Els millors canelons de Barcelona

Els plats de Gaig a Casa –casa de menjars per emportar que va obrir el xef fa un parell d’anys– tenen “la mateixa matèria primera, el mateix rostit que et puguis menjar al restaurant gastronòmic”, diu. 

I sublima els canelons a un nivell estratosfèric: un rostit amb vedella de Girona, porc ral d’Avinyó i foie de l’Empordà, embolcallat amb pasta fresca casolana i amarats en suau beixamel trufada. El sabor és tant concret com rotund; i són tan deliciosos que val la pena menjar-los calents però sense gratinar.

Després de 80 anys de feina, la família Ros Cabot va haver de tancar Casa Agustí el 2020, un mes abans de la pandèmia. De fet, el 2010 ja veien el  bec dels voltors dels fons d’inversió i van comprar Ca l’Estevet, una casa de menjars oberta el 1890 al Raval.

Un dels plats estrella de Ca l'Estevet són els canelons, translació directa al Raval dels canelons de Casa Agustí (car el cuiner, en Dani Aznar, es va passar anys fent-los a Casa Agustí). Són una meravella casolana: el gratinat fi i saborós, la pasta al punt, la carn ben trinxada, la beixamel abundant però no invasiva. Per Sant Esteve, mitja Barcelona demana aquests canelons.  

Si encara sou d’aquells que quan us parlen de restaurants vegetarians, arrufeu el nas, és perquè no heu trepitjat el Teresa Carles. El seu caneló és una demostració inapel·lable que perquè alguna cosa sigui saborosa i contundent, no cal que hi hagi carn pel mig. 'Oju al datu': un caneló XXL de gírgoles, xampinyons, xiitake i beixamel trufada és el caneló resident.

Que s'hi feia de bo, a les rostisseries? A més del pollastre a l'ast? Els canelons! I a l'A Pluma, com en les rostisseries tradicionals, no s'obliden dels canelons: un de ben gran de pollastre del Prat, amb poma golden rostida i foie gras fresc a la brasa, tot això cobert amb una lleugera i cremosa beixamel. Nadal canònic en racció monodosis grossa. Les croquetes també són de traca, com les amanides de tomàquet i ceba o un pebrot escalivat i fumat.

En Carles Gaig té, just davant de la casa mare del Majestic, una plaça de cuina intel·ligent i de bon producte, però tradicional i entenedora: ensaladilla russa amb ventresca de tonyina, canelons amb crema de tòfona (dels millors de la ciutat), i tot un repertori de plats de cullera o viscerals que no és que hagin caigut en l'oblit, és que costen tant de fer que cal trobar un lloc amb mà i paciència. 

Sentit Comú és la divisió de menjar per emportar tradicional de l'estratosfèric Cinc Sentits d'en Jordi Artal. El plat estrella són uns canelons de festa major, a l'estil de la seva àvia Sofia, que fan caure de cul. De carn picada rostida: pollastre –només cuixa!–, cansalada viada i galta, de sabor suau i textura celestial. La clau? Posar-hi una mica de pa amb llet, que ajuda a fer més flonja la carn. Com que els alguns plats s'han de muntar i escalfar en dues passes, t'arriben els canelons amb una beixamel a banda (amb vermut!) i una mescla de tres formatges cruixents.

Els barcelonins potser no en fem gaire cas, però el 7 Portes és un dels restaurants més antics de Barcelona i, encara ara, és un dels llocs de referència pel que fa a bona cuina tradicional de la nostra ciutat. A l’hora d’escollir quin plat és el més representatiu d’aquesta casa, afloren els dubtes: n’hi ha tant per triar! Els canelons trufats de festa major es barallen amb els arrossos per veure quina és la recepta de més èxit d’aquest establiment. 

Hi ha coses que fan festa, la primera és una ampolla de cava i la segona, un plat de canelons. Si sortim de treballar pansits i amb ganes d’afecte, la solució ens l’ofereixen a Cal Boter. Hi ha un caliu en aquest restaurant a l’hora dels migdies que només hi trobareu a faltar una mare recriminant-vos com aneu vestits. Els canelons són boníssims, amb un punt picant, i sobretot surten molt bé de preu. I entre els suggeriments del dia poden aparèixer canelons de peus de rostit i d'espinacs... Però també de cua de bou i de peus de porc! 

Topik ja no és la bacanal dels canelons que era abans (la desgràcia era haver-ne d’escollir-ne un. Només perquè saliveu, n’hi havia un de paper d’arròs amb ventresca, un de llamàntol amb bolets, un altre de bacallà amb figues, amb albergínia confitada... Cal que continuï?). Però han quedat en la carta un caneló d'ànec, ceps i foie mervelló. 

Per aquest restaurant del Gòtic hi ha passat la flor i nata dels toreros i les folklòriques, només hi falteu vosaltres. Amb les parets farcides de fotografies en blanc i negre i l’orgull de ser el restaurant més antic de Barcelona, val la pena tastar els seus fantàstics canelons. Podreu triar entre els d’espinacs amb brandada de bacallà, melosos i exquisits, i els de carn, que fan olor de sopa de Nadal.