0 M'encanta
Guarda-ho

10 restaurants dels quals mai voldràs sortir

Locals on s'hi menja tan bé i són tan acollidors que t'hi passaries tot el dia

LaCalma

Qui no ha anat a dinar a un restaurant i, de cop i volta, s'ha adonat que éren les cinc o les sis de la tarda? Hem fet una selecció dels locals més acollidors i amb les millors vistes de Girona i la Costa Brava. Restaurants dels que mai voldreu marxar. 

Els Jardins de la Mercè

És possible entrar als Jardins de la Mercè i sortir-ne en dues hores i escaig? Coneixeu algú que hagi estat capaç de no acabar el dinar amb una copa als jardins i després passar al xiringuito? Hi ha molts motius per apropar-se als Jardins de la Mercè: el menjar (bo i amb presentacions de disseny), fer unes bones copes a l’espectacular jardí que li dóna reputació, gaudir d'una proposta cultural... Els Jardins de la Mercè és molt més que un restaurant. És un espai gastronòmic i cultural on podreu veure concerts en directe, recitals de poesia, exposicions artístiques i fins i tot 'mercadillus' secrets.

Llegir-ne més

Palau Lo Mirador

El Palau Lo Mirador de Torroella és un edifici del segle XIV des d’on els senyors controlaven la plana empordanesa. Va ser residència dels comtes de Barcelona i diuen que hi havia fet estada Jaume I El Conqueridor. Ara hi ha un hotel i, a les antigues cotxeres de la casa, un restaurant. La proximitat amb la plana i amb el mar (l’Estartit és a tocar), forneix la cuina del Palau de bons aliments de la dieta mediterrània. La carta està farcida de plats típics del territori que incorporen un aire modern: sopa de peix i marisc al perfum de Pastís, milfulles de foie i poma de Torroella, llobarro a la planxa amb salsa suquet, etc. El menú selecció inclou una llista representativa d’aquesta oferta gastronòmica que barreja mar i terra a parts iguals.

Llegir-ne més

La Calma

Deixeu l’estrès a casa i aneu a relaxar-vos davant del mar. La Calma, arran de platja, es declara restaurant chill out. I és ben bé això el que transmet, un ambient distès i tranquil. S’hi pot fer menú de migdia però convida molt a anar-hi amb amics o en família i assaborir aquelles llargues sobretaules amb calma. Una carta justa però molt variada i atrevida la de la Calma. Com la sopa freda de taronja i pastanaga, que revitalitza qualsevol assolellat, o el bacallà fregit, cremós de morcilla i vinagreta de canonges. Té tocs orientals representats en els noodles yakisoba, verdures i llagostins o la tonyina en sashimi. També trobareu els clàssics steak tartar, calamars a l’andalusa o patates braves o croquetes. El celler és extens i de caràcter empordanès principalment. Acompanyeu la calma amb un cocktail de la casa, de fórmula secreta, o un gintònic dels que preparen fins a altes hores de la nit.

Llegir-ne més

Passatges

Passatges és el nom del memorial que l’escultor Dani Karavan va plantar a Portbou com a homenatge a Walter Benjamin. Segons el xef, Sergi Gubert, el monument també pot servir per reflectir la cuina del restaurant: s’hi baixes les escales veuràs el mar i si les puges, el cel. Traslladat a l’espai allargat del local, des del menjador es veu el mar per recordar l’essència de la cuina marinera però, al fons, a la cuina, hi ha un laboratori on regna la imaginació i la voluntat de crear coses noves. Es tracta, doncs, d’una cuina de risc, també a nivell empresarial si es té en compte que Portbou queda apartat i el turista de pas normalment és francès i busca menjar la tradicional paella, sense artificis. El Passatges també serveix paelles, fideuà i arrossos, però no vol renunciar al seu laboratori d’autor. La carta és petita perquè, principalment, es treballa amb un menú de temporada que canvia segons l’estació de l’any. El menú diari canvia cada setmana i és molt assequible. A en Sergi li agrada treballar amb productes de km0 però, alhora, fer petits homenatges als diferents tipus de cuina internacional. De fet, el leitmotiv és buscar una combinació d’ingredients i sabors amb els que, si bé a priori sembla que no encaixin, es pugui aconseguir un bon maridatge i un petit efecte sorpresa en cada plat. Així, el melós de vedella es cou a baixa temperatura, amb herbes de la zona, salsa lleugera de curry i una espuma de cacauet, aproximant-se als sabors africans. El bacallà es fa gratin

Llegir-ne més

Fonda Xesc

A la Fonda Xesc treballen amb l’estacionalitat dels productes per elaborar plats de cuina catalana. En Francesc, el xef, va començar a aprendre de cuina amb la seva mare a la fonda. Alguns dels plats que ja feien en aquella època encara es mantenen més de 25 anys després, com l’imprescindible conill amb escamarlans. El mar i muntanya és, precisament, una de les seves especialitats. Fan també uns peus de porc amb sobrassada i espardenyes o uns pèsols i espàrrecs de marge amb el peix del dia i suc de rostit. Les premisses a l’hora d’elaborar la seva cuina són tres: poca cocció, feta al moment i plats poc carregats. Una fórmula, premiada des de 2009 amb una estrella Michelin, que apliquen també a altres creacions com ara l’arròs amb espinacs i tòfona, les carxofes amb cansalada, coriandre i alls tendres o, de postres, la xocolata negra amb regalèssia i eucaliptus (típic de la zona).

Llegir-ne més

Trull d'en Francesc

No només de peix viu l’Empordà. Això és el que es proposa deixar clar el Trull d’en Francesc amb la seva carta, una mostra clara de la cuina més tradicional empordanesa elaborada principalment a partir de carns de la comarca o de les dels voltants. L’ànec n’és el protagonista. La cuixa la fan rostida ben cruixent, el magret a la brasa i el fetge (foie) en terrina o a la paella (poêle) amb poma confitada i salseta de cabernet sauvignon. L’actor secundari és el porc del qual, al Trull, també ho aprofiten tot. Dos exemples que us faran salivar: galtes rostides al forn i platillo (com sempre s’han anomenat a l’Empordà els plats de carn guisada) de peus de porc amb sípies. I perquè vegeu que els tiberis tradicionals poden ser innovadors, no us perdeu el carpaccio de peus de porc tebi amb foie i vinagreta d'olives. A la brasa també hi couen el xai i el cabrit empordanès i l’entrecot de bou de l’Albera de 800 g., tan sols apte per a campions! Menció especial per a l’apartat de peixos, on destaca el bacallà. La carta de vins i caves té principalment empremta DO Empordà. Ofereixen diversos menús que adapten segons l’època de l’any.

Llegir-ne més

Els Brancs

Amb la fi d’el Bulli a la cala Montjoi, els Brancs assegura la presència d’almenys una estrella Michelin a Roses. El restaurant va tenir un punt d’inflexió el 2012 quan, per sorpresa i emoció dels mateixos directors i equip de cuina, va aconseguir la primera gran condecoració dins del món de la gastronomia. Als fogons hi trobem el xef granadí Javier Cabrera, format amb grans cuiners com ara Ferran Adrià i Joan Roca, i també al restaurant Arzumendi. La seva és una cuina catalana d’autor, creativa, que es basa en els productes més propers de la zona i reconverteix els plats més coneguts buscant l’excel·lència en cada detall aplicant les tècniques més actuals. Podreu escollir entre un menú 'Experiències' complet o un menú degustació més econòmic que va variant contínuament. Plats com l’arròs melós amb gambes de Roses, el garrí confitat, els raviolis d'alfàbrega i verdures o la botifarra de llamàntol amb mongetes del ganxet, poden emocionar els paladars més capritxosos. Si no fa fred, la millor decisió és intentar agafar taula a la terrassa. El restaurant agafa el nom dels esculls ancorats just al seu davant, sota un petit penya-segat que mor a la platja del Bonifaci. Un entorn idíl·lic dins la Badia de Roses.

Llegir-ne més

Els Pescadors

Els Pescadors era una antiga taverna del Port de Llançà fins que, fa 30 anys, la família Fernández-Punset la va transformar en un restaurant de cuina marinera creativa. Combinen el mar i la muntanya segons l’estacionalitat. En Lluís, el xef, aporta tot l’aprenentatge adquirit en diversos restaurants d’alta cuina del país, com el Celler de Can Roca, i de fora, a l’hora de renovar els plats mariners de tota la vida. Arròs de cabra de mar, caldereta de llagosta, espardenyes amb tripa de bacallà i botifarra negra, gratinat de llagostins amb bolets confitats, etc. A l’estiu, si sou dels que pareu el sol com llangardaixos, podeu endur-vos l’arròs dels Pescadors a la platja. En preparen per a picnics sobre la sorra!

Llegir-ne més

La Devesa de Tor

Que no us ho expliquin: l’encant de la Devesa de Tor s’ha de sentir en pròpia pell. Arribeu-vos al petit poble empordanès i endinseu-vos en aquesta masia del segle XVI restaurada. L’ambientació us portarà a un espai-temps indefinit, exòtic i sensual, d’on no voldreu tornar. Passeu per qualsevol de les sales de nom suggeridor (la Cova, l’Íntima, la Clandestina, el Cel...) i, si aneu ben acompanyats, prepareu-vos per una vetllada romàntica de fil musical ‘chill-out’ i llum d’espelmes. Us encisaran els beuratges com l’Elixir del Carib, les Bombolles exòtiques, el Cupido o la Marilyn, i també la selecció de ginebres amb les tòniques més sofisticades, les cerveses i les begudes sense alcohol. I, si tant de misticisme us obre la gana, acompanyeu-ho d’un assortit d’embotits ibèrics, formatges de la zona o ‘foies’. Us quedarà gravat a la memòria.

Llegir-ne més

Restaurant del Cap de Creus

No el podem pas deixar de recomanar perquè a la fi del món, sobretot si queda a menys de dues hores de cotxe de casa, s’hi ha d’anar almenys un cop a la vida; però us explicarem quatre precaucions perquè l’experiència sigui el més exitosa possible. Fa 25 anys que un biòleg britànic es va enamorar d’aquesta antiga caserna de Guàrdia Civil i hi va fer un restaurant amb unes quantes habitacions per llogar que amb el pas dels anys ha adquirit categoria de mite, sobretot per les festes de Cap d’Any i perquè s’hi pot anar a ple hivern a barallar-s’hi amb la tramuntana a pit descobert. Ens arriben, però, algunes veus de que el local, de clara vocació bohèmia, necessita un xic de reformes i que en temporada alta les esperes per ser servit són llargues. Cap problema perquè només per anar-hi a seure i mirar l’infinit val la pena agafar-se festa un dimarts de febrer. Abrigueu-vos, això sí.

Llegir-ne més

Comentaris

0 comments