Els locals més friquis de Barcelona

De copes i entaulats per la Barcelona oculta
O'Barquiño
©Iván Moreno O'Barquiño
Per Óscar Broc & Martí Sales |
Advertising

Peret deia que Barcelona és poderosa. Sí, però nosaltres afegim que té un poder 'freak' que fa caure de culs. A vegades entrar a fer una copa en un bar és com caure en una dimensió paral·lela o un conte de terror: follets, boscos, bars ocultistes, confessionaris sadomaso, eixams gegants de papallones... Qualsevol cop de mà en la lluita contra l'avorriment s'agraeix.

Onze locals 'friquis' amb pedigrí

Bars i pubs, Bars nocturns

Sor Rita

icon-location-pin El Gòtic

Ingredients: un rajolí de Carmen de Mairena, un polsim de Pepi, Luci i Bom, una llenca de Paco Clavel, un trosset de Falete, dos grams de Paca Carmona, la ratlladura d’un ull de poll de Marujita Díaz i oli. Moltíssim oli. Benvinguts al Sor Rita, possiblement el tuguri més kitsch de Barcelona, l’únic bar que ha aconseguit colar la seva foto a l’Enciclopèdia Catalana per il·lustrar la definició de petardeo.   El nom del local (diminutiu castellà per definir les senyores cap de trons) té ben poc d’eclesiàstic, de fet és un espai que atrau pecadors, llibertins i canalles, com la mel a Winnie The Pooh o les xocolatines a Sloth. Mireu on mireu, hi trobareu imatges que dilatarien les pupil·les de Pedro Almodóvar.

Time Out diu
Bars i pubs, Bars

O'Barquiño

icon-location-pin El Raval

Si hi aneu un dissabte o un diumenge a partir de les nou del vespre, us semblarà que entreu a la dimensió desconeguda.  Allà dalt, com en una bombolla atemporal, s’hi celebra un espectacle de música setmanal, dels més tendres i extravagants que he vist mai: una colla de gent gran enamorada de la copla es reuneixen per cantar, ballar i beure plegats. A les parets hi ha cartells de fa trenta anys dels cantants assidus al Barquiño: Manolo Carrión (l’alma mater, el presentador), el Colorines (un encant de senyor lampista que es vesteix de farbalans), l’Antonio de Linares (transformista que explica acudits psicodèlics), la Pilar Carrión (gran veu) i molts d’altres. A aquests se’ls afegeixen parroquians amb ganes de ser estrella per un dia. L’ambient és d’una gran alegria i espontaneïtat, t’hi trobes com a casa i oblides totes les penes. 30 € amb menú tancat, cada dv. i ds. a les 21 h.

Time Out diu
Advertising

Piscis

icon-location-pin El Raval

El Piscis és un altar kitsch: la seva sala amb llums vermells i sofàs d'escai hauria de ser proclamada patrimoni de la humanitat. Un dels enclavaments canalles més indomables de la ciutat.

Time Out diu
Bars i pubs

The Bollocks Bar

icon-location-pin El Gòtic

Bar roquer de decoració excel·lent i cervesa barata amb música de fons que ens transporta a l'època de Guns'n'Roses. També trobareu un ninot a mida humana d'Eddie, el zombie-mascota d'Iron Maiden, assegut al vàter penjat a la paret. Tota la decoració és un primor del 'do it yourself' portat a nivells extrems. I us posen un bol de crispetes sempre. Els bars de metal del segle XXI haurien de ser així.

Advertising
Bars i pubs, Cocteleries

Tinta Roja

icon-location-pin El Poble-sec

Bar-cabaret de somni, amb cocteleria argentina i una sala de teatre on de vegades hi ha tango en directe i actuacions de trapezistes. Un lloc perfecte per prendre una copa en una atmosfera suau i misteriosa, onírica. Atents a la seva programació artística.

Time Out diu
La Cobra
© Irene Fernandez
Restaurants

Bar La Cobra

Ets en un museu demoníac, un pou al·lucinatori que palpita a ritme de rock dur. Hi ha un raconet dedicat a Edgar Allan Poe, amb una foto del mestre i un corb. Però la joia de la corona és una cantonada folrada literalment amb radiografies: el paper de paret que faria plorar a Marilyn Manson. Un bar per cagar-se de por; i per si fos poc, els còctels són terroríficament bons.

Time Out diu
Advertising
Restaurants, Japonesa

Minamo Barcelona

En aquest restaurant japonès de luxe només hi ha dues opcions: un menú degustació al migdia i un altre a la nit. Tastareu l'alta cuina nipona en la seva versió més refinada, un banquet excel·lent. Ara bé, a la nit hi ha un afegitó: combinen la teca amb un espectacle de llum i de color en què en el moment àlgid deixen anar centenars de papallones que volen entre els comensals. No ho sé vosaltres, però si a vegades ja em desplau que m'imposin la música de fons a l'hora de sopar, encara és pitjor que m'aboquin grapats de lepidòpters vius a la cara mentre menjo.

Restaurants

La Bruixa

Un dels restaurants familiars clàssics de Sant Andreu: des de fa 30 anys hi preparen unes pizzes i carns a la brasa que no estan gens malament. Ara bé, l'atracció per a l''outsider' rau en la decoració: quadres gegantins evocatius de la fantasia èpica, on campen lliures bufons, unicornis, princeses, déus cornuts i altra fauna mitològica, a banda d'una col·lecció de màscares de bruixa. I el pertobador retrat a mida humana del maître entrant per la paret!

Advertising

El Bosc de les Fades

icon-location-pin Ciutat Vella

Encara que sempre estigui ple de turistes, aquest lloc manté un 'je ne sais quoi' que empeny el nadiu a fer-hi una copa un cop cada cert temps. El bar del Museu de Cera de Barcelona és la reproducció d'un d'aquells boscos sinistres que apareixen als llibres de Tolkien o Ursula K Le Guin. El moment en què cauen totes les llums de cop és ideal per arrambar l'acompanyant.

La Nevera

Recordeu la pel·lícula Delicatessen? Aquell bloc de pisos al mig del no-res? De l’ensulsiada del barri de Can Tunis –reducte de barraquisme i heroïna– en queda un bastió similar, entaforat entre la Ronda Litoral i el port. Són mitja dotzena d’edificis arrenglerats amb un parell de negocis de làpides, una floristeria i dos bars: el Litoral, famós pels seus callos –el seu amo em diu que en gasten 8 quilos cada dos dies!– i La Nevera. En Wang Jianhai m’explica que el va agafar perquè és un lloc tranquil, sense delinqüència, on els camioners, els treballadors del port i els policies poden fer un mos de matinada –obre a les 4 de la matinada i tanca a les 10 del vespre. La Nevera és un bar dels de tota la vida, amb màquines escurabutxaques, cuina darrere la barra d’alumini i menjador de menú a 8 euros. En Jianhai no sap res del passat dels topants, no sap que fa vuit anys allò era un barri perillós que els ionquis s’havien fet seu. Un treballador de l’empresa de làpides m’ho explica fil per randa: com, a finals dels 60, ell baixava per Mare de Déu del Port des de Montjuïc, travessant el barri de barraques de Can Valero; que allà al davant hi havia el final de la línia del tramvia; com el 2004 van derrocar les últimes barraques de gitanos i tot va canviar definitivament. Entre el cementiri, el port i la Ronda, La Nevera, un lloc on abeurar-se quan ja clareja al darrer bloc que queda de Can Tunis, vestigi que val la pena visitar abans no es tanqui del tot aquesta porteta atrotinada q

Time Out diu
Advertising
Aquesta pàgina ha migrat al nostre nou disseny de manera automàtica. Si hi veus res d'estrany, avisa'ns a feedback@timeout.com