[title]
Del Celler de Can Roca, indiscutiblement un dels millors restaurants del món i gran continuador de la tasca d'avantguarda d'ElBulli a Catalunya i Espanya, n'han sorgit multitud de projectes i de conceptes de restaurants diferents: Normal –un restaurant gastronòmic amb receptes entenedores–, Vii, un bar de tapes, vins i platillos, o la Bikineria de Rocambolesc (per cert, estem contentíssims de tenir els gelats i polos de Rocambolesc/Jordi Roca com a oferta de postres al Time Out Fest).
Però un dels grans encerts de la casa és que els germans Roca, en Joan, en Josep i en Jordi, han mantingut en plena forma la fonda de Can Roca. Aquest és el bar-restaurant popular que els seus pares, la Montserrat Fontané i en Josep Roca, van obrir l’any 1967 a Girona –també conegut pels veïns com ‘El Bar del Chofer’, l'ofici del pare en aquell moment–, amb la matriarca dedicada al cent per a la fonda. I Fontané va fer bé de posar tota la carn a la graella: va transmetre als seus fills la passió per l'ofici, i ells van obrir El Celler de Can Roca el 1986, adjacent a la fonda dels pares. El 2007, nou anys després d'unes obres de renovació, El Celler es va traslladar a Can Sunyer (és a dir, creuant la vorera).
I l'han mantinguda sense canviar-ne el concepte. És una casa de menjars pura i dura: de dilluns a divendres, esmorzars de forquilla i un menú de migdia on fitxa mig barri ... A 17 euros! Amb un producte excel·lent, el toc de cuina de la casa ben distingible, i racions més que generoses. De fet, si teniu festa un divendres o us podeu permetre plegar aviat, un planàs és agafar el tren i caminar els 25 minutets que separen la RENFE de Girona del barri de Germans Sàbat (un passeig entre vies verdes els oms gegantins de la Devesa, no pas per polígons).
La mare segueix al capdavant de Can Roca. "No pas de manera activa, però continua sent la matriarca de la casa, l’origen de tot el nostre univers. La seva presència encara ho impregna tot: l’esperit, els valors, la manera d’entendre la cuina i l’hospitalitat", m'expliquen els germans Roca, a través d'un qüestionari. I aquest esperit popular es percep quan et menges uns canelons de manual i de festa major, un platàs de quatre canelons que et transporta de cop a Sant Esteve (els fan divendres, per això és un bon dia per acostar-s'hi). Et posen un petit primer d'entrant, que aquell dia era un plat d'amanida o un ou poché.
Servidor de segon va demanar secret ibèric a la brasa, tendre i sucós com pocs he menjat –no oblidem que en Joan Roca, amb en Narcís Caner es va inventar el Roner– i la meva acompanyant va demanar de primer uns cigrons saltejats amb bacallà i bledes –amb el bacallà present en bocinets, però també en dues llesques grosses d'arrebossat delicat. De segon, els ineludibles canelons. Per postres, pastís de pastanaga i de formatge. Amb beguda, 17 euros per cap (i si voleu festa major, demaneu dels calamars a la romana amb la recepta de la mestressa).
La qualitat-preu em va semblar tremenda, també per la generositat de les racions. Surt a compte, mantenir un negoci així? "Val més del que costa. No surt econòmicament rendible, però ens connecta amb una arrel de cuina honesta i ser de barri i fer barri", és la resposta. "Mentre el pare i la mare ho puguin viure, és bonic perseverar en símbols que identifiquen autenticitat, fins que el romanticisme es vincli i el pragmatisme faci adaptar-ho a la realitat econòmica del moment", prossegueixen, realistes.
Can Roca té una capacitat de 180 coberts, i només obre de dilluns a divendres, en dos torns. També és l'espai on cada dia de servei dinen la setantena llarga de treballadors del Celler. "És un lloc que ens posa els peus a terra i ens recorda que l'èxit és relatiu, i que hi ha molta gent que treballa en restaurants senzills gaudint de felicitat plena en l'ofici de cuiner o cambrer, servint menús del dia", conclouen.
Mentre els pares ho puguin viure, mantindrem aquest romanticisme
Pregunta del milió: un àpat així, de 25-30 euros no baixa, a Barcelona. Ens enganyen, a la capital? "Encertar en l’equilibri d’oferta i rendibilitat amb el pes de gestió laboral i fiscal no és gens fàcil; tots els respectes i gratitud a qui fa i gestiona un bar o restaurant o hotel en aquests moments tan remoguts" és la diplomàtica resposta. No entrem amb comparacions Barcelona-Girona, doncs: només deixem dit que una excursió gastronòmica a Girona ha de tenir parada a Can Roca.