Els millors canelons de Barcelona

Els plats de Gaig a Casa –casa de menjars per emportar que va obrir el xef fa un parell d’anys– tenen “la mateixa matèria primera, el mateix rostit que et puguis menjar al restaurant gastronòmic”, diu. 

I sublima els canelons a un nivell estratosfèric: un rostit amb vedella de Girona, porc ral d’Avinyó i foie de l’Empordà, embolcallat amb pasta fresca casolana i amarats en suau beixamel trufada. El sabor és tant concret com rotund; i són tan deliciosos que val la pena menjar-los calents però sense gratinar.

Nando Jubany és un dels cuiners d'alta cuina que més s'identifiquen amb el caneló. De fet, el cuiner de la Catalunya central és el gran culpable de la 'canel·lonització' recent de Catalunya. A la carta del Petit Comité sempre hi trobareu una o dues receptes suculentes de caneló, sempre de festa major: aquesta temporada, uns canelons de carabassó farcits de cranc i llagostins, com a entrants, i uns altres de pollastre de corral i rossinyols a la crema.

Que s'hi feia de bo, a les rostisseries? A més del pollastre a l'ast? Els canelons! I a l'A Pluma, com en les rostisseries tradicionals, no s'obliden dels canelons: un de ben gran de pollastre del Prat, amb poma golden rostida i foie gras fresc a la brasa, tot això cobert amb una lleugera i cremosa beixamel. Nadal canònic en racció monodosis grossa. Les croquetes també són de traca, com les amanides de tomàquet i ceba o un pebrot escalivat i fumat.

Sentit Comú és la divisió de menjar per emportar tradicional de l'estratosfèric Cinc Sentits d'en Jordi Artal. El plat estrella són uns canelons de festa major, a l'estil de la seva àvia Sofia, que fan caure de cul. De carn picada rostida: pollastre –només cuixa!–, cansalada viada i galta, de sabor suau i textura celestial. La clau? Posar-hi una mica de pa amb llet, que ajuda a fer més flonja la carn. Com que els alguns plats s'han de muntar i escalfar en dues passes, t'arriben els canelons amb una beixamel a banda (amb vermut!) i una mescla de tres formatges cruixents.

Els barcelonins potser no en fem gaire cas, però el 7 Portes és un dels restaurants més antics de Barcelona i, encara ara, és un dels llocs de referència pel que fa a bona cuina tradicional de la nostra ciutat. A l’hora d’escollir quin plat és el més representatiu d’aquesta casa, afloren els dubtes: n’hi ha tant per triar! Els canelons trufats de festa major es barallen amb els arrossos per veure quina és la recepta de més èxit d’aquest establiment. 

Hi ha coses que fan festa, la primera és una ampolla de cava i la segona, un plat de canelons. Si sortim de treballar pansits i amb ganes d’afecte, la solució ens l’ofereixen a Cal Boter. Hi ha un caliu en aquest restaurant a l’hora dels migdies que només hi trobareu a faltar una mare recriminant-vos com aneu vestits. Els canelons són boníssims, amb un punt picant, i sobretot surten molt bé de preu. I entre els suggeriments del dia poden aparèixer canelons de peus de rostit i d'espinacs... Però també de cua de bou i de peus de porc! 

Topik ja no és la bacanal dels canelons que era abans (la desgràcia era haver-ne d’escollir-ne un. Només perquè saliveu, n’hi havia un de paper d’arròs amb ventresca, un de llamàntol amb bolets, un altre de bacallà amb figues, amb albergínia confitada... Cal que continuï?). Però han quedat en la carta un caneló fred de tonyina amb guacamole i salsa ponzu que és un paradigma de la mestria d'Adelf Morales. I pels de la carn, doncs un caneló d'ànec, ceps i foie, i un caneló de cua de bou. 

Només per assaborir aquest fantàstic caneló en una de les millors cantonades de Barcelona, bé ens mereixeríem que Hopper ressuscités. Al Bosco, enmig de la llista de tapes creatives, hi trobem la seva contribució al caneló. Una barbaritat de pollastre de corral amb ceps i beixamel trufada. Una proposta hivernal que farà una companyia perfecta amb algun vi del Montsant. Es preveu guerra de forquilles. No us feu mal. Es pot repetir.

Per aquest restaurant del Gòtic hi ha passat la flor i nata dels toreros i les folklòriques, només hi falteu vosaltres. Amb les parets farcides de fotografies en blanc i negre i l’orgull de ser el restaurant més antic de Barcelona, val la pena tastar els seus fantàstics canelons. Podreu triar entre els d’espinacs amb brandada de bacallà, melosos i exquisits, i els de carn, que fan olor de sopa de Nadal.

Si encara sou d’aquells que quan us parlen de restaurants vegetarians, arrufeu el nas, és perquè no heu trepitjat el Teresa Carles. El seu caneló és una demostració inapel·lable que perquè alguna cosa sigui saborosa i contundent, no cal que hi hagi carn pel mig. 'Oju al datu': un caneló XXL de gírgoles, xampinyons, xiitake i beixamel trufada és el caneló resident.

Cada Nadal, conviden un xef de renom perquè elabori els canelons que s’inclouen, si voleu, en un menú de festa. És gairebé impossible que marxeu d’aquesta botiga sense firar-vos-hi. Amb la selecció d’un bon cava podeu rematar la festa.

Els canelons de la casa, els d’espinacs i també de marisc: n’hi ha per triar i remenar. Valen 2 euros la peça. Ens enduem un cremat de formatge per postres i que cuini Rita. Nosaltres a gaudir fins que s’acabi el món!

Aquesta botiga de pasta fresca al mercat del Clot, ofereix pasta fresca elaborada diàriament. I com ells expliquen, farceixen a mà els seus raiolis, individualment, amb una màniga pastissera: en aquest apartat excel·leixen, i en trobareu de sobrassada i ricotta, o un deliciós tàndem de brandada de bacallà amb pebrot escalivat. Cada dia disposen de set o vuit varietats farcides, i els caps de setmana fins a deu. I els seus canelons segueixen la mateixa ètica artesana, de fer-los un a un amb delicadesa.