1. Teatre Romea
    Foto: Teatre Romea
  2. Teatre Romea
    Foto: Teatre Romea
  3. Teatre Romea
    Foto: Teatre Romea
  4. Teatre Romea
    Foto: Teatre Romea
  • Teatre | Companyia resident
  • El Raval

Teatre Romea

El Teatre Romea té més de cent anys d'història a Barcelona i ofereix una programació transgressora i provocativa alhora que reflexiva i entretinguda.

Publicitat

Time Out diu

El Teatre Romea va néixer com a teatre privat el 1863, orientat a la petita burgesia i les classes populars. El 1981 es va convertir en el Centre Dramàtic de la Generalitat, que va representar el paper de teatre nacional fins a la creació del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). El 1999 va començar una nova etapa sota la gestió del Grup Focus i diferents directors, com Calixto Bieito i, actualment, Josep Maria Pou, que l'han convertit en un espai d'actualitat artística amb companyia pròpia.

Des d'aquest any, la programació del teatre arrisca amb noves propostes adaptades en l'actualitat que aporten el caràcter transgressor i provocador sense deixar de banda la reflexió i l'entreteniment per no deixar de provocar un debat cultural contemporani constant. Durant més de vint anys, el teatre ha rebut diversos guardons per la teva trajectòria i proposta artística, com el de Millor Programació de Teatre d'Espanya el 2005 i la Medalla d'Or al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona l'any 2014.

L'edifici

Malgrat que l'edifici va ser inaugurat l'any 1863, es va sotmetre a diverses reformes fins que l'arquitecte Joan Rodon va realitzar la darrera el 1992. Aquesta última va remodelar el teatre tal com el coneixem avui en dia, amb una façana amb diverses referències classicistes i tonalitats vermelloses a les finestres. Si entreu, us rebrà un majestuós vestíbul i, si continueu, arribareu a la sala principal, que té una capacitat d'uns 650 espectadors. Les butaques estan dividides a platea, les llotges laterals i dos pisos més amb butaques a tot el voltant. A més, també podreu agafar forces al bar cafeteria que té accés directe des del vestíbul i que obre una hora abans de la representació fins a l'inici de l'espectacle.

Romea en Família

Des de fa 10 anys que el teatre va impulsar aquesta programació dirigida als més petits dins un teatre emblemàtic de la ciutat. Cada any gira entorn un lema diferent, i aquesta temporada 2023-2024 la temàtica ha estat "Ens encanta el teatre, veniu?" on hi ha programades obres com El Conte de Nadal i la Sra. Scrooge, de Montse Alcoverro, o clàssics com Un vestit nou per a l'emperador, de la Pera Llimonera. Durant la dècada que duu aquesta proposta en marxa, l'objectiu de fer viure amb passió el teatre als més petits i les seves famílies continua com a objectiu principal.

Programació

La programació del teatre canvia segons la temporada, a més, les representacions acostumen a estar al cartell poques setmanes, malgrat que algunes poden estar uns mesos. Això sí, si aneu, no us preocupeu perquè us assegurem que sempre hi haurà alguna que us cridi l'atenció!

Detalls

Adreça
Hospital, 51
Barcelona
08001
Transport
Liceu (M: L3)
Horaris
Consulteu els horaris a la web

Què hi ha ara mateix

Tirant lo blanc

3 de 5 estrelles

Cada dècada, com a mínim, hauria de tenir la seva versió de 'Tirant lo blanc', almenys per veure on érem i on som. Perquè és impossible sortir del Romea després de la versió del clàssic de Joanot Martorell que ha ordit Joan Arqué sense comparar-la amb la que va muntar Calixto Bieito el 2008. Són dos espectacles radicalment diferents. L'un, un esgraó més per a un director que avança amb pas ferm. L'altre, obra d'un geni. L'un, amb Judit Neddermann a l'escenari i llibret de Màrius Serra. L'altre, amb música de Carles Santos i lletra de Marc Rosich. Dos universos divergents centrats en la mateixa obra. Per començar, Bieito va col·locar una passarel·la a la platea, comptava amb catorze intèrprets sobre l'escenari i tot tenia un aire operístic. Arqué fa l'obra a la italiana, té vuit actors i actrius i el muntatge té flaire folk. En tots dos casos, s'han pres riscos i s'ha decantat l'obra cap a una banda o cap a l'altra. Bieito posava més èmfasi en el caire sexual de la novel·la mentre que Arqué dubta entre si decantar-se per aquí o buscar més el xoc de civilitzacions, entre cristianisme i Islam. El 'Tirant' de Bieito era una festassa carnal, bèl·lica. El d'Arqué matisa molt bé que vivim un altre temps i que, potser, cal matisar els clàssics. "Hi ha moments coreogràfics brillants i idees molt ben trobades" El problema del muntatge actual és que peca de senzillesa. No sé si es pot tirar endavant un 'Tirant lo blanc' amb poc més que una tarima portàtil, un vestuari ajustat, un bon di

Publicitat
També t'agradarà
També t'agradarà