Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Els 15 llocs d'Espanya que has de visitar
Picos de Europa
Foto: Shutterstock Picos de Europa

Els 15 llocs d'Espanya que has de visitar

Recorrem la geografia espanyola i seleccionem alguns dels seus monuments i parcs naturals primordials

Per Editors de Time Out Spain
Advertising

Hem triat els llocs imprescindibles de l'Estat, una selecció que mostra la seva natura, la seva riquesa cultural, la seva història i els vestigis de segles passats que encara conserva. Vam passejar per les seves comunitats autònomes per seleccionar 15 llocs –parcs naturals, monuments, cellers, castells...– que ningú s'hauria de perdre, tant autòctons com turistes. Un passeig per València, Catalunya, Andalusia, el nord d'Espanya, les dues Castelles... Prepareu-vos per a una explosió de bellesa!

NO T'HO PERDIS: Les 15 millors platges d'Espanya

Llocs essencials d'Espanya

Parque del Timanfaya
Foto: Shutterstock

1. Parc del Timanfaya

A diferència d'altres parcs naturals, que no saps exactament on comencen i on acaben, el Timanfaya és únic. Com un mantell negre i rugós, sense vegetació, que de sobte envaeix tot el paisatge al teu voltant, convertint-lo en un paratge gairebé extraterrestre. A finals del XIX els volcans de la zona van escopir tota la seva lava arrasant durant diversos dies l'illa de Lanzarote. D'allò va néixer Timanfaya, l'únic parc nacional geològic, una meravella de la natura. Tonalitats vermelles, marrons, taronges i ocres defineixen aquest càlid lloc, que encara avui manté la temperatura de la terra gairebé arran de terra (uns 400º a només cinc metres de profunditat). Si poguéssiu aixecar una roca i tirar-hi una mica d'aigua, veuríeu l'efecte. Però com que està prohibit transitar lliurement pel parc, estigueu atents a la demostració quan baixeu de la ruta en bus pel parc.

Montserrat

2. Montserrat

Si hi ha una muntanya reverenciada, màgica i simbòlica a Catalunya aquesta és Montserrat. Està situada entre comarques i l'aspecte de la serralada varia molt des d'on l'observis, tot i que el més recomanable és apropar-se al cim, on l'erosió i el temps han donat forma a roques singulars. Montserrat és un caramel per a excursionistes i escaladors, perquè el parc natural està ple de senders i vies ferrades. També és un destí d'espiritualitat (podeu fer cua per visitar la Moreneta) i per a d'altres també és símbol de catalanitat i resistència, sobretot des que l'any 70 el monestir acolliria la tancada d'intel·lectuals en oposició al franquisme i el Procés de Burgos. Himmler també creia que és una muntanya tel·lúrica (va buscar allà el Sant Grial) així com els ufòlegs, que se citen cada 11 de mes per fer avistaments. Agafeu l'aeri i el funicular i deixeu-vos enlairar...

Advertising
Granada Alhambra
Photograph: Shutterstock

3. L'Alhambra

Hi va haver un temps en què es va disputar l'honor de ser una de les noves set meravelles del món. I no gesn estrany. Si voleu saber què és la síndrome de Stendhal heu de visitar aquesta fortalesa nassarita de murs rogencs que s'aixeca a la part alta del turó d'al-Sabika, a l'esquerra del riu Darro, imposant les seves formes sobre tota la ciutat. Al·lucinareu amb la decoració de les parets: des de les formes cal·ligràfiques de guixeries que reprodueixen els versos dels poetes de la Cort de Granada dels segles XIII i XIV fins a les rajoles amb motius vegetals que omplen els espais de color. El més famós és el Pati dels Lleons, anomenat així perquè al centre hi ha una font subjectada sobre els lloms de dotze lleons de pedra. Compreu l'entrada amb anticipació a través del seu web.

Bodega Marqués de Riscal

4. Bodega Marqués de Riscal

Una excusa perfecta per visitar la Rioja és a través dels seus cellers. La ruta del vi us parlarà de l'evolució de la comarca, del tipus de terres, de l'arribada del tren, de tècniques ancestrals, del respecte per la tradició... Entre els diferents cellers de la Rioja, n'hi ha un que destaca: Marqués de Riscal, amb l'edifici de titani tricolor de Frank Gehry. El rosa és pel vi negre, el daurat per la malla d'aquest color representatiu de l'empresa, i el platejat per la càpsula de l'ampolla. A més de celler, l'edifici també acull un hotel de luxe, un spa de vinoteràpia i dos restaurants sota l'assessorament del xef Francis Paniego. Organitzen visites guiades que finalitzen amb un petit tast.

Advertising
Cap de Formentor. Serra de Tramuntana. Mallorca
Foto: Shutterstock

5. Serra de Tramuntana

Patrimoni de la Humanitat des de 2011, la zona muntanyosa de Mallorca que va de l'illot de sa Dragonera fins al cap de Formentor és d'una bellesa descomunal, amb postes de sol al mar, cales formidables i molta història al darrere, de Ramon Llull a Santiago Rusiñol. No en va, aquí va viure Robert Graves (Deià) i va entusiasmar Rubén Darío, Joaquim Mir i Anglada Camarasa. No dubtin a agafar el tramvia al Port de Sóller, baixar a Cala Deià i visitar la Cartoixa de Valldemossa, on hi han de menjar sí o sí una coca de patata.

San Juan de Gaztelugatxe
Foto: Shutterstock

6. San Juan de Gaztelugatxe

El País Basc és preciós d'Irun a Getxo, d'una força sobrenatural que es manifesta en el verd de la seva vegetació, en la força del mar, en una gastronomia amb caràcter i un poble que tampoc en va mancat. I també èpica; molta èpica. Comproveu-ho a San Juan de Gaztelugatxe: un illot connectat a terra ferma per un camí de 241 escales en ziga-zaga i coronat per un castell de pedra (la traducció de 'Gaztelugatxe' és, literalment', castell de roca) del segle XI. Quan parlem d'èpica no us mentim: San Juan de Gaztelugatxe –a uns 35 km de Bilbao– va ser la fortalesa de Rocadragón a la setena temporada de 'Joc de Trons'.

Advertising
Parque Natural de Doñana
Foto: Shutterstock

7. Parc Natural de Doñana

Recordo matinar molt fa molts anys per anar d’excursió al parc natural de Doñana, un espai de 68.236 hectàrees creat fa 50 anys i declarat més tard Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Un vedat de terra canviant i vegetació no domesticada –dunes, maresmes, la platja– on descobrir la fauna en el seu hàbitat –sobretot és un paradís per a les aus, que hi fan estada abans d'emigrar cap a terres més calentes–, amb aldees pintoresques com Almonte, amb l'omnipresència visual i sentimental de l'ermita del Rocío, que s'omple al juny dels fidels que hi acudeixen en romeria. Hi ha rutes organitzades o bé es pot explorar per compte propi.

Ciudad de las Artes y las Ciencias de Valencia
Foto: Shutterstock

8. Ciutat de les Arts i les Ciències de València

La conclusió: Fa més d'una dècada que la Ciutat de les Arts i les Ciències va canviar per complet la fisonomia de la ciutat de València, que va guanyar un pol d'atracció turística de primer ordre i va transformar una zona urbana fins llavors oblidada. Encara que sembli mentida, el projecte original era encara més ambiciós, i preveia una torre de telecomunicacions i quatre gratacels. El seu historial de sobrecostos i deficiències no hauria d'enterbolir la contemplació d'aquest conjunt monumental que inclou un gran teatre, un museu de la ciència i un aquari, entre moltes altres sorpreses que cal descobrir visitant-la.

Advertising
Fuente Dé. Picos de Europa
Photo: Shutterstock

9. Picos de Europa

Si aneu a Astúries, reserveu un dia, com a mínim, per visitar els Picos de Europa. Fins i tot els que estiguin en pitjor forma física trobaran una excursió que els omplirà el pit d'aire lliure i els ulls de bellesa. A cada pas trobareu un paisatge que us meravellarà: muntanyes de formes impossibles, roques, rius, prats, animals salvatges... D'entre tots els al·licients que presenta, aprofiteu també per visitar els Llacs de Covadonga i el preciós i pintoresc poblet de Bulnes, al qual es pot arribar a peu o en funicular.

Bárdenas Reales en Navarra
Foto: Shutterstock

10. Bardenas Reales

No cal anar tan lluny com al desert de Mojave, ni passar tanta calor com al Death Valley. Molt més a prop del que penseu es poden trobar formes naturals tan curioses com a la Capadòcia turca, i una sensació de solitud com al Gobi mongol. Al sud de Navarra s'amaguen els surrealistes paisatges de les Bardenas Reales. Una combinació de sòls d'argiles, guixos i gresos esculpits de forma monumental per l'erosió de l'aigua i el vent fins a crear barrancs sinuosos, altiplans d'estructura tubular com les de les pel·lícules de l'oest i uns misteriosos turons anomenats 'cabezos'. Un viatge d'un altre planeta sense sortir de la península.

Advertising
Catedral de Santiago de Compostela
Foto: Shutterstock

11. Catedral de Santiago de Compostel·la

No cal ser ni creient ni pelegrí per deixar-se abraçar per la barroca majestuositat de la Catedral de Santiago de Compostel·la i la serenitat que transmet aquesta obra mestra del romànic que és el Pòrtic de la Glòria (que l'apòstol confongui al blasfem que va profanar una efígie amb la cara del bateria de Kiss!). Reserveu tot un dia i una ruta guiada per visitar aquest monumental paradigma que resumeix tot l'art cristià de la península. I seguim parlant de catedrals. Doneu una volta per la platja de les Catedrals, a Lugo, millor en baixamar, que és quan els seus espectaculars arcs i coves –que bé mereixerien aparèixer en una preqüela de 'Game of Thrones'– s'aprecien més.

La Laguna Negra
Foto: Shutterstock

12. La Laguna Negra

La Laguna Negra, a la qual s'accedeix amb cotxe o autobús des de Vinuesa (cor de la comarca Tierra de Pinares), és un dels racons més visitats de tota la província de Sòria. I motius no li falten: no només perquè es troba dins d'un entorn boscós perfecte per fer senderisme (i recol·lectar bolets, amb prèvia petició de permís), sinó per la singularitat de la seva fisonomia. De color negre profund –explica la llegenda que no té fons i que es comunica amb el mar mitjançant coves... tot i que (alerta 'spolier') en realitat la seva profunditat no supera els 12 metres– es tracta d'una llacuna d'origen glacial. El gel, erosionat durant milers i milers d'anys, és el responsable de les parets de roca que la flanquegen. I la millor època per visitar-la és la primavera i la tardor, quan les temperatures són més suaus.

Advertising
Casas colgadas de Cuenca
Foto: Shutterstock

13. Les Cases Penjades de Conca

Construïdes sobre els cingles del congost del riu Huécar, com si estiguessin a punt de caure rodant des del cim del turó, les Cases Penjades de Conca constitueixen un dels monuments més famosos de Castella la Manxa. Van ser edificades al segle XV, com a habitatges civils. Avui dia no hi ha visitant que no es quedi embadalit veient com desafien les lleis de la gravetat. En una de les cases trobareu la Posada de San José, la qual té un dels restaurants més populars de la ciutat. Reserveu taula a prop d'alguna de les finestres –vistes brutals!– i proveu el seu morteruelo, típic guisat de la regió, fet amb carn de caça esmollada. Per morir-se de gust.

Casco histórico de Cáceres
Foto: Shutterstock

14. El casc històric de Càceres

Hi ha molts motius per fer una escapada a Càceres. Podeu anar a menjar el menú degustació d'Atri, dues estrelles Michelin, i delectar-vos amb la seva perdiu napoleònica, o bé visitar el Museu Vostell, instal·lat en un antic safareig de llana, als afores de la ciutat, i dedicat a l'art fluxus. Però per descobrir la màgia d'aquesta localitat extremenya n'hi haurà prou amb fer una passejada per la ciutat vella, un dels conjunts patrimonials més complets d'Espanya, datat a finals del segle XV. Places, carrerons empedrats, construccions nobles i esglésies que impressionen. No deixeu de visitar el Palacio de las Veletas, seu del Museu de Càceres, o el Palacio de los Golfines. Després del passeig seieu en qualsevol restaurant i demaneu una Torta del Casar, formatge típic de la zona, un plaer cremós com pocs que haureu experimentat en la vida.

Advertising
Parrizal de Beceite
Foto: Shutterstock

15. El Parrissal de Beseit

Beseit, Calaceit, Vall-de-Roures... Tota la comarca del Matarranya és un espectacle de la natura, però l'atracció estrella és el Parrissal de Beseit. És un sender d'uns 8 quilòmetres d'anada i de tornada al costat del riu Matarranya que discorre sobre plataformes de fusta, roques, ponts i camins a l'ombra pel mig del bosc. És un passeig agradable, apte per a tota mena de formes físiques –lamentablement no està preparat per a gent amb mobilitat reduïda– on admirar les aigües cristal·lines del riu, els peixos que hi neden, i les formes capritxoses que ha creat el Matarranya al seu pas. No es pot anar amb gos i també està prohibit el bany. Si esteu per la zona, visiteu també la Pesquera –a l'estiu és un gust refrescar-se en les seves aigües– i podeu fer una ruta en bici per la Via Verda.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising