Des que va ser alliberat el juny del 2011, després de 81 dies d'arrest, l'artista Ai Weiwei no ha pogut sortir de la Xina, però això no li ha impedit convertir-se en un dels artistes més famosos del món. No hi ha agents de policia a l'exterior de l'estudi de l'Ai el matí plujós que Time Out el visita a Pequín. Fins fa poc els policies de paisà eren una constant als voltants del seu estudi, situat als afores de la ciutat -gairebé tan habituals com els gats i les flors que llueixen a la cistella d'una bicicleta, una forma subtil de protestar per la falta de llibertat de l'Ai, que no pot viatjar ni ensenyar els seus treballs a la Xina-. Encara no té el passaport. I malgrat que les autoritats han provat de fer-lo invisible, l'artista ha respost amb una intensa presència a l'escena internacional. Va 'colar-se' a la presó d'Alcatraz de San Francisco per a l'exposició '@Large', després de la gran retrospectiva que van dedicar-li al Brooklyn Museum; ara presenta 'On the table' a Barcelona, i pròximament tornarà a Londres, amb una gran exposició a la Royal Academy of Arts. L'artista també s'encarrega de mantenir una gran activitat a través de les xarxes socials, amb autofotos a Instagram, on fins i tot ha arribat a aparèixer amb la guru Martha Stewart. Per tot això preguntem a l'Ai com encaixa els seus rols com a dissident i estrella de l'art, i els diferents resultats que deriven d'aquesta paradoxal circumstància.
Enyora no poder viatjar a Londres?
Enyoro Londres, que és el que realment pots anomenar una societat civil, un terme que no pots ni citar a la Xina, on ho consideren gairebé com una paraulota. La cultura britànica és molt sofisticada; jo gaudia de cada minut quan hi era, i espero tornar-hi algun dia. Quan em van aixecar la detenció, em va commoure i sorprendre veure que gent de Londres i de la comunitat artística em donaven tant de suport. Obertament es confrontaven a la meva condició i defensaven la meva llibertat d'expressió. Sentir tot això va fer que la situació personal fos més acceptable.
Com construeix una instal·lació quan no pot ser presencialment al lloc on s'exposarà?
Potser no sóc el millor artista, però sóc el millor artista per control remot. Utilitzo internet, Skype i tot tipus de sistemes de comunicació. He fet dotzenes d'exhibicions sense ser-hi perquè encara sé comunicar-me amb els organitzadors i els espectadors.
Ha canviat l'actitud de les autoritats envers Ai Weiwei?
Són més oberts amb mi i estan molt més relaxats. No em segueixen quan surto de casa -ni hi ha sempre un cotxe a fora fent guàrdia-. Puc viatjar amb força llibertat per la Xina i ningú no em demana on vaig. Podria dir que m'han donat la màxima llibertat possible per fer la meva feina i fins i tot per parlar amb vosaltres, de manera que considero que tenen una actitud tolerant i amistosa cap a mi.
Han provat de restringir el seu art?
No, han estat molt clars en aquest sentit. Però de totes maneres no crec que estiguin gaire satisfets amb el resultat; pensen que hi ha algun significat o voluntat de conspiració
al darrere.
El seu art i el seu activisme funcionen per separat?
No. El meu activisme de fet és només per al meu art, per reivindicar els meus drets essencials. Per protegir els meus drets em vaig convertir en el que anomenen 'activista', i això és inseparable del meu art. L'art necessita protecció; la llibertat d'expressió necessita protecció. A través de l'art presento els meus raonaments i a través d'aquests
faig art.
Ha canviat l'actitud de les autoritats envers Ai Weiwei?
Són més oberts amb mi i estan molt més relaxats. No em segueixen quan surto de casa -ni hi ha sempre un cotxe a fora fent guàrdia-. Puc viatjar amb força llibertat per la Xina i ningú no em demana on vaig. Podria dir que m'han donat la màxima llibertat possible per fer la meva feina i fins i tot per parlar amb vosaltres, de manera que considero que tenen una actitud tolerant i amistosa cap a mi.
Han provat de restringir el seu art?
No, han estat molt clars en aquest sentit. Però de totes maneres no crec que estiguin gaire satisfets amb el resultat; pensen que hi ha algun significat o voluntat de conspiració
al darrere.
El seu art i el seu activisme funcionen per separat?
No. El meu activisme de fet és només per al meu art, per reivindicar els meus drets essencials. Per protegir els meus drets em vaig convertir en el que anomenen 'activista', i això és inseparable del meu art. L'art necessita protecció; la llibertat d'expressió necessita protecció. A través de l'art presento els meus raonaments i a través d'aquests faig art.
El preocupa que sent un artista i activista amb tanta notorietat pugui acabar fent ombra als que no tenen tanta veu?
Penso que som en un món competitiu, on fins i tot hi ha competència i rivalitat per la llibertat. No pots eclipsar una veu si aquesta té una idea al darrere. Durant molt de temps jo no vaig saber que era una celebritat internacional, perquè en els anys en què vaig fer-me famós no voltava pel món sinó que era aquí, al meu estudi. Vaig dir a les autoritats que eren ells els qui m'havien fet popular en els darrers anys.
També ha esdevingut més popular a la Xina.
Molt més. Sobretot entre gent connectada amb la informació exterior, i els que poden accedir a internet. Penso que sobretot m'he fet conegut entre els joves que no entenen per què he de rebre tal penalització. Molta gent creu que aquí no hi ha possibilitats de canvi, però jo sóc una mica més naïf. Als vespres estic frustrat i desil·lusionat, però al matí em sento fresc i amb les idees renovades.
Ara es poden comprar carcasses de mòbil, paraigües i altres productes fets per Ai Weiwei. Com se sent amb la comercialització de la seva imatge?
No tinc cap problema amb el fet
que la gent utilitzi la meva imatge mentre aquesta tingui un significat simbòlic. Odio les coses que no estan ben fetes, que són porqueries o merda, però des de la meva posició no podria arribar a controlar-ho encara que ho volgués.
Dirigeix un gran estudi i bona part del seu treball se subcontracta a artesans. Pateix perquè el seu art esdevingui impersonal?
No. Espero que el meu treball sigui tan impersonal com es pugui perquè no crec que jo sigui tan important. Sóc el que l'inicio, el guio, el que controla la idea, però no m'importa si és meva o no. La gent té massa fantasies sobre la definició d'art. L'art té a veure amb les idees, les decisions, l'expressió i la comunicació, i jo sóc bo amb l'expressió i la comunicació; Andy Warhol és un model perfecte per a mi.
Si la seva obra es basa en la comunicació, ¿entén la presència a internet com una extensió del seu art o podria arribar a reemplaçar-lo?
De fet, internet no és una extensió del meu art sinó que el meu art és una extensió d'internet. Sense internet no existiria l'Ai Weiwei de l'avui. Sóc un pur producte d'internet.
On the table es podrà veure a La Virreina fins al febrer del 2015.
El preocupa que sent un artista i activista amb tanta notorietat pugui acabar fent ombra als que no tenen tanta veu?
Penso que som en un món competitiu, on fins i tot hi ha competència i rivalitat per la llibertat. No pots eclipsar una veu si aquesta té una idea al darrere. Durant molt de temps jo no vaig saber que era una celebritat internacional, perquè en els anys en què vaig fer-me famós no voltava pel món sinó que era aquí, al meu estudi. Vaig dir a les autoritats que eren ells els qui m'havien fet popular en els darrers anys.
També ha esdevingut més popular a la Xina.
Molt més. Sobretot entre gent connectada amb la informació exterior, i els que poden accedir a internet. Penso que sobretot m'he fet conegut entre els joves que no entenen per què he de rebre tal penalització. Molta gent creu que aquí no hi ha possibilitats de canvi, però jo sóc una mica més naïf. Als vespres estic frustrat i desil·lusionat, però al matí em sento fresc i amb les idees renovades.
Ara es poden comprar carcasses de mòbil, paraigües i altres productes fets per Ai Weiwei. Com se sent amb la comercialització de la seva imatge?
No tinc cap problema amb el fet
que la gent utilitzi la meva imatge mentre aquesta tingui un significat simbòlic. Odio les coses que no estan ben fetes, que són porqueries o merda, però des de la meva posició no podria arribar a controlar-ho encara que ho volgués.
Dirigeix un gran estudi i bona part del seu treball se subcontracta a artesans. Pateix perquè el seu art esdevingui impersonal?
No. Espero que el meu treball sigui tan impersonal com es pugui perquè no crec que jo sigui tan important. Sóc el que l'inicio, el guio, el que controla la idea, però no m'importa si és meva o no. La gent té massa fantasies sobre la definició d'art. L'art té a veure amb les idees, les decisions, l'expressió i la comunicació, i jo sóc bo amb l'expressió i la comunicació; Andy Warhol és un model perfecte per a mi.
Si la seva obra es basa en la comunicació, ¿entén la presència a internet com una extensió del seu art o podria arribar a reemplaçar-lo?
De fet, internet no és una extensió del meu art sinó que el meu art és una extensió d'internet. Sense internet no existiria l'Ai Wewei de l'avui. Sóc un pur producte d'internet.
