La llista definitiva d'hamburgueses de Barcelona

Aquesta hamburgueseria gurmet pot esdevir punt de reunió 'indie': la llista musical és exquisida, els Mishima i la família Carabén hi van sovint: van ser ells els qui van portar-hi a sopar Daniel Johnston. El client es pot confegir la seva pròpia hamburguesa triant els ingredients –hi ha un bilió de combinacions– o agafar una recepta fixada. Molt bones hamburgueses, també amb carn de Nebraska, i una petita i encertada carta de vi a preus assequibles.

Goiko Grill, propietat del veneçolà Andoni Goicoechea ha aterrat a Barcelona. Va obrir la primera a Madrid mentre feia de metge intern a l'hospital de La Paz. Va passar de treballar a un ritme demencial –compaginant guàrdies i graelles– a triomfar: encara que els principis van ser durs. "No entrava ni Déu, compaginava les guàrdies de l'hospital amb la feina al restaurant, arrivant a dormir al pàrking del local, era un ritme demencial". Ara bé, quan la graella va começar a rajar, Goico es va decantar pel 'burger joint'. Marcat per la influència vasca i veneçolana dels seus pares, a la carta s'hi pot trobar des dels tequeños –els bastonets de formatge veneçolans– fins a una hamburguesa de formatge Ardiona i pebrots del piquillo. I si voleu una barbaritat, tasteu la Threeler, una hamburguesa amb tres nivells de carn! L'ascensió de Goiko Grill ha sigut brutal: els dos locals de Barcelona, l'altre a Aribau, 113, són el 20 i 21 que ha obert arreu d’Espanya! El secret són hamburgueses gegantines, però en què la mida no desmereix la carn ni la recepta: l'emblema de la casa és la Kevin Bacon, segons ells la burger més venuda d'Espanya: la carn es pica a la planxa, i es farceix amb bocins de bacon, ceba cruixent i 'cheddar'. Tenen unes vint hamburgueses diferents i un menú de dilluns a divendres que surt pels volts dels 12 euros. Goicoechea posa l'accent en el fet que no fan franquícies: "És una empresa familiar, tenim la nostra manera de fer les coses, que és fer-les bé". 

Per l’Arturo López, de La Real Hamburguesería, l’explicació de l'èxit de les hamburgueseries veneçolanes a Barcelona és òbvia: “Creixem molt a prop de la cultura nord-americana però hi posem el nostre toc”. L’altre soci és l’Eduardo Egui, també veneçolà i cuiner que ha passat per Mugaritz. Lluny d’elaboracions sorprenents, diuen “voler recuperar l’esperit clàssic made in USA. I a fe que ho aconsegueixen: amb panet de broix i evitant el gegantisme, receptes com la Real –cheddar, bacó, i crema de formatge curat– creen addicció (i de fet recorden les hamburgueses de Chicago de la vella escola, aquelles 'patties' de mida normal i sabor excel·lent. Tot és de producció pròpia –des del guacamole fins al quètxup de piquillos– i mariden amb l’excel·lent cervesa artesana poblenovina Edge Brewing. La 'burger' més cara ronda els deu euros, i totes van acompanyades de patates fregides.

Aquesta hamburgueseria, oberta per un arquitecte, un restaurador i un enginyer, té la seva millor arma en quinze boníssimes receptes: totes amb carn de vedella de Burgos, amb l’opció de vedella ecològica de Lleida, totes afinades a base de prova, fracàs i torna a provar. L’hamburguesa DF, amb el punt de picant lleuger del bon menjar mexicà –200 g de carn, xili chipotle, coriandre, cheddar, xili de Jalapa, nachos esmicolats i enciam– n’és un bon exemple.

Guanyador del Millor Entrepà 2010 segons Time Out Barcelona. El xef Brad Ainsworth el va aconseguir fent hamburgueses amb la millor vedella, receptes imaginatives i contundents, i una graella de pedra volcànica que fa agafar un gust fumat inimitable al tall de carn. Little Bacoa és la primera hamburgueseria del grup Bacoa a Barcelona.

Five Guys és un monstre casolà. Això assegura el seu director general a Espanya, Daniel Agromayor. I tenen botiga emblema a Barcelona, a Plaça catalunya, una més d’un exèrcit de mil restaurants de 'fast food.' “Us preparem una hamburguesa com jo l’hi faria a la mare”, diu. Costa trobar arguments en contra. Primer, no tenen congelador. “Només tenim nevera, i el producte ens arriba fresc cada dos dies”, explica. Segon, perquè “al matí, els empleats comencen a pelar patates i picar verdures”. Davant l’opacitat de 'Macllocs' on llisquen paquetets de no se sap on, et cuinen davant dels nassos: un eixam de treballadors brasejant hamburgueses i fent cadena mecànica, no pas robòtica. A la planxa –amb el greix de la vedella irlandesa– i muntatge davant del client. Tenen la mateixa carta des del 1986 –quan van obrir la botiga cinc germans de Virgínia– i desafien els límits de l’autocontrol: podeu optar per un veggie sandwich (4,75 euros) o per la de la foto: 210 grams de boví (9,45 euros) i triar quinze 'toppings' vegetals gratis. Boníssima: el pa no es trenca i la verdura té gust de verdura. Porcada suprema: per 3,35 euros, refrescos il·limitats. Mescleu soda de cirera amb cola de pomelo! I cosa curiosa, teniu cacauets gratis. 

Brad Ainsworth, el xef que va propulsar l'hamburguesa gurmet a Barcelona amb el minúscul Bacoa, també va obrir Kiosko, el mateix concepte però amb un espai més ampli i còmode, i obert al carrer. Tasteu qualsevol de les seves delicioses receptes amb la salsa especial de chutney, patates casolanes i ja em direu.

La carn de les hamburgueses de La Informal, de molt bona qualitat, es cou amb carbó, i l'amanida ens pot arribar, posem per cas, amb tomàquet mozzarella i alvocat. També si som carnívors, trobarem la nostra mitja taronja en aquest popular local de la Rambla del Raval: acaben de crear una nova hamburguesa veggie amb quinoa, albergínia i pebre vermell. Si us atreviu a fer malabars amb les mans, no ho dubteu: demaneu un cucurutxo de patates fregides. 

Bacoa Universitat és el local més gran de la cadena d'hamburgueseries Bacoa, situat en ple centre de Barcelona, entre Plaça Universitat i Plaça Catalunya. Aquest és el lloc perfecte per a menjar una bona hamburguesa amb comoditat. 

Goiko Grill, propietat del veneçolà Andoni Goicoechea ha aterrat a Barcelona. Va obrir la primera a Madrid mentre feia de metge intern a l'hospital de La Paz. Va passar de treballar a un ritme demencial –compaginant guàrdies i graelles– a triomfar: encara que els principis van ser durs. "No entrava ni Déu, compaginava les guàrdies de l'hospital amb la feina al restaurant, arrivant a dormir al pàrking del local, era un ritme demencial". Ara bé, quan la graella va começar a rajar, Goico es va decantar pel 'burger joint'. Marcat per la influència vasca i veneçolana dels seus pares, a la carta s'hi pot trobar des dels tequeños –els bastonets de formatge veneçolans– fins a una hamburguesa de formatge Ardiona i pebrots del piquillo. I si voleu una barbaritat, tasteu la Threeler, una hamburguesa amb tres nivells de carn! L'ascensió de Goiko Grill ha sigut brutal: els dos locals de Barcelona, l'altre a Aribau, 113, són el 20 i 21 que ha obert arreu d’Espanya! El secret són hamburgueses gegantines, però en què la mida no desmereix la carn ni la recepta: l'emblema de la casa és la Kevin Bacon, segons ells la burger més venuda d'Espanya: la carn es pica a la planxa, i es farceix amb bocins de bacon, ceba cruixent i 'cheddar'. Tenen unes vint hamburgueses diferents i un menú de dilluns a divendres que surt pels volts dels 12 euros. Goicoechea posa l'accent en el fet que no fan franquícies: "És una empresa familiar, tenim la nostra manera de fer les coses, que és fer-les bé". 

Un dels locals de la ciutat dedicats en cos i ànima a convertir l'hamburguesa en un aliment de qualitat, saludable i, sobretot, deliciós. Tenen una gran varietat d'hamburgueses de creació pròpia, que, sempre que és possible, es poden adaptar als gustos del client. No us perdeu la Richard Burger, amb ceba confitada, foie gras i ou. Xavier Pellicer, un dels socis, ha col·laborat en la creació de la carta.

En aquesta hamburgueseria d'alta volada hi podreu trobar el filet rus que li dona nom: una hamburguesa de carn seleccionada i passada per farina. El seu bistec tàrtar també està a l'alçada de les circumstàncies.

“El futur del menjar popular és la fusió de l’street food d’arreu del món”, diu en Carlos Gremone, un cuiner veneçolà que amb la publicista Debora Schneider van reconvertir el 2014 un bar de menú en entrepaneria top. Gremone ha voltat per mig món –20 anys d’experiència en restaurants d’Itàlia i Michelin– i cada un dels seus trets –dotze entrepans i onze hamburgueses– neix d’hores d’afinació. La cita podria ser buida si no fes diana: un entrepà de porc esfilagarsat (EUA) que passa pel Perú –alfàbrega i coriandre– i s’aposenta a la boca amb una salsa dolça-picant amb xili i gingebre (thai) té tota la coherència del món. Tot ho fan des de zero i bé.

En la solitària confluència de València i Diagonal, terra de ningú, tot nou establiment hi és ben rebut. Aquesta hamburgueseria veneçolana és prou lluny de la influència de la Sagrada Família per dir que treballa per a la gent del barri i no pas per al turista. La contundència veneçolana i el sabor caribeny s’ajunten amb una carn bona, bona. Us proposen un repte: si devoreu una bèstia de 750 grams en mitja hora, us surt gratis.

Amb receptes creades per Paco Pérez, estrella Michelin, aquesta hamburgueseria gurmet ofereix carn de tots els continents: vedella japonesa, irlandesa o argentina i ànec xinès en són algunes. I disposen de carta de gintònics curosament preparats.

Sucursal barcelonina de la cadena de restaurants de cuina nord-americana i temàtica musical, on sovint es pot gaudir de música en directe mentre es menja. Encara que sigui una més de les franquícies que tenen arreu del món, el restaurant de Barcelona ofereix hamburgueses recomanables i plats de cuina nord-americana, tot en porció XXL, esclar. Val la pena demanar la de la casa, la Legendary Smoked BBQ. Una animalada, de gran i de bona.

L'ou s’ha convertit en un element indispensable per a moltes hamburgueses però la New York, en lloc d’incloure’l ferrat, l’hi posa escaldat. Un detall que revela el vessant gurmet d’un restaurant devot de l’hamburguesa. La fórmula és aparentment simple: carn de bou de raça alpina, tomàquet, ceba confitada, emmental i l'ou. Tenen deu varietats més que desmitifiquen el poc valor gastronòmic de les castigades hamburgueses.

Si vols una bona truita, aquest és el lloc. També és molt aconsellable per menjar a deshores. Cal tastar la recepta secreta de l'hamburguesa de la casa, amb un afegit a la carn picada que podreu descobrir si teniu un paladar un xic entrenat. Per més que els ho pregunteu, no us ho diran!

Bones hamburgueses, algunes amb carn de Nebraska, bons esmorzars irlandesos amb el black pudding, i plats clàssics d'aquesta energètica cuina, com l'estofat irlandès. Encara que sigui en l'epicentre guiri s'hi menja de manera decent.

Aquesta hamburgueseria no ofereix cap misteri, però té la seva gràcia: un assortiment d'unes dotze hamburgueses amb receptes imaginatives i producte fresc del dia, són a la cantonada de la Boqueria. Quasi totes les peces de vedella són de  200 grams, i primen allò curós de la recepta –tasteu la capresse, amb pesto, mozzarella i ruca- per damunt de l'acumulació d'ingredients pornogràfica.

Es pot innovar en la terra cremada de l’hamburguesa? Potser no, però que en segueixin obrint si aporten tanta personalitat pròpia i saber fer com la Tio Joe. Dues empreses d’alimentació local s’han aliat en aquest burger joint estil masia catalana (l’equivalent en entrepans dels llocs decorats amb jous i arades). La carn picada és d’intercostal de vaca vella –dos dies macerada en caldo– i el pa, també d’elaboració pròpia, recorda molt el llonguet (crosta dura, interior flonjo). Un mos com La Suegra (mozzarella, tomàquet sec, enciam i pesto de xili havaner) es recorda. No aixequen la camisa: patates incloses (bones).