Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Mr. Brainwash: "Prepareu-vos pel segon 'Exit Through the Gift Shop'"

Thierry Guetta, l'artista que s'amaga darrere del sobrenom de Mr. Brainwash, exposa per primera vegada a Barcelona

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

Thierry Guetta, l'artista conegut amb el sobrenom de Mr. Brainwash, va saltar a la fama de la mà de Banksy i el documental 'Exit Through the Gift Shop'. Després d'exposar arreu del món ara la seva obra es podrà veure per primera vegada a Barcelona, en una mostra a la galeria 3 Punts. L'artista sona emocionat, i deixa anar que vol que aquesta sigui la primera de moltes vegades, l'inici d'una llarga aventura amb Barcelona.

Qui és Mr. Brainwash, qui s'amaga darrere del personatge?
Mr. Brainwash no és un personatge, és la persona darrere de la persona, el lloc on, d'alguna manera, em puc amagar. Vaig començar amb aquest sobrenom als anys 90. Jugava amb els 'leitmotiv' de les marques i, per exemple, transformava el "Just do it" de Nike en "Just Did"; fins que vaig tenir problemes i vaig deixar d'utilitzar el nom. Al 2005, quan vaig començar a fer 'street art' signava MBW, i al saltar a les belles arts vaig recuperar Mr. Brainwash.

I després es va aparèixer a 'Exit Through the Gift Shop'...
Sí, va ser com em vaig donar a conèixer. Vaig treure tot el que duia dins, no intuïa que seria vista per tanta gent... Va ser un èxit i des de llavors no he parat.

Què pensa del fet que la pel·lícula de Banksy hagi estat titllada de 'fals documental'?
Qui diu que és un fals documental? Això és el que creuen, però el que és real és real. La gent parla sense saber-ne. Em coneixen? No em coneixen, de manera que no poden parlar de mi. 

Com definiria els seus treballs artístics
Segueixo el meu cor, i faig el que m'agrada. No calculo ni escolto el que la gent diu, els judicis que fan del meu treball, si és això o allò... Faig el que faig no només per a mi. Miro d'ajudar els altres i oferir positivitat a gent que ha deixat de veure-hi clar, que volen arribar a alguna banda i no saben com fer-ho. El meu art vol demostrar que tot és possible i que la gent és bonica i pot aconseguir el que es proposa.

Segueix algun estil o moviment determinat? 
És una lluita per dotar de positivisme tot allò que fas, fins i tot la pel·lícula. Vaig decidir que volia participar-hi, sense saber on em portaria... Després va estar nominada als Oscars, i he estat reconegut per tot el món gràcies a això.

Què presentarà a Barcelona? 
Porto treballs i estic preparant una cosa amb el goril·la blanc, el Floquet de Neu, que és tot un símbol. Miraré de fer una escultura o un retrat. No en sé gaire cosa, però la imatge de la criatura em transmet amabilitat i bellesa.

Com treballa, compta amb un gran equip?
Treballo amb algunes persones. Però qui treballa pel seu compte avui? Tu treballes sola? Això és molt bo... Necessites gent al teu voltant; i fins i tot si treballes en equip només hi ha un conductor. Sóc el conductor, sóc Mr. Brainwash. No hi ha un copilot, però a vegades necessito ajuda per construir tot el que tinc en ment, perquè tinc molta imaginació... Les pintures són meves, però les escultures de grans dimensions són treballs més col·lectius. 

Encara pinta il·legalment? Potser ens sorprèn un Mr. Brainwash a Barcelona...  
Sí, encara, a vegades, però sempre és una sorpresa... El temps dirà, de la mateixa manera com va passar amb Pollock. Qüestionaven si el que feia, abocar pots de pintura al terra, era art i després ha acabat esdevenint un dels grans pintors d'Amèrica. També va passar amb Duchamp, que és un dels grans artistes del segle XX. Jo no defalleixo, tot i que el meu treball pugui no agradar tothom... 

Cita Basquiat i Warhol com a referents. On queda Banksy?  
Ell és un amic, sempre estarem connectats. 'Exit...' no acaba aquí sinó que continuarà, és un gran documental... Prepareu-vos per la segona part: la vida és un continu, per això hi haurà una seqüela. 

Comparteixen més projectes?  
Potser, no et puc dir gran cosa més, però ho descobrireu aviat. Sóc pacient, aquest és un dels secrets de la vida. La meva medicina és dir-me cada dia "Life is Beautiful".

Hi ha qui insinua que Banksy i Mr. Brainwash són la mateixa. 
El temps dirà i posarà les coses al seu lloc.

També t'agradarà

Art al carrer
  • Art
  • Art urbà

No cal anar al MACBA per veure art del segle XXI, la ciutat és plena d'obres mestres a diferents racons! Ja no s'estilen els monuments. Grans figures humanes, de vegades a cavall, foses en bronze per commemorar els pares de la pàtria o els desapareguts en mil i una conteses. Som en l'era de Facebook, on el que és públic és substituït pel que és compartit, els like i el selfie complaent. Monuments com el dedicat a Frederic Soler Pitarra, a la Rambla, suggereixen mons arcaics, desfasats, a mig camí del tòtem i la pastisseria.L'era dels monuments es va acabar amb la caiguda de les Torres Bessones. Ara, els millors homenatges estan construïts amb el buit, com el Solc. A  Salvador Espriu (2014) que va cavar –és una manera de dir-ho– Frederic Amat als Jardinets de Gràcia. El segle XX va ser el segle de les utopies, el segle de les dues guerres mundials, els genocidis, la bomba atòmica i la Guerra Freda. El segle XXI no és que sigui gaire més pacífic, però ha evolucionat en conceptes com "estat del benestar" i "cosa pública", i ha instaurat els "valors líquids" i el "poder tou" de la postmodernitat. I això es nota als monuments, perdó, a l'art al carrer de Barcelona, en la seva majoria pagat per les institucions. ¿Trigarem gaire a veure art públic finançat per Verkami?  ¿Ens queixarem cada vegada que les autoritats inaugurin una obra d'art perquè voldríem veure els diners esmerçats en quelcom més útil? Perquè, esclar, per a què serveix l'art? A casa nostra escollim nosaltres mateixo

Open Walls Conference
  • Art

Nou reconeguts artistes urbans de tot el món realitzen murals a diversos espais de Barcelona Després de més d'una dècada en què la prohibició de qualsevol manifestació artística al carrer ha estat la tònica habitual a la ciutat, sembla que alguna cosa es mou a Barcelona. Les autoritats han canviat la manera d'afrontar el fenomen i, a poc a poc, podem gaudir de més iniciatives que fomenten i valoren la importància de l'art urbà.L'Open Walls Conference, un festival que pretén apropar l'art del carrer a la societat englobant a artistes, institucions i veïns, n'és un bon exemple. Més enllà dels debats, conferències i tallers que s'han celebrat a la ciutat entre el 22 i el 26 d'octubre, en els quals s'ha debatut sobre la implantació d'un model de gestió de l'art urbà a Barcelona, la ciutat s'està omplint durant aquests dies de murals molt interessants a càrrec d'artistes internacionals de primera línia.Fins a set espais de Barcelona i rodalies han estat decorats per nou artistes de tot el món, que vénen de llocs tan diversos com Los Ángeles, Moscú, Sao Paulo o Buenos Aires. Aquí teniu les imatges dels murals que s'han pintat a la ciutat! Els murals de l'Open Walls 2014 Espais intervinguts (punts blaus al mapa) El més vist 5 coses per fer avui Aprofita el teu temps i troba el que necessites: el millor del dia al teu abast Japonisme. La fascinació per l'art japonès Que consti que en Pere Calders ja ens havia avisat: som víctimes d’una invasió subtil. Jo mateix em vaig c

Publicitat
Fontcuberta fa el petó de BCN
  • Art
  • Fotografia

El fotògraf i teòric parla del fotomosaic del Tricentenari i altres projectes, com les ficcions maquinistes de Trepat A la plaça Isidre Nonell, en aquest presumpte atzucac que s'amaga darrere del Col·legi d'Arquitectes, descobreixo Joan Fontcuberta, el fotògraf que ha fet del dubte, l'engany i l'humor la seva marca, el teòric que ha desxifrat la nova edat de la fotografia, i l'artista que el 2013 va rebre el prestigiós premi Hasselblad, l'equivalent al Nobel de la disciplina. També descobreixo la seva darrera obra pública, dos llavis que es troben en un primeríssim pla i escenifiquen un bes format per una textura íntima de 4.000 rajoletes de ceràmica amb imatges que evoquen la llibertat en tons carnosos, vermells i ocres. Fontcuberta, que ha concebut El món neix en cada besada per encàrrec del Tricentenari, ha apostat per fer una obra participativa –les 4.000 fotografies del fotomosaic han estat cedides per ciutadans– amb un rerefons optimista i humanista, d'acord amb el seu principi que "un futur sense petons és un futur que no cal viure". També anota el nom d'un autor, el del poeta i teòric vuitcentista Oliver Wendell Holmes, qui, en un assaig dedicat al daguerreotip, va comparar el soroll eixordador i efímer dels canons amb el ressò etern dels petons. La cita ha impregnat aquest projecte on conflueixen els interessos teòrics de l'artista, que ha convertit el mur de la plaça en un híbrid entre els àlbums familiars, una pràctica en perill d'extinció per la crisi de la fotogr

Temporada de fotografia
  • Art
  • Fotografia

La ciutat viu un boom d'exposicions fotogràfiques. Us recomanem les millors Exposicions recomanades L'herència immaterial Sabeu allò de 'tothom es creu capaç de ser entrenador del Barça'? Doncs a mi em passa el mateix amb les exposicions del MACBA. Ara hi mostren la primera d’una trilogia on es repassen les obres de la col·lecció del museu pertanyents al període de la dècada del 1980. I el meu interior crida, mentre recorre les sales: “No! Marcatge a l’home, res de defensa zonal!”, “Kippenberger davanter? Millor lateral!”... “Aquest Valldosera està encara molt verd, millor cedir-lo una altra temporada”, etc.Ai, els 80, època de desencís. Ni Kennedy ni Joan XXIII, ara Reagan, Joan Pau II i punks. I aquí, mort el Merma, el naixement de les institucions artístiques i culturals. El creador passarà de criticar el sistema a no moure un dit sense subvenció... Però el MACBA ho veu d’una altra manera. La col·lecció és la pàtria, una pàtria 'kleenex', per sort, que serveix de revisió torracollons de la història, una història amb rerefons revolucionari, on el lumpen es defensa a cop de 'bakalao' i rock basc, fanzins i apropiacionisme.Articulada al voltant de tòpics com 'el sagrat i el popular', 'el cos i el seu revers', les obres basteixen discursos. Un pot llegir-los o no. I el resultat canvia. Carlos Pazos i la seva instal·lació poden ser una pila de referents, o un drama semiòtic encobert, i unes fotografies d’Humberto Rivas al transvestit Violeta la Burra, una violentació de la norm

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat