Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Guzzo: La negra llei del carrer

Guzzo: La negra llei del carrer

Fred Guzzo obre local propi: un restaurant-club amb música negra en viu i art urbà digne d’un museu

Per Ricard Martín |
Advertising

D’ençà del trist tancament del Bel·Luna Jazz Club, Barcelona no ha tingut una plaça que combini amb solvència el binomi de restaurant i música negra. Ara bé, el veterà promotor i DJ Fred Guzzo fa un pas endavant seriós amb el nou, novíssim, Guzzo. “Em tallava que es digués com jo. Havia pensant de dir-ne Congo Square”, explica. Però ho va desestimar: apropiarse del nom de la zona zero del jazz, la plaça on els esclaus de Nova Orleans es reunien a tocar, li va semblar exagerat.

És just davant el mercat del Born: com si fos una venjança simbòlica, Guzzo ha erigit un club musical-galeria d’art-restaurant on hi havia una oficina bancària especialment lletja, un Barclay’s. “Hem desnonat un banc per fer un local d’oci, cultura i música”, em diu, eufòric. Guzzo, un dels més fins selectors a Barcelona de jazz, funk i tot el ritme que vingui de l’Àfrica en general, pot estar orgullós del local homònim: és un prodigi d’interiorisme i disseny que cal conèixer, a mig camí entre l’estètica industrial i l’esperit casolà, fenomenal. Volia música, art i comunicació i no s’ha quedat en la superfície: figures internacionals de l’art urbà decoren les parets, i hi ha un mur on cada client hi pot dibuixar la seva. Ells mateixos segellen i envien els fullets-postals que la clientela pot dipositar en una bústia. Obren al migdia per dinar: una carta recomanable, casolana i sense pretensions, amb tocs asiàtics i francesos, on el filet es diu filet i el 'nem' es diu 'nem'.

I la música? “Tenim una insonorització de 85 decibels, podrem fer el que vulguem”, presumeix Guzzo. La intenció és recuperar l’esperit del primer Café Royale, “on la gent no venia perquè hi punxes en tal o hi toqués en tal altre, sinó perquè sabien que sempre s’hi coïa alguna cosa”. No tindrà programació estàndard: optaran per anunciar sorpreses amb poca antelació (dimarts passat al vespre van tenir Raynald Colom & The Re-Fugees i Sara Pi amb un quartet de corda!), i en qualsevol moment hi pot entrar un artista de renom a pintar. El millor de tot: els preus no volen tirar cap a la classe alta ni apunten al guiri: copa de cervesa, dos euros; gintònic del bo, sis; còctel, set; menjar amb cara i ulls, quinze. Llarga vida al Guzzo, el Born el necessita.

No us perdeu

Guzzo: Xarxa Casolana

Xarxa casolana

Guzzo té l’única bústia morta de Barcelona: una instal·lació d’un disc dur amb USB clavat a la paret, on la gent pot agafar i deixar fitxers sense el control de la xarxa. Els missatges també poden ser de paper i llapis.

Guzzo: art de carrer

Art de carrer

Les parets –de pladur– es renovaran cada sis mesos, i ara acullen la Champions del grafiti: murals de Zacharevic i d’Andrea B-TOY. Això és dinar, sopar o remenar el cul en una galeria d’art urbà!

Advertising
Guzzo: tardes de vinil

Tardes de vinil

Hi haurà DJ professionals a partir de les sis de la tarda –la intenció és fer ambient de club ja a les 19 h– i Fred Guzzo serà l’encarregat de la part noctàmbula. Obre de dimecres a diumenge de 12 a 3 h. Dimarts de 17 a 3 h. Dilluns tancat. 

Més informació

També t'agradarà

Bars i pubs, Bars de tapes

Els millors bars de tapes

Per molts són una religió i una excusa per per trobar-se amb amics. Aquí hi trobareu les millors tapes de Barcelona Quimet i Quimet Ho diuen totes les guies del món i em sap greu repetir-me però el Quimet i Quimet és, vaja, per deixar anar la llagrimeta. Tenen cervesa pròpia, serveixen el millor vermut d'aixeta del planeta i ofereixen una varietat de vins que els arriba al sostre. Tot aquest cúmul de felicitat acompanya unes tapes que farien ressuscitar els morts. La Esquinica Aquesta tasca aragonesa és un referent de la gastronomía popular de Nou Barris. No agafen reserves (cal agafar número i esperar una estona al carrer amb un lletreret que posa: “salica de espera” penjant d’un plataner). Cambrers genials. –T.M El Xampanyet El xampanyet i el vermut reguen les tapes senzilles, però efectives, d'aquest indret que aplega tant a turistes com a nadius. El Jabalí This deli bar, which is reminiscent of Parallel in its heyday, is a great place to eat wonderful tapas – try the patatas bravas, the chicken salad and the cured  sausage – while sipping on good wine. It’s also a nice place to sit on the terrace and do some serious people-watching. Pan & Oli In the heart of the Sants neighbourhood, this tapas bar gets back to roots of Catalan tradition with a playful and creative touch. And they actually do it very well. Their signature dishes include their tapas – including patatas bravas whipped up and served in a glass – and a highly recommendable set lunch menu. Las Delicias Hi fan u

Entrepans de vici

Els millors plaers a dues mans Altres propostes de restaurants Pasta: els 15 millors plats Els restaurants italians amb més traça de la ciutat i els seus plats estrella Restaurants amb estrella Els 23 restaurants de Barcelona distingits per Michelin Restaurants romàntics Locals per impressionar noves conquestes i conquerir parelles poc impressionables Els millors carpaccios 6 llocs on menjar aquesta especialitat d’origen venecià Esmorzars de forquilla Els millors bars i restaurants de Barcelona per començar el dia amb energia i calories! Lasanya sense riscos Rastregem les millors lasanyes de Barcelona, un plat que ben fet és molt difícil de trobar Restaurants vegetarians 15 llocs espectaculars per menjar sa i verd Visca Mèxic! Els millors restaurants mexicans de la ciutat Amagats entre llesques de pa cruixent, hem trobat els farcits més deliciosos i originals que es preparen als bars i restaurants de Barcelona. Queixalada a queixalada, aquí teniu 16 locals de la ciutat perquè gaudiu d'una experiència gastronòmica d'alta volada sense fer malbé la butxaca. Coneixes més establiments que facin entrepans inoblidables? Ens ho pots dir als comentaris de sota. El més vist Els actors i les actrius catalans més sexis Descobreix quins són els intèrprets més guapos del país El blog de teatre Brutus Per Andreu Gomila La cartellera de Barcelona El més vist 10 edificis d'arquitectura singular Els edificis que han marcat tendència entre els arquitectes de tot el món Barcelona és un apar

Advertising
Clubs

5 sessions de la setmana

Nitsa Club: Lindstrøm + DJ Fra + Shelby Grey El noruec Hans-Peter Lindstrøm és l'artífex del segell Feedelity, ha remesclat a LCD Soundsystem i Franz Ferdinand, i és un dels noms més destacats del dance underground escandinau. Nitsa Club: Mano Le Tough + William Dafoe Nascut a Irlanda però establert en aquell etern formiguer electrònic que és Berlín, Mano Le Tough va passar de ser un alumne de la Red Bull Music Academy a Barcelona, a un dels nous nois d'or del techno europeu. Les seves primeres produccions van veure la llum en el segell de Prins Thomas, Internasjonal. Maceo Plex + Gardens of God + Odd Parents El texà Eric Estornel, l'home que s'amaga darrera de Maceo Plex, és un apassionat del techo més profund. Entre d'altres, ha editat amb segells com Treibstoff, un dels 'labels' de moda en el cor techno minimal de Colònia. Dirtyphonics DJ set + Nighty Max Les actuacions de Dirtyphonics són unes de les més originals que es poden presenciar. Toquen sense miraments tots els pals que impliquin baixos eixordadors, dusbtsep, drum n'bass, bass music ... tot això esquitxat d'electro del bo. Segells com Àudio Porn, Warner o Dim Mak han editat les seves produccions, avalades per Skrillex, Benga o Steve Aoki. Segur que la temperatura de The Loft puja amb el seu incendiari 'set'. Houseclass: Kerri Chandler Aquesta nit s'estrena al CDLC la segona edició de Houseclass, un cicle que és una autèntica lliçó d'història de la música electrònica. La primera edició va atraure més de 10.000 per

Restaurants

Bars de tota la vida

Pota de ferro i taula de marbre Farts d'antres de moda on us serveixen el gintònic en una peixera i amb una amanida surant? N'esteu fins als nassos de trobar-vos un DJ a l'hora del cigaló? Us convé visitar alguns bars de tota la vida, llocs on passar una bona estona, com deiem Gabinete Caligari, "al calor de l'amor en un bar". I on no hi ha 'afterwork' sinó partides de botifarra. Deu bars de tota la vida Bodega d'en Rafel A principis dels 80 en Rafel, un nano esportista i pencaire, va venir de Lleida a estudiar publicitat a Barcelona. L’amor el va ajuntar amb la filla del propietari d’un bar, el Terra Alta del carrer de Manso (un dels molts Terra Alta que va muntar un empresari de Batea als anys 60, on posava a treballar gent del poble), i la mort del seu sogre, l’any 1987, va fer que canviés de feina i agafés el negoci familiar. En Rafel treballa una pila d’hores al dia, gairebé setze, amb una sola pausa per fer una migdiada sagrada d’un quart d’hora. Al matí l’ajuden un cambrer i un cuiner, que fa els platillos i tapes que serveixen: mandonguilles, truita de patates, fricandó, ensalada russa... Menjar casolà ben parit. Bracafè Al Bracafé tenen una gran varietat de cafès i tes, de dolços i salats i de plats més elaborats per entaular-se. La gran barra en forma d’u és un goig per a la vista, un desplegament tàctic per fer-te la boca aigua. Per treure el ventre de pena tria el que vulguis: el punt fort aquí és que el nivell de qualitat de menjars i begudes és més que digne, so

Advertising