4 M'encanta
Guarda-ho

Els bars més friquis de Barcelona

De copes per la Barcelona oculta

Peret deia que Barcelona és poderosa. Sí, però nosaltres afegim que té un poder freak que fa caure de culs. A vegades entrar a fer una copa en un bar és com caure en una dimensió paral·lela o un conte de terror: follets, boscos, bars ocultistes, confessionaris sadomaso... Qualsevol cop de mà en la lluita contra l'avorriment s'agraeix.

Deu bars 'friquis' amb pedigrí

Sor Rita

5 de 5 estrelles
Recomanat

Ingredients: un rajolí de Carmen de Mairena, un polsim de Pepi, Luci i Bom, una llenca de Paco Clavel, un trosset de Falete, dos grams de Paca Carmona, la ratlladura d’un ull de poll de Marujita Díaz i oli. Moltíssim oli. Benvinguts al Sor Rita, possiblement el tuguri més kitsch de Barcelona, l’únic bar que ha aconseguit colar la seva foto a l’Enciclopèdia Catalana per il·lustrar la definició de petardeo.   El nom del local (diminutiu castellà per definir les senyores cap de trons) té ben poc d’eclesiàstic, de fet és un espai que atrau pecadors, llibertins i canalles, com la mel a Winnie The Pooh o les xocolatines a Sloth. Mireu on mireu, hi trobareu imatges que dilatarien les pupil·les de Pedro Almodóvar. El sostre de l’entrada està ple de sabates de taló; hi tenen un mural gegantí amb imatges dels principals herois de Plomalandia (Diana Ross, Alaska, Abba, Boy George); han tingut els pebrots de penjar  un brau de plàstic i un vestit de farbalans en una paret; hi tenen la vigilància constant d’una monja alcohòlica...   Sor Rita no dóna treva als televidents d’Intereconomía. Només cal fer una ullada a l’altar que han aixecat en honor de les seves pecadores favorites del segle XX o a la col·lecció de perruques retro que hi ha a disposició del visitant embriagat.   Aquest és un forat únic en la seva espècie, el director’s cut de Mujeres al borde de un ataque de nervios. I si veieu una tenda de campanya davant la porta, no es tracta de cap indignat o d’una protesta del Foro Espa

Llegir-ne més
El Gòtic

O'Barquiño

5 de 5 estrelles
Recomanat

Barcelona té secrets a cada racó. Si la vius com un explorador a la jungla, si mires bé darrere les tàpies, al fons d’un carreró, si t’endinses per aquell passatge ombrívol que escup buguenvíŀlies, si tires sempre pel carrer que no coneixes, pots trobar sorpreses majúscules que t’alegrin l’existència. Al carrer del Príncep de Viana, curt, recòndit, just darrere el Tres Tombs, hi ha un bar gallec aparentment vulgar: barra metàl·lica, tauletes de fòrmica, dòmino, quintos barats, cambrer granadet... Res més? Té un pis de dalt. Si hi aneu un dissabte o un diumenge a partir de les nou del vespre, us semblarà que entreu a la dimensió desconeguda.  Allà dalt, com en una bombolla atemporal, s’hi celebra un espectacle de música setmanal, dels més tendres i extravagants que he vist mai: una colla de gent gran enamorada de la copla es reuneixen per cantar, ballar i beure plegats. A les parets hi ha cartells de fa trenta anys dels cantants assidus al Barquiño: Manolo Carrión (l’alma mater, el presentador), el Colorines (un encant de senyor lampista que es vesteix de farbalans), l’Antonio de Linares (transformista que explica acudits psicodèlics), la Pilar Carrión (gran veu) i molts d’altres. A aquests se’ls afegeixen parroquians amb ganes de ser estrella per un dia. L’ambient és d’una gran alegria i espontaneïtat, t’hi trobes com a casa i oblides totes les penes: durant un parell d’hores formes part d’una família cañí, oberta a tothom, que, entaulada, beu, sopa (tapes), pica de mans i an

Llegir-ne més
El Raval
Advertising

Piscis

4 de 5 estrelles

El Piscis és un altar kitsch: la seva sala amb llums vermells i sofàs d'escai hauria de ser proclamada patrimoni de la humanitat. Un dels enclavaments canalles més indomables de la ciutat.

Llegir-ne més
El Raval

The Bollocks Bar

Recomanat

Bar roquer de decoració excel·lent i cervesa barata amb música de fons que ens transporta a l'època de Guns'n'Roses. També trobareu un ninot a mida humana d'Eddie, el zombie-mascota d'Iron Maiden, assegut al vàter penjat a la paret. Tota la decoració és un primor del 'do it yourself' portat a nivells extrems. I us posen un bol de crispetes sempre. Els bars de metal del segle XXI haurien de ser així.

Llegir-ne més
El Gòtic
Advertising

Las Cuevas del Sorte

3 de 5 estrelles

Que bé que es vivia a les cavernes, amics meus. No teníem problemes d’hipoteca, no patíem escapaments d’aigua, no havíem de suportar veïns amb síndrome de Diògenes. Per això m’agrada Las Cuevas del Sorte, perquè està decorat com si fos una gruta ancestral i perquè entrar-hi és com tornar a aquells temps en què l’home en tenia prou amb un garrot i uns calçotets de pell de mamut per ser feliç.Aquest curiós bar és un forat esculpit a la pedra de l’ombrívol carrer Gignàs, una de les artèries més pudentes del Gòtic. La planta superior del local és una bogeria: les parets blanques, amb tota mena de desnivells, imiten les formes capricioses d’una cova i tot l’espai està recobert d’incomptables d’estalactites. I n’hi ha per tot arreu, fins i tot sota la barra! La cova, on s’hi accedeix a través d’unes portes de fusta que semblen excedents dels decorats del Senyor dels Anells, és la gran atracció del local i té una aroma caribenya especial. Però tampoc es queda enrere el soterrani, una cambra ombrívola on hi reposa un negre de fusta terrorífic que sembla tret d’una pel·lícula de vudú de sèrie Z. Las Cuevas del Sorte és un lloc entre misteriós i circense, una experiència que s’ha de completar amb els còctels (6-7 €), servits amb cartes esotèriques com a posavasos. Si no voleu provar els deliciosos mojitos, decanteu-vos per les receptes amb sucs de fruites, l’especialitat de la casa, i deixeu-vos embriagar en aquesta gruta on no hi cap l’avorriment: si la companyia no és grata, sempre p

Llegir-ne més
El Gòtic

Tinta Roja

4 de 5 estrelles
Recomanat

Bar-cabaret de somni, amb cocteleria argentina i una sala de teatre on de vegades hi ha tango en directe i actuacions de trapezistes. Un lloc perfecte per prendre una copa en una atmosfera suau i misteriosa, onírica.

Llegir-ne més
El Poble-sec
Advertising

El Bosc de les Fades

Encara que sempre estigui ple de turistes, aquest lloc manté un 'je ne sais quoi' que empeny el nadiu a fer-hi una copa un cop cada cert temps. El bar del Museu de Cera de Barcelona és la reproducció d'un d'aquells boscos sinistres que apareixen als llibres de Tolkien o Ursula K Le Guin. El moment en què cauen totes les llums de cop és ideal per arrambar l'acompanyant.

Llegir-ne més
Ciutat Vella

La Nevera

2 de 5 estrelles

Recordeu la pel·lícula Delicatessen? Aquell bloc de pisos al mig del no-res? De l’ensulsiada del barri de Can Tunis –reducte de barraquisme i heroïna– en queda un bastió similar, entaforat entre la Ronda Litoral i el port. Són mitja dotzena d’edificis arrenglerats amb un parell de negocis de làpides, una floristeria i dos bars: el Litoral, famós pels seus callos –el seu amo em diu que en gasten 8 quilos cada dos dies!– i La Nevera. En Wang Jianhai m’explica que el va agafar perquè és un lloc tranquil, sense delinqüència, on els camioners, els treballadors del port i els policies poden fer un mos de matinada –obre a les 4 de la matinada i tanca a les 10 del vespre. La Nevera és un bar dels de tota la vida, amb màquines escurabutxaques, cuina darrere la barra d’alumini i menjador de menú a 8 euros. En Jianhai no sap res del passat dels topants, no sap que fa vuit anys allò era un barri perillós que els ionquis s’havien fet seu. Un treballador de l’empresa de làpides m’ho explica fil per randa: com, a finals dels 60, ell baixava per Mare de Déu del Port des de Montjuïc, travessant el barri de barraques de Can Valero; que allà al davant hi havia el final de la línia del tramvia; com el 2004 van derrocar les últimes barraques de gitanos i tot va canviar definitivament. Entre el cementiri, el port i la Ronda, La Nevera, un lloc on abeurar-se quan ja clareja al darrer bloc que queda de Can Tunis, vestigi que val la pena visitar abans no es tanqui del tot aquesta porteta atrotinada q

Llegir-ne més
Advertising

La Chapelle

Estret i petit, aquest bar de copes destaca per la seva decoració inspirada en temes religiosos. Per arribar al final, us haureu de refregar amb tots els clients que s'acumulen al costat de la barra intentant demanar una copa, de les més econòmiques de la zona. I mentre espereu la vostra copa sempre podeu resar un parenostre, amb refregament opcional.

Llegir-ne més
Eixample

Comentaris

7 comments
Rap p

En Santa coloma de gramanet hay uno en la calle dalmau creo y se llama Tasqueta JJ y no os dejará indiferentes

Lucas

Os dejáis el bar Judas, que está en el carrer Ferran, junto a la disco Marula, y por el que se puede acceder, mediante unas escaleras, al infierno. Con solo ponerte delante suyo, puedes ver una procesión de mutantes a la conquista de la ciudad.

Nikki

i que m'en dieu del Bharma? (C/Pere IV, 93) Aquest si que es un bar friki i per frikis....

Miss marple

Todos estos lugares tienen decoración y poco más, coincido con Safori, lugar freak el can ferraiuolo, eso es freakkkkkkk

Nom

¿Qué tienen de friki, exactamente, cualquiera de estos sitios?

Safori

Em sembla fatal que no hi surti el Can Ferraiulo, esta a la cantonada de general mitre amb c/vallirana, y alló si que es friki de collons! y a més el jefe es un crack :)