1. Teatre Romea
    Foto: Teatre Romea
  2. Teatre Romea
    Foto: Teatre Romea
  3. Teatre Romea
    Foto: Teatre Romea
  4. Teatre Romea
    Foto: Teatre Romea

Teatre Romea

El Teatre Romea té més de cent anys d'història a Barcelona i ofereix una programació transgressora i provocativa alhora que reflexiva i entretinguda.
  • Teatre | Companyia resident
  • El Raval
Publicitat

Time Out diu

El Teatre Romea va néixer com a teatre privat el 1863, orientat a la petita burgesia i les classes populars. El 1981 es va convertir en el Centre Dramàtic de la Generalitat, que va representar el paper de teatre nacional fins a la creació del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). El 1999 va començar una nova etapa sota la gestió del Grup Focus i diferents directors, com Calixto Bieito i, actualment, Josep Maria Pou, que l'han convertit en un espai d'actualitat artística amb companyia pròpia.

Des d'aquest any, la programació del teatre arrisca amb noves propostes adaptades en l'actualitat que aporten el caràcter transgressor i provocador sense deixar de banda la reflexió i l'entreteniment per no deixar de provocar un debat cultural contemporani constant. Durant més de vint anys, el teatre ha rebut diversos guardons per la teva trajectòria i proposta artística, com el de Millor Programació de Teatre d'Espanya el 2005 i la Medalla d'Or al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona l'any 2014.

L'edifici

Malgrat que l'edifici va ser inaugurat l'any 1863, es va sotmetre a diverses reformes fins que l'arquitecte Joan Rodon va realitzar la darrera el 1992. Aquesta última va remodelar el teatre tal com el coneixem avui en dia, amb una façana amb diverses referències classicistes i tonalitats vermelloses a les finestres. Si entreu, us rebrà un majestuós vestíbul i, si continueu, arribareu a la sala principal, que té una capacitat d'uns 650 espectadors. Les butaques estan dividides a platea, les llotges laterals i dos pisos més amb butaques a tot el voltant. A més, també podreu agafar forces al bar cafeteria que té accés directe des del vestíbul i que obre una hora abans de la representació fins a l'inici de l'espectacle.

Romea en Família

Des de fa 10 anys que el teatre va impulsar aquesta programació dirigida als més petits dins un teatre emblemàtic de la ciutat. Cada any gira entorn un lema diferent, i aquesta temporada 2023-2024 la temàtica ha estat "Ens encanta el teatre, veniu?" on hi ha programades obres com El Conte de Nadal i la Sra. Scrooge, de Montse Alcoverro, o clàssics com Un vestit nou per a l'emperador, de la Pera Llimonera. Durant la dècada que duu aquesta proposta en marxa, l'objectiu de fer viure amb passió el teatre als més petits i les seves famílies continua com a objectiu principal.

Programació

La programació del teatre canvia segons la temporada, a més, les representacions acostumen a estar al cartell poques setmanes, malgrat que algunes poden estar uns mesos. Això sí, si aneu, no us preocupeu perquè us assegurem que sempre hi haurà alguna que us cridi l'atenció!

Detalls

Adreça
Hospital, 51
Barcelona
08001
Transport
Liceu (M: L3)
Horaris
Consulteu els horaris a la web

Què hi ha ara mateix

El retrat de Dorian Gray

4 de 5 estrelles
“Què és un artista?” es pregunta el mateix Oscar Wilde a través de la veu i el cos d’Àngels Gonyalons en un prefaci que ens adverteix que els textos no són morals o immorals: només estan o ben o mal escrits. L’autor serà el narrador de la seva pròpia història i, aquests dies al Romea, ho fa a través d’una de les millors diccions de Catalunya. El desplegament de talent de Gonyalons és de nota, fa gairebé tots els papers de l’auca: també és Dorian Gray, el protagonista obsessionat amb la seva bellesa i joventut; Basyl Hayward, el pintor encarregat de retratar-lo, Sybil Vane, actriu i el primer gran amor de Dorian; i també Lord Henry, amic i mala influència per en Dorian. El desplegament de talent de Gonyalons és de nota Un dels encerts del muntatge és no convertir-lo en un monòleg i incloure-hi un cor de tres veus masculines (Jordi Vidal, Pau Oliver i Pol Blancafort), que llisquen per l’escenari i fan alhora d’alter ego i d’espàrrings necessaris per fer avançar la trama. Són ells qui s’encarregaran de dotar l’obra amb aquesta energia homoeròtica que tants mals de cap va donar a l’autor. Amb el permís i la complicitat del primer violí. També és un encert fugir dels trets propis del musical i apostar per música de cambra. Amb una escenografia austera on predomina un blanc molt fred, destaca la feina d’il·luminació per delimitar espais i escenes, per enaltir personatges i destacar-ne trets de les respectives personalitats. L’espectador s’ha d’imaginar que està a la Londres de...
Publicitat
Últimes notícies