Comet Gain: "Veig la melancolia com un col·lega que s’ofereix a comprar-me una cervesa” David Feck parla de 'Paperback ghosts', setè àlbum del grup indie-pop de culte 'Paperback ghosts' (2014) és el setè àlbum de la banda de David Feck des que la va formar a principis dels 90. Tot i que es va publicar a l'estiu, des de la portada fins a les cançons és un disc de tardor, en la vessant obaga del catàleg d'aquests herois de l'indie-pop. "L'estat d'ànim del disc va ser una cosa deliberada -admet Feck-. En la majoria dels nostres àlbums hi ha una idea prèvia a l'enregistrament de quins colors hauria de tenir, i m'agraden els discos que poses en certa època de l'any o en cert moment del dia". El nou disc és dels que es posen al vespre. La melancolia no és aliena a Comet Gain, però a 'Paperback ghosts' la balança s'hi inclina. "Abraço la melancolia, ens fem amics -diu Feck-, d'aquesta manera no em pot consumir. Tendeixo més a veure-la com un col·lega que s'ofereix a comprar-me una cervesa". Però en directe les birres no aniran a compte de la melangia: de nous temes en toquen els justos, la resta són clàssics. "No volem avorrir la canalla amb els nostres tempos mitjos de ploramiques. És molt més divertit que els nens 'indies' ballin o almenys ho intentin que veure'ls somicant. Per a això ja hi ha les habitacions". Líder d'un grup de culte, Feck sent cert orgull d'haver-se "mantingut fidels a aquesta caòtica aproximació no planificada a una carrera que deixa fora de l'equació l'ambici
Es van fer amics quan tot just començaven a fer-se camí en el món de la música en el Brisbane de finals dels 70, Robert Forster amb The Go-Betweens i Peter Loveday amb The Supports. Tres dècades després fan carrera en solitari, i ara tornen a compartir cartell dues nits a l'Heliogàbal. Peter Loveday, veí de Barcelona des de fa vint anys, ens explica algunes històries d'abans que The Go-Betweens publiquessin '16 lovers lane' (1988).
"Era molt divertit, perquè a Brisbane, a finals dels 70, tothom estava en un grup o volia formar-ne un -explica Loveday-. El primer grup en què vaig tocar fèiem versions, d'Iggy and the Stooges, d'MC5... I quan The Go-Betweens van començar a tocar material propi, va ser molt alliberador. Veure que uns altres ho feien t'animava a fer el mateix, a convertir el grup en una cosa més personal". "El bus era de la universitat, crec que el va comprar molt barat a l'Ajuntament de Sidney perquè els estaven llençant, i era bastant estrany de veure a Brisbane, perquè allà no hi havia autobusos de dos pisos. Tots vam intentar treure'ns el carnet especial per conduir-lo, però jo no me'n vaig sortir, era molt difícil". Van fer cap al nord de Queensland, l'estat del qual és capital Brisbane. "La gent del nord és més conservadora, i nosaltres, no és que fóssim punks, però teníem un aspecte diferent del de la gent d'allà. La nostra arribada d'alguna manera era un xoc"."Quan els Go-Betweens se n'hi van anar, no podia pensar en una altra cosa, ni en el futur ni en res més". I com havia fet Forster, Loveday va plegar de la universitat i es va instal·lar a la capital britànica, on va formar Tiny Town. "Era excitant, però també dur: no teníem diners, malvivíem treballant a mitja jornada i dormíem en pisos ocupats". També s'hi van afegir The Birthday Party, de Nick Cave. "Érem una comunitat en què ens ajudàvem molt. No competíem entre nosaltres".
"The Go-Betweens n'eren els teloners i Tiny Town tocàvem els primers en aquesta sala enorme de Glasgow, Barrowland. El Robert em va dir que us parlés d'aquella excursió memorable que hi vam fer, però jo no me'n recordo".
Loveday estrenarà el nou àlbum 'Roadside ballads', i Forster podria aprofitar per veure com reacciona el públic de Barcelona a les seves noves cançons. El seu últim disc va ser 'The Evangelis't (2008).