galceran té nom i tot, Caixa. El que passa aquí, tanmateix, té més a veure amb la línia de Galceran de satiritzar el poder: 'Burundanga', 'El mètode Grönholm'... Al final, diu Bosch, si despulles els que estan a dalt de tot, si els

Advertising