Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Stash: torna el millor rock and roll a La [2]

Una celebració purista de l'esperit rocker

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

Si per alguna cosa s'ha caracteritzat la hiperexitosa factoria de festes Nasty Garage, és per haver sabut introduir el rock and roll en un concepte noctàmbul modern: fer remenar el paner a l'estament hipster i que de cop i volta s'adoni que estan vibrant amb Mötley Crüe, després d'escoltar l'última electromacarrada de torn.

Ara bé, amb la nova festa Stash, que ocuparà els dijous de La [2] a partir del 7 de novembre, es posen més seriosos: prometen un rock'n'roll club de "pub-rock cerveser, power pop directe, garatge cavernós". Vaja, d'aquell que faria les delícies dels assistents més puristes del Magic en la seva època daurada.

Ximo Agustina, organitzador del club, explica que aquesta variació s'explica perquè dins "Nasty Garage som molta gent i moltes influències, però el rock és sempre l'arrel". I bones notícies, perquè més que un vernís de rock and roll, sembla que tot l'assumpte rockeja en origen. Agustina explica que aquest club precisament "està dedicat a tota la clientela rockera que ja és massa gran per sortir els dissabtes. Però que podrien fer-hi dijous i anar un xic justos de son el divendres".

Stash R'n'R Club també inclourà música en viu, amb aquesta periodicitat: el primer dijous de mes hi actuarà un grup de renom nacional o internacional, el segon dijous un DJ de l'escena local, el tercer dijous una banda local, i el quart dijous de mes un DJ d'alt caixet, sigui guiri o nostrat.
 
Una veu excepcional
L'esquema, però, diu Agustina,  "no és rígid, i òbviament es modificarà quan la visita d'un artista valgui la pena". I arrenquen forts: el primer exemple d'artista internacional és la fenomenal Nikki Hill, una shouter negra i nord-americana de rock and soul que omplirà de goig els partidaris de veus femenines tel·lúriques i torrencials com Lisa Kekaula o Brittany Howard. Ximple qui s'ho perdi. I el 12 de desembre serà el torn de The Booty Hunters, indòmits herois locals del country punk.

Cal preguntar al nasty si no tenen por que la parròquia magica -fonamentalistes sense fissures- els titllin d'oportunistes. "No crec que ho facin. Els demanem que vinguin, facin una copa i opinin. No fem això per forrar-nos, sinó perquè ens agrada el rock and roll".

Prometen "bones ampolles, copes ben tirades amb gots de vidre" i convertir La [2] en una mena de "disco-pub amb mobiliari que obren fins a les cinc de la matinada". I uns preus populars, on el preu d'una entrada sigui el d'una consumició, que no superi els deu euros. Un altre rock'n'roll club és possible?

També t'agradarà

Nits de trencacames
  • Clubs

Rock'n'roll primigeni al Marula L’immobilisme, l’especulació i les propostes de baixa qualitat –d’aquelles en les quals el màxim risc i contingut és decidir si per cinc euros hi entren quatre o tres cerveses– són el pa de cada nit en el sector de l’oci nocturn català. Ara bé, si algun club –o empresa– pot presumir d’haver posat a la pista una oferta de qualitat i coherent en els darrers anys, aquest és el club Marula, al cor del Gòtic més pixat: porten quatre anys desenvolupant una programació, de directes i sessions, de tots els espectres de la millor música negra.  Sempre amb imaginació i coherència: la nova sessió de la família Marula és A Wamba Buluba, un club dedicat al rock’n’roll primigeni que tindrà lloc els dimecres a la nit. I serà, com la resta de la seva programació, “inequívocament negre”, ens explica Antonio Requena, director del Marula.  Sí, ens trobem davant d’una festa i concert dedicats al rock’n’roll genuïnament negre, aquell dels shouters de pell fosca que van tenir el seu màxim exponent en Esquerita i el seu imitador, Little Richards. “Aquest concepte de club, basat en la part més rockanrolera de la música negra, faltava a Barcelona”, opina Requena. Sobretot perquè “l’auge del rockabilly va propiciar que es tingués una imatge blanca del gènere, que al cap i a la fi és música de negres”.     Sorpreses a la programació Com és habitual en els clubs made in Marula, hi haurà un concert i després una sessió. La periodicitat del club serà de dos dimecres al mes,

Tira la canya com un 'pro'
  • Clubs

Pesca radical a la nit barcelonina Sutton (Tuset,13), l'última frontera. Si la creues, o ets algú o bé ho sembles. O potser el Rolex i el polo Dsquared t'han facilitat les coses. Hi veig jugadors d'handbol del Barça, algun de bàsquet, un presentador de televisió! Postureo pijo del bo, aquí hi ha virolla. He sortit per la zona alta, es diu que els millors filets de Kobe es mengen a Tuset. Vaig a mort, pesca radical, Jara y Sedal, però la veritat és que res de res. Surto del foc per caure a la brases, i se m'acut ficar els narius al Bling Bling (Tuset, 8-10), una massa palpitant de VIP i clons de Carlton Banks descolorits. Em sento com una sardina en una safata de caviar; el nom del local no enganya: luxe a dojo. L'Universal (Marià Cubí, 182) ja és una altra cosa, els estilismes s'aparten més dels cànons high class per apropar-se al món dels mortals. Amb una bona dutxa, un polo sobri i unes nàutiques, n'hi ha prou per provar sort; de totes maneres començo a descobrir que en aquesta zona es borda molt, però es mossega poc. Per això m'apropo a l'Otto Zutz (Lincoln, 15), m'han dit que quan la cosa es posa calenta et pot tocar l'Euromillón, però no em toca ni la Loto 6/49: massa chulazo disfressat de raper xungo, impossible competir-hi. Última oportunitat. Conegut com la Piscifactoria, el Luz de Gas (Muntaner, 246) sempre és aposta guanyadora en l'art de la pesca amb rall, però alerta, és un mar veterà. Es guanya en experiència, però es perd en

Publicitat
Absenta, la fada verda
  • Clubs

Els mil colors del verd al nou bar Absenta Tot sovint, afortunades circumstàncies desmenteixen la frase de "segones parts mai no han estat bones". Sol existir un cordó umbilical entre l'antecessor i la criatura nova, però sobretot allò que fa que funcioni és que tingui una personalitat ben diferenciada del germà gran. Aquest és el cas del novíssim bar Absenta del Raval -obert no fa ni tres setmanes- , el germà petit de l'Absenta de la Barceloneta. Marcelo Muñiz, propietari dels dos, destaca que, "per la marcada personalitat de bar més antic de la Barceloneta, el repte era fer una història completament diferent". A primer cop d'ull ho ha aconseguit i amb nota.  Un enclavament tel·lúricL'Absenta del Raval ocupa el deliciós espai d'una cantonada de la plaça del Pes de la Palla. Té potencial tel·lúric per partida doble: és un bar que fa xamfrà en una porta d'entrada al Raval. Abans hi havia el magatzem dels sanitaris Magrinyà, o sigui que no és mal negoci perdre un dipòsit de piques i bidets i guanyar un bon bar. Davant l'apreciació que el de la Barceloneta és un enclavament nocturn canalla i cabareter, i el del Raval té un sentiment molt més de taverna i vermut -completament recobert de fusta, bótes de vi a dojo decoratives-, Muñiz contesta que "els bars tenen vida pròpia, la seva pròpia personalitat i els seus designis, i no es fan en un dia". El local "bàsicament és una cocteleria", diu. De moment només obre a partir de les sis de la tarda, però per obra i gràcia de la seva fe

Al pot petit...
  • Clubs

Nostàlgic, un deliciós nou/vell bar de Sant Antoni Aquest bar és un cop de puny, petit però contundent. Etziba una fuetada a tots aquells bars que a cop de distreure'ns amb el llum noruec ens colen l'arengada vintage. El Nostàlgic és un bar de dia a qui se li ha fet fosc. Una petita barra ocupa gairebé mig espai. La resta, tres taules amb prou feines i potser mitja dotzena de tamborets, acaben d'omplir el local. No cal res més, és ben acollidor.Aŀlèrgia al cafè nòrdicSituat a la zona de moda del mercat de Sant Antoni, a Viladomat entre Manso i Parlament, aquest lloc no comparteix l'estètica nòrdica de la majoria de locals nous de la zona. I és per això que els veïns de la zona i els passavolants s'han fet ràpid al Nostàlgic. Potser perquè els sembla, com a mi, que els acceptaran igual, tant si llueixen el cos d'un model d'H&M com si hi entren amb la samarreta rebregada de fa quatre anys. Entre setmana tanquen a la una i els caps de setmana, a 2/4 de tres, per tant fa les funcions de bar per beure les primeres copes o per fer coixí abans d'endinsar-nos dins la nit més salvatge. El duen una parella, el Toni i la seva dona, des de fa un mes, però no són passerells. Coneixen el negoci de fa anys. Abans d'anar a parar a Barcelona, s'encarregaven d'un bar a Vilanova i la Geltrú. Potser per això saben que al pot petit hi ha la bona confitura si la fruita és de qualitat. I aquí ho és. Ofereixen una bona selecció de vins, sobretot catalans. Tiren bé les canyes i tenen les espatlles co

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat