17 restaurants de Girona pel 2017

Ca l’Arpa és molt més que un restaurant. És un espai d'una estrella Michelin pensat per a gaudir dels productes més destacats de l’entorn. Darrere de cada plat, de cada elaboració de Pere Arpa, hi ha l'amor i la sensibilitat per la terra i, sobretot, una interpretació del llegat culinari tradicional. Ells ho tenen clar: els hi agrada cuinar i transformar el producte. A més, també elaboren gran part dels productes que serveixen a taula com el pa, les melmelades, els pastissos… Que ens podem endur a casa!

Hamburgueses d’autor amb producte de proximitat i fetes a mà, com de tota la vida, vaja. A Km0 fan servir carn de Figueres i fruites i verdures de pagesos de la comarca per complementar-les. El pa, apte per a intolerants, és d’hamburguesa però té consistència i la carn la presenten al punt, ben gustosa. En tenen de vedella, com la Michelin, amb foie i melmelada de maduixa, ruca i poma; i de pollastre, com la Chicken Road, arrebossada amb panko i amb maonesa de mel i mostassa. Però, feu el favor de tastar les d’ànec de l’Empordà! Us sorprendrà que són ben suculentes. Precisament l’Empordanesa és irresistible! Hi posen ceba caramel·litzada i confitura de figa. No us ve salivera?

Un clàssic que ha sabut mantenir-se amb el pas del temps a l’Escala. El Myriam ha estat un dels tòtems de les mariscades en l’època en què estaven més de moda. Ha sabut adaptar-se a la vida moderna gràcies a una carta de cuina catalana amb presència predominant del peix de qualitat i les receptes que hi tenen a veure. Continuen fent mariscada, una de les seves especialitats, freda i calenta d’espècies marines que tindreu feina a acabar-vos. El suquet és un plat molt escalenc que també ofereixen. Sepietes, xipirons, gambes i escamarlans de primer nivell, turbot, rap, lluç… i les famoses anxoves de l’Escala amb pa amb tomata. El menú del dia incorpora moltes d’aquestes receptes que broden a la perfecció a un preu contingut. La cirereta les posen les postres fetes a casa, que vénen en carro.

Us agrada el sushi? Que no us donin maki per llebre! El millor sushiman (bé, un dels millors) del món el tenim a casa nostra. Concretament a Cadaqués. Es diu Federico Filipetti,-tot i que tothom el coneix com a Fede-, i és un xef argentí format, entre altres llocs, al Bulli i al Celler de Can Roca. Filipetti és, també, un dels valors puixants del panorama gastronòmic gironí. No us ho creieu? Aneu al Haiku, aquest petit i pintoresc restaurant de Cadaqués cada dia més popular. Tot i que opta per una cuina tradicional japonesa, en Fede, aporta als plats el seu toc personal, gairebé mediterrani, convertint el sashimi, nigiri, maqui o tempures en experiències memorables. Per cert: Els vegetals, plantes, flors, herbes que utilitza les conrea ell mateix al seu hort. Si hi aneu, no us perdeu el carpaccio de vedella Kobe: per llepar-se’n els dits. 

Modernitzar el pica-pica i convertir-lo en tota una experiència gastronòmica. Aquest és el propòsit del Compartir. Amb els amics o amb la família, l’important és gaudir dels platets de la cuina més moderna i de la més tradicional en bona companyia, en un ambient distès i al privilegiat entorn Cadaqués. Des d’una amanida de tomàquets confitats amb crema de parmesà i gelatina de llimona al caneló de tonyina amb gustos mediterranis, un dels plats més característics del restaurant. De postres, els bombons líquids de xocolata amb sorbet de grosella negra o el pastís de formatge amb sorbet de cireres. Compartim?

Nu versus Massana o Massana versus Nu. El Nu és el rock’n’roll mentre que el Massana és tradició. Tots dos restaurants gironins formen un binomi gastronòmic exquisit, cadascú amb la seva singularitat. El Nu opta per la fusió de la cuina meditarrània amb la del sud-est asiàtic. Diuen que fan cuina urbana (nou concepte a tenir en compte?): ràpida, ben elaborada i bona. Què en pot sortir d’aquesta combinació? Una carta molt especialitzada en plats crus i frescos, d’aquí ve el terme nu. Coriandres, juliverts, peixos del dia… mesclats amb creativitat. Parlen també de cuina transparent, sense floritures innecessàries: ceviche de corball, steak tartar, llagostins amb shiso verd i maionesa d’all negre, tagliata de bou a la brasa, tataki de tonyina lacat amb fruites vermelles i gel de coco… Let’s rock’n’roll!

L’Horta de Can Patxei de Gualta és un refugi pels solitaris, els amants de la naturalesa o els qui necessitin fer un ‘break’ del dia a dia a la ciutat. Ubicat al bell mig de la Plana del Baix Ter i a només 15 minuts del mar, aquest masia reformada ha aconseguit fer de la fórmula quilòmetre 0 la seva filosofia. Els productes del seu hort són els que posteriorment es cuinen i serveixen al restaurant. Les verdures, les carns a la brasa o els plats de temporada són una aposta segura. Disposen també de menú diari a un preu apte per totes les butxaques o d’ofertes especials per grup. Des de la seva terrassa envidriada, pots veure-hi un paisatge completament tenyit de verd on hi destaquen els camps de conreu familiars coronats per la imatge imponent del Montgrí i el seu castell.  

Fins fa poc, trobar un bol de ramen (la sopa de fideus japonesa) a Girona era difícil. Massa difícil. Les coses, per sort, comencen a canviar. Un dels restaurants on en podreu trobar és el Mien. Els responsables del Mien són, de fet, els mateixos de l'Umai (regentat, recordem, per un cuiner d'origen mexicà i la seva dona xinesa) amb una peculiaritat: està especialitzat en fideus i, evidentment, ramen. També podem trobar entrants, com les fantàstiques gyozas de gambes o pollastre, i unes postres per llepar-se'n els dits (no marxeu sense tastar el pastís de te verd!) però l'autèntic rei de la casa és, sense cap mena de dubte, el ramen. El brou és casolà i 100% xinès, els fideus estan fets a mà,-per l'entranyable avi de l'entrada, de fet-, i els 'toppings' són força variats: porc, ànec, vedella o llagostí a la tempura. En definitiva: un ramen que seria capaç de ressuscitar els morts. No us agrada la sopa? No patiu: també podeu demanar uns bons fideus picants. En trobareu amb bolets, peix o carn. Per llepar-se'n els dits!  

La societat de l’hamburguesa. Amb aquest sobrenom es presenta el Kruskat, un local ampli on segur que trobareu l’hamburguesa que més us fa el pes perquè, de fet, en triareu tots els ingredients que hi vulgueu. Des del tipus de carn i la quantitat fins a la salsa, les hamburgueses del Kruskat les escull cadascú segons les seves preferències. Per fer-ho baixar tot, teniu una llista de les amanides més clàssiques. Remateu la jugada i doneu un toc encara més nord-americà a l’àpat amb uns nachos amb formatge, salsa de tomata, guacamole i jalapeños, unes aletes de pollastre amb salsa barbacoa o els típics nuggets. Atenció a la carta de cerveses d’importació, no us l’acabareu!

El rastre de la factoria Adrià s’escampa cada vegada més per tota la geografia a través dels locals que obren els seus deixebles criats a les cuines de l’Albert i en Ferran Adrià. És el cas del Sa Lola de Blanes i el seu concepte 'bar gastronòmic' com a paraigües d’una carta centrada en el món de la tapa creativa. És aquesta la influència que tant en Rafa Salinas (xef) com l’Albert Mir (cap de sala) han mamat del seu pas pel Tickets de Barcelona i que ara apliquen cada dia amb un ull posat a la sofisticació i l’altre a la diversió. De la tapa sobretot n’agafen el concepte de compartir perquè la resta és una bogeria: filipinos de foie, calamars penjats, musclos a la brasa, escamarlans al fum, llagostins corn-flakes o les olives esferificades d’anxova. Aquesta última, una clara picada d’ullet a l’univers Adrià.