Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Idò DO Balear: una illa de bon menjar

Idò DO Balear: una illa de bon menjar

Damnificats de l'Espai Mallorca: acaba d'obrir portes Idò DO Balear, punt baleàric on, aquest cop sí, s'hi menja molt bé

Idò DO Balear
Idò DO Balear
Per Ricard Martín |
Advertising

Més d'un deixarà anar un "uf!" d'alleugeriment quan llegeixi que Barcelona torna a disposar d'un nou espai gastronòmic balear (incís: el tancament de l'Espai Mallorca va ser un trauma per la seva tasca sociocultural, però pel tema de la teca era força discret).

La Pema Maymó, editora, la Lourdes, arquitecta, i l'Antònia, dissenyadora gràfica, són les tres sòcies darrere Idò DO Balear, local multitasca -botiga de productes gurmet, restaurant i forn- que omple l'espai del gust de ses Illes, inexplicablement absent a Barcelona. Fins ara.


El patró sentimental és lògic: tres mallorquines expatriades a Barcelona des de fa un munt d'anys que "vam decidir que no podia ser que els nostres fills no mengessin aquelles coses que vam menjar de petites", diu Maymó. "I són ses Illes, però no són lluny com Madagascar". Lògic. La veritable pàtria és la infantesa,peròlasevacapitalés
el menjar, hi afegiria jo. I quan ets un expatriat això és el que s'enyora de debò. "A més", afegeix Maymó, "som mallorquines i això aquí fa molta gràcia. A mi em fa gràcia que faci gràcia, així t'acullen bé", riu. Són al barri de Sant Antoni, reducte 'hipster' i el patró més popular del santoral illenc. Les prestatgeries de la botiga van plenes d'aquells productes que només arriben tangencialment aquí: gran varietat de galetes Quely, olives, tàperes, foie gras, fonoll marí, i un bon assortiment de vins, olis i Gin Xoriguer. Anem al tòpic delerós que fa el cul gasosa del bon catalanet quan pensa en ses Illes: porten sobrassada de dues menes, i ensaïmades, esclar, que volen al matí. Embotits i pa, panades i cocarrois.


Tot l'apartat de forn és de l'afamat forn artesà de Can Pomar: els productes arriben congelats i ells els enfornen: "És obvi que no hem pogut portar totes les coses que volíem", però fa literalment quatre dies que han obert i cal veure per on van els trets. Però detecto que, com a bons illencs, tenen una confiança cega en els productes de la terra, que vagi vostè a saber per què ens manca als catalans de manera generalitzada. Això s'ha traduït en una gamma de productes "que són els mateixos que compren les nostres mares allà, perquè se'n refien". M'explica també que, a causa del caràcter insular, "tots els productes balears estan fets perquè durin molt".


Un bon dinar o sopar aquí pot ser compartir un plat de variat -combinat de tapes ideal per fer vermut- on hi neden mandonguilles, sípia, xampinyons i ensalada russa. I un segon de pamboli: si demaneu l'especial, tindreu una saborosa varietat de productes que funciona, a petita escala, com a catàleg de la botiga. Fan una rotllana d'embotits curats i de matança, foie gras, sobrassada, envinagrats -tasteu el fonoll marí! i el formatge amb romaní- que ens recorda que el menjar illenc i català són cosins germans, però que la cerca de sensacions i matisos diferents és un joc deliciós. Disposen d'un espai on hi faran presentacions i xerrades sempre vinculades amb la gastronomia, i també són 'nens-friendly' sense passar-se.

I sisplau, eviteu barrejar la sobrassada amb el pa amb tomàquet, que fareu el ridícul.


Més informació

Idò DO Balear

icon-location-pin Sant Antoni

Després del tancament de l'Espai Mallorca, Barcelona torna a disposar d'un espi gastronòmic balear. La Pema Maymó, editora, la Lourdes, arquitecta, i l’Antònia, dissenyadora gràfica, són les tres sòcies darrere Idò DO Balear, local multitasca –botiga de productes gurmet, restaurant i forn– que omple l’espai del gust de ses Illes. Un bon dinar o sopar aquí pot ser compartir un plat de variat, combinat de tapes ideal per fer vermut. Amés, disposen dún espai on hi fan presentacions i xerrades vinculades amb la gastronomia.

Més bon menjar

Bars i pubs, Cerveseries artesanes

Cerveses artesanes

Estan de moda i amb motiu. Els abeuradors de cervesa elaborada artesanalment brollen per la ciutat amb alegria i cada vegades compten amb més seguidors. Aquí teniu on dirigir-vos La Més Petita La birra artesana raja sense aturador a La Més Petita, una cerveseria que no necessita metres quadrats per oferir algunes de les millors cerveses. Amb 8 tiradors i una terrassa més gran que el local, el mestre cerveser Albert Sanchis i creador de la cervesa Almogàver us tirarà la canya amb un amor insuperable. Per fer coixí, platets amb formatges anglesos. La Cerveteca Van ser uns dels primers i encara són referència. Prop de Correus, trobareu La Cerveteca, bar, botiga i també lloc de cursos, tastos i maridatges. Aquí podreu tastar tantes cerveses com gairebé països hi ha a la bola del món. Si després d’una estona no aneu massa gats, podeu entretenir-vos a mirar etiquetes. Com en el món del vi, cada cop n’hi ha de més curioses. I sí, aquella parella de barbuts que veus en una ampolla són els Zztop. Als mestres cervesers també els agrada el rock dur. La Resistència A part dels llibres d’història del col·legi, la sèrie Allo, Allo ens va ensenyar que, per a una bona resistència, calien aliats. Recordeu en René, aquell cambrer del restaurant de la França ocupada que era capaç d’amagar un aliat sota el llit de l’àvia? A Barcelona, de moment, La Resistència és una cerveseria que lluita per la diferència amb 12 tiradors de cervesa. Potser menys heroica que l’escomesa de l’

La ruta de Carvalho

Els restaurants preferits de Manuel Vázquez Montalbán Mai serà suficient el que es digui o reflexioni sobre Manuel Vázquez Montalbán i la cuina. Va ser enorme la tasca de donar a conèixer plats i restaurants a través dels seus personatges en un moment en què la cultura gastronòmica d'aquest país començava a despertar. La majoria dels lectors relacionen el magnífic escriptor de novel·la negra a partir del seu personatge Pepe Carvalho, però per a molts és desconeguda la profunda i llegendària erudició de l'autor de 'Los pájaros de Bangkok' en matèria de cuina catalana, de productes de la terra i el mar, de tradicions d'aquí i de fora. Era un plaer sentir-lo parlar de qualsevol plat, de qualsevol salsa.Una erudició que es va forjar a partir de la tremenda curiositat que portava l'autor a la motxilla. No tenia cap complex per reconèixer que no coneixia algun plat, algun ingredient, alguna salsa. Pels volts dels anys 60, quan el vaig conèixer gràcies a què va venir a menjar a La Estancia Vieja amb la Maruja Torres, Vázquez Montalbán ja era per als coneixedors una referència en el món de la gastronomia. "Què és això del 'chimichurri'?", va preguntar sense conformar-se amb una resposta qualsevol i exigint gairebé la recepta, que després Carvalho va comentar a Asesinato en el Comité Central. I com aquest cas, a la seva bibliografia, hi ha infinits casos.Tots els restauradors consultats sobre la presència i influència de Vázquez Montalbán a les seve

Advertising
Restaurants

Burguers: top 25

El més vist 5 coses per fer avui Aprofita el teu temps i troba el que necessites: el millor del dia al teu abast Japonisme. La fascinació per l'art japonès Que consti que en Pere Calders ja ens havia avisat: som víctimes d’una invasió subtil. Jo mateix em vaig criar amb la Heidi i el Marco, escoltava música d’un Walkman Sony i m’afarto de sushi. Qui no ha tingut una Playstation o ha jugat al Super Mario Bros? O rigut amb 'Humor amarillo'? Doncs aquest fenomen ja dura segle i mig, com bé demostra l’exposició 'Japonisme. La fascinació per l’art japonès' al CaixaForum. Tot va començar el 1868, quan, després de segles d’aïllament, el Japó va reobrir els seus ports al comerç internacional. No avançaré esdeveniments, però al carrer de Ferran, per on ara passen la majoria de les manifestacions, hi havia fins a sis botigues de productes japonesos. I a Barcelona, dos museus dedicats a l’art japonès s’anunciaven a les guies turístiques. Hi havia grans col·leccionistes d’art japonès, com Josep Mansana, que va arribar a reunir més de 3.200 obres de gran qualitat.Deia que tot va començar el 1868. París va ser el gran centre comercial de productes japonesos. I Barcelona estava a 24 hores en tren de la capital francesa. Tots els artistes catalans que passaven per París n’estaven assabentats. Fortuny va ser el primer. Més endavant, Santiago Rusiñol o Darío de Regoyos coŀleccionaran art japonès i s’inspiraran en aquesta cultura tan exòtica com refinada, aprofitant els avenços estètics del mod

Restaurants

La pizza nostra

Murivecchi Tenen un mèrit innegable: van obrir l’any 2004 i en un panorama superpoblat per la pizza napolitana s’han sabut fer un nom que ja té ressò de clàssic. Irene Herrera ens explica que no hi ha secret: “Fer les pizzes amb ofici, amb bona farina i mozzarella de vaca de la bona”. Ara bé, aquí guarden una petita revelació: la pizza fregida. Es tracta d’una especialitat de Nàpols que no ha sortit gaire de l’àmbit casolà. Bastant hardcore: es tracta d’una pizza tancada i crua, que es fregeix. Alerta: va farcida de ricotta, pròvola, tomàquet, salami picant i un conglomerat de cansalada viada especiada. Bomba! NAP No, no és una pizzeria vegana. És un acrònim que respon a les sigles de Neapolitan Authentic Pizza, i existeix on hi va haver l’excel·lent i bufó Rococó. No ploreu la pèrdua, val molt la pena: el propietari, l’Antonello, ens explica que la seva intenció és “traslladar aquí la pizza napolitana amb els preus d’allà”. Han seguit obsessivament els requisits de la DO –forn de llenya, temps de cocció, farina i tomàquet italià–  i el resultat és una pizza superlativa i barata en un lloc sorollós: ple de jovent italià, ja està tot dit. La Verde Umbria La pizza és el punt fort d’en Federico Blondi, que amb la seva dona Sandra van obrir fa gairebé un any aquest local acolorit i ple de referències italianes. Originari d’Úmbria, el cor verd d’Itàlia, Blondi proposa amb èxit la pizza tortell, denominada així per la seva forma característica. A més dels condiments bàsics, es pot

Advertising