Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Shakespeare per 10 euros

Shakespeare per 10 euros

Quatre sales de la ciutat es posen d'acord per acostar-nos el teatre del gran autor anglès a un preu d'escàndol

Shakespeare dibuix
@Shutterstock
Per Time Out
Advertising

Coincidint amb el 450 aniversari del naixement de William Shakespeare i de Christopher Marlowe, entre el 3 de desembre de 2014 i el 18 de gener de 2015, quatre sales de petit format de la ciutat proposen produccions que formen part del denominat teatre elisabetià, tres de William Shakespeare i una de Christopher Marlowe. Les sales proposen als espectadors una ruta lliure per descobrir quatre mirades diferents sobre el teatre anglès de finals del segle XVI i principis del XVII. I ofereixen al públic un abonament que els permetrà gaudir a preus assequibles (10 euros l'entrada, a partir del segon espectacle) d'aquesta ruta oberta pel teatre elisabetià.

També t'agradarà

Teatre

Shakespeare a la cartellera

Muntatges que s'inspiren en l'obra del dramaturg britànic, que torna a estar molt de moda Una ullada a la cartellera. Trobem adaptacions de Shakespeare a càrrec de les grans companyies internacionals, i revisions que condensen la immensa obra del Bard en una proposta fresca i carregada d'humor. Coincidència? No. Shakespeare continua sent un dels grans dramaturgs de tots els temps. Últimes crítiques Tortugues: La desacceleració de les partícules Dues parelles, en Joan i la Marta, i l’Òscar i l’Àgata. Són en un poble i la primera relleva la segona en un pis de cobrellit horrorós i quadres de vells. En Joan té feina nova i és el típic paio angoixat, estil Woody Allen, ple de manies i tics. La Marta el consola. L’Òscar i l’Àgata són dos científics una mica al·lucinats, que viuen de pressa, i per la feina. No tenen res a veure, però mantinguin el dubte... T'estimo però no tant 'T‘estimo però no tant' és la versió catalana de l’obra de José Luis Alonso de Santos 'Pares i Nines.' Una comèdia amb un plantejament força similar al de 'L’estranya parella' de Neil Simon: un home separat busca refugi i consol emocional a casa d’un amic. En aquesta, un d’ells, és pacient, serè i ordenat, i l’altre, eixelebrat i cridaner. Hi ha una veïna sexy per estimular els dos mansos. El somni d'una nit d'estiu Joan Ollé anuncia que s'ha reconciliat amb 'El somni d'una nit d'estiu 'de Shakespeare. Potser amb el text. No tant amb la seva poesia. El muntatge que dirigeix al TNC és bonic de veure i agrada

Teatre

Shakespeare: les millors obres del segle XXI

Les obres de l'autor anglès que ens han sacsejat en els últims quinze anys Aquest Sant Jordi va fer 450 anys que va néixer el millor dramaturg de la història i, per molts, també el millor escriptor de la història: William Shakespeare. En els últims anys hem vist moltes versions d'obres seves a casa nostra. Radicals, conservadores, bones, dolentes. Grans directors, com Rigola, Broggi o Bieito, s'hi han enfrontat, així com grans actors l'han interpretat. També ens han visitat moltes companyies de fora amb Shakespeare com a bandera. Aquí fem un repàs dels muntatges que més ens han impactat. El Rei Lear: Bieito (2004) Calixto Bieito ha fet una desena d'obres de Shakespeare, però ens quedem amb aquesta en el primer lloc del top 9. Es va estrenar al Romea, amb un Pou estratosfèric en la pell del tirà. Recordar-lo sota la pluja, abandonat, ferit, és recordar una de les millors obres de teatre que he vist mai. L'adaptació de Bieito tenia tots els seus ingredients: potència lírica, gran direcció d'actors i un ritme que et deixava estabornit. Juli Cèsar: Rigola (2002) Va ser la confirmació d'Àlex Rigola com a director d'escena, amb un muntatge minimalista, al Lliure de Gràcia, que deixava tot el pes de la tragèdia romana en els actors. Tots ells, com Rigola, gairebé començaven. Fixin-se en el repartiment: Nao Albet, Mireia Aixalà, Pere Arquillé, Ferran Carvajal, Tilda Espluga, Cristina Genebat, Julio Manrique, Alícia Pérez, Xavier Ripoll, Marc Rodríguez, Eugeni Roig, Joel Roldán i Davi

Advertising
Teatre

Manrique i Selvas, dos homes bons

Els dos actors uneixen forces per regalar-nos ‘Timó d’Atenes’ a través de la seva nova companyia, La Brutal Julio Manrique i David Selvas són vells coneguts. Han treballat moltes vegades braç a braç, bé com a actors, en muntatges tan mítics com el 'Juli Cèsar' d'Àlex Rigola. Bé amb en Julio com a director, com en 'L'hort dels cirerers'. Ara han decidit unir forces a través de la companyia La Brutal, que capitanejava Selvas i a la qual s'hi acaba d'afegir Manrique. S'estrenen amb un Shakespeare, 'Timó d'Atenes', que fa dues dècades que ningú no ha muntat, que a més inaugura l'onzena edició del festival dedicat al millor escriptor de tots els temps, a la Biblioteca de Catalunya. Vaja, que van forts. Selvas, de fet, s'enfronta al seu primer Shakespeare com a director. Fa uns mesos va decidir-se i, amb el seu soci, van començar a buscar. D'entrada, pretenien fer una comèdia, "una cosa lluminosa", estil Molt soroll per no res. Però, com diu Manrique, "ens semblava una bajanada fer-ho ara, en el moment en què vivim". Així que van anar a parar a 'Timó d'Atenes', al relat d'aquest home generós, esplèndid i ric que ho perd tot. Manrique diu que és "la història d'una decepció", que Selvas manté a Grècia, tot i que en una època contemporània, amb la crisi, les manis a la plaça Sintagma, etc. "Timó veu que el món no funciona i creu que cal inventar-se alguna cosa nova", afirma Manrique, conscient que interpreta "un personatge desolador", un idealista que creu en l'amistat, "un personatg

Teatre

Petherbridge volia fer el 'Rei Lear'

L’actor anglès repassarà al Teatre Lliure la seva brillant carrera teatral a través dels personatges de Shakespeare a 'My perfect mind' Edward Petherbridge està content. El dia que el truquem seu tranquil·lament en una cafeteria de Birmingham, l'endemà d'una "gran nit" de 'My perfect mind', l'espectacle que també podrem veure al Teatre Lliure i en el qual, confessa, ens explica la seva vida dalt d'un escenari amb l'excusa del rei Lear. Un dels pocs grans personatge de Shakespeare que no ha interpretat mai i que es troba, de fet, en l'origen d'aquest muntatge: quan l'assajava, el 2007, va patir un vessament cerebral que el va deixar gairebé immòbil. Va oblidar moltes coses, però el paper de Lear no va marxar del seu cap. Petherbridge diu que portar-lo ara a escena és el seu "premi" i admet que avui dia no seria capaç d'encarnar-lo, ja que li caldria una energia que no té. "Hi ha gent que em diu que My perfect mind és una master-class sobre el 'Rei Lear', però jo voldria que fos una cosa més divertida", diu. Petherbridge admet que s'ho passa pipa fent aquesta obra. "És un viatge, una calidoscopi, amb molts canvis d'escena, de personatges, de direcció. Però arriba un moment en què em sento molt còmode", afirma. Fins i tot es permet el luxe d'improvisar i de riure-se'n d'il·lustres companys d'ofici. Ell, que va treballar a les ordres de Laurence Olivier, diu que aquí ha pogut resoldre un enigma que li va posar el gran actor anglès: "La diferència entre la veritat veritable i la i

Advertising